En Joanet tenia molta son. Sí, havia corregut molt durant el dia i estava cansat. Es tragué el jersei i es posà dins del sac de dormir. Caigué rendit.
Tancà els ulls i quedà ben adormit.
Imaginàriament es traslladà a un món fantàstic, extraordinari. Es va veure en un país on la gent volava; no hi havia cotxes, ni motos; on desapareixia tota classe de contaminació, tota classe de malalties.
En Joanet s’acostà a un dels tranquils ciutadans que circulaven per un carrer ample. Resultà ser un guàrdia urbà:
- Senyor guàrdia, on sóc?
- Ets al país tranquil; has tingut molta sort de venir a aquest lloc.
- Sí, veig que sí. Com és que podeu volar?
- Nosaltres som homes de la terra...
- També sou homes de la terra?
- Sí, però, si et plau, deixa’m parlar. Mira, nosaltres vàrem fugir de la terra perquè no s’hi podia viure. Males olors, pols, gasos, tot barrejat, l’egoisme i les guerres. Aquí no hi ha odi, ens respectem tots, no existeixen privilegis. Què feu per la terra?
- Més malament que mai. Mira, ara hi ha uns aparells que en diuen bomba atòmica. Em portes a fer un vol?
- Sí, segueix-me. I es posaren a volar.
- Vas bé? -preguntà el guàrdia urbà.
- Sí, sí. Què és aquest edifici tan gran?
- És l’assemblea popular. Aquí decidim les coses interessants per al poble.
- Sempre esteu d’acord?
- No sempre, però jo et dic que totes les idees aportades són bones.
- Sou molts al planeta?
- No, no passem del miler. El país és gran, tenim camps, tenim tot el que podem desitjar. I tu, tens el que vols?
- No, i crec que mai ho tindré. M’heu fet descobrir quina cosa és conviure de veritat. Tots feu el mateix: ajudar-vos els uns als altres, i això a la terra no ho tindrem. Sempre hi ha diferències. Mira, perquè un és negre l’han de picar, perquè és d’una altra religió...
- Ho sé. No et desanimis. POSA LA TEVA PETITA PART EN LA RECONSTRUCCIÓ DEL MÓN NOU. Llavors, aquest planeta serà germà del nou que tu hauràs arribat a crear. Creu-me, fes-ho, fes-ho...
En Joanet es despertà. Pensà en el que li havia dit l’agent del país tranquil. “Tot és un somni -pensà en Joanet-, no en fem cas, dels somnis”.
Sort! A fora, envoltat de la natura, se sentia tranquil. De cop i volta va sentir que els seus companys s’aixecaven, dos d’ells discutien i arribaren a voler-se pegar. En Joanet reflexionà. El somni era bo!!
S’aixecà i va anar-hi a posar pau.
Immediatament va pensar allò: “POSA LA TEVA PETITA PART”.
I fou d’aquesta manera com en Joanet anava construint un món nou.
Ramon, 13 anys - Publicat en un fulletó del SCV de Girona
Contes i textos per a la pregària i reflexió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada