Som un.
De debò som un?
No, no ho som encara,
més ho serem.
Vivim la unitat, però en llavor,
i es nota en la força que sentim
per deixar el narcisisme egoista
i sortir a la trobada de les altres
a la recerca de fraternitat i companyia.
Es nota en l'experiència
que tenim d'estar una en l'altra,
l'empatia, de comportar l'altre en mi.
Jo sóc una amb tota aquella que rés,
amb la qual treballo,
amb tota aquella que pateixo,
camino i somnio.
Quan escolto de l'altra la seva paraula
i quan viu en mi la seva llum i m'apassiona,
la seva vida viu en mi, ja som un.
Sóc una quan dono la mà a l'altra,
quan carrego amb ella,
quan per ella dono la cara i
em poso en el seu lloc;
i quan em faig comestible, pa,
em poso al seu servei,
el que vulgui,
l'alè i aliment amb el meu esperit,
i quan dono per ella la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada