Translate

divendres, 29 de desembre del 2017

Carta als Reis

Estimats Reis Mags,
normalment aquesta carta estaria formada per totes les joguines que vull. Però aquest any serà diferent. Amb el pas dels anys m'he adonat que els veritables desitjos que donen la felicitat no són coses materials.
Demano salut per aquell que estan passant el Nadal a l'hospital i per aquells que no es poden permetre anar al metge ni comprar-se medicines.
Demano l'amor per aquelles persones que no el tenen i estan passant aquest Nadal sols, l'amor és aquella cosa necessària per viure i que és tant important com beure i menjar.
Demano pels que estan al cel un Nadal ben bonic i que siguin ben feliços.
M'agradaria que per aquest Nadal no hi hagin guerres ni grans ni petites, no guerres entre païssos, ni guerres entre amics.
M'agradaria que tots sapiguessin i prenguessin consciència  de la sort que tenim de passar el Nadal a casa calent i amb la família. 
I que tots posem el nostre granet de sorra pels que més ho necessiten.
Aquests serien els desitjos que més feliç em farien aquest Nadal!


(a partir d'una carta de N.R.)

dilluns, 18 de desembre del 2017

Les noves Benaurances

Benaurats els que estimen sense pauses:
guanyaran fàcilment totes les causes.
Benaurats els que veuen que res lliga: estaríem perduts si fessin figa.
Benaurats els que saben tenir dubtes: acostumen a ser els menys corruptes.
Benaurats els que ajuden els més febles: són la llum i la sal de tots els segles.
Benaurats els que valoren la pobresa: seran més rics que tots en saviesa.
Benaurats els que acullen immigrants: mereixen que l'Església els faci sants.
Benaurat qui veu Déu en el proïsme: ha entès perfectament el cristianisme.
Benaurat qui no guarda res de sobres: tindrà un rebost ple de bones obres.
Benaurat qui parla bé dels altres: segur que és el millor de tots nosaltres.
Benaurat qui cerca el darrer lloc: marcarà un munt de gols al primer toc.
Benaurat el qui dona amb sacrifici: rebrà el cent per u de benefici.
Benaurat que perdona els enemics: a tot arreu on vagi tindrà amics.
Benaurat qui es capté com un infant: amb l'ajuda de Déu serà un gran sant.
Benaurat qui medita l'Evangeli: sabrà en cada ocasió tenir criteri.
Benaurat qui defensa el seu país: en tant que ciutadà valdrà per sis.
Benaurat qui, per norma, fa pessebre, també tindrà el costum de no decebre.
Benaurat qui ens desitja un bon Nadal: el d'ell també ho serà perquè s'ho val,.
Benaurat qui somriu amb alegria, aporta el nostre pa de cada dia.
Benaurat qui s'allunya dels perills: s'enfortirà amb l'exemple dels propis fills.
Benaurat qui no cerca lloança: viurà lluny de l'enveja i la recança.
Benaurat qui treballa amb dignitat: mereix més que ningú ser respectat.
Benaurat qui no es mogui del Portal: cada dia de l'any viurà el Nadal.

Jaume Reixach, Nadal 2010

Temps d'Advent

Temps d'Advent, temps d'espera.
Déu que s'acosta, Déu que ja arriba.
Esperança del poble, la vida nova.
El Regne neix, do i tasca.
Et cantem Pare bo a l'esperança.
Amb Maria, ajudeu-nos Senyor,
a viure generosos en el lliurament,
a oferir la nostra vida com ella,
a escoltar la teva Paraula en tot temps,
a practicar sense descans l'Evangeli,
ajuda'ns a viure solidaris amb els qui pateixen,
amb qui avui com ahir a Betlem no tenen lloc.

Et cantem Pare Bo a l'esperança.
Amb els pastors de Betlem, ajuda'ns senyor
a viure la Vigília del teu Regne,
a córrer apressats a trobar-te,
a descobrir el teu Rostre al mig del poble,
a no quedar-nos "adormits" en la construcció del món nou.

Et cantem Pare Bo a l'esperança.
Amb els àngels de Betlem, ajudeu-nos Senyor,
a cantar al món sencer la teva Presència,
Déu-està-amb-nosaltres!
Construïm la pau entre els homes,
edifiquem la Justícia entre els pobles.

Et cantem Pare Bo a l'esperança.
Amb Jesús nen-Déu, ajudeu-nos Senyor,
a abrigar l'esperança que neix a cada Advent,
a escoltar els clams del teu poble,
a regar amb les nostres vides
la llavor del teu Regne,
a ser Missatgers del teu Amor,
a construir comunitats de servei i oració.

Nadal, festa de l'home.
Nadal, festa de Déu.
Volem ser els teus Testimonis,
doneu-nos la força Senyor.

Del llibre "Ver la vida con la mirada del Evangelio", 2a. Edició, Ed. San Pablo.

divendres, 1 de desembre del 2017

Gràcies!

Jesús,
gràcies per la família que ens has donat i els amics, gràcies per l'escola i pels companys i professors.
Et demanem que acabin els conflictes que s'han culminat entre els països de la Terra.
Et demanem que en comptes de centrar-nos en guerres o futures guerres ens centrem en el futur de la Terra i treballem conjuntament per tenir un planeta habitable.
També et demanem perdó per les coses que no pensem dues vegades i que poden tenir conseqüències, no sempre són només per nosaltres, sinó també pels altres.
Ajuda'ns a tenir coratge per superar els reptes que ens proposem.
Gràcies Senyor!
Amén.
(I.G.)

dijous, 9 de novembre del 2017

Bon dia ...

