En Pau, amb el rostre abatut per la tristesa, es reuneix amb la seva amiga Laura en un bar per prendre un cafè. Deprimit, va descarregar en ella la seva angoixa ... que si el treball, que si els diners, que la relació amb la parella, que la seva vocació! ... Tot semblava que li anés malament. Tot d’una, la Laura fica la mà al bolso i en treu un bitllet de 50 euros i li diu: “El vols, aquest bitllet?”
En Pau, tot confós, li va contestar: “És clar, Laura ... són 50 euros, ¿qui no els voldria?” Aleshores, la Laura va agafar el bitllet amb un dels seus punys i el va arrugar fins a convertir-lo en una petita bola. Mostrant-li la piloteta al Pau, li va tornar a preguntar: “I ara, ¿també el vols?” “Laura, no sé què pretens amb això, però segueixen essent 50 euros. És clar que els agafaré, si me’ls dónes”.
La Laura va desdoblegar el bitllet rebregat, el va llençar al terra i el va trepitjar amb el peu, recollint-lo ben brut i marcat. “El vols encara?” “Mira, Laura, segueixo sense entendre on vols anar a parar, però encara segueix essent un bitllet de 50 euros, i mentre no el trenquis, conserva el seu valor ...”
“Pau, cal que et donis compte que tot i que sovint les coses no et surtin com tu vols, malgrat la vida et rebregui o et trepitgi, segueixes essent tan valuós com ho has estat sempre ... El que cal que et preguntis és quant vals realment i no com n’estàs de desfet en un moment donat.”
En Pau es quedà mirant la Laura sense saber què dir, mentre l’impacte del missatge anava calant profundament en el seu cap.
La Laura va posar el bitllet rebregat en el seu cantó de la taula.i amb un somriure de complicitat va afegir: “Té, guarda’l, per tal que et recordis d’això quan et sentis malament ... però em deus un bitllet nou de 50 euros per poder-lo usar amb un altre amic que el necessiti.” Li va fer un petó a la galta i se n’anà cap a la porta.
En Pau tornà a mirar el bitllet, va somriure, el va guardar i amb renovada energia cridà el cambrer per pagar el compte ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada