Translate

dilluns, 25 de juliol del 2016

PIENSA TAMBIÉN CON LOS PIES

Piensa también
con los pies
sobre el camino
cansado
por tantos pies caminantes.

Piensa también, sobre todo, 
con el corazón 
abierto 
a todos los corazones 
que laten igual que el tuyo, 
como hermanos, 
peregrinos, 
heridos también de vida, 
heridos quizá de muerte.

Piensa vital, conviviente
conflictivamente hermano, 
tiernamente compañero.

Pere Casaldàliga

Es hora de asomarse al infinito

Es hora de salir al balcón de lavida;
mirar el horizonte,
despertar al alba
y sentirse llenos de alegría.

Es hora de asomarse al infinito,
de anunciar y cantar,
de trabajar y plroclamar
que es posible un mundo nuevo y distinto.

Es hora de entrar en la noche 
sin miedo y ser testigos; 
descubrir su presencia entre nosotros 
fortaleciendo nuestras esperanzas y anhelos.

Es hora de romper los esquemas de siempre;
de escuchar las palabras del silencio;
gustar su presencia callada,
y sentir el Señor mut adentro.

Es hora de creer en media de la oscuridad
y el desconcierto confesar la vida,
andar por los desiertos y abrir nuevas sendas
por donde pueda llegar el Reino.

Es hora también de callar,
de hablar poco y vivir mucho
y estar atentos para esperar
contra toda esperanza y
ofrecer palabras y
gestos de amor y consuelo.

Es hora de iniciar caminos nuevos,
arriesgarlo todo, aportar por Dios y su Reino,
discernir la paja del trijo,
y entregarse sin reservas, todo entero.

Es hora de la Pascua, de Resurrección,
de brindar por la vida Plena
que el Señor nos sigue trayendo,
para ensanchar nuestro corazón y
hacerlo más sensible y más fraterno.

Fernando López

LAS COSAS ELEMENTALES

Gracias, Señor, por las cosas elementales:
el rayo de sol que nos pregunta;
la sombra de caoba con los brazos extendidos;
la tarde que murió ayer detrás de la montaña sin oficio de difuntos;
el agua que trabaja su pureza en lo hondo de la sierra;
el aire que limpia mis pulmones mientras duermo;
la tierra viva generando en las raíces los frutos y los colores...
La mirada transparente como una puerta de cristal;
la mano que disuelve el hastío al estrecharse;
el cántico común que abre la existencia al nosotros infinito...
la herencia de los siglos, en el suero que me salva gota a gota,
en el hilo de cobre que trar luz a mi noche,
en el ojo insomne del radar en el espacio,
en la página del libro que sana mi ignorancia
y en los circuitos electrónicos que me unen al instante con todo el universo.

Benjamín González Buelta sj

Salmo de la mano de Dios

Señor, Tú sostienes con tun mano todos
nuestros momentos, sin cansancio ni olvido:
cada instante nos sacas de la nada,
nos haces nuevamente, concitando las mil
casualidades, que hacen que un cuerpo vivo
pueda seguirlo siendo...

Tú sostienes los miles de flores no miradas,
los ríos, aver y árboles; las olas y los vientos.
Te desvelas atizando la lumbre
de un insecto que pudo lo mismo no haber sido!

Acudes de uno en otro: de la piedra ignorada
en el fondo del agua al gusano que roe su madera 
como si eso pudiera serle contado un día.

Pienso el viento en el mar, clamando en soledad 
siglos y siglos 
-para dejarlo todo lo mismo que al principio-, 
desde el día que hablaste hasta el que calles...

Si yo toco una prieda
Tú me la has sostenido durante miles de años, 
velando cada día para que hoy estueviese.

¡Y tantas, tantas cosas,
tantos ríos corriendo sin descanso,
sin pararse a tomar aliento nunca,
tantos bosques y pájaros sin cesar floreciendo 
por si algún día un hombre
los mirase al pasar!

Sí; las cosas renacen de nuevo en cada instante
y ese bullir divino nos las hace ver vivas.
Vivas; o sea, alzadas en vilo
por la mano del Señor,
con temblor de su sangre...
José María Valverde

dissabte, 23 de juliol del 2016

LO SABEMOS SEÑOR

Lo sabemos, Señor, lo sabemos
y seguimos, contigo, trabajando...

Sabemos que mil veces y mil veces
pararemos de nuevo nuestro carro
y que mil veces y mil veces en la tierra
alzaremos de nuevo nuestro viejo
tinglado.

Sabemos que por ello no tendremos
ni ración ni salario...

Lo sabemos, Señor, lo sabemos
y seguimos, contigo, trabajando.
Y sabemos que mil veces todavía
volveremos a empezar nuestra tarea
sin elogios, ni aplausos...
Y tú sabes, Señor, que lo sabemos
¡Y seguimos contigo trabajando!

León Felipe

SER GENTE HUMILDE

Hoy te pedimos, Señor, lo más precioso: que nos veamos en nuestras verdaderas dimensiones para que no nos creamos imporantes y hagamos sitio en nuestro corazón para nuestros hermanos y para ti.

Te pedimos, Señor, lo más decisivo: que no nos pongamos a nosotros mismos en el centro de nuestro corazón y que sintamos deseos de ti.

Te pedimos que no andemos llenos de nosotros mismos ni de nuestros sueños; te pedimos que tampoco nuestro grupo ni nuestros proyectos y expectativas se conviertan para nosotros en un absoluto que nos impida reconocer los rostros ajenos ni escuchar sus llamadas.

Te pedimos, Señor, que de tal manera echemos nuestra suerte con los pobres de la tierra que nos vayamos haciendo gente humilde.

Te alabamos, Señor, con Jesús, el hombre sencillo y de corazón humilde, porque escondiste tus secretos a los sabios y entendidos y los revelaste a la gente senzilla.

Si, Padre. ¡Benditos seas, por haberte parecido bien así!

Pero nosotros, Señor, en seguida queremos hacernos grandes y hasta copiamos los gestos de los grandes y de este mundo...

Nos creemos importantes y buscamos el poder, y hasta nos convencemos de que lo único que nos mueve es "nuestra vocación de servicio a los demás"...

Señor, no permitas que caigamos en ese error, en esa ceguera.

Danos la alegría de ser compañeros de todos, la alegría de vivir una vida compartida, de recibir agradecidos para poder dar de balde.

Danos oídos para ver la riqueza escondida en la gente y pobreza para dar sin duelo.

De este modo, libres de ambiciones, podremos abrazar verdaderamente al mundo y entregarnos sencillamente a la tarea de la liberación.

Pedro Trigo

divendres, 22 de juliol del 2016

Tu alegría insobornable

Cóncedenos, Señor, tu alegría insobornable.
La diversión tiene precio y propaganda y
sus mercaderes son expertos.
Se alquila la evasión fugaz con sus rutas 
exóticas y vanas.
Se bebe el gozo con targetas de crédito y se
 estruja como un vaso desechable.
Pero con tu alegría no tiene precio, no podemos 
seducirla.
Es un don para ser acogido y regalado.
Concédenos, Señor, tu alegría sorprendente.
Más unida al perdón recibido que a la 
perfección farisaica de las leyes.
Encontrada en la persecución por el reino, 
más que en el aplauso de los jefes.
Crece al compartir lo mío con los otros, 
y se muere al acumular lo de los otros como 
mío.
Se ahonda al servir a los criados de la 
historia, más que al ser servidos como 
maestros y señores.
Se multiplica al bajar Jesús al abismo 
humano, se diluye al trepar sobre cuerpos 
despojados.
Se renueva al apostar por el futuro inédito, 
se agota al acaparar las cosechas del 
pasado.
Tu alegría es humilde y paciente y camina de 
la mano de los pobres.
Concédenos, Señor, la "perfecta alegría".
La que mana como una resurrección fresca 
entre escombros de proyectos fracasados.
La que no logran desalojar de los pobres ni la 
cárcel de los sistemas sociales no los edictos 
arbritarios de los amos.
La decepción más honda y golpead no 
puede blindarnos para siempre 
contra su iniciativa inagotable.
Tu alegría es perseguida y golpeada 
pero es immortal des de tu Pascua.
Concédenos, Señor, la sencilla alegría.
La que es hermana de las cosas pequeñas, 
de los encuentros cotidianos y de las rutinas
necesarias.
La que se mueve libre entre los grandes,
 sin uniforme ni gestos entrenadosm 
como brisa sin amo ni codicia.
Tu alegría es confiada y veraz, ve la más
pequeña criatura amada por ti,
con un puesto en tu corazón y en tu proyecto.
Benjamin gt. Buelta sj

María de Nazaret

María era joven, pobre y virgen,
en un pueblo patriarcal.
Campesina de provincia,
galilea, tierra de sospecha para un israelita de ley.

Cuando María se miraba
en los ojos de la aldea se veía pequeña,
como toda mujer.
Cuando Dios Amor contemplaba a María,
la encontraba única.
María se acostunbró a sentir la mirada de Dios
posarse sobre su rostro y aprendió a verse
con los ojos mismos de Dios.

María se preparaba así para lo imposible.
"¿Cómo se hará esto en mi?" (Lc 1,34).
¿Podría haber una vida nueva
sin hombre pero no sin mujer?
La imposibilidad de María era la posibilidad de Dios.

Toda María era virginal,
sin interferencias, pura acogida de la vida
que el Señor de la historia quería inaugurar en la tierra.

Cuando María dijo:
"Hágase en mí según tu palabra",
la palabra empezó a hacerse carne en sus entrañas,
una existencia toda ella venida de lo alto.
Y fue tan acogida que toda se hizo de la tierra.

Entonces María dijo:
"Proclama mi alma la grandeza del Señor,
mi espíritu festeja a Dios mi salvador".
El sí de María abrió
el abajo de la historia
y la humildad de Dios
entró con toda su pureza
sin la más mínima mella
quebrando sus perfiles,
ni manchando de inhumano.
Benjamín G. Buelta, sj

QUI ÉS L'ALTRE?

  • L'altre és aquell que trobes pel camí, aquell que creix al costat teu, treballa, s'alegra o plora al costat teu; aquell que estima o que odia al costat teu, aquell de qui dius "estic tip de veure'l" o "no el puc veure", aquell de qui no dius res, de qui no penses res, perquè passes sense mirar-lo i no l'has vist...
  • L'altre és aquell a qui has d'unir-te per esdevenir l'home "total", el "germà universal", aquell a qui has d'unir-te per reeixir i salvar-te amb tota la humanitat.
  • L'altre és aquell amb qui col·labores cada dia per acabar la creació del món.
  • L'altre és el teu proïsme, aquell que has d'estimar amb tot el teu cor, amb totes les teves forces, amb tota la teva ànima.
  • L'altre és aquell davant el qual seràs jutjat.
  • L'altre és aquell que t'engrandeix, és un regal d'amor de Crist.
  • L'altre és l'enviat del Pare, una proposta d'amor de Crist.
  • L'altre és aquell pel qual Déu s'expressa, pel qual Déu invita, pel qual Déu enriqueix, pel qual Déu mesura el nostre amor.
  • L'altre és el teu pa de cada dia, la teva hòstia de cada dia.
  • L'altre es diu Joan, Pere, Maria, Senyor Soler, Senyora Pujol, viu a la mateixa casa que tu, treballa a la mateixa oficina, agafa el mateix tramvia, seu al costat teu al cinema.
  • L'altre es diu Jesucrist.
  • Jesucrist viu a la mateixa casa que tu, treballa a la mateixa oficina, agafa el mateix tramvia, seu al costat teu al cinema...
  • L'altre!!!

dijous, 21 de juliol del 2016

DECÀLEG DEL MESTRE


  • Estima: si no pots estimar molt, no ensenyis a nens.
  • Simplifica: saber és simplificar sense treure l'essència.
  • Insisteix: Repeteix com la natura repeteix les espècies fins assolir la perfecció.
  • Ensenya: Amb intenció de bellesa perquè la bellesa és la mare.
  • Mestre: Sigues fervorós. Per encendre llums has de portar foc en el teu cor.
  • Vivifica: la teva classe. Cada lliçó ha de ser viva com un ésser.
  • Cultiva't: per donar s'ha de tenir molt.
  • Recorda: El teu ofici no és una mercaderia, és un servei diví. Abans de dictar la lliçó quotidiana mira si el teu cor és pur.
  • Pensa: que Déu t'ha posat a crear el món del demà.

EL DON DE CADA DIA

Enséñame, Señor,
a vivir el don de cada día.
Sin otros planes que los tuyos,
lo de cada día.
Que pueda maravillarme de tu amor, Padre, 
cada día.
QUe el rostro de mi prójimo sea nuevo para mí,
cada día.
Dame un corazón, Señor,
manso com el sufrimiento de cada día,
fuerta en la lucha de cada día,
amoroso,
en la oración de cada dia.
Que cada día sepa confiar en Ti, Padre,
dejando en tus manos el mañana,
sin inquietud, sin prisas.
Que cada día estrene tu paz,
recibiendo de Ti, cada día,
salud o enfermedad, éxito o fracaso,
progreso o retroceso.
Enseñame, Señor,
a vivir el don de cada día.

CREDO

Creiem en Déu, el nostre Pare, que ha fet totes les coses boniques i bones perquè en puguem gaudir i descobrir-lo en elles.
Ell ha creat el món i tot el que viu a la terra i en el cel i ens insta a donar-ho a conèixer i a respectar-ho.
Ha creat el sol, la lluna i els estels que ens donen la llum per anar fent el camí.
Ha fet les muntanyes, la mar i els rius que ens permeten desenvolupar-hi activitats.
Ha creat les plantes i els ocells que fan més bella la nostra existència.
Ha fet l'arbre perquè pugui ser el nostre símbol i ens aglutini al seu voltant.
Ens creà a tots nosaltres i ens crida cap a ell des del fons del nostre cor i des de tot el que ens envolta.
Creiem en el seu amor que ens fa existir, ens fa ser més lliures i ens fa donar sentit a la nostra vida, envers ell, els nostres germans i nosaltres mateixos.
Creiem en Jesucrist que, nascut entre els més pobres, ha donat la vida per nosaltres i ens la seva resurrecció s'ha fet present en els nostres esplais.
Caminant al costat nostre, el seu testimoniatge ens il·lumina i ens anuncia la bona nova de Déu.
Nosaltres, com ell, som amics dels infants i proclamem les Benaurances per anar construint el Regne que ja és aquí.
Estem convençuts que ell és present en els nostres equips de monitors i responsables, i des d'ells ens encoratja a fer-ne equips de servei a la comunitat, ens fa avançar vers el compromís i ens ajuda a descobrir la solidaritat.
Creiem en l'educació en l'esplai com l'actitud que ajuda a transformar la vida de les persones fent-la més plena i aprofundida.
Amb ella arribem als infants, adolescents i joves tot configurant actituds noves i oferint un temps lliure amb sentit.
Creiem en l'Esperit de Déu que és amb nosaltres i ens dóna la força i la joia de viure i estimar. Ell ens omple d'esperança, mou en nosaltres desitjos de Pau i ens manté en el camí vers la plenitud.
Creiem en Catalunya, el nostre país que ara celebra mil anys d'història. En ell creixem i en ell estem arrelats. Volem construir-lo no només amb reivindicacions sinó des de la presència i des del treball que dia a dia portem a terme en els nostres pobles i ciutats.
Creiem en la Coordinació Catalana com a manifestació d'Església. Com a tal ens sentim poble de Déu en marxa que, malgrat les dificultats, és i vol ser presència de l'amor de Jesucrist entre els homes.
I tot això ho creiem perquè estem convençuts que avui, ara i aquí, a Poblet, l'Esplai està creixent i arrelant.

Eucaristia de la trobada a Poblet de la Coordinació Catalana 
de colònies, casals i clubs d'esplai, 14-16/abril/1989

dimecres, 20 de juliol del 2016

BENAURANCES DEL JOVE

Feliços nosaltres. joves, quan prenem part activament i lliure en la nostra família, contribuint al seu desenvolupament i fomentant el seu entusiasme dia rera dia.
Alegrem-nos-en! perquè des de casa ja estem bastint una societat en pau que creixerà en l'amor.

Feliços nosaltres, joves, quan construïm una Església jove, que es fa escoltar, coherent amb el missatge de Jesús, que sap quines són les seves manques i amb quines dificultats ha de lluitar.
Alegrem-nos-en! perquè tothom hi veurà clar el rostre de Déu.

Feliç tu, jove, quan ets capaç d'anar contra corrent, de posar-te al servei del germà, de donar la cara per Crist i la seva Església sense por de que diran.
Alegra-te'n! perquè serà testimoni de Jesús.

Feliç tu, jove, quan valores l'estudi com a instrument de formació i de servei, i no com a mitjà de comunicació.
Alegra-te'n! perquè estàs obrint camins que duen al progrés de debò.

Feliç tu, jove, quan dónes el que saps i agraeixes el que t'ensenyen.
Alegra-te'n! perquè estàs molt a prop de la Veritat.

Feliç tu, jove, quan analitzes els teus valors i et situes no allà on guanyaràs més, sinó on faràs més servei, quan et lliures a la feina amb responsabilitat i constància, fent-te solidari dels teus germans que no troben feina; quan, si tu no en trobes, no et deixes vèncer per la desesperació i saps cercar nous camins.
Alegra-te'n! perquè faràs present el Regne de Déu i reconeixeràs que l'home és el senyor de la creació.

Feliços nosaltres, joves, quan sabem fer la síntesi de la fe i la cultura, renovellant els nostres sistemes de valors, les línies del pensament i la nostra vida.
Alegrem-nos'en! perquè una fe que es fa cultura, si que és una fe plenament acollida i fidelment viscuda.

Feliços nosaltres, joves, quan tenim la valentia de l'autenticitat i de la lleialtat, quan la mentida i les ofertes són fascinants i temptadores, quan fem servir la nostra força per fer néixer i expandir un sistema de vida nou enfront de la indiferència i de la crítica destructiva.
Alegrem-nos'en! perquè som ja llevat d'una nova societat.

Feliços nosaltres, joves, quan per damunt de les barreres que no ens deixen ser humans, ens sentim germans de les dones i homes de totes les races, ideologies, religions, llengües, cultures i condicions socials.
Alegrem-nos'en! perquè estem sembrant llavors de pau entre els homes.

Feliç tu, jove, quan creus en la bogeria de capgirar aquest món de guerres, violències, desigualtats, opressions, manipulacions i injustícies, i amb totes les teves forces, fins amb perill de la vida, ets constructor d'una nova civilització de l'amor.
Alegra-te'n! perquè el teu ideal de fraternitat i de justícia pot ser aviat realitat.

Feliços nosaltres, joves, quan trenquem la carcassa de la comoditat i, com Jesús, ens comprometem a favors dels marginats i posem a llur disposició tot el que tenim i som: quan amb la nostra manera de viure fem sentir llur angoixa i engresquem d'altres a caminar en la mateixa aventura.
Alegrem-nos'en! perquè es complirà en nosaltres la paraula de Crist: El que vau fer amb un d'aquests petits, m'ho vau fer a mi.

Feliços nosaltres, joves, quan aprofitem el temps que tenim per desenvolupar integralment la nostra personalitat, gràcies a l'esport, la natura, la música, la festa, les arts...
Alegrem-nos'en! perquè serem feliços i farem feliços els altres.

Feliç tu, jove, quan el teu temps lliure és creatiu, alegre i compartit amb els altres.
Alegra-te'n! perquè faràs del lleure el teu temps de llibertat, tot comunicant pau i desig de viure.

Feliços nosaltres, joves, quan adoptem una actitud crítica davant de la manipulació dels mitjans de comunicació social, quan parem l'oïda per escoltar la veritat i el clam dels pobles, quan fem arribar el missatge de Jesús a través d'aquests mitjans que han de servir per a comunicar-nos els uns amb els altres.
Alegrem-nos'en! perquè estem fent de pont entre Crist i els homes.

dimarts, 19 de juliol del 2016

... I EL REBEL VA DIR QUE NO

En aquell temps (com en tots els tempos), els homes pensaven que era més feliç qui més tenia. Però vingué el rebel i digué: "No, és més feliç el qui més comparteix."

En aquell temps (com en tots els temps), els homes pensaven que era més feliç el qui trobava motius per a venjar-se, qui no es deixava trepitjar, qui deia que els seus drets havien de ser respectats passés el que passés. Però vingué el rebel i va dir: "No, el camí de la felicitat passa per no venjar-se i perdonar, per acceptar els altres i renunciar més d'una vegada els propis drets."

En aquell temps (com en tots els temps), els homes pensaven que era més feliç la gent que anava tipa. Però vingué l'home rebel i va dir: "No, el camí de la felicitat passa per seguir tenint fam i quedar insatisfet."

En aquell temps (com en tots els temps), els homes pensaven que eren més feliços els qui més reien, els que en la vida havien sofert menys trompades, els qui havien vessat més llàgrimes. Encara que d'altres haguessin plorat per culpa seva. Però vingué el rebel i va dir: "No, el camí de la felicitat passa sempre pel dolor. Els homes que han sofert veuen el món més clar."

En aquell temps (com en tots els temps), els homes pensaven que eren més feliços els qui no eren esquitxats pel plor dels altres. Els qui no es ficaven en els maldecaps de ningú. Els qui eren capaços de dir: és el seu problema... Però vingué el rebel i va dir: "No, el camí de la felicitat passa pel compromís, per un cor sintonitzador, en el qual troba ressò en el dolor de tots els homes."

En aquell temps (com en tots els temps), els homes pensaven que la felicitat passa per a temps de belluga, campi qui pugi, pels que són capaços d'aprofitar la situació d'aquest món per a treure'n un bon avantatge. Però vingué el rebel i va dir: "No, són més feliços els homes capaços de sembrar pau al seu entorn, encara que això els porti complicacions."

En aquell temps (com en tots els temps), els homes pensaven que eren més feliços els homes de la hipocresia i la diplomàcia, els qui aprenien a fingir. Però vingué el rebel i va dir: "No, el camí de la felicitat passa per les paraules clares i netes: són feliços els homes d'esguard transparent, aquells que tenen el cor net i veuen Déu."

En aquell temps (com en tots els temps), els homes pensaven que eren més feliços els homes que en les balances de la vida col·locaven en un platet les pertinences i en l'altre els ideals, i que havien après a cedir una mica dels ideals per aconseguir quelcom de substanciós. Però vingué l'home rebel i va dir: "No, feliços els qui es mantenen fidels al seu ideal, encara que sigui al preu de perdre la seva seguretat."

I aleshores es van unir,
els homes del posseir i la venjança,
els homes de l'atipamenta i de la riallada,
els homes de la indiferència i de l'aprofitament,
els homes del fingiment i el desencant,
i van declarar el rebel perillós!

I aleshores s'uniren
els homes del compartir i la no violència,
els homes de la fam i de les llàgrimes,
els homes de la misericòrdia i la pacificació,
els homes de la cristal·linitat i de la fidelitat a l'ideal,
i van dir que el rebel si que tenia raó.
Tret de M. Descalzo, Y el rebelde dijo no.

dilluns, 18 de juliol del 2016

Quina sort, quina responsabilitat!

Tenim la vida, el temps, les mans.
A més ens dónes, Senyor, el volant de la llibertat.
Quina sort, quina responsabilitat!

Volem caminar cap a un mateix lloc i una mateixa manera.
Tu ens dónes l'Església, el grup i molts companys de camí.
Quina sort, quina responsabilitat!

Uns estan cansats de cansar-se, d'altres exigeixen utopies.
Tu ens dónes força en la debilitat i constància en l'esperança.
Quina sort, quina responsabilitat!

Voldríem sempre el temps de les rebaixes i poder esperar el setembre.
Tu pagues un preu just i demanes la resposta ara mateix.
Quina sort, quina responsabilitat!

Ens agradaria que les roses florissin al temps de l'ametller.
Tu ens parles de les diferents estacions de les persones.
Quina sort, quina responsabilitat!

N'hi ha que busquen grans coses i esperen èxits.
Tu et manifestes en el silenci i en la contemplació.
Quina sort, quina responsabilitat!

Ja fa temps que vàrem arrelar i voldríem collir.
Tu ens dius que cal arrencar per plantar, llaurar per plantar, adobar per plantar, regar per plantar, cavar per plantar, sempre plantar.
Quina sort, quina responsabilitat!

Havíem posat més força en explicar-nos a nosaltres mateixos que a tu.
Tu ens dius que som servent inútils i que hem de viure, no explicar.
Quina sort, quina responsabilitat!

Ens reunim per aclarir-nos d'una vegada.
Tu que ens dius: aneu..., prediqueu..., guariu... Aquesta és la veritat.
Quina sort, quina responsabilitat!

ens organitzem, fem els plans corresponents, tenim objectius...
Tu ens dius: I els meus plans? Torneu a començar!
Quina sort, quina responsabilitat!

Volem anunciar el Regne, i fer que el món canviï.
Tu ens dius que el Regne és en cada pobre, en cada petit.
Quina sort, quina responsabilitat!

Ja havíem pres el compromís de reunir-nos per convèncer l'altre.
Tu ens dius que és en l'actuació de cada moment que l'altre ha de descobrir-te.
Quina sort, quina responsabilitat!

diumenge, 17 de juliol del 2016

Pedra filosofal, fabricació casolana

Els alquimistes de l'edat mitjana estaven segurs que arribarien a trobar-la i fins i tot, fabricar-la.
Hi ha hagut algun sant que sí que sembla que la va trobar. Digueu-me, si no, com s'ho va fer sant Francesc per ser tan feliç i per vèncer el fred, la fam, la malaltia, el menyspreu, la injustícia, la suficiència i l'altivesa dels burgesos, dels savis i dels bisbes del seu temps?
No ho dubteu, la pedra filosofal existeix. No cal foradar cap mina per trobar-la. La podeu fabricar a casa mateix, cadascú.
Aquesta podria ser una bona recepta, entre d'altres. Tots els ingredients són necessaris. D'uns se n'haurà de posar més, d'altres no tant, depèn.
  1. Agafeu primer un gran ideal, el més gran que trobeu. I feu-vos-el ben vostre. Sabreu que és vostre quan no feu ja cas dels fracassos de la vida i de les dificultats. Quan res no us sembli impossible, ni massa difícil.
  2. Poseu tota la vostra fe en el futur i cregueu del tot en la vida. Planteu cara als problemes d'avui sense esborronar-vos pels del demà.
  3. Mireu sempre les coses pel seu costat bo, i mai pel dolent. Enamoreu-vos de la llum i no de la fosca. Esforceu-vos per veure que no hi ha cap ampolla mig buida, sinó que totes són almenys mig plenes. No remogueu les deixalles dels vostres fracassos.
  4. Cregueu descaradament en els altres, i preferiu que us enganyin a viure tota la vida enganyant-vos sobre sobre els altres.
  5. Passeu més temps resolent els problemes dels altres que no pas els vostres. Així, segur, que arreglareu els uns i els altres.
  6. Estimeu encara que no us estimin. I, si alguna vegada algú us estima, estigueu contents, com si tothom sempre us hagués estimat.
  7. Comenceu cada dia com si avui fos l'únic dia que teniu, perquè ahir ja no hi és, i demà, Déu dirà.
  8. Mireu-vos al mirall i feu exercicis i esforços per somriure sempre, tant si fa sol com si plou, tant si us trobeu bé com si teniu mal de queixal.
  9. Feu atenció als nens i esforceu-vos a viure com viuen ells.
  10. No tingueu pressa, ni ho volgueu tenir tot ara mateix. La bona fruita sol madurar a l'arbre, amb sol i amb temps.
  11. Estimeu poques coses, però estimeu-les de debò. Per viure no es necessiten ni totes ni tantes.
  12. Almenys tres i quatre vegades al dia, recordeu-vos que teniu ànima i que l'ànima també menja. Doneu-li, doncs, menjar, i procureu que sigui del bo.
  13. Feu una feina que us agradi i si no la trobeu, no us quedeu sense fer res: estimeu la feina que feu.
  14. Davant d'una contrarietat no reaccioneu mal de seguida. Espereu que es refredi perquè es vegi si de debò era gran o petita.
  15. No aneu mai pel món armats. No torneu mal per mal. Venceu el mal fent el bé.
  16. Quan us sembli que ja no podeu creure, seguiu creient. Quan no hi hagi cap raó per seguir estimant, estimeu com si hagués passat que llavors sí que la fe i l'amor valen el que pesen en or.
  17. Quan ho engegaríeu tot a rodar, aixequeu-vos, calceu-vos unes bones botes, preneu el sarró i el bastó, i en nom de Déu, avant, que la muntanya és vostra.
Primera nota:
Si ja ho heu provat tot, i encara no heu topa amb el secret de la pedra filosofal, penseu que potser no heu fet bé el combinat o que potser no n'heu posat prou de l'element principal. Llavors torneu a començar l'experiment i proveu de posar menys ingredient el pot del jo, més del pot dels altres, i molt més del pot de Déu. Veureu com ara sí que us sortirà.
Segona nota:
L'inconvenient que té aquesta fòrmula és que el producte obtingut no es comercialitzable, i que cadascú se l'ha de fabricar, que per això és de fabricació casolana.

Genís Samper, inspirat en "Razones para el amor" de J.L. Martín Descalzo

divendres, 15 de juliol del 2016

Feliç el monitor!

Feliç el monitor que en l'esplai ha trobat un temps alliberador, educatiu i ple de creativitat,
perquè ha descobert una font de veritable riquesa.

Feliç el monitor que, celebrant la festa, vivint els seus esforços i sofrint els seus afanys,
troba temps al llarg del dia per a riure's d'ell mateix,
la seva joia serà gran perquè no acabarà mai de divertir-se.

Feliç el monitor que sap llegir els signes del temps, i essent testimoni de pau, justícia i llibertat, sap distingir una muntanya d'una taupera,
perquè la simplicitat senzilla i quieta li estalviarà molts mals de cap.

Feliç el monitor que, revifant valors, confiant i acceptant sap jugar net, sap perdurar i sap mirar, serenament, on posa els peus,
perquè en l'aventura del camí s'estalviarà moltes entrebancades.

Feliç el monitor que, sense imposar la seva paraula tampoc l'amaga. Feliç quan amb amor parla i amb amor calla, i feliç si sap trobar sempre un temps per escoltar i comprendre, la vida, farcida de mil i una savieses li ensenyarà un pilot de coses.

Feliç el monitor que amb humilitat dóna i amb generositat rep.
Feliç si sap estar atent a la crida dels altres sense creure's indispensable, i feliç si, sabent-se instrument de pau, sap esperar contra tota esperança, molt gent l'envejarà perquè ell serà sembrador de joia.

Feliç el monitor que no es desanima davant del silenci mut dels anys, la traïció de l'amistat o l'esfondrament dels móns més estimats.
Feliç si sap mirar seriosament les coses petites i amb pau les grans, 
perquè arribarà lluny el seu camí.

Feliç el monitor que no ha quedat enlluernat per la seva experiència, que no barra el camí a ningú sinó que l'obre a tots. 
Feliç si confia en la llibertat i creu en la generositat, i feliç, si, admirant un somriure i oblidant una ganyota deixa volar els seus amics sense retenir ningú al costat seu,
perquè la vida, a voltes crua i difícil, li serà tendrament assolellada.

Feliç el monitor que a l'inici, al bell mig i al final dels seus dies sap dir amb alegria i fermesa: "Senyor, sóc servent de mal profit. M'he limitat a complir la vostra voluntat".
Feliç si es capaç, d'interpretar amb benvolença l'actitud dels altres i feliç si quan el menyspreen sap retornar una mirada i una paraula amable, perquè passarà per ingenu, però la caritat té aquest preu.

Feliç el monitor que sap donar esperança, sap cultivar amb goig les flors del seu jardí i sap pensar abans d'obrar i pregar abans de pensar,
perquè aquesta confiança en Déu li estalviarà de fer moltes bestieses.

Feliç el monitor que, essent solidari amb els homes, sap viure una esperança sempre nova i fidel.
Feliç quan educant respecta i respectant educa, i feliç si sap callar i somriure quan li tallen la paraule o el contradiuen,
perquè l'evangeli, quietament però amb força, comença a penetrar en la seva vida.

Feliç el monitor que sap donar la mà a tothom qui cerca un cel nou i una terra nova.
Feliç si la sap donar, també, a aquells que no cerquen res, i feliç si amb il·lusió sap moldejar el fang dels homes i sap reconèixer el Senyor en tots els qui troba,
perquè en la seva vida haurà trobat la veritable saviesa.

I feliços nosaltres, els monitors, avui aplegats en tord la descoberta, la festa, l'amistat, el treball compartit i tantes coses més, 
perquè si certament saben viure aquestes benaurances, Déu, el nostre amic, serà amb nosaltres.

Pregària al Santuari del Miracle, octubre'86, Els monitors de la Coordinació Catalana preguem.

dilluns, 11 de juliol del 2016

AMB LES MANS OBERTES

Un dia un adolescent de tretze anys es passejava per la platja amb la seva mare. Hi hagué un moment en que la mirà amb insistència i li preguntà:
- Mare, què puc fer per conservar un amic que he tingut una gran sort de trobar-lo? És un gran amic i una bona persona.
La mare va pensar uns moments, s'ajupí fins a terra i recollí sorra amb les seves dues mans. Amb les dues palmes de les mans obertes de cara enlaire, en tancà una d'elles i premé amb força. La sorra s'escapà entre els seus dits. I quant més premia el puny, més sorra se li escapava. En canvi, l'altra mà restava ben oberta. En aquella mà quedà intacta tota la sorra que havia recollit.
El noi observà meravellat l'exemple  de la mare entenent que, només amb obertura i llibertat, es pot mantenir una amistat, i que el fet d'intentar retenir-la exclusivament per a un mateix, o voler-la empresonar, significava perdre-la.
Molta gent es pregunta: com ho puc fer per tenir bons amics? com ho puc fer perquè la gent m'estimi?
Pregunteu-li: Tu t'estimes a tu mateix? Si t'estimes ja tens un bon amic amb el que hauràs de conviure tota la vida i serà tan bon amic com tu vulguis. Depèn de tu.

Et fas estimable? Què fas perquè la gent t'estimi? Dones amor i amabilitat als altres? Com estimes la gent que t'envolta?
Que un no se senti estimat no vol dir que els altres no l'estimin, sinó que no ho expressen de la manera com ell vol.

Cal molta dedicació als amics. Saber quins són els seus interessos i compartir-los. Compartir i expressar els propis pensaments i sentiments i sobretot tenir molta generositat.

UN REGAL AMB RERAFONS

Una persona perversa va decidir fer un regal d'aniversari a una altra que feia una senzilla festa.
Irònicament, va manar preparar una safata plena de deixalles i escombraries i que li fos presentada en presència de tothom.
L'amfitrió va rebre el regal amb alegria i va demanar gentilment al missatges que s'esperés un moment ja que volia correspondre adequadament a la finesa.
Va llençar les deixalles, va rentar la safata i la va omplir de flor i la va tornar amb una nota que deia: "Cadascú dóna del que posseeix!"
Així doncs, no ens hem d'entristir ni perdre la serenitat davant l'actitud de determinades persones. Hem de dominar les exagerades reaccions emotives i restar amos de nosaltres mateixos. No hem de perdre mai la calma, pensar abans de parlar i no avivar el foc de la ràbia que pot malmetre la salut.
Guardar rancúnia envers algú, és com prendre verí i esperar que sigui l'altre el qui es mori!

L'ART DE VIURE PLEGATS

Explica una llegenda dels indis sioux que una vegada un noi i una noia van arribar agafats de la mà a la tenda del vell bruixot de la tribu i li van demanar:
- Nosaltres ens estimem i volem casar-nos. Però ens estimem tant, que volem un consell que ens doni garantia de que viurem sempre més plegats, fins a la mort. Què podem fer, per aconseguir-ho?
El vell, emocionat veient-los tan joves i apassionats els va dir:
- Són tasques difícils, però mireu: Tu noia, hauràs de pujar fins al cap de munt de la muntanya que hi ha al nord del poblat, i només amb una xarxa de caçar el falcó més fort i dur-lo viu fins aquí. Tu noi, escalaràs la muntanya de Tro, allà hi trobaràs la més gran i forta de les àligues, l'hauràs d'agafar amb una xarxa i portar-me-la viva.
Els joves es van abraçar esperançats i van partir a complir la missió.
El dia fixat tots dos s'esperaven amb les aus davant la tenda del bruixot. El vell va constatar que realment eren els excel·lents exemplars que ell havia demanat.
- I ara què hem de fer? - van dir els joves.
- Agafeu les aus i lligueu-les, una amb l'altra per les potes, amb aquestes cintes de cuir. Quan estiguin lligades, deixeu-les anar perquè volin lliures.
Així ho van fer i van deixar les aus. Aquestes van intentar volar però amb prou feines van poder fer saltets per terra. Minuts després, irritades per la impossibilitat de volar, van començar a agredir-se i a picar-se l'una a l'altra fins fer-se mal. Aleshores el vell va dir:
- No oblideu mai el que esteu veient. Aquest és el meu consell: vosaltres sou com l'àliga i el falcó, si estiguéssiu lligats, encara que fos per amor, no tan sols viuríeu arrossegant-vos sinó que més tard i és d'hora començaríeu a fer-vos mal l'un a l'altre. Si voleu que el vostre amor duri, voleu plegats però mai lligats.

Allibera la persona que estimes perquè pugui volar amb les seves pròpies ales.
Això és una veritat en la parella, però també en les relacions familiar, professionals i d'amistat.
Respecta el dret de les persones de volar vers els seus somnis.
La lliçó principal és que només lliures, les persones són capaces d'estimar!

DESCOBRIR EL NOSTRE TRESOR

Va passar que una nit de lluna plena, un home caminava per la platja molt descontent de la seva vida.
Malhumorat picava puntades de peu a la sorra. En aquestes, que amb el peu va desenterrar una petita bossa. De seguida la va obrir i va veure que estava plena de pedretes. Indiferent les va començar a llençar al mar d'una en una. A cada pedra que tirava remugava...
- Si tingués un cotxe nou, seria feliç... Si tingués una casa gran, seria feliç... Si tingués una bona feina, seria feliç... Si la meva parella fos perfecte, seria feliç...
Va continuar la lletania fins que només li quedava una pedra. Sense saber encara perquè, se la va guardar a la butxaca.
Quan va arribar a casa i es va despullar per anar a dormir, la pedra li va caure de la butxaca. Llavors aquell home es va adonar de que no era una pedra qualsevol. Era un diamant d'allò més valuós! Desesperat, s'estirà els cabells pensant en totes les pedres que havia llençat al mar sense apreciar-ne el valor!

Quants de nosaltres passem per la vida ignorant els preciosos tresors que tenim a l'abast i només somniant en allò que no tenim i ens sembla perfecte.
Cada un dels nostres dies és un diamant irreemplaçable.
De nosaltres depèn saber-los aprofitar o per contra llençar-los al mar de l'oblit i no recuperar-los mai més.

BALLAR SOTA LA PLUJA

Una dona molt sabia es va despertar un matí i es va mirar al mirall. Va veure que només tenia tres cabells al cap.
- Mmmmmm... -va pensar- Em sembla que avui em faré una trena.
Ho va fer i va passar un dia meravellós.
L'endemà quan es va despertar, es va mirar altre cop al mirall i va veure que només tenia dos cabells al cap.
- Mmmmmm... -es digué- Em sembla que avui em pentinaré amb la ratlla al mig.
Així ho va fer i va passar un dia grandiós.
El dia següent, així que es va llevar es va mirar al mirall i va notar que només li quedava un sol cabell al cap.
- Bé -va dir la dona- Ara em faré una cua de cavall.
Ho va fer i va tenir un dia molt i molt divertit.
Al matí següent, quan es va despertar va córrer cap al mirall i de seguida va veure que no li quedava cap cabell al cap.
- Que bé! -va exclamar- Avui no caldrà pentinar-me!

La nostra actitud ho és tot.
Hem de ser sempre bondadosos, perquè cada persona que se'ns creua a la vida està lluitant alguna classe de batalla.
La vida no és esperar simplement que passi la tempesta... 
És aprendre a ballar sota la pluja.

ACTITUDS QUE ENS AJUDEN A GAUDIR DE LA FELICITAT

Cal llegir amb els ulls i escoltar amb el cor.
Camina plàcidament i en serenitat interior entre el soroll i les presses, i recorda la pau que pot haver-hi en el silenci.
Sempre que sigui possible, sense rendir-te mai, porta't bé amb totes les persones.
Digues sempre la teva veritat clarament i amb serenitat, i escolta els altres fins els més senzills i ignorants; ells també tenen la seva història a contar i d'ells pots aprendre molt.
Evita les persones sorolloses i agressives, alteren la pau del teu esperit.
Si et compares amb els altres, pots tornar-te vanitós o amargat, doncs sempre hi haurà persones millors o pitjors que tu.
Gaudeix sempre tu mateix. Sobretot no fingeixis l'afecte. No siguis cínic en l'amor, podries ferir greument la persona que es creu estimada.
Accepta mansament els consells que et va donant l'edat, i renuncia de manera elegant les coses de la joventut que ja no pots viure.
Alimenta la fe i la fortalesa del teu esperit a fi que sigui el teu escut que et defensi davant de les desgràcies inesperades. Però no et pertorbis amb negres fantasies de coses que mai passaran.
Ets una criatura de l'Univers, talment com els arbre i les estrelles. Tens dret a existir i a ser feliç.
I tant si ho veus clarament com si no, l'Univers evoluciona tal com ho ha de fer. Per tant, viu en pau amb Déu, no importa la idea que d'Ell en tinguis.
I siguin els que siguin els teus afanys i aspiracions, en la sorollosa confusió de la vida, viu en pau amb la teva ànima. Amb tots els fraus de la vida, la seva rutina i els seus somnis trencats... el món és formós.
Sigues alegre i ... lluita per ser feliç!!!

A L'ENCONTRE DE DÉU EN EL SILENCI

Els silencis guarden els secrets; per tant, el so més dolç, és el so del silenci. El silenci és la cançó de l'ànima.
Hi ha que escolta el silenci en l'oració, d'altres canten la cançó en el seu treball i molts troben els secrets de l'ànima en la contemplació tranquil·la.
Quan s'experimenta o s'assoleix la mestria, els sons del món poden apagar-se, les distraccions aquietar-se... Llavors tota la vida es converteix en meditació.
És la meditació a través de la que contemplem la mà divina, adonant-nos d'aquesta manera que tot està beneït.
Ja no hi ha lluita, ni dolor, ni preocupació...

Sols hi ha experiència de Déu!
Quan respirem amb cada flor, quan volem amb cada ocell, quan trobem bellesa i saviesa... Perquè la saviesa es troba en tot allò que és bell i la bellesa es forma en tot lloc. No hem de buscar-la, sinó que ella ve a nosaltres, només cal contemplar-la.

Quan actuem d'aquesta manera, convertim tot el que fem en una meditació i de retruc en un do, en un oferiment de nosaltres vers la nostra ànima i de la nostra ànima a un Tot infinit. 
Respirem profundament. Respirem el glatir de la vida... tan plena d'energia... tan plena d'amor. És l'amor de Déu, el que estem respirant!
Fem de la nostra vida una meditació. Caminem en un somni, però no pas adormits. Avancem amb perfecció. Que no ens aturi el dubte no el temor, tampoc la culpa. Mirem de viure en un esplendor permanent amb la seguretat de què som molt estimats.
Sempre som "Un" amb Déu. Sempre som acollits a la falda del Pare.