Translate

dilluns, 29 de febrer del 2016

Quaresma - XX


12 El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l'anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús:
--On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual?
13 Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec:
--Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo, 14 i allà on entri digueu al cap de casa: "El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?" 15 Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar.
16 Els deixebles se n'anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.
17 Arribat el capvespre, Jesús vingué amb els Dotze. 18 I mentre eren a taula, tot sopant, Jesús digué:
--Us ho asseguro: un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi.
19 Ells es van posar tristos i li anaven preguntant, l'un rere l'altre:
--¿No sóc pas jo?
20 Jesús els respongué:
--Un dels Dotze, un que suca amb mi al mateix plat. 21 El Fill de l'home se'n va, tal com l'Escriptura ha dit d'ell, però ai de l'home que el traeix! Més li valdria no haver nascut.
22 Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué:
--Preneu: això és el meu cos.
23 Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. 24 Els digué:
--Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom. 25 Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu.
26 Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.

diumenge, 28 de febrer del 2016

Quaresma - XIX


20 Entre els qui havien pujat per adorar Déu amb motiu de la festa hi havia alguns grecs. 21 Aquests anaren a trobar Felip, que era de Betsaida de Galilea, i li demanaren:
--Senyor, voldríem veure Jesús.
22 Felip anà a dir-ho a Andreu, i tots dos ho digueren a Jesús. 23 Ell respongué:
--Ha arribat l'hora que el Fill de l'home serà glorificat. 24 Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit. 25 Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. 26 Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.
27 »Ara em sento contorbat. Què he de dir? Pare, salva'm d'aquesta hora? Però jo he vingut per arribar en aquesta hora! 28 Pare, glorifica el teu nom.
Aleshores una veu va dir del cel estant:
--Ja l'he glorificat i encara el glorificaré.
29 Quan la gent que eren allà ho van sentir, deien que havia estat un tro. D'altres replicaven:
--Un àngel li ha parlat.
30 Jesús els digué:
--Aquesta veu no s'adreçava a mi, sinó a vosaltres. 31 Ara arriba la condemna d'aquest món, ara el príncep d'aquest món serà llançat a fora. 32 I jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi.
33 Deia això indicant de quina manera havia de morir.
34 Llavors la gent li digué:
--Nosaltres sabem pels llibres de la Llei que el Messies viurà per sempre. Per què dius que el Fill de l'home ha de ser enlairat? Qui és aquest Fill de l'home?
35 Jesús els respongué:
--Per poc temps encara la llum és entre vosaltres. Camineu mentre teniu la llum, perquè no us sorprengui la fosca: qui camina a les fosques no sap on va.36 Creieu en la llum, mentre la teniu, i sereu fills de la llum.
Després d'haver dit això, Jesús se n'anà i es va amagar d'ells. 37 Tot i que li havien vist fer tants senyals prodigiosos, encara no creien en ell. 38 Així es van complir les paraules del profeta Isaïes, que deia:
Senyor, qui ha cregut
allò que hem sentit?
A qui s'ha revelat
la potència del braç del Senyor?
39 No podien creure per allò que també deia Isaïes:
40 Els ha encegat els ulls
i els ha endurit el cor,
no fos cas que els seus ulls hi veiessin,
el seu cor comprengués,
i es convertissin.
I jo els guariria