Escolta, Déu meu.
Ells em van dir que tu
no existies pas
i com un beneit m’ho vaig creure.
L’altra tarda, des del fons d’un forat d’obús
vaig veure el teu cel...
Tot de cop vaig comprendre
que m’havien dit una mentida.
Si m’hagués entretingut més
a mirar les coses que has fet
hauria vist ben clar que
aquella gent refusava d’anomenar a un gat, gat.
Jo em pregunto, Déu,
si consentiries a agafar-me la mà.
I, tanmateix, endevino que tu ho comprendràs.
És curiós que m’hagi estat necessari de venir
a aquest lloc infernal
abans de tenir temps de veure el teu rostre.
Jo t’estimo terriblement:
vet aquí el que vull que sàpigues.
Hi haurà aviat un combat horrible.
Qui sap? Potser arribi a casa teva aquest vespre mateix...
No hem estat camarades fins avui i em pregunto, Déu meu,
si m’esperaràs a la porta. Tu, mira, estic plorant.
Jo, vessar llàgrimes.
Ah! si t’hagués conegut més aviat...
Bé, anem, cal que me’n vagi.
És curiós, d’ençà que t’he trobat ja no tinc por de morir.
A reveure!
Text trobat damunt del cos d’un soldat americà en el desembarcament
a Àfrica del Nord durant la Segona Guerra Mundial.
Contes i textos per a la pregària i reflexió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada