Translate

dilluns, 13 de juny de 2016

NEGUIT

Potser per dormir poc o per tantes coses a l’hora, ja fa dies que sento el neguit. M’acompanya arreu, enganxat, com un paràsit, que va alimentant-se, sense fer molt de soroll, de tot el que visc. No és mortal, evidentment, però si poc harmoniós.

Arriba un moment que el neguit comença ja a crear un espai a dintre meu més estrident. Com si volgués instal·lar-se i des de la seu fosca anar comentant amb ironia tot el que sento, penso i actuo. Per tant, aquesta és l’hora d’acabar amb ell. S’ha convertit en un virus perillós que pot infectar tot els arxius del sistema amb mal humor, nervis i constants insatisfaccions.

Seguint el consell del meu amic m’ha parat. Estava estudiant, i el neguit a dintre, mossega que mossega. He deixat els llibres oberts i he anat a la llarga galeria de la biblioteca, la dels finestrals que donen al “campus”. Mirant la tarda com va morint i escoltant el rumor llunyà de l’autopista, em pregunto: “cor meu, què tens pendent? Hi ha quelcom no acabat, mig fet, penjat o estroncat?” I he anat recordant situacions, converses, dies i hores... fins que quasi inesperadament ha sortit la frustració que vaig tenir ja fa una setmana en aquella trobada d’amics. No em vaig saber expressar. Mentre ho intentava dos o tres feien comentaris mig rient no recordo de què, i em vaig tancar hermèticament. Vaig sortir de la confidència de la forma més brusca i ràpida: “perdoneu, tinc una mica de mal de cap”. Des de aleshores el neguit m’acompanya.

Com es dissolt una pastilla en un vas d’aigua he agafat el neguit amb les mans del meu cor i l’he anat comprimint suaument fins que no en quedava res. He mirat les mans. He rigut una estona. L’antivirus ha funcionat. “No hi ha cosa millor en front del neguits que anar a la causa i constatar que molts cops no és sinó l’amor propi ofès per causa de que ens sembla que no hem quedat prou bé”. El meu amic tenia raó.

(Ampliació: Mateu 6, 25-34)
  1. Qui de vosaltres per més que s’esforci pot allargar d’un sol instant la seva vida?
  2. No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s’ocuparà d’ell mateix.
  3. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada