Hi ha a Terra Santa dos llacs que són alimentats pel mateix riu: el Jordà.
Estan situats a un quilòmetres de distància l'un de l'altre i tenen unes peculiaritats ben diferents.
Un és el llac de Genesaret o de Tiberiades, conegut també com "Mar de Galilea". Aquest llac és blau, ple de vida i de contrasts. A les seves aigües s'hi reflecteixen les flors dels prats que l'envolten.
L'altre és el nomenat "Mar Mort". Una llacuna salnitrosa i densa en la que l'aigua del riu s'hi queda estancada i en la que no hi ha vida.
Què ´´es el que diferencia aquests dos grans llacs nodrits pel mateix riu?
Senzillament que:
El Mar de Galilea transmet, generosament, el que rep.
Així que li arriba l'aigua del riu, aquesta surt immediatament per alleujar, tant la sequera dels camps, com la set de les persones i els animals. És una aigua generosa.
L'aigua que arriba al Mar Mort s'hi adorm, es torna salnitrosa. Res hi viu. És una aigua egoista.
Passa el mateix amb les persones.
Hi ha les que viuen donant-se generosament als altres sense esperar cap recompensa. Aquestes persones viuen i fan viure, com les aigües del Mar de Galilea. Són les més felices, perquè contra més donen, més reben.
N'hi ha d'altres que, egoistament, reben, guarden i no donen res. Quan menys reparteixen del que tenen, més pobres es tornen. Són com l'aigua estancada del Mar Mort. Ells mateixos moren i causen la mort al seu voltant.
Un cop més aquest exemple de la natura ens fa pensar en aquella dita que hem sentit tantes vegades:
Qui no niu per servir, no serveix per viure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada