Translate

dijous, 30 de juny de 2016

La resurrecció de Crist (Jo 20,1-9)

Crist ha ressuscitat! al·leluia! Aquest és el crit de joia que avui surt de tots els nostres cors! Aquell Jesús, que divendres acompanyàvem en el seu dolor, i el record del seu sofriment i el nostre pecat ens feia tremolar, quan cantàvem: "Hi eres tu quan el duien a la creu, hi eres tu quan a l'arbre el van clavar", aquell mateix Jesús que va venir al món, perquè els homes tinguessin Vida..., aquest Jesús ha triomfat sobre la mort! És viu! Ha ressuscitat! És aquí, amb nosaltres, per sempre! 
La resurrecció de Jesús implica la nostra pròpia resurrecció, alliberant-nos de tot el que ens esclavitza i ens fa morir: l'orgull, l'egoisme, l'afany desmesurat d'atresorar, el passar sense mirar, sense escoltar, el viure tancat... I es realitza també desenvolupant tot allò que ens pot fer créixer: estimar, donar, somriure, mirar per davant per a veure-hi, escoltar, viure obert...
Jesús ressuscitat, gràcies -des del fons del nostre cor- per aquesta Vida Nova que ens has donat per sempre! Ajuda'ns a viure l'esclat de la teva resurrecció, omplint d'esperança, joia i amor el nostre entorn! En un món desencisat i materialista, en un món de guerra fratricida, on tant germans sofreixen i ploren, fes que sapiguem ser missatger d'alegria i de pau, anunciant la Bona Nova per al present i l'esperança per al futur, com a penyora real i vida de la teva resurrecció.
Que el desig i la joia de sentir-nos testimonis de la teva resurrecció ens acompanyin sempre, i siguem aquest foc nou, que escalfi a tot aquell que té fred: fred d'amistat, de companyia, de fam, de falta de comprensió, de manca de treball, de malaltia, de ...tantes i tantes coses! I és que d'una cosa n'estem ben segurs: Si nosaltres sabem cremar amor, els altres no passaran fred!
Montse Llopart
Parròquia Mare de Déu de la Salut, Gràcia 

Jo 20,1-9
El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:
- S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.
Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada