Translate

divendres, 17 de juny de 2016

MIRA ATENTAMENT I HO SABRÀS

D’entrada volia dir-te que aquesta sentència no és meva. La vaig llegir en un interessant article sobre la compassió humana. “Mira atentament i ho sabràs”. Em va impactar tant que durant uns quants dies em dedicava a mirar atentament, sobre tot, a les persones. I és cert vaig saber moltes coses, vaig caure en el compte de moltes realitats que estan tapades per l’anestèsia general provocada.
Vaig saber que hi ha molt maquillatge per semblar el que no és. Aquest deu ser l’èxit de tantes marques de perfums. Es maquillen la cara i les arrugues: i fins a cert punt és normal i fins raonable. El que ja no ho és tant, ni de lluny, és el maquillatge dels esperits, dels sentiments, dels valors i del pensament. 
Vaig saber que hi ha molta gent que plora per dintre i riu per fora. No ho sembla a primera vista. La mirada atenta, amb tota la discreció del món, però et fa saber que molts cors viuen un no sé què d’angoixa, de pors ocultes i sobre tot d’un anhel profund de trobada.
Vaig saber que els humans cerquen comprensió, fins i tot potser més que la justícia. Estarien disposats a afrontar calamitats si podessin de debò recolzar el cap sobre un amic veritable. Però a on explicar-se, on plorar, on callar amb una mà sobre l’altre?
Vaig saber que una boira d’amnèsia general, provocada pel mercat, ens està fent cada cop més insensibles a les desgràcies dels altres. No hi ha cor que les suporti tantes i totes a l’hora. Val més oblidar i mirar de posar fronteres a la comoditat, no sigui que tots hi perdem bous i esquelles. Com és possible que el President dels EEUU. digui que ha donat una llista a la CIA de presumptes terroristes perquè els matin. Qui l’ha feta? Qui ha fet judici? Tenen advocats? Habeas corpus? I els drets humans? No és terrorisme organitzat amb els diners de tots? Com és que callem? Han de donar els terroristes les normes a l’estat de dret?
Però, amic meu, mirant atentament vaig saber la raó de la vida de Jesús. Una raó que eren els altres. I la veritat aquí també i més em vaig emocionar. 

(Ampliació: Marc 8, 22-26)
  • Li portaren un cec i li demanaren que el toqués.
  • Jesús agafà el cec per la mà i se l' endugué fora del poble.
  • Veus alguna cosa?
  • Distingeixo les persones com si fossin arbres que caminen.
  • Jesús tornà a imposar-li les mans sobre el ulls.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada