Translate

divendres, 1 de juliol de 2016

UN VIATGE EN AVIÓ

Observava un infant que esperava pacientment l'avió. L'infant quan va sentir l'anunci de la sortida del seu vol va anar calmosament a la porta de l'embarcament.
Un cop dalt l'avió va asseure's en el seu seient i es va distreure mirant per la finestra.
Educadament va respondre a totes les preguntes que li feien..., i es va posa a dibuixar en una llibreta que duia a la motxilla.
No estava gens nerviós ni tenia por de res mentre l'avió feia les maniobres per emprendre el vol.
EL viatge va ser molt mogut, fortes tempestats i l'avió va sofrir turbulències i contratemps.
Malgrat la moguda i la por dels viatges, el nen seguia amb tota normalitat. Una de les passatgeres, preocupada per l'infant, tot oferint-li caramels, li preguntà: "Com estàs nen? Tens por?
- No senyora, no tinc por -contestà el nen- El meu pare és el pilot de l'avió. No tinc cap por perquè és el meu pare qui condueix l'avió i amb tota seguretat ens portarà allà on anem. No tingui por, senyora.

Quantes vegades en la nostra vida ens trobem amb fortes tempestats, amb imprevists, temporals i violentes turbulències, sense anar dalt d'una avió, sinó en la mateixa vida de cada dia.
Quantes vegades tenim la sensació de no tocar de peus a terra ferma. Ens trobem penjats sense que res ens serveixi d'ajuda.
En aquests moments hauríem de recordar amb serenor i confiança que el nostre Pare-Déu n'és el comandant i que per més turbulències i contratemps que hi hagi ell ens portarà a bon port.
L'aterratge definitiu del viatge de la nostra vida està en mans de Déu. El tocar de peus a la terra definitiva està en bones mans. No tinguem por.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada