Translate

dijous, 31 de març de 2016

L’ELEFANT ENCADENAT

Quan jo era petit m’encantaven els circs, i el que més m’agradava dels circs eren els animals. Em cridava especialment l’atenció l’elefant que, com vaig saber més tard, era també l’animal preferit d’altres nens. Durant la funció, la bèstia enorme feia gala d’un pes, una mida i una força descomunals…Però després de l’actuació i fins poc abans de tornar a l’escenari, l’elefant sempre es quedava lligat a una petita estaca clavada a terra amb una cadena que li empresonava una de les potes.
L’estaca però, només era un minúscul bocí de fusta amb prou feines enterrat a uns quants centímetres de terra. I tot i que la cadena era gruixuda i poderosa, em semblava obvi que un animal capaç d’arrencar un arbre de soca-rel amb la seva força, havia de poder alliberar-se amb facilitat de l’estaca i fugir.
El misteri encara em sembla evident.
¿Què el subjecta, doncs?
¿Per què no fuig?
Quan jo tenia cinc o sis anys encara confiava en la saviesa de la gent gran. Vaig preguntar doncs a un mestre, un pare o un oncle pel misteri de l’elefant. Alguns d’ells em van explicar que l’elefant no s’escapava perquè estava ensinistrat. Llavors vaig fer la pregunta òbvia: “Si està ensinistrat, ¿per què el lliguen?” No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps vaig oblidar el misteri de l’elefant i l’estaca, i només me’n recordava quan em trobava amb altres nens que també s’havien fet aquella pregunta alguna vegada.
Fa alguns anys vaig descobrir que, per sort meva, algú havia estat prou savi per trobar la resposta:
L’elefant del circ no s’escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit.
Vaig tancar els ulls i em vaig imaginar l’elefant indefens acabat de néixer subjectat a l’estaca. Estic segur que, en aquell moment, l’elefantet va empènyer, va estirar i suar tractant d’alliberar-se. I, malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir perquè aquella estaca era massa forta per a ell.
Vaig imaginar que s’adormia esgotat i que, l’endemà, ho tornava a provar, i l’endemà següent, i l’altre…Fins que, un dia, un dia terrible per la seva historia, l’animal va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.
Aquell elefant enorme i poderós que veiem al circ no s’escapa perquè, el pobre creu que no pot.
Té gravat el record de la impotència que va sentir poc després de néixer.
I el pitjor és que mai més ha tornat a qüestionar se seriosament aquell record. 
Mai, mai més va tornar a posar a prova la seva força…

És així. Tots som una mica com l’elefant del circ: anem pel món lligats a centenars d’estaques que ens treuen llibertat.Vivim pensant que “no podem” fer un munt de coses simplement perquè una vegada, fa temps, quan érem petits, ho varem intentar i no ho varem aconseguir.Varem fer el mateix que l’elefant i varem gravar a la memòria aquest missatge: “No puc, no puc i no podré mai.”Hem crescut carregant aquest missatge que ens varem imposar a nosaltres mateixos i per això mai més hem tornat a intentar alliberar-nos de l’estaca.Quan de vegades sentim els grillons i fem sonar les cadenes, mirem de reüll l’estaca i pensem: No puc i no podré mai.
Això és el que ús passa. Viviu condicionats pel record d’uns sers que ja no existeixen, que no van poder.
I l’única manera que teniu de saber si podeu aconseguir-ho és tornar-ho a intentar posant-hi tot el cor…tot el vostre cor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada