La fusteria

Expliquem que a la fusteria hi va haver una vegada una estranya assemblea. Va ser una reunió d’eines per arreglar les seves diferències. El martell va exercir la presidència, però l’assemblea li va notificar que havia de renunciar. La causa? Feia massa soroll ! I, a més, es passava el temps colpejant.

El martell va acceptar la seva culpa, però va demanar que també fos expulsat el cargol; va dir que calia donar-li moltes voltes perquè servís d’alguna cosa.

Davant l’atac, el cargol va acceptar també, però al seu torn va demanar l’expulsió de la llima. Va fer veure que era molt aspra en el seu tracte i sempre tenia friccions amb els altres.

I la llima hi va estar d’acord, a condició que fora expulsat el metre que sempre se la passava amidant als altres segons la seva mesura, com si fos l’únic perfecte.

En això que va entrar el fuster, es va posar el davantal i va iniciar la seva feina. Va utilitzar el martell, la llima, el metre i el cargol. Finalment, la tosca fusta inicial es va convertir en un bonic moble.

Quan la fusteria va quedar novament sola, l’assemblea va reprendre la deliberació. Va ser llavors quan va prendre la paraula el xerrac, i va dir:  “Senyors, ha quedat demostrat que tenim defectes, però el fuster treballa amb les nostres qualitats. Això és el que ens fa valuosos, Així que no pensem ja en els nostres punts dolents i concentrem-nos en la utilitat dels nostres punts bons”

L’assemblea va trobar llavors que el martell era fort, el cargol unia i donava força, la llima era especial per a afinar i llimar asprors i van observar que el metre era precís i exacte.

Es van sentir llavors un equip capaç de produir mobles de qualitat. Es van sentir orgullosos de les seves fortaleses i de treballar junts.

Passa el mateix amb els éssers humans. Observeu i  ho comprovareu. Quan en un grup es busquen sovint defectes en els altres, la situació es torna tibant i negativa. En canvi, al tractar amb sinceritat de percebre els punts forts dels altres, és quan floreixen els millors assoliments humans.

És fàcil trobar defectes, qualsevol pot fer-ho, però trobar qualitats, això és per a esperits superiors que són capaços d’inspirar tots els èxits humans.