Vam néixer per ser Feliços,
no per ser perfectes...
L'albada és el moment més bonic del dia
perquè és quan Déu et diu:
"aixeca't!"
et regalo l'oportunitat de viure
i comença de nou de la meva mà.
Els dies bons et donen FELICITAT,
els dies dolents et donen EXPERIÈNCIA,
els intents et mantenen FORT,
les caigudes et mantenen HUMIL,
però sols Déu et manté dempeus.

Joan Pau II

EN UNA CASA DE SEGUIDORES DE JESÚS...

T'imagines aquesta escena a l'evangeli? 
«Jesús els digué: veniu amb mi i us faré pescadors d'homes. Immediatament van prémer 'm'agrada!' ... i van seguir pescant »
Quin desengany! Com hagués continuat llavors la història dels primers seguidors de Jesús? 

Està clar. En el seguiment de Jesús no n'hi ha prou amb un 'm'agrada'. Jesús no en té prou amb engrossir la seva llista de seguidors amb un amic més. Jesús ens anima a donar respostes que comencen per aquí, per anar més enllà: 'm'inquieta', 'em comprometo', 'vull'.

Aquestes respostes passen pel desig profund de semblar-nos a ell, d'imitar-lo en les seves maneres, en com es relaciona, com mira la realitat i l'afronta, què diu, com estima, com entén la justícia, com aposta per cada persona, especialment pels més pobres ... Però això no sempre és senzill. El seguiment a Jesús no és una cosa evident, que ens sorgeixi de manera natural, de vegades perquè no ho entenem, perquè no es porta, de vegades perquè no hem après a fer-ho... Respondre Jesús passa per formar-nos, entre altres coses, en l'enteniment i en la caritat. 

Formar-nos i cuidar les nostres relacions, viure-les d'una manera altruista i generosa, des de la reconciliació sincera (encara que faci mal) i l'amor entregat (fins i tot amb les seves limitacions)... Acostar-se a altres realitats, deixar-se tocar per elles, embrutar-se les mans i sentir-se afectat ... exposar-se, arriscar-se, sent conscients de per què ho fem, de què ens mou, i des d'aquí llegir-lo, rellegir-lo, aprendre... Cada moment és una oportunitat per a formar-nos en la caritat i entrenar-nos en l'amor: a estimar s'aprèn estimant. 

Conèixer Jesús ens porta a seguir-lo, a seguir-lo de prop per conèixer-lo més, per estar amb Ell. Vols seguir Jesús? 

Tants homes i dones han dit SÍ. Noms d'ahir, i d'avui, i noms de demà de tants com es llancen a seguir-te.

Va dir el Senyor a Abraham: 
"Surt de la teva terra, de la casa del teu pare, cap al país que jo t'indicaré. Faré de tu un gran poble, et beneiré ". I Abraham va sortir (Gn 12,1-4). 
El Senyor em diu avui a mi ... 
Endinsa't en la terra de l'amor, la justícia i la pau que et vull mostrar ... 
I li va dir a Moisès:
"He vist l'opressió del meu poble i conte amb tu per alliberar-los, i et enviament. Jo estic amb tu "(Ex 3,7 ss). 
I el Senyor em diu avui a mi ... 
Compto amb tu per sembrar llibertat, per trencar alguna que altra cadena, per portar la meva tendresa als que estan trencats, als que estan sols, als més petits ... jo estic amb tu.
El Senyor li va dir a Jeremies: 
"Abans de formar-te en el ventre et vaig escollir, abans de sortir del si matern et vaig consagrar i et vaig nomenar profeta () no diguis que ets un noi, que a on jo t'enviï aniràs, el que et mani els diràs, i no tinguis por, que jo sóc amb tu" (Jer1,4-ss)
I avui potser a mi em diu. 
T'he triat, ets tan especial, tan únic per a mi, vés, escampa la meva paraula, que tu pots ser la meva veu. És que tots aneu a deixar de proclamar la Bona Nova?
L'àngel li va dir a Maria: 
"Concebràs, i donaràs a llum a un fill, li diràs Jesús. Serà gran i portarà el títol de Fill de l'altíssim () Maria va dir: Sóc l'esclava del Senyor, que es compleixin en mi les teves paraules "(LC1) 
I jo em dic a mi mateix:
"També el Senyor pot fer obres grans a mi i per mi ... També la meva vida pot ser un cant d'alegria, la meva vida pot seguir una lògica que dóna la volta a tot, i transforma el món i les vides en un lloc millor. Com no dir: "Faci's?

divendres, 3 de novembre del 2017

Pregària per a fer un món millor

Hola Jesús,
amic, germà
i Déu meu.
Vull donar-te les gràcies
perquè tu estàs sempre amb mi,
dins meu, al meu cor,
allà on jo fabrico els meus pensaments,
allà on jo fabrico les meves paraules,
allà on jo fabrico meus somnis,
allà on jo fabrico les meves accions,
allà on jo fabrico les meves decisions.

I hi ets, tan dins meu,
per dir-me que m'estimes,
que mai em deixes sol,
que sempre m'acompanyes
en els moments bons
i en els moments dolents,
com fan els bons amics.

Quan penso coses que m'ajuden a ser millor,
quan dic paraules que ajuden,
quan faig accions que ajuden,
quan somnio o decideixo coses que m'ajuden
i ajuden als altres, és la millor senyal per saber
que tu estàs dirigint la meva fàbrica del cor.

No deixis, Jesús, que sigui el meu egoisme
el que dirigeixi la meva fàbrica del cor,
perquè llavors seré dels que fan
que aquest món sigui tan injust i insolidari.

Vull, Jesús, que m'ajudis
a fabricar un món millor amb els meus pensaments,
amb les meves paraules, amb les meves accions,
amb els meus somnis i decisions.

Aquí em tens Jesús, compta amb mi,
vull que sempre siguis tu
el que dirigeixi la fàbrica del meu cor.


(traduïda de http://www.caritasmadrid.org/oracion-para-fabricar-un-mundo-mejor)

dimarts, 31 d’octubre del 2017

Et comparteixo la meva esperança

Et comparteixo la meva esperança
d'esperar cada moment
amb la mateixa força i ganes
del primer matí.

Oferir sempre les mans
obertes i no tancades,
saber lliurar amor
a través de la mirada.

Aprendre a donar la vida,
compartir l'espera llarga,
al costat dels que pateixen
fer la fe solidària.

Somiar amb les utopies,
viure per realitzar-les,
lluitant pels ideals,
i la justícia sumar-la.

Saber caminar amb altres
en lluita comunitària,
perquè tots els homes visquin
una vida més humana.

Viure per als altres,
com ens va mostrar Jesús,
fins lliurar-nos la seva vida
a la part alta d'una creu.

Viure mirant les coses
amb la mirada de Déu,
per fer un món nou
de Justícia, Pau i Amor.

No creguis que serà fàcil
caminar aquest camí
però les crisis ajuden
a anar descobrint el sentit.

La veritat que hi ha a les coses
és un tresor amagat,
qui erra el camí,
potser la seva vida ha perdut.

L'Evangeli et mostra
com no errar el camí,
de debò, val la pena
a Jesucrist seguir-lo.

Et comparteixo la meva esperança
de començar cada moment
amb la mateixa força i ganes
del primer matí.

Marcelo A. Murúa

diumenge, 22 d’octubre del 2017

Has d'estimar

Has d'estimar l'argila que va a les teves mans

Has d'estimar la seva sorra fins a la bogeria
I si no, no l'emprenguis que serà en va

Només l'amor il·lumina el que perdura
Només l'amor converteix en miracle el fang
Només l'amor il·lumina el que perdura
Només l'amor converteix en miracle el fang
Has d'estimar el temps dels intents

Has d'estimar l'hora que mai brilla
I si no, no pretenguis tocar els erts
Només l'amor engendra la meravella
Només l'amor aconsegueix encendre allò que ha mort
Només l'amor engendra la meravella
Només l'amor aconsegueix encendre allò que ha mort
Has d'estimar l'argila que va a les teves mans
Has d'estimar la seva sorra fins a la bogeria

I si no, no l'emprenguis que serà en va
Només l'amor il·lumina el que perdura
Només l'amor converteix en miracle el fang
Només l'amor il·lumina el que perdura
Només l'amor converteix en miracle el fang
Has d'estimar el temps dels intents
Has d'estimar l'hora que mai brilla

I si no, no pretenguis tocar els erts
Només l'amor engendra la meravella
Només l'amor aconsegueix encendre allò que ha mort
Només l'amor engendra la meravella
Només l'amor aconsegueix encendre allò que ha mort



Debes amar la arcilla que va en tus manos
Debes amar su arena hasta la locura
Y si no, no la emprendas que será en vano
Sólo el amor alumbra lo que perdura
Sólo el amor convierte en milagro el barro
Sólo el amor alumbra lo que perdura
Sólo el amor convierte en milagro el barro.
Debes amar el tiempo de los intentos


Debes amar la hora que nunca brilla
Y si no, no pretendas tocar los yertos
Sólo el amor engendra la maravilla
Sólo el amor consigue encender lo muerto
Sólo el amor engendra la maravilla
Sólo el amor consigue encender lo muerto.
Debes amar la arcilla que va en tus manos
Debes amar su arena hasta la locura


Y si no, no la emprendas que será en vano
Sólo el amor alumbra lo que perdura
Sólo el amor convierte en milagro el barro
Sólo el amor alumbra lo que perdura
Sólo el amor convierte en milagro el barro.
Debes amar el tiempo de los intentos
Debes amar la hora que nunca brilla

Et seguiré

Et seguiré allà on em portis,
sense avançar-me, sense forçar el pas.
Sàviament ignorant, aniré on no sé.
Posat el cor en tu, et seguiré.



Te seguiré a donde me lleves,
sin adelantarme, sin forzar el paso.
Sabiamente ignorante, iré donde no sé.
Puesto el corazón en ti, te seguiré.


Alejandro Labajos,SJ

Jo sento, Senyor

Jo sento, Senyor, que Tu m'estimes.
Jo sento, Senyor, que et puc estimar.
Parla'm, Senyor, que el teu servent escolta.
Parla'm, què vols de mi?

Senyor Tu has estat gran per a mi
al desert de la meva vida, parla'm.

Jo vull estar disposat a tot.
Pren el meu ser, el meu cor és per Tu.
Per això canto les vostres meravelles,
per això canto el teu amor.
Per això canto les teves meravelles,
per això canto el teu amor.

Et lloo, Jesús, per la teva grandesa;
mil gràcies et dono pel teu gran amor.
Aquí em tens, Senyor, per acompanyar-te;
aquí em tens, què vols de mi ?.

Senyor Tu has estat gran per a mi
al desert de la meva vida, parla'm.



Yo siento, Señor, que Tú me amas. 
Yo siento, Señor, que Te puedo amar. 
Háblame, Señor, que Tu siervo escucha. 
Háblame, ¿qué quieres de mí? 

Señor Tú has sido grande para mí 
en el desierto de mi vida, háblame.

Yo quiero estar dispuesto a todo. 
Toma mi ser, mi corazón es para Ti. 
Por eso canto tus maravillas, 
por eso canto tu amor. 
Por eso canto tus maravillas, 
por eso canto tu amor. 

La ra la la ra la, 
la ra la la ra la, 
la ra la, la la ra la.

Te alabo, Jesús, por Tu grandeza; 
mil gracias Te doy por Tu gran Amor. 
Heme aquí, Señor, para acompañarte; 
heme aquí, ¿qué quieres de mí?. 

Señor, Tú has sido grande para mí 
en el desierto de mi vida, háblame.

Els incomptables

No compten les dones ni els nens,
no compten els que vaguen marginats,
no compta qui és pobre o està malalt,
no compta qui està crucificat.

No compten els que no tenen feina,
ni tampoc qui pateix una addicció
o qui parla un altre idioma en terra estranya,
no compta qui és d'un altre color.

MÉS ... PER TU
SÓN ELS QUI COMPTEN,
SÓN ELS QUI CANTEN LA GLÒRIA DE DÉU,
SÓN EL TEU ROSTRE, SENYOR CRUCIFICAT,
SÓN EL TEU ROSTRE, SENYOR RESSUSCITAT
ETS TU.

Ni els nens soldats tenen nom,
ni les nenes que estan esclavitzades,
no hi ha qui avui moren de fam,
i s'ignora els que pateixen soledat.

No van comptar les dones ni els nens
i avui segueixen sense comptar els més petits.
Que faci meu el dolor dels meus germans
i comparteixi, en justícia, el pa amb ells.


LOS INCONTABLES DE AIN KAREM

No cuentan las mujeres ni los niños, 
no cuentan quienes vagan marginados,
no cuenta quien es pobre o está enfermo, 
no cuenta quien está crucificado.

No cuentan quienes no tienen trabajo,
ni tampoco quien sufre una adicción
o quien habla otro idioma en tierra extraña, 
no cuenta quien es de otro color.

MAS... PARA TI
SON QUIENES CUENTAN,
SON QUIENES CANTAN LA GLORIA DE DIOS, 
SON TU ROSTRO, SEÑOR CRUCIFICADO, 
SON TU ROSTRO, SEÑOR RESUCITADO (2) 
ERES TÚ.

Ni los niños soldados tienen nombre,
ni las niñas que están esclavizadas,
no existen quienes hoy mueren de hambre, 
y se ignora a quienes sufren soledad.

No contaron las mujeres ni los niños
y hoy siguen sin contar los más pequeños. 
Que haga mío el dolor de mis hermanos
y comparta, en justicia, el pan con ellos.

Vull ser ...

Vull ser pastor que vetlla pels seus;
arbre frondós que dona ombra al cansat;
font on begui l'assedegat.

Vull ser cançó que inundi els silencis;
llibre que descobreix horitzons remots;
poema que desgela un cor fred;
paper on es pot escriure una història.

Vull ser somriure en els espais tristos,
i llavor que creix en terra erma.
Ser carta d'amor pel solitari,
i crit fort pel sord...

Pastor, arbre o font, cançó, llibre o poema ...
Paper, somriure, crit, carta, llavor ...
El que tu vulguis,
el que tu demanis,
el que tu somniis, Senyor ...
Això vull ser.

José M. R. Olaizola, sj.

dissabte, 21 d’octubre del 2017

ET LLOO

Encara en la tempesta
tot i que calli el mar
et lloo, et lloo en veritat

Tot i lluny dels meus
fins i tot en la meva solitud
et lloo, et lloo en veritat

Doncs només a tu et tinc
doncs tu ets la meva heretat
et lloo, et lloo en veritat.

Encara sense moltes paraules
sense saber que es lloar
et lloo, et lloo en veritat (bis)

Doncs només a tu et tinc
doncs tu ets la meva heretat
et lloo, et lloo en veritat 

ET LLOO, ET LLOO DE VERITAT.



Aún en la tormenta 
aun cuando arrece el mar 
te alabo, te alabo en verdad 

Aun lejos de los mios 
aun en mi soledad 
te alabo, te alabo en verdad 

Pues solo a ti te tengo 
pues tu eres mi heredad 
te alabo, te alabo en verdad 

Aún sin muchas palabras 
aun cuando no se alabar 
te alabo, te alabo en verdad 

Pues solo a ti te tengo 
pues tu eres mi heredad 
te alabo, te alabo en verdad 

Pues solo a ti te tengo Señor 
pues tu eres mi heredad 
te alabo, te alabo en verdad. 

TE ALABO, TE ALABO EN VERDAD.

Martín Valverde

Pregària pel diàleg

Senyor Déu, et lloem i et glorifiquem
per la bellesa d'aquest do que es diu diàleg.

El diàleg deslliga els nusos,
dissipa les suspicàcies, obre les portes,
soluciona els conflictes, engrandeix la persona,
és vincle d'unitat i mare de la fraternitat.
Fes-nos comprendre que el diàleg
no és una discussió ni un debat d'idees,
sinó una recerca de la veritat
entre dues o més persones.

Fes-nos comprendre que mútuament
ens necessitem i ens complementem
ja que jo puc veure el que els altres no veuen
i ells poden veure el que jo no veig.

Senyor Jesús, quan aparegui la tensió,
dóna'm la humilitat per no voler imposar
la meva veritat atacant la veritat del germà,
de saber callar en el moment oportú,
de saber esperar que l'altre acabi
d'expressar completament la seva veritat.

Dóna'm la saviesa per comprendre
que cap ésser humà és capaç
de captar la veritat tota,
i que no hi ha error o disbarat
que no tingui alguna part de veritat.

Dóna'm la sensatesa per reconèixer
que jo també puc estar equivocat
en algun aspecte de la veritat i per deixar-me
enriquir amb la veritat de l'altre.

Dóna'm, en fi, la generositat per pensar
que també l'altre busca honestament
la veritat i per mirar sense prejudicis
i amb benevolència les opinions dels altres.
Senyor Jesús, doneu-nos la gràcia de dialogar.

¿QUIEN? (QUI?)




¿Quién escucha a quién cuando hay silencio? 

¿Quién empuja a quién, si uno no anda? 
¿Quién recibe más al darse un beso? 
¿Quién nos puede dar lo que nos falta? 

¿Quién enseña a quién a ser sincero? 
¿Quién se acerca a quien nos da la espalda? 
¿Quién cuida de aquello que no es nuestro? 
¿Quién devuelve a quién la confianza? 

¿Quién libera a quién del sufrimiento? 
¿Quién acoge a quién en esta casa? 
¿Quién llena de luz cada momento? 
¿Quién le da sentido a la Palabra? 

¿Quién pinta de azul el Universo? 
¿Quién con su paciencia nos abraza? 
¿Quién quiere sumarse a lo pequeño? 
¿Quién mantiene intacta la Esperanza? 

¿Quién está más próximo a lo eterno: 
el que pisa firme o el que no alcanza? 
¿Quién se adentra al barrio más incierto 
y tiende una mano a sus “crianzas”? 

¿Quién elige a quién de compañero? 
¿Quién sostiene a quien no tiene nada? 
¿Quién se siente unido a lo imperfecto? 
¿Quién no necesita de unas alas? 

¿Quién libera a quién del sufrimiento?... 


......¿Quién mantiene intacta la Esperanza?
Luís Guerra

Qui escolta a qui quan hi ha silenci?
Qui empeny a qui, si un no camina?
Qui rep més en donar-se un petó?
Qui ens pot donar el que ens falta?

Qui ensenya a qui a ser sincer?
Qui s'acosta a qui ens dóna l'esquena?
Qui té cura d'allò que no és el nostre?
Qui retorna a qui la confiança?

Qui allibera qui del sofriment?
Qui acull a qui en aquesta casa?
Qui plena de llum cada moment?
Qui li dóna sentit a la Paraula?

Qui pinta de blau l'Univers?
Qui amb la seva paciència ens abraça?
Qui vol sumar-se a les coses petites?
Qui manté intacta l'Esperança?

Qui està més pròxim a l'etern:
el que trepitja ferm o el que no arriba?
Qui s'endinsa al barri més incert
i un cop de mà a les seves "criances"?

Qui tria a qui de company?
Qui sosté a qui no té res?
Qui se sent unit al imperfecte?
Qui no necessita d'unes ales?

Qui allibera qui del sofriment? ...


...... Qui manté intacta l'Esperança?


Preguem tots junts

Ell ens va escollir
per a mostrar-nos als uns i als altres
el rostre de l'amor de Déu.
Som el vocabulari de Déu;
paraules vives
per donar veu a la bondat de Déu
amb la nostra pròpia bondat,
per a donar veu a la compasió,
la tendresa, 
la sol·licitud i la fidelitat de Déu
amb les nostres pròpies.

Leo Rock, sj

dijous, 19 d’octubre del 2017

Tigre negre, cérvol blanc

Un fabulós tigre negre que habitava la selva de l'Amazones estava cansat de dormir al ras. Pensava casar-se molt aviat i, per casar-se, cal tenir una casa. Per això va decidir construir una cabana amb totes les comoditats, a la riba d'un riu. Però no era l'únic que planejava construir en aquest lloc ... Un delicat cérvol blanc tenia idèntics propòsits, ignorant que per allí caminava una de les seves amenaces.
Un matí, abans que sortís el sol, el cérvol va començar a preparar el terreny per construir i va sortir de passeig. En aquest moment va arribar el tigre, que es va sorprendre en veure que la superfície estava llista i buidada per fincar. "Amb seguretat Tulpa, el misteriós déu de la selva, ha vingut a ajudar-me", va pensar, i va començar a treballar amb uns troncs que ja estaven tallats. Hores després, ja exhaust, es va allunyar d'allà per descansar.
A l'alba següent va arribar de nou el cérvol i en trobar tan avançada l'obra també va creure que l'enigmàtic Tulpa li havia donat ajuda. Va posar sostre a la barraca, la va separar en dues habitacions, i es va posar a viure en una d'elles. Per la seva banda, el tigre negre va arribar més tard i en veure la barraca acabada, es va instal·lar a l'habitació situada al costat del dormitori del cérvol. Així va transcórrer la nit. Tots dos van despertar amb set i, al dirigir-se al riu per beure, es van trobar cara a cara i van comprendre el que havia passat.
"Bé", va dir el cérvol, "això va ocórrer perquè Tulpa vol que visquem junts, què estrany! Oi? I com que encara som solters podem compartir aquesta barraca què et sembla? ". El tigre va respondre: "Està bé. Podem dividir-nos les tasques. Avui a mi em toca anar pel menjar. "El tigre va sortir de cacera i va tornar carregant el cos d'un cérvol vermell! Al donar-lo al cérvol blanc aquest el va preparar, però no va tastar res i aquella nit no va dormir pensant que el tigre podria devorar-lo.
L'endemà va tocar al cérvol sortir a buscar el menjar. Va trobar un tigre més gran que el seu company i, amb l'ajuda de l'ós formiguer, el va capturar i el va portar a casa. "Mira", li va dir al tigre negre, "aquí està el menjar". El tigre negre va cuinar la carn, però no la va provar. Quan va enfosquir tant el tigre com el cérvol tremolaven pensant en l'atac del veí. Accidentalment el cérvol va colpejar la paret de la seva cambra. El tigre va reaccionar amb un rugit. Tots dos van creure que la guerra havia començat i van sortir fugint. La barraca va quedar abandonada i va ser ocupada per un grup de micos.
A la nit, una altra vegada a la intempèrie, el tigre negre pensava "Tan senzill que hauria estat conversar i posar-nos d'acord, ara que jo estava pensant tornar-me vegetarià!" El cérvol blanc, vagant sota la pluja també reflexionava: "estrany al tigre. Hauria estat increïble viure junts i reunir a les nostres famílies ... Ara haurem de començar de zero ".

Adaptació de la llegenda guaraní del mateix nom inclosa per Ciro Alegria en el llibre "Llegendes i rondalles llatinoamericanes"

dimecres, 11 d’octubre del 2017

Prego i dono gràcies

Prego pels malalts,
perquè no pateixin i es curin
amb les tecnologies  i l'ajuda de Déu.
Prego pels nens
que no poden tenir el luxe d'anar a l'escola
o de tenir un lloc calent on dormir.
Prego perquè s'acabin els conflictes,
prego perquè pari la contaminació global
que està desfent el pol Nord
causant que pugi el nivell del mar.
Dono gràcies per poder tenir una família que cuida de mi 
i uns amics en els qui puc confiar,
dono gràcies per la llar
i per estar en un país on no hi ha moltes persones que passen gana,
dono gràcies per la lliçó que ens vas donar quan eres a la terra.
Gràcies Senyor.
Amén.

dimecres, 27 de setembre del 2017

Donem gràcies

Senyor,
donem les gràcies
pels amics i la família,
perquè per molt que a vegades
ens enfadem amb ells,
sempre estan allà
quan els necessitem.
Senyor,
et demanem que sapiguem valorar-los
ja que ells són els que tenen aquells detalls
que fan la vida més agradable.
Parenostre ...
Natàlia R.

dijous, 21 de setembre del 2017

Donem gràcies per...

Donem gràcies per ...
  • Aquest estiu, per totes les coses que hem fet ,per tots els moments en família, per poder dir que m’ho he passat molt bé.
  • També dono gràcies als pares perquè gràcies a ells hem pogut gaudir d’un gran estiu. La diversió, la il·lusió, l’aprenentatge als viatges i moltes més sensacions que hem viscut aquest estiu. I tot gràcies als pares.
Amén


Lucia 

dimecres, 13 de setembre del 2017

Viure com una llavor!

Ser com un gra de blat,
petita llavor,
que guarda al seu interior
la possibilitat de ser pa,
per oferir-se, senzilla, quotidiana,
a tot el que ho necessiti.
Tu ens crides a ser llavor, Senyor.
I la llavor,
que està plena de vitalitat i potencial,
ha de morir a ser llavor
per convertir-se en planta i créixer.
La teva vida ens mostra
que és possible morir per viure.
Lliurar tot per ser per als altres ...
Pura ofrena i donació.
Ensenya'ns, Senyor,
a lliurar la nostra vida
al servei de l'Evangeli
i de la vida dels altres.
Ensenya'ns a ser llavor
per donar fruits en abundància.
Per créixer,
una llavor necessita
terra bona i aigua generosa.
Senyor, la teva vida ens mostra
que la millor terra
és la realitat de cada dia
i les necessitats dels altres,
ens crides a plantar la nostra llavor
en les situacions que vivim,
a la vida que compartim,
a la terra d'avui, aquí i ara.

Volem ser llavor de canvi i Regne
en el món que vivim,
Ajuda'ns Senyor!
El teu exemple ens ensenya
que l'aigua veritable
és la que neix de la Paraula,
pou d'aigua viva oferta per a tothom.
Ensenya'ns, Senyor,
a regar les nostres llavors amb la teva Paraula.
Ajuda'ns a conèixer-la,
mostra'ns com assaborir el seu missatge,
perquè impregni la nostra existència
i que amari el nostre camí.
Volem ser llavors de canvi i Regne;
i necessitem ser fecundats
per la teva Paraula. Ajuda'ns Senyor!

Marcelo A. Murúa
(traducció Pep Salvà)


dimecres, 23 d’agost del 2017

Una pregària per Barcelona

Pels morts, en primer lloc.
Per les seves històries truncades,
per ser víctimes d'una violència terrorista absurda.
Per tot el dolor que aquestes morts sobtades deixen enrere.

Per les altres víctimes, ferits de diferent consideració,
que hauran de bregar com les seqüeles de l'horror experimentat
en aquests minuts de pànic i mort.

Pels familiars i amics que es veuen enfrontats a afrontar
les conseqüències d'aquest terrorisme salvatge.

Pels fanàtics que creuen que la violència aconsegueix alguna cosa,
perquè obrin els ulls, el cor i l'entranya
a una lògica que no es basa en l'odi o la destrucció.

Pels qui han d'intentar que això no passi:
autoritats, forces de seguretat, i tants d'altres.
Que segueixin fent la seva feina amb convicció, amb paciència,
amb generositat i amb perseverança,
encara que de vegades l'agressor aconsegueixi colpejar.

Per la gent de pau que, davant d'això,
seran assenyalades injustament,
per entrar en una etiqueta, una categoria
o una adscripció religiosa.

Per la pau.
Que es converteixi en clam,
en camí i en resultat.

@jmolaizola
traducció JSR

dimarts, 22 d’agost del 2017

Ser feliç...

Pots tenir defectes, estar ansiós i viure irritat algunes vegades, però no t'oblidis que la teva vida és la major empresa del món.
Només tu pots evitar que ella vagi en decadència.
Hi ha molts que t'aprecien, t'admiren i t'estimen.
M'agradaria que recordessis que ser feliç, no és tenir un cel sense tempestes, un camí sense accidents, treballs sense cansament, relacions sense decepcions.
Ser feliç és trobar força al perdó, esperança en les batalles, seguretat a la llotja de la por, amor en els desencontres.
Ser feliç no és només valoritzar el somriure, sinó també reflexionar sobre la tristesa.
No és just commemorar l'èxit, sinó aprendre lliçons en els fracassos.
No és just tenir alegria amb els aplaudiments, sinó tenir alegria en l'anonimat.
Ser feliç és reconèixer que val la pena viure la vida, malgrat tots els desafiaments, incomprensions, i períodes de crisi.
Ser feliç no és una fatalitat del destí, sinó una conquesta per a qui sap viatjar cap a dins del seu propi ésser.
Ser feliç és deixar de ser víctima dels problemes i tornar a ser actor de la pròpia història.
És travessar deserts fora de si, més ser capaç de trobar un oasi en el recòndit de la nostra ànima.
És agrair a Déu cada matí pel miracle de la vida.
Ser feliç és no tenir por dels propis sentiments.
És saber parlar de si mateix.
És tenir coratge per sentir un "no".
És tenir seguretat per rebre una crítica, encara que sigui injusta.
És besar als fills, mimar els pares, tenir moments poètics amb els amics, encara que ells ens fereixin.
Ser feliç és deixar viure a la criatura lliure, alegre i simple, que viu dins de cada un de nosaltres.
És tenir maduresa per dir "em vaig equivocar".
És tenir la gosadia per dir "perdoneu".
És tenir sensibilitat per expressar "et necessito".
És tenir capacitat de dir "t'estimo".
Que la teva vida es torni un jardí d'oportunitats per a ser feliç ...
Que en les teves primaveres siguis amant de l'alegria.
Que en els teus hiverns siguis amic de la saviesa.
I que quan t'equivoquis en el camí, comencis tot de nou.
Doncs així seràs més apassionat per la vida.
I descobriràs que ser feliç no és tenir una vida perfecta.
Sinó utilitzar les llàgrimes per regar la tolerància.
Usar les pèrdues per refinar la paciència.
Usar les falles per esculpir la serenitat.
Utilitza el dolor per lapidar el plaer.
Usar els obstacles per obrir les finestres de la intel·ligència.
Mai desisteixis ....
Mai desisteixis de les persones que estimes.
Mai desisteixis de ser feliç, ja que la vida és un espectacle imperdible!.

Papa Francesc

dimecres, 2 d’agost del 2017

VIURE PER DINS

Quantes coses vivim per dins!
Històries que imaginem.
Desitjos que neixen en el fons, de vegades es satisfan i altres es queden aquí.
Paraules que no sempre arriben a pronunciar-se.
Frustracions. Alegries. Pensaments íntims.
Reaccions que de vegades es trasllueixen i altres queden tapades.
Recerques. Somnis. Molt del que definim com espiritual en les persones. Vendavals.
Cançons que ressonen a l'interior encara que a fora hi hagi silenci ...

... Pregar és una altra forma de viure per dins.
És saber que estem preparats per a buscar, per deixar que ressoni en cadascun una paraula única. I en fer-ho, ens preguntem, expressem els nostres més profunds anhels i les preguntes més feridores. En pregar despullem d'ornaments la nostra veritat, per deixar que es trobi amb aquesta altra Veritat intuïda de Déu. Hi ha moltes formes de pregar. Molts camins. Moltes propostes. Però, sigui quina sigui la forma, val la pena donar-li un temps a la vida. Per trobar-nos. Per trobar-lo.

... Silenci exterior, per escoltar el meu interior.

Escolto

Escolto mes no sé
si el que sento és silenci
o Déu.

Escolto sense saber si estic sentint
el ressò de les planes del buit
o la consciència atenta
que en els confins de l'univers
em mira i em desxifra!

Només sé que camino com qui
és mirat, estimat i conegut
i per això en cada gest poso
gravetat i risc.
Sophia de Mello Breyner


... Silenci exterior ... silenci interior.
Si hi ha alguna cosa que ressona amb estrèpit dins d'un és l'amor. Desperta emocions, de vegades amb més passió, i altres amb més serenitat. Però sempre arribant a l'entranya. Hi ha etapes en què l'amor és tranquil. Hi ha altres etapes en què és intens, imprevisible, fins excessiu. Hi ha vegades en què et sents botiga de queviures, i altres en què tot és anhel, i fins i tot absència. També amb Déu. Però que no deixem, mai, d'arriscar-nos, de fer el cor vulnerable, i així omplir-lo de Vida.
"Un dels seus deixebles li va dir:« Senyor, ensenya'ns a pregar ». Jesús els digué: quan pregueu, digueu «Pare nostre ...» "(Lc 11,2)

dimarts, 1 d’agost del 2017

La branca i el tronc

Hi havia una vegada un arbre fruiter amb un enorme tronc i dues grans branques que brollaven d'ell. Amb les seves fortes arrels, s'enfonsava a terra i s'agafava fortament a les entranyes de la terra.
Quan bufava el vent, l'arbre s'inclinava i les branques es torçaven. El vent xocava amb les seves sacsejades contra l'arbre i semblava que anava a arrencar les branques i que aquestes anaven a volar després d'ell ... Fins es podia sentir, si s'escoltava bé, els gemecs i sospirs de les fulles en ser bufetejades pel vent.
Passat el temporal, tot tornava a la calma. L'arbre s'aixecava una altra vegada com si res hagués passat i es mostrava feliç i content, orgullós de les seves branques, de fullatge i dels seus fruits i madurs.
Tot anava molt bé fins que un dia ... una de les branques, molt presumida i farta de ser sacsejada contínuament pel vent, va cridar:
- No hi ha dret! A mi sempre em toca rebre totes les bufetades del vent. Sempre em toca perdre les fulles del meu vestit quan bufa fort. A més, sempre és el tronc qui rep les lloances i les salutacions afectuosos de les persones. I tant !, ell s'agafa fortament a terra amb les seves arrels i, com si res ... En canvi, jo ... Fa fred ... jo l'abrigo amb les meves fulles i branquetes. Fa calor i sol ... jo cobreixo el seu cos amb les meves fulles. Fa vent ... jo m'haig d'inclinar i gairebé moro constipada. A més a mi sempre em tallen les meves branques cada tardor, em poden i em deixen mig nua ... Quina vergonya passo a l'hivern! I quin fred quan cau la neu ...! Després arriba la primavera i l'estiu ... I quan tinc els fruits, vénen els homes i m'arrenquen els meus fills. Me'ls treuen i me'ls arrenquen sense cap cura. Si almenys poguessin demanar permís!. Però, carai!, sempre parlen del tronc i amb el tronc. Que si és un tronc molt alt, molt gran, molt resistent ... Fins i tot els enamorats escriuen els seus noms dins d'un cor en la seva escorça ... Ah!, això s'ha d'acabar. Em divorciaré d'aquest arbre S'ha acabat !!.
I un dia de forta ventada, va aprofitar una bufada del vent per donar-se un estirada i zas!, es va separar de l'arbre. Ai, que feliç se sentia! A la fi era lliure. Era ella, només ella. Com reia en notar trist l'arbre i veure'l plorar!

Perquè l'arbre plorava. De la ferida produïda al separar-se la branca, queien unes llàgrimes silencioses... I com es reia la branca...! Fins que, de sobte, es va adonar que li faltava la respiració. Volia respirar i no podia... Es va adonar que les fulles es tornaven grogues, s'arrugaven i queien mortes i podrides. També els seus fruits s'estaven assecant i podrint... I va notar com, sense estar unida al tronc, no valia per res, no tenia vida.

Llavors va voler plorar, però no podia: no li quedava cap llàgrima. S'havia assecat i ja no era ni una branca.

Vacances ... descansar!

Vacances ... descansar!
No és l'hora de la por i la soledat.
No és el temps de la dispersió.
No és el moment de fer els camins en solitari.
No són els dies de desesperar.

És l'hora de l'esperit.
És l'hora de la comunió.
És el temps de la veritat.
És l'arribada de la llibertat.

És l'hora per als que tenen orelles per escoltar.
És l'hora dels qui tenen cor de carn i no de pedra.

És el temps dels que creuen i esperen.
És el temps per als que es vulguin fer nous.
És el temps per als que vulguin fer el nou.

És ara quan tot és possible.
És ara quan el regne està en marxa.
És ara quan val la pena no tornar-se enrere.
Aquesta hora quan podem donar-nos la mà.
És ara quan la seva veu crida.
És ara quan els profetes han de cridar.
És ara quan els porucs no tenen res a fer.
És ara quan l'Esperit del Senyor reposa sobre nosaltres.

És ara el temps de l'Esperit.