Translate

divendres, 1 de juliol de 2016

DÉU, EL PARA BO QUE SEMPRE PERDONA (Lc15,1-3,11-32)

Senyor Déu i Pare nostre:
Avui et veiem commogut i esperançat, amb els braços oberts, per acollir-nos a tots... Nosaltres venim a Tu, amb el pes de les nostres mancances i infidelitat, i, abans de que arribem, abans de que puguem demanar-te perdó, ja surts a trobar-nos, ens abraces, ens perdones i oblides... "Comença de nou, comença de zero, ets el meu fill i t'estimo -ens dius- Te'n vas anar, enlluernat pel soroll del món, del plaer, per l'egoisme, per l'orgull, per l'afany fals de felicitat ... però ara tornes, i això és el que val..."
Nosaltres no som mereixedors de tant d'amor. No ens el podem guanyar. El rebem totalment gratuït i incondicional per part teva. Certament els homes, Senyor, juguem amb avantatge. Sabem que sempre obtindrem el perdó, que sempre trobarem els braços oberts del Pare, i que mai quedarem exclosos del seu amor. Per què, ens preguntem ara, davant de tant gratuïtat, nosaltres som moltes vegades mesquins i refusem l'esforç que comporta buscar el perdut, acostar l'allunyat, compartir amb l'indigent, acceptar aquell que no ens cau bé? Per què moltes vegades restem tancats en nosaltres i no sabem compartir les joies dels altres i alegrar-nos mútuament? Per què volem ser el germà gran, que quan sap que es fa una festa pel fill retrobat, es queixa? Sembla que no ens agradi que tothom pugui salvar-se. Sembla que nosaltres som els bons i tu, Pare, has de ser fet a la nostra mida.
Jesús, obre el nostre cor! Fes-lo gran, molt gran, molt generós! Ajuda'ns a estimar a canvi de res, que és l'autèntic amor! Ajuda'ns a compartir les alegries i penes dels altres. I ajuda'ns a tenir sempre els braços oberts per acollir i perdonar, sabent que també nosaltres som receptors del teu perdó i del teu amor. Un dia arribarem a la festa eterna, on t'agrairem de debò que no t'hagis cansat mai d'esperar i que ens hagis perdonat i celebrat sempre el nostre trobament o retorn.
Montserrat Llopart
Parròquia Mare de Déu de la Salut, Gràcia

Lc15,1-3,11-32
Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:
--Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.
Jesús els va proposar aquesta paràbola:
I digué encara:
--Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare:
»--Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.
»Ell els va repartir els béns. Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.
»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." I se n'anà a trobar el seu pare.
»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué:
»--Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.
»Però el pare digué als seus criats:
»--De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.
»I es posaren a celebrar-ho.
»Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué:
»--El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.
»El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. Però ell li respongué:
»--Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.
»El pare li contestà:
»--Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada