Una vegada, el príncep dels dimonis amb un dels seus deixebles, va decidir fer un llarg passeig per la Terra. Li havien arribat notícies de que la Terra s'havia convertit en camp de mentides, odi, perversitat de tota mena i que en la regió hi regnava la hipocresia. Un i altre s'ho volien passa bé.
Els dos anaven caminant quan el deixeble va alertar l'amo dimoni:
- Tingueu compte, Senyor! allà hi ha una partícula de veritat, bondat i de veritable fe!. Destruïm-les, no fos cas que es propaguessin!
El diable molt tranquil digué:
- No et preocupis gens. Ja vindrà la institució religiosa, la política i prompte l'ofegaran.
Les institucions solen basar-se en l'afany de poder i de domini i s'extravien en infecundes burocràcies, normes, lleis, tradicions, en coses superficials i es giren d'esquena a l'essencial. Per obsessionar-se amb la forma no veuen el fons; per mirar només la lletra, no entenen l'esperit.
Institucions i organitzacions tenen perversa habilitat per bloquejar-se en els seus prejudicis i donar l'esquena a la realitat. Venen mitges veritat, que són les pitjors mentides, i tendeixen a una dura jerarquia que origina competències i enveges entre els que regeixen la institució o l'organització.
La realitat està més enllà dels fitxers, oficines, palaus, organitzacions i institucions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada