Translate

dissabte, 21 d’octubre de 2017

ET LLOO

Encara en la tempesta
tot i que calli el mar
et lloo, et lloo en veritat

Tot i lluny dels meus
fins i tot en la meva solitud
et lloo, et lloo en veritat

Doncs només a tu et tinc
doncs tu ets la meva heretat
et lloo, et lloo en veritat.

Encara sense moltes paraules
sense saber que es lloar
et lloo, et lloo en veritat (bis)

Doncs només a tu et tinc
doncs tu ets la meva heretat
et lloo, et lloo en veritat 

ET LLOO, ET LLOO DE VERITAT.


Aún en la tormenta 
aun cuando arrece el mar 
te alabo, te alabo en verdad 

Aun lejos de los mios 
aun en mi soledad 
te alabo, te alabo en verdad 

Pues solo a ti te tengo 
pues tu eres mi heredad 
te alabo, te alabo en verdad 

Aún sin muchas palabras 
aun cuando no se alabar 
te alabo, te alabo en verdad 

Pues solo a ti te tengo 
pues tu eres mi heredad 
te alabo, te alabo en verdad 

Pues solo a ti te tengo Señor 
pues tu eres mi heredad 
te alabo, te alabo en verdad. 

TE ALABO, TE ALABO EN VERDAD.

Martín Valverde

Pregària pel diàleg

Senyor Déu, et lloem i et glorifiquem
per la bellesa d'aquest do que es diu diàleg.

El diàleg deslliga els nusos,
dissipa les suspicàcies, obre les portes,
soluciona els conflictes, engrandeix la persona,
és vincle d'unitat i mare de la fraternitat.
Fes-nos comprendre que el diàleg
no és una discussió ni un debat d'idees,
sinó una recerca de la veritat
entre dues o més persones.

Fes-nos comprendre que mútuament
ens necessitem i ens complementem
ja que jo puc veure el que els altres no veuen
i ells poden veure el que jo no veig.

Senyor Jesús, quan aparegui la tensió,
dóna'm la humilitat per no voler imposar
la meva veritat atacant la veritat del germà,
de saber callar en el moment oportú,
de saber esperar que l'altre acabi
d'expressar completament la seva veritat.

Dóna'm la saviesa per comprendre
que cap ésser humà és capaç
de captar la veritat tota,
i que no hi ha error o disbarat
que no tingui alguna part de veritat.

Dóna'm la sensatesa per reconèixer
que jo també puc estar equivocat
en algun aspecte de la veritat i per deixar-me
enriquir amb la veritat de l'altre.

Dóna'm, en fi, la generositat per pensar
que també l'altre busca honestament
la veritat i per mirar sense prejudicis
i amb benevolència les opinions dels altres.
Senyor Jesús, doneu-nos la gràcia de dialogar.

¿QUIEN? (QUI?)




¿Quién escucha a quién cuando hay silencio? 
¿Quién empuja a quién, si uno no anda? 
¿Quién recibe más al darse un beso? 
¿Quién nos puede dar lo que nos falta? 

¿Quién enseña a quién a ser sincero? 
¿Quién se acerca a quien nos da la espalda? 
¿Quién cuida de aquello que no es nuestro? 
¿Quién devuelve a quién la confianza? 

¿Quién libera a quién del sufrimiento? 
¿Quién acoge a quién en esta casa? 
¿Quién llena de luz cada momento? 
¿Quién le da sentido a la Palabra? 

¿Quién pinta de azul el Universo? 
¿Quién con su paciencia nos abraza? 
¿Quién quiere sumarse a lo pequeño? 
¿Quién mantiene intacta la Esperanza? 

¿Quién está más próximo a lo eterno: 
el que pisa firme o el que no alcanza? 
¿Quién se adentra al barrio más incierto 
y tiende una mano a sus “crianzas”? 

¿Quién elige a quién de compañero? 
¿Quién sostiene a quien no tiene nada? 
¿Quién se siente unido a lo imperfecto? 
¿Quién no necesita de unas alas? 

¿Quién libera a quién del sufrimiento?... 


......¿Quién mantiene intacta la Esperanza?
Luís Guerra

Qui escolta a qui quan hi ha silenci?
Qui empeny a qui, si un no camina?
Qui rep més en donar-se un petó?
Qui ens pot donar el que ens falta?

Qui ensenya a qui a ser sincer?
Qui s'acosta a qui ens dóna l'esquena?
Qui té cura d'allò que no és el nostre?
Qui retorna a qui la confiança?

Qui allibera qui del sofriment?
Qui acull a qui en aquesta casa?
Qui plena de llum cada moment?
Qui li dóna sentit a la Paraula?

Qui pinta de blau l'Univers?
Qui amb la seva paciència ens abraça?
Qui vol sumar-se a les coses petites?
Qui manté intacta l'Esperança?

Qui està més pròxim a l'etern:
el que trepitja ferm o el que no arriba?
Qui s'endinsa al barri més incert
i un cop de mà a les seves "criances"?

Qui tria a qui de company?
Qui sosté a qui no té res?
Qui se sent unit al imperfecte?
Qui no necessita d'unes ales?

Qui allibera qui del sofriment? ...

...... Qui manté intacta l'Esperança?


Preguem tots junts

Ell ens va escollir
per a mostrar-nos als uns i als altres
el rostre de l'amor de Déu.
Som el vocabulari de Déu;
paraules vives
per donar veu a la bondat de Déu
amb la nostra pròpia bondat,
per a donar veu a la compasió,
la tendresa, 
la sol·licitud i la fidelitat de Déu
amb les nostres pròpies.

Leo Rock, sj

dijous, 19 d’octubre de 2017

Tigre negre, cérvol blanc

Un fabulós tigre negre que habitava la selva de l'Amazones estava cansat de dormir al ras. Pensava casar-se molt aviat i, per casar-se, cal tenir una casa. Per això va decidir construir una cabana amb totes les comoditats, a la riba d'un riu. Però no era l'únic que planejava construir en aquest lloc ... Un delicat cérvol blanc tenia idèntics propòsits, ignorant que per allí caminava una de les seves amenaces.
Un matí, abans que sortís el sol, el cérvol va començar a preparar el terreny per construir i va sortir de passeig. En aquest moment va arribar el tigre, que es va sorprendre en veure que la superfície estava llista i buidada per fincar. "Amb seguretat Tulpa, el misteriós déu de la selva, ha vingut a ajudar-me", va pensar, i va començar a treballar amb uns troncs que ja estaven tallats. Hores després, ja exhaust, es va allunyar d'allà per descansar.
A l'alba següent va arribar de nou el cérvol i en trobar tan avançada l'obra també va creure que l'enigmàtic Tulpa li havia donat ajuda. Va posar sostre a la barraca, la va separar en dues habitacions, i es va posar a viure en una d'elles. Per la seva banda, el tigre negre va arribar més tard i en veure la barraca acabada, es va instal·lar a l'habitació situada al costat del dormitori del cérvol. Així va transcórrer la nit. Tots dos van despertar amb set i, al dirigir-se al riu per beure, es van trobar cara a cara i van comprendre el que havia passat.
"Bé", va dir el cérvol, "això va ocórrer perquè Tulpa vol que visquem junts, què estrany! Oi? I com que encara som solters podem compartir aquesta barraca què et sembla? ". El tigre va respondre: "Està bé. Podem dividir-nos les tasques. Avui a mi em toca anar pel menjar. "El tigre va sortir de cacera i va tornar carregant el cos d'un cérvol vermell! Al donar-lo al cérvol blanc aquest el va preparar, però no va tastar res i aquella nit no va dormir pensant que el tigre podria devorar-lo.
L'endemà va tocar al cérvol sortir a buscar el menjar. Va trobar un tigre més gran que el seu company i, amb l'ajuda de l'ós formiguer, el va capturar i el va portar a casa. "Mira", li va dir al tigre negre, "aquí està el menjar". El tigre negre va cuinar la carn, però no la va provar. Quan va enfosquir tant el tigre com el cérvol tremolaven pensant en l'atac del veí. Accidentalment el cérvol va colpejar la paret de la seva cambra. El tigre va reaccionar amb un rugit. Tots dos van creure que la guerra havia començat i van sortir fugint. La barraca va quedar abandonada i va ser ocupada per un grup de micos.
A la nit, una altra vegada a la intempèrie, el tigre negre pensava "Tan senzill que hauria estat conversar i posar-nos d'acord, ara que jo estava pensant tornar-me vegetarià!" El cérvol blanc, vagant sota la pluja també reflexionava: "estrany al tigre. Hauria estat increïble viure junts i reunir a les nostres famílies ... Ara haurem de començar de zero ".

Adaptació de la llegenda guaraní del mateix nom inclosa per Ciro Alegria en el llibre "Llegendes i rondalles llatinoamericanes"

dimecres, 11 d’octubre de 2017

Prego i dono gràcies

Prego pels malalts,
perquè no pateixin i es curin
amb les tecnologies  i l'ajuda de Déu.
Prego pels nens
que no poden tenir el luxe d'anar a l'escola
o de tenir un lloc calent on dormir.
Prego perquè s'acabin els conflictes,
prego perquè pari la contaminació global
que està desfent el pol Nord
causant que pugi el nivell del mar.
Dono gràcies per poder tenir una familia que cuida de mi 
i uns amics en els qui puc confiar,
dono gràcies per la llar
i per estar en un país on no hi ha moltes persones que passen gana,
dono gràcies per la lliçó que ens vas donar quan eres a la terra.
Gràcies Senyor.
Amén.

dimecres, 27 de setembre de 2017

Donem gràcies

Senyor,
donem les gràcies
pels amics i la família,
perquè per molt que a vegades
ens enfadem amb ells,
sempre estan allà
quan els necessitem.
Senyor,
et demanem que sapiguem valorar-los
ja que ells són els que tenen aquells detalls
que fan la vida més agradable.
Parenostre ...
Natàlia R.

dijous, 21 de setembre de 2017

Donem gràcies per...

Donem gràcies per ...
  • Aquest estiu, per totes les coses que hem fet ,per tots els moments en família, per poder dir que m’ho he passat molt bé.
  • També dono gràcies als pares perquè gràcies a ells hem pogut gaudir d’un gran estiu. La diversió, la il·lusió, l’aprenentatge als viatges i moltes més sensacions que hem viscut aquest estiu. I tot gràcies als pares.
Amén


Lucia 

dimecres, 13 de setembre de 2017

Viure com una llavor!

Ser com un gra de blat,
petita llavor,
que guarda al seu interior
la possibilitat de ser pa,
per oferir-se, senzilla, quotidiana,
a tot el que ho necessiti.
Tu ens crides a ser llavor, Senyor.
I la llavor,
que està plena de vitalitat i potencial,
ha de morir a ser llavor
per convertir-se en planta i créixer.
La teva vida ens mostra
que és possible morir per viure.
Lliurar tot per ser per als altres ...
Pura ofrena i donació.
Ensenya'ns, Senyor,
a lliurar la nostra vida
al servei de l'Evangeli
i de la vida dels altres.
Ensenya'ns a ser llavor
per donar fruits en abundància.
Per créixer,
una llavor necessita
terra bona i aigua generosa.
Senyor, la teva vida ens mostra
que la millor terra
és la realitat de cada dia
i les necessitats dels altres,
ens crides a plantar la nostra llavor
en les situacions que vivim,
a la vida que compartim,
a la terra d'avui, aquí i ara.

Volem ser llavor de canvi i Regne
en el món que vivim,
Ajuda'ns Senyor!
El teu exemple ens ensenya
que l'aigua veritable
és la que neix de la Paraula,
pou d'aigua viva oferta per a tothom.
Ensenya'ns, Senyor,
a regar les nostres llavors amb la teva Paraula.
Ajuda'ns a conèixer-la,
mostra'ns com assaborir el seu missatge,
perquè impregni la nostra existència
i que amari el nostre camí.
Volem ser llavors de canvi i Regne;
i necessitem ser fecundats
per la teva Paraula. Ajuda'ns Senyor!
Marcelo A. Murúa
(traducció Pep Salvà)


dimecres, 23 d’agost de 2017

Una pregària per Barcelona

Pels morts, en primer lloc.
Per les seves històries truncades,
per ser víctimes d'una violència terrorista absurda.
Per tot el dolor que aquestes morts sobtades deixen enrere.

Per les altres víctimes, ferits de diferent consideració,
que hauran de bregar com les seqüeles de l'horror experimentat
en aquests minuts de pànic i mort.

Pels familiars i amics que es veuen enfrontats a afrontar
les conseqüències d'aquest terrorisme salvatge.

Pels fanàtics que creuen que la violència aconsegueix alguna cosa,
perquè obrin els ulls, el cor i l'entranya
a una lògica que no es basa en l'odi o la destrucció.

Pels qui han d'intentar que això no passi:
autoritats, forces de seguretat, i tants d'altres.
Que segueixin fent la seva feina amb convicció, amb paciència,
amb generositat i amb perseverança,
encara que de vegades l'agressor aconsegueixi colpejar.

Per la gent de pau que, davant d'això,
seran assenyalades injustament,
per entrar en una etiqueta, una categoria
o una adscripció religiosa.

Per la pau.
Que es converteixi en clam,
en camí i en resultat.

@jmolaizola
traducció JSR

dimarts, 22 d’agost de 2017

Ser feliç...

Pots tenir defectes, estar ansiós i viure irritat algunes vegades, però no t'oblidis que la teva vida és la major empresa del món.
Només tu pots evitar que ella vagi en decadència.
Hi ha molts que t'aprecien, t'admiren i t'estimen.
M'agradaria que recordessis que ser feliç, no és tenir un cel sense tempestes, un camí sense accidents, treballs sense cansament, relacions sense decepcions.
Ser feliç és trobar força al perdó, esperança en les batalles, seguretat a la llotja de la por, amor en els desencontres.
Ser feliç no és només valoritzar el somriure, sinó també reflexionar sobre la tristesa.
No és just commemorar l'èxit, sinó aprendre lliçons en els fracassos.
No és just tenir alegria amb els aplaudiments, sinó tenir alegria en l'anonimat.
Ser feliç és reconèixer que val la pena viure la vida, malgrat tots els desafiaments, incomprensions, i períodes de crisi.
Ser feliç no és una fatalitat del destí, sinó una conquesta per a qui sap viatjar cap a dins del seu propi ésser.
Ser feliç és deixar de ser víctima dels problemes i tornar a ser actor de la pròpia història.
És travessar deserts fora de si, més ser capaç de trobar un oasi en el recòndit de la nostra ànima.
És agrair a Déu cada matí pel miracle de la vida.
Ser feliç és no tenir por dels propis sentiments.
És saber parlar de si mateix.
És tenir coratge per sentir un "no".
És tenir seguretat per rebre una crítica, encara que sigui injusta.
És besar als fills, mimar els pares, tenir moments poètics amb els amics, encara que ells ens fereixin.
Ser feliç és deixar viure a la criatura lliure, alegre i simple, que viu dins de cada un de nosaltres.
És tenir maduresa per dir "em vaig equivocar".
És tenir la gosadia per dir "perdoneu".
És tenir sensibilitat per expressar "et necessito".
És tenir capacitat de dir "t'estimo".
Que la teva vida es torni un jardí d'oportunitats per a ser feliç ...
Que en les teves primaveres siguis amant de l'alegria.
Que en els teus hiverns siguis amic de la saviesa.
I que quan t'equivoquis en el camí, comencis tot de nou.
Doncs així seràs més apassionat per la vida.
I descobriràs que ser feliç no és tenir una vida perfecta.
Sinó utilitzar les llàgrimes per regar la tolerància.
Usar les pèrdues per refinar la paciència.
Usar les falles per esculpir la serenitat.
Utilitza el dolor per lapidar el plaer.
Usar els obstacles per obrir les finestres de la intel·ligència.
Mai desisteixis ....
Mai desisteixis de les persones que estimes.
Mai desisteixis de ser feliç, ja que la vida és un espectacle imperdible!.

Papa Francesc

dimecres, 2 d’agost de 2017

VIURE PER DINS

Quantes coses vivim per dins!
Històries que imaginem.
Desitjos que neixen en el fons, de vegades es satisfan i altres es queden aquí.
Paraules que no sempre arriben a pronunciar-se.
Frustracions. Alegries. Pensaments íntims.
Reaccions que de vegades es trasllueixen i altres queden tapades.
Recerques. Somnis. Molt del que definim com espiritual en les persones. Vendavals.
Cançons que ressonen a l'interior encara que a fora hi hagi silenci ...

... Pregar és una altra forma de viure per dins.
És saber que estem preparats per a buscar, per deixar que ressoni en cadascun una paraula única. I en fer-ho, ens preguntem, expressem els nostres més profunds anhels i les preguntes més feridores. En pregar despullem d'ornaments la nostra veritat, per deixar que es trobi amb aquesta altra Veritat intuïda de Déu. Hi ha moltes formes de pregar. Molts camins. Moltes propostes. Però, sigui quina sigui la forma, val la pena donar-li un temps a la vida. Per trobar-nos. Per trobar-lo.

... Silenci exterior, per escoltar el meu interior.

Escolto

Escolto mes no sé
si el que sento és silenci
o Déu.

Escolto sense saber si estic sentint
el ressò de les planes del buit
o la consciència atenta
que en els confins de l'univers
em mira i em desxifra!

Només sé que camino com qui
és mirat, estimat i conegut
i per això en cada gest poso
gravetat i risc.
Sophia de Mello Breyner


... Silenci exterior ... silenci interior.
Si hi ha alguna cosa que ressona amb estrèpit dins d'un és l'amor. Desperta emocions, de vegades amb més passió, i altres amb més serenitat. Però sempre arribant a l'entranya. Hi ha etapes en què l'amor és tranquil. Hi ha altres etapes en què és intens, imprevisible, fins excessiu. Hi ha vegades en què et sents botiga de queviures, i altres en què tot és anhel, i fins i tot absència. També amb Déu. Però que no deixem, mai, d'arriscar-nos, de fer el cor vulnerable, i així omplir-lo de Vida.
"Un dels seus deixebles li va dir:« Senyor, ensenya'ns a pregar ». Jesús els digué: quan pregueu, digueu «Pare nostre ...» "(Lc 11,2)

dimarts, 1 d’agost de 2017

La branca i el tronc

Hi havia una vegada un arbre fruiter amb un enorme tronc i dues grans branques que brollaven d'ell. Amb les seves fortes arrels, s'enfonsava a terra i s'agafava fortament a les entranyes de la terra.
Quan bufava el vent, l'arbre s'inclinava i les branques es torçaven. El vent xocava amb les seves sacsejades contra l'arbre i semblava que anava a arrencar les branques i que aquestes anaven a volar després d'ell ... Fins es podia sentir, si s'escoltava bé, els gemecs i sospirs de les fulles en ser bufetejades pel vent.
Passat el temporal, tot tornava a la calma. L'arbre s'aixecava una altra vegada com si res hagués passat i es mostrava feliç i content, orgullós de les seves branques, de fullatge i dels seus fruits i madurs.
Tot anava molt bé fins que un dia ... una de les branques, molt presumida i farta de ser sacsejada contínuament pel vent, va cridar:
- No hi ha dret! A mi sempre em toca rebre totes les bufetades del vent. Sempre em toca perdre les fulles del meu vestit quan bufa fort. A més, sempre és el tronc qui rep les lloances i les salutacions afectuosos de les persones. I tant !, ell s'agafa fortament a terra amb les seves arrels i, com si res ... En canvi, jo ... Fa fred ... jo l'abrigo amb les meves fulles i branquetes. Fa calor i sol ... jo cobreixo el seu cos amb les meves fulles. Fa vent ... jo m'haig d'inclinar i gairebé moro constipada. A més a mi sempre em tallen les meves branques cada tardor, em poden i em deixen mig nua ... Quina vergonya passo a l'hivern! I quin fred quan cau la neu ...! Després arriba la primavera i l'estiu ... I quan tinc els fruits, vénen els homes i m'arrenquen els meus fills. Me'ls treuen i me'ls arrenquen sense cap cura. Si almenys poguessin demanar permís!. Però, carai!, sempre parlen del tronc i amb el tronc. Que si és un tronc molt alt, molt gran, molt resistent ... Fins i tot els enamorats escriuen els seus noms dins d'un cor en la seva escorça ... Ah!, això s'ha d'acabar. Em divorciaré d'aquest arbre S'ha acabat !!.
I un dia de forta ventada, va aprofitar una bufada del vent per donar-se un estirada i zas!, es va separar de l'arbre. Ai, que feliç se sentia! A la fi era lliure. Era ella, només ella. Com reia en notar trist l'arbre i veure'l plorar!

Perquè l'arbre plorava. De la ferida produïda al separar-se la branca, queien unes llàgrimes silencioses... I com es reia la branca...! Fins que, de sobte, es va adonar que li faltava la respiració. Volia respirar i no podia... Es va adonar que les fulles es tornaven grogues, s'arrugaven i queien mortes i podrides. També els seus fruits s'estaven assecant i podrint... I va notar com, sense estar unida al tronc, no valia per res, no tenia vida.

Llavors va voler plorar, però no podia: no li quedava cap llàgrima. S'havia assecat i ja no era ni una branca.

Vacances ... descansar!

Vacances ... descansar!
No és l'hora de la por i la soledat.
No és el temps de la dispersió.
No és el moment de fer els camins en solitari.
No són els dies de desesperar.

És l'hora de l'esperit.
És l'hora de la comunió.
És el temps de la veritat.
És l'arribada de la llibertat.

És l'hora per als que tenen orelles per escoltar.
És l'hora dels qui tenen cor de carn i no de pedra.

És el temps dels que creuen i esperen.
És el temps per als que es vulguin fer nous.
És el temps per als que vulguin fer el nou.

És ara quan tot és possible.
És ara quan el regne està en marxa.
És ara quan val la pena no tornar-se enrere.
Aquesta hora quan podem donar-nos la mà.
És ara quan la seva veu crida.
És ara quan els profetes han de cridar.
És ara quan els porucs no tenen res a fer.
És ara quan l'Esperit del Senyor reposa sobre nosaltres.

És ara el temps de l'Esperit.

dilluns, 31 de juliol de 2017

YO SOY LA LUZ DEL MUNDO

YO SOY, YO SOY LA LUZ DEL MUNDO
YO SOY, YO SOY LA LUZ DEL MUNDO

TU QUE ME SIGUES
NO CAMINARÀS EN TINIEBLAS PORQUÉ
YO SOY LA LUZ DEL MUNDO

YO SOY EL CAMINO
YO SOY LA VERDAD
YO SOY LA VIDA, LA LUZ DEL MUNDO


(Elena Andrés)

Tiende tu mano

TIENDE TU MANO
TIENDE TU MANO
NO DEJES APAGAR LA LLAMA QUE 
YO ENCENDÍ EN TU CORAZÓN
YO ENCENDÍ EN TU CORAZÓN (bis)

(Elena Andrés)

Vaig a escoltar el que diu el Senyor

Vaig a escoltar el que diu el Senyor. 
La paraula del Senyor és veritable; 
foc i espasa; 
és brisa, murmuri, 
mel i perfum, 
és tempesta i pluja mansa; 
és música que embadaleix. 
La paraula de Déu "anuncia la pau al seu poble i als seus amics". 
La paraula anuncia la pau a tots els pobles, 
que són els seus amics. 
La paraula és la pau, 
regalada a tots, 
és el nostre Senyor Jesucrist. 
La teva paraula, Senyor, 
és misericòrdia i salvació. 
Envia'ns les teves paraules; 
envolta'ns en el teu amor i salva'ns. 
La paraula del Senyor "és a prop pels seus fidels" 
i serà la nostra salvació. 
La paraula del Senyor "habitarà al nostre país"
i serà la nostra glòria 
La paraula del Senyor viurà en el nostre cor 
i serà el nostre tresor. 
"La fidelitat i l'amor es trobaran" 
en el nostre Senyor Jesucrist. 
"La justícia i la pau es besen" 
al nostre Senyor Jesucrist. 
La generositat i l'amor s'abracen 
al nostre Senyor Jesucrist. 
Jesucrist: la nostra justícia, 
la nostra pau i la nostra glòria, 
la nostra salvació. 
Paraula que se sent en el cel 
i llavor que "brolla de la terra". 
Plou la paraula de Déu 
"i la nostra terra donarà el seu fruit" 
al ventre de Maria. 
"La justícia anirà al seu davant, 
la pau li seguirà les passes", 
passos plens de gràcia i misericòrdia.

diumenge, 30 de juliol de 2017

Vine Esperit

Vine Esperit Sant del Pare i del Fill. 
Vine Esperit d'Amor, 
Esperit de filiació, 
Esperit de pau, 
de confiança, 
de força i d'alegria. 
Vine alegria oculta en les llàgrimes del món.
Vine vida victoriosa de la mort en la terra. 
Vine, Pare-Mare dels pobres.
Vine, socors dels oprimits. 
Vine llum de l'eterna veritat. 
Vine, amor que has estat vessat en els nostres cors. 
No tenim res que pugui obligar-te, 
però per això estem més plens de confiança. 
El nostre cor tem ocultament que vinguis, 
perquè ets desinteressat i delicat; 
perquè ets diferent que ell. 
Però la més ferma promesa és que tu véns. 
Així doncs, vine avui, i cada dia. 
Confiem en Tu, 
en qui podríem confiar si no? 
T'estimem perquè ets el mateix Amor. 
Per Tu tenim a Déu com a Pare, 
perquè Tu clames en nosaltres "Abba Pare". 
Ens vivificas. 
T'agraïm que habitis en nosaltres 
que hagis volgut ser el segell de Déu viu en nosaltres, 
el segell de la seva propietat. 
Queda't amb nosaltres. 
No ens deixis sols en la lluita de la vida.

divendres, 28 de juliol de 2017

Got de fang

Com un got de fang, 
sí, Senyor, és veritat, 
i Tu saps que em fa mal, 
i el fràgil que em sento, i el pobre... 
Però avui, caram, Senyor! 
he descobert, i et dono gràcies, 
que és veritat que sóc de fang 
però que sóc també un got. 
I he somiat, Senyor, 
gràcies que Tu eres el mar, 
i jo a la platja, 
i en pujar de la marea 
l'aigua m'omplia, i em cobria, i vessava. 
Ai, Senyor! 
No coneix el seu ésser el got
mentre no s'omple d'aigua! 
Que li importa ser de fang! 
Si és got! 
I deixar-se omplir! 
I deixar-se vessar! 
i així, ser font! 
i així, ser mar! 
Que bonic és ser got
encara que aquesta sigui de fang! 
Un altre somni he somiat, 
gràcies, Senyor, 
que Tu eres aiguader, 
i que jo era el teu got, 
el teu got de fang, 
pobre i fràgil, és veritat, 
però bonic i em portaves de la mà, 
i em tractaves amb amor, 
i em cuidaves amb compte, 
perquè jo era el teu got, 
i em mostraves amb orgull a tothom,
i em volies, i et feia companyia, 
i a més, Déu meu, 
que seria un aiguader 
sense el seu got de fang! 
Gràcies, Senyor, per haver somiat, 
gràcies et dono per ser got, 
i gràcies per ser de fang.

dimecres, 26 de juliol de 2017

El teu Regne, Senyor, ens desconcerta

El teu Regne, Senyor ens desconcerta 
perquè en els nostres són molt altres els valors. 
En el teu, Senyor, la pau acampa a les places amples dels pobles 
i la justícia protegeix la dignitat i els drets dels pobres. 
No hi ha al teu les mans pidolaires, 
ni els nuvis forçats a retardar les noces, 
perquè el pa saborós alegra les taules compartides 
i al terra floreixen els pisos protegits. 
Les fronteres respecten als pobles, 
però ignoren del tot els odis fratricides 
i ningú es permet imposar la seva llei sobre els altres. 
El tron ​​dels jutges l'ocupen els esclaus
i està al capdavant de tot el que es mostra inferior, 
perquè el comandament és servei i la llei és empara. 
En el teu les armes no són enginys poderosos, 
ni càrregues explosives, ni encegadors fums. 
Les del teu, Senyor, són mans d'acollida, 
carícies en els nens, malalts visitats, 
treball per a tothom, cant i ball a les hores festives,
 suport i companyia en els dies de dol. 
En el teu, Senyor, no hi ha explotats 
i els comptes corrents no indiquen que un és més. 
Consignes mentideres no ensordeixen els carrers 
ni els televisors maquillen les veritats ni les narren a mitges. 
Com entendre el teu regne 
i com edificar quan els nostres són tot el contrari? 
Ens diem cristianes i vam acudir al temple 
però poc sabem de veure't al drogoaddicte, 
d'acollir-te en el pobre, 
d'escoltar-en el feble, 
de lliurar-te al pres, 
d'abraçar-en l'altre. 
Poc o res sabem el difícil treball que Tu ens encerregues
de construir la pau de cada dia sobre la base ferma de l'amor precís, 
de la justícia clara, 
de la veritat sencera, lliures en aquest afany de tota violència. 
Torna, Senyor, cap a nosaltres 
que els teus fills som 
i reitera davant el poble el pregó d'aquest Regne 
que va cridar "feliços" als pobres, 
als quals set pateixen i justícia major, 
als d'entranyes vives i paraula sincera, 
als que de tu es fien i en el teu amor esperen. 
Torna't al món, senyor de l'evangeli,
Messies i profeta i missioner del regne, 
i digues-nos una altra vegada, 
encara que no et entenguem, 
que la teva causa és bella, 
perquè allibera l'ésser humà de les velles cadenes del poder i la força, 
dels diners orgullós i de l'arma que mata; 
per fer, mans juntes, llibertat i justícia
i entonar, tots junts, mil cançons de pau.

dimarts, 25 de juliol de 2017

LA TEVA PARAULA

Vull, Senyor, fer de la teva Paraula 
un camí per a la meva vida; 
vull estimar la teva voluntat de tot cor. 
Vull ser deixeble teu 
i posar-me a la teva escolta cada dia; 
vull fer de la teva Paraula 
la norma que em guií, pas a pas.
La teva Paraula de veritat 
il·lumina els meus passos pel sender; 
en la teva Paraula he posat la meva esperança dia i nit; 
amb tot el cor vull obstinar a complir la teva voluntat 
i que els meus camins siguin sempre els teus camins. 
Ensenya'm saviesa 
i aprendré a ser lliure i feliç; 
ensenya-me'n prudència 
i aprendré a situar-me en la vida; 
ensenya'm els secrets del teu cor de Pare 
i aprendre a viure des de la profunditat de la meva existència. 
Jo estimo la vostra Paraula 
i frueixo en sentir-me en comunió amb tu; 
jo espero la teva Paraula 
i ella és resposta a les meves preguntes; 
jo compleixo la teva Paraula 
i ella em dóna força com ningú; 
jo crec en la teva paraula 
i ella alimenta la meva pobra fe. 
La teva Paraula ens ensenya a estimar la veritat i rebutjar la mentida;
la teva Paraula ens ensenya a estimar fins a les últimes conseqüències;
la teva Paraula ens ensenya a mantenir el cor lliure i solidari; 
les teves paraules ens ensenyen a buscar la justícia entre els pobles. 
Mantingues el nostre cor ferm en el projecte de la teva Paraula; 
que la teva Paraula sigui sempre l'alegria del nostre cor; 
que ens inclinem sempre a guardar els teus manaments; 
i que busquem en els manaments el camí de la salvació.

divendres, 21 de juliol de 2017

Sóc la més petita

Sóc la persona més petita, sens dubte, 
però Déu m'ha mirat, i jo clamo la meva alegria.
Comparteixo la pobresa del meu poble, 
el petit Israel, "el seu servent", 
però ell amb la seva misericòrdia m'ha mirat, 
i jo desbordo de goig com en el dia de noces, 
i proclamo amb força la bellesa del seu amor. 
Obro la meva finestra cada dia 
de bat a bat a l'esperança, 
i sé que les meves fletxes arriben al Sant. 
El que és Poderós, ha escollit el petit, 
al més petit, per lluir-se en les seves obres, 
per lluir la seva misericòrdia, 
meravelles del seu amor. 
Tots em diran benaurada, 
però és cosa del seu amor. 
I anuncio que hi ha motius d'alegria per a tots, 
perquè la misericòrdia de Déu no té límits. 
Demà tot pot canviar: 
els que es recolzen orgullosos en les seves poltrones 
rodaran per terra, menyspreats i oblidats, 
en canvi els humils i senzills seran enaltits. 
Algun dia, així està escrit, 
els famolencs i captaires s'asseuran 
al banquet del Regne, 
i els avars, especuladors, 
pidolaran una engruna d'afecte. 
Demà, jo ho espero, 
les promeses de Déu es compliran, 
com en temps dels pares, 
que la seva misericòrdia no s'esgota. 
I ens beneirà de nou, 
i ens visitarà de nou, 
i es quedarà ja amb nosaltres per sempre.

dimecres, 19 de juliol de 2017

Seguir Jesús

També a nosaltres, Pare, 
ens convida Jesús a seguir-lo, 
i nosaltres ens sentim feliços amb la seva crida 
i reconeixent la nostra feblesa, 
li diem que sí, 
tot i saber que som capaços de negar-ho i abandonar-lo,
fiats de la seva paraula, diem que sí, 
conscients que qui crida haurà de donar forces per respondre. 
Doneu-nos, Pare, el teu Esperit, 
que és també el de Jesús, 
per saber com seguir-lo 
i per seguir-lo de tal manera 
que la nostra vida sigui pur seguiment seu. 
Seguir Jesús és, sobretot, creure en ell, 
i creure en ell és arrelar la nostra vida en ell, 
en la seva persona viva, 
en la relació amb ell, 
saber-se de memòria les seves paraules, 
donar-los voltes en el cor, com Maria, 
i fer d'elles, no només el camí de la pròpia vida 
sinó el tresor que mai ens cansem de contemplar i palpar.
Escoltar les paraules del Mestre 
ens porta a obeir-les, 
a posar-les per obra; 
ens porta, Pare, a seguir la seva causa, 
que és la teva: el vostre Regne. 
En una situació com l'actual, 
en què la teva creació està tan degradada 
per la rapinya i l'espoli 
i en la que els teus fills, els pobres, 
són tinguts en res, 
la causa de Jesús és salvar el que s'havia perdut, 
restaurar la vida, alliberar els oprimits, 
i fer-ho tot això, no per la força, 
sinó convidant, sembrant llavors de vida, 
tendint ponts, vencent el mal amb el bé. 
Seguir Jesús és prosseguir la missió que Tu li has confiat; 
és sentir-nos enviats per ell com ell ho va ser per Tu. 
Ens crides a ser anunciadors de l'Evangeli de Jesús, 
servidors de la recreació que ell fa possible, 
enviats per ell a anunciar la seva salvació de paraula i d'obra,
lliures d'altres lligams, 
donant gratis el que gratis hem rebut: 
el teu amor alliberador i la teva presència salvadora. 
Jesús de Natzaret 
segueix avui en nosaltres fent història,
continuant la seva història a través de la nostra 
si és que ens deixem modelar per la seva presència. 
Us preguem, Senyor, per intercessió de Maria, 
la que va escoltar i va complir la paraula, 
que també nosaltres, com ella, 
siguem els teus deixebles i els teus enviats.

dimecres, 12 de juliol de 2017

Salm de la Trobada

Venim a la teva presència, Déu nostre, 
com caminants, pelegrins, cercadors ... 
i volem donar-te gràcies, 
celebrar junts l'alegria de sentir-nos fills teus. 
Aquest és un lloc per a la trobada, 
trobada amb tu des de les nostres arrels, 
amb la nostra història 
i amb l'avui tan pobre i petit,
però obert a Tu. 
Et presentem els nostres desitjos d'escoltar-te, 
de comprometre'ns a fons amb la realitat, 
unint les nostres mans en un afany comú:
ser co-creadors amb tu, 
llevadores de la vida. 
Per això et demanem força per viure en fraternitat 
tantes vegades necessitada d'escolta i reconciliació. 
Fes-nos capaços d'acollir la diferència 
com a do i riquesa de la teva presència creadora. 
Volem portar el teu missatge de justícia i pau 
com a Bona Notícia a aquest món,
que pateix la guerra, la fam, l'odi,
la divisió, la soledat, la indiferència. 
Desitgem construir la pau 
en cada un dels entorns on som i vivim. 
També en les nostres comunitats, entre nosaltres, 
que siguem capaços de crear espais per al diàleg i l'harmonia. 
Que compartim la vida i la fe, 
que regni entre nosaltres l'alegria. 
Renova cada dia la il·lusió 
per seguir-te junts acollint, 
sembrant i entreteixint el teu Regne.

dijous, 6 de juliol de 2017

Salm dels que volen fer-se nous amics

Busquem tornar al nostre origen, Senyor, 
tocar l'arrel de la nostra vida, 
la deu d'aigües pures que ens alimenta, 
i beure de tu, com la samaritana, 
i tornar als altres saltant de goig i esperança. 
Volem fer de nou l'experiència 
del teu amor indestructible, 
que la nostra vida té el seu origen 
i el seu alè permanent en Tu, 
Vida de tota vida. 
Volem baixar al fons del nostre ésser 
i trobar-nos amb tu, 
amb nosaltres mateixos i amb els altres. 
Descobrirem allà, 
que més enllà dels nostres límits i les nostres fragilitats, 
la teva presència ens habita. 
Que necessitem acollir la nostra història, 
la nostra vida i experimentar-la 
com fang a les mans, 
en mans del terrisser 
que busca donar forma a la terra en petó amb l'aigua. 
Deixarem que marxin els records ferits, 
enganxats a la memòria 
i les pors futures dansant en la fantasia. 
Volem renéixer cada dia 
des del centre de la nostra interioritat 
per obrir-nos des d'allà a la vida, 
Tu vols, Senyor, que siguem homes i dones 
que comencen cada dia, 
que saben caure amb humilitat 
i aixecar-se amb la dignitat de ser els teus fills, 
persones fent-se noves que caminen juntes. 
Que sentim, Senyor, 
la presència del germà del costat, 
també modelant el nostre fang, 
construint-junts i forjant amb tu el present i el futur.