Translate

dimarts, 31 d’octubre del 2017

Et comparteixo la meva esperança

Et comparteixo la meva esperança
d'esperar cada moment
amb la mateixa força i ganes
del primer matí.

Oferir sempre les mans
obertes i no tancades,
saber lliurar amor
a través de la mirada.

Aprendre a donar la vida,
compartir l'espera llarga,
al costat dels que pateixen
fer la fe solidària.

Somiar amb les utopies,
viure per realitzar-les,
lluitant pels ideals,
i la justícia sumar-la.

Saber caminar amb altres
en lluita comunitària,
perquè tots els homes visquin
una vida més humana.

Viure per als altres,
com ens va mostrar Jesús,
fins lliurar-nos la seva vida
a la part alta d'una creu.

Viure mirant les coses
amb la mirada de Déu,
per fer un món nou
de Justícia, Pau i Amor.

No creguis que serà fàcil
caminar aquest camí
però les crisis ajuden
a anar descobrint el sentit.

La veritat que hi ha a les coses
és un tresor amagat,
qui erra el camí,
potser la seva vida ha perdut.

L'Evangeli et mostra
com no errar el camí,
de debò, val la pena
a Jesucrist seguir-lo.

Et comparteixo la meva esperança
de començar cada moment
amb la mateixa força i ganes
del primer matí.

Marcelo A. Murúa

diumenge, 22 d’octubre del 2017

Has d'estimar

Has d'estimar l'argila que va a les teves mans

Has d'estimar la seva sorra fins a la bogeria
I si no, no l'emprenguis que serà en va

Només l'amor il·lumina el que perdura
Només l'amor converteix en miracle el fang
Només l'amor il·lumina el que perdura
Només l'amor converteix en miracle el fang
Has d'estimar el temps dels intents

Has d'estimar l'hora que mai brilla
I si no, no pretenguis tocar els erts
Només l'amor engendra la meravella
Només l'amor aconsegueix encendre allò que ha mort
Només l'amor engendra la meravella
Només l'amor aconsegueix encendre allò que ha mort
Has d'estimar l'argila que va a les teves mans
Has d'estimar la seva sorra fins a la bogeria

I si no, no l'emprenguis que serà en va
Només l'amor il·lumina el que perdura
Només l'amor converteix en miracle el fang
Només l'amor il·lumina el que perdura
Només l'amor converteix en miracle el fang
Has d'estimar el temps dels intents
Has d'estimar l'hora que mai brilla

I si no, no pretenguis tocar els erts
Només l'amor engendra la meravella
Només l'amor aconsegueix encendre allò que ha mort
Només l'amor engendra la meravella
Només l'amor aconsegueix encendre allò que ha mort



Debes amar la arcilla que va en tus manos
Debes amar su arena hasta la locura
Y si no, no la emprendas que será en vano
Sólo el amor alumbra lo que perdura
Sólo el amor convierte en milagro el barro
Sólo el amor alumbra lo que perdura
Sólo el amor convierte en milagro el barro.
Debes amar el tiempo de los intentos


Debes amar la hora que nunca brilla
Y si no, no pretendas tocar los yertos
Sólo el amor engendra la maravilla
Sólo el amor consigue encender lo muerto
Sólo el amor engendra la maravilla
Sólo el amor consigue encender lo muerto.
Debes amar la arcilla que va en tus manos
Debes amar su arena hasta la locura


Y si no, no la emprendas que será en vano
Sólo el amor alumbra lo que perdura
Sólo el amor convierte en milagro el barro
Sólo el amor alumbra lo que perdura
Sólo el amor convierte en milagro el barro.
Debes amar el tiempo de los intentos
Debes amar la hora que nunca brilla

Et seguiré

Et seguiré allà on em portis,
sense avançar-me, sense forçar el pas.
Sàviament ignorant, aniré on no sé.
Posat el cor en tu, et seguiré.



Te seguiré a donde me lleves,
sin adelantarme, sin forzar el paso.
Sabiamente ignorante, iré donde no sé.
Puesto el corazón en ti, te seguiré.


Alejandro Labajos,SJ

Jo sento, Senyor

Jo sento, Senyor, que Tu m'estimes.
Jo sento, Senyor, que et puc estimar.
Parla'm, Senyor, que el teu servent escolta.
Parla'm, què vols de mi?

Senyor Tu has estat gran per a mi
al desert de la meva vida, parla'm.

Jo vull estar disposat a tot.
Pren el meu ser, el meu cor és per Tu.
Per això canto les vostres meravelles,
per això canto el teu amor.
Per això canto les teves meravelles,
per això canto el teu amor.

Et lloo, Jesús, per la teva grandesa;
mil gràcies et dono pel teu gran amor.
Aquí em tens, Senyor, per acompanyar-te;
aquí em tens, què vols de mi ?.

Senyor Tu has estat gran per a mi
al desert de la meva vida, parla'm.



Yo siento, Señor, que Tú me amas. 
Yo siento, Señor, que Te puedo amar. 
Háblame, Señor, que Tu siervo escucha. 
Háblame, ¿qué quieres de mí? 

Señor Tú has sido grande para mí 
en el desierto de mi vida, háblame.

Yo quiero estar dispuesto a todo. 
Toma mi ser, mi corazón es para Ti. 
Por eso canto tus maravillas, 
por eso canto tu amor. 
Por eso canto tus maravillas, 
por eso canto tu amor. 

La ra la la ra la, 
la ra la la ra la, 
la ra la, la la ra la.

Te alabo, Jesús, por Tu grandeza; 
mil gracias Te doy por Tu gran Amor. 
Heme aquí, Señor, para acompañarte; 
heme aquí, ¿qué quieres de mí?. 

Señor, Tú has sido grande para mí 
en el desierto de mi vida, háblame.

Els incomptables

No compten les dones ni els nens,
no compten els que vaguen marginats,
no compta qui és pobre o està malalt,
no compta qui està crucificat.

No compten els que no tenen feina,
ni tampoc qui pateix una addicció
o qui parla un altre idioma en terra estranya,
no compta qui és d'un altre color.

MÉS ... PER TU
SÓN ELS QUI COMPTEN,
SÓN ELS QUI CANTEN LA GLÒRIA DE DÉU,
SÓN EL TEU ROSTRE, SENYOR CRUCIFICAT,
SÓN EL TEU ROSTRE, SENYOR RESSUSCITAT
ETS TU.

Ni els nens soldats tenen nom,
ni les nenes que estan esclavitzades,
no hi ha qui avui moren de fam,
i s'ignora els que pateixen soledat.

No van comptar les dones ni els nens
i avui segueixen sense comptar els més petits.
Que faci meu el dolor dels meus germans
i comparteixi, en justícia, el pa amb ells.


LOS INCONTABLES DE AIN KAREM

No cuentan las mujeres ni los niños, 
no cuentan quienes vagan marginados,
no cuenta quien es pobre o está enfermo, 
no cuenta quien está crucificado.

No cuentan quienes no tienen trabajo,
ni tampoco quien sufre una adicción
o quien habla otro idioma en tierra extraña, 
no cuenta quien es de otro color.

MAS... PARA TI
SON QUIENES CUENTAN,
SON QUIENES CANTAN LA GLORIA DE DIOS, 
SON TU ROSTRO, SEÑOR CRUCIFICADO, 
SON TU ROSTRO, SEÑOR RESUCITADO (2) 
ERES TÚ.

Ni los niños soldados tienen nombre,
ni las niñas que están esclavizadas,
no existen quienes hoy mueren de hambre, 
y se ignora a quienes sufren soledad.

No contaron las mujeres ni los niños
y hoy siguen sin contar los más pequeños. 
Que haga mío el dolor de mis hermanos
y comparta, en justicia, el pan con ellos.

Vull ser ...

Vull ser pastor que vetlla pels seus;
arbre frondós que dona ombra al cansat;
font on begui l'assedegat.

Vull ser cançó que inundi els silencis;
llibre que descobreix horitzons remots;
poema que desgela un cor fred;
paper on es pot escriure una història.

Vull ser somriure en els espais tristos,
i llavor que creix en terra erma.
Ser carta d'amor pel solitari,
i crit fort pel sord...

Pastor, arbre o font, cançó, llibre o poema ...
Paper, somriure, crit, carta, llavor ...
El que tu vulguis,
el que tu demanis,
el que tu somniis, Senyor ...
Això vull ser.

José M. R. Olaizola, sj.

dissabte, 21 d’octubre del 2017

ET LLOO

Encara en la tempesta
tot i que calli el mar
et lloo, et lloo en veritat

Tot i lluny dels meus
fins i tot en la meva solitud
et lloo, et lloo en veritat

Doncs només a tu et tinc
doncs tu ets la meva heretat
et lloo, et lloo en veritat.

Encara sense moltes paraules
sense saber que es lloar
et lloo, et lloo en veritat (bis)

Doncs només a tu et tinc
doncs tu ets la meva heretat
et lloo, et lloo en veritat 

ET LLOO, ET LLOO DE VERITAT.



Aún en la tormenta 
aun cuando arrece el mar 
te alabo, te alabo en verdad 

Aun lejos de los mios 
aun en mi soledad 
te alabo, te alabo en verdad 

Pues solo a ti te tengo 
pues tu eres mi heredad 
te alabo, te alabo en verdad 

Aún sin muchas palabras 
aun cuando no se alabar 
te alabo, te alabo en verdad 

Pues solo a ti te tengo 
pues tu eres mi heredad 
te alabo, te alabo en verdad 

Pues solo a ti te tengo Señor 
pues tu eres mi heredad 
te alabo, te alabo en verdad. 

TE ALABO, TE ALABO EN VERDAD.

Martín Valverde

Pregària pel diàleg

Senyor Déu, et lloem i et glorifiquem
per la bellesa d'aquest do que es diu diàleg.

El diàleg deslliga els nusos,
dissipa les suspicàcies, obre les portes,
soluciona els conflictes, engrandeix la persona,
és vincle d'unitat i mare de la fraternitat.
Fes-nos comprendre que el diàleg
no és una discussió ni un debat d'idees,
sinó una recerca de la veritat
entre dues o més persones.

Fes-nos comprendre que mútuament
ens necessitem i ens complementem
ja que jo puc veure el que els altres no veuen
i ells poden veure el que jo no veig.

Senyor Jesús, quan aparegui la tensió,
dóna'm la humilitat per no voler imposar
la meva veritat atacant la veritat del germà,
de saber callar en el moment oportú,
de saber esperar que l'altre acabi
d'expressar completament la seva veritat.

Dóna'm la saviesa per comprendre
que cap ésser humà és capaç
de captar la veritat tota,
i que no hi ha error o disbarat
que no tingui alguna part de veritat.

Dóna'm la sensatesa per reconèixer
que jo també puc estar equivocat
en algun aspecte de la veritat i per deixar-me
enriquir amb la veritat de l'altre.

Dóna'm, en fi, la generositat per pensar
que també l'altre busca honestament
la veritat i per mirar sense prejudicis
i amb benevolència les opinions dels altres.
Senyor Jesús, doneu-nos la gràcia de dialogar.

¿QUIEN? (QUI?)




¿Quién escucha a quién cuando hay silencio? 

¿Quién empuja a quién, si uno no anda? 
¿Quién recibe más al darse un beso? 
¿Quién nos puede dar lo que nos falta? 

¿Quién enseña a quién a ser sincero? 
¿Quién se acerca a quien nos da la espalda? 
¿Quién cuida de aquello que no es nuestro? 
¿Quién devuelve a quién la confianza? 

¿Quién libera a quién del sufrimiento? 
¿Quién acoge a quién en esta casa? 
¿Quién llena de luz cada momento? 
¿Quién le da sentido a la Palabra? 

¿Quién pinta de azul el Universo? 
¿Quién con su paciencia nos abraza? 
¿Quién quiere sumarse a lo pequeño? 
¿Quién mantiene intacta la Esperanza? 

¿Quién está más próximo a lo eterno: 
el que pisa firme o el que no alcanza? 
¿Quién se adentra al barrio más incierto 
y tiende una mano a sus “crianzas”? 

¿Quién elige a quién de compañero? 
¿Quién sostiene a quien no tiene nada? 
¿Quién se siente unido a lo imperfecto? 
¿Quién no necesita de unas alas? 

¿Quién libera a quién del sufrimiento?... 


......¿Quién mantiene intacta la Esperanza?
Luís Guerra

Qui escolta a qui quan hi ha silenci?
Qui empeny a qui, si un no camina?
Qui rep més en donar-se un petó?
Qui ens pot donar el que ens falta?

Qui ensenya a qui a ser sincer?
Qui s'acosta a qui ens dóna l'esquena?
Qui té cura d'allò que no és el nostre?
Qui retorna a qui la confiança?

Qui allibera qui del sofriment?
Qui acull a qui en aquesta casa?
Qui plena de llum cada moment?
Qui li dóna sentit a la Paraula?

Qui pinta de blau l'Univers?
Qui amb la seva paciència ens abraça?
Qui vol sumar-se a les coses petites?
Qui manté intacta l'Esperança?

Qui està més pròxim a l'etern:
el que trepitja ferm o el que no arriba?
Qui s'endinsa al barri més incert
i un cop de mà a les seves "criances"?

Qui tria a qui de company?
Qui sosté a qui no té res?
Qui se sent unit al imperfecte?
Qui no necessita d'unes ales?

Qui allibera qui del sofriment? ...


...... Qui manté intacta l'Esperança?


Preguem tots junts

Ell ens va escollir
per a mostrar-nos als uns i als altres
el rostre de l'amor de Déu.
Som el vocabulari de Déu;
paraules vives
per donar veu a la bondat de Déu
amb la nostra pròpia bondat,
per a donar veu a la compasió,
la tendresa, 
la sol·licitud i la fidelitat de Déu
amb les nostres pròpies.

Leo Rock, sj

dijous, 19 d’octubre del 2017

Tigre negre, cérvol blanc

Un fabulós tigre negre que habitava la selva de l'Amazones estava cansat de dormir al ras. Pensava casar-se molt aviat i, per casar-se, cal tenir una casa. Per això va decidir construir una cabana amb totes les comoditats, a la riba d'un riu. Però no era l'únic que planejava construir en aquest lloc ... Un delicat cérvol blanc tenia idèntics propòsits, ignorant que per allí caminava una de les seves amenaces.
Un matí, abans que sortís el sol, el cérvol va començar a preparar el terreny per construir i va sortir de passeig. En aquest moment va arribar el tigre, que es va sorprendre en veure que la superfície estava llista i buidada per fincar. "Amb seguretat Tulpa, el misteriós déu de la selva, ha vingut a ajudar-me", va pensar, i va començar a treballar amb uns troncs que ja estaven tallats. Hores després, ja exhaust, es va allunyar d'allà per descansar.
A l'alba següent va arribar de nou el cérvol i en trobar tan avançada l'obra també va creure que l'enigmàtic Tulpa li havia donat ajuda. Va posar sostre a la barraca, la va separar en dues habitacions, i es va posar a viure en una d'elles. Per la seva banda, el tigre negre va arribar més tard i en veure la barraca acabada, es va instal·lar a l'habitació situada al costat del dormitori del cérvol. Així va transcórrer la nit. Tots dos van despertar amb set i, al dirigir-se al riu per beure, es van trobar cara a cara i van comprendre el que havia passat.
"Bé", va dir el cérvol, "això va ocórrer perquè Tulpa vol que visquem junts, què estrany! Oi? I com que encara som solters podem compartir aquesta barraca què et sembla? ". El tigre va respondre: "Està bé. Podem dividir-nos les tasques. Avui a mi em toca anar pel menjar. "El tigre va sortir de cacera i va tornar carregant el cos d'un cérvol vermell! Al donar-lo al cérvol blanc aquest el va preparar, però no va tastar res i aquella nit no va dormir pensant que el tigre podria devorar-lo.
L'endemà va tocar al cérvol sortir a buscar el menjar. Va trobar un tigre més gran que el seu company i, amb l'ajuda de l'ós formiguer, el va capturar i el va portar a casa. "Mira", li va dir al tigre negre, "aquí està el menjar". El tigre negre va cuinar la carn, però no la va provar. Quan va enfosquir tant el tigre com el cérvol tremolaven pensant en l'atac del veí. Accidentalment el cérvol va colpejar la paret de la seva cambra. El tigre va reaccionar amb un rugit. Tots dos van creure que la guerra havia començat i van sortir fugint. La barraca va quedar abandonada i va ser ocupada per un grup de micos.
A la nit, una altra vegada a la intempèrie, el tigre negre pensava "Tan senzill que hauria estat conversar i posar-nos d'acord, ara que jo estava pensant tornar-me vegetarià!" El cérvol blanc, vagant sota la pluja també reflexionava: "estrany al tigre. Hauria estat increïble viure junts i reunir a les nostres famílies ... Ara haurem de començar de zero ".

Adaptació de la llegenda guaraní del mateix nom inclosa per Ciro Alegria en el llibre "Llegendes i rondalles llatinoamericanes"

dimecres, 11 d’octubre del 2017

Prego i dono gràcies

Prego pels malalts,
perquè no pateixin i es curin
amb les tecnologies  i l'ajuda de Déu.
Prego pels nens
que no poden tenir el luxe d'anar a l'escola
o de tenir un lloc calent on dormir.
Prego perquè s'acabin els conflictes,
prego perquè pari la contaminació global
que està desfent el pol Nord
causant que pugi el nivell del mar.
Dono gràcies per poder tenir una família que cuida de mi 
i uns amics en els qui puc confiar,
dono gràcies per la llar
i per estar en un país on no hi ha moltes persones que passen gana,
dono gràcies per la lliçó que ens vas donar quan eres a la terra.
Gràcies Senyor.
Amén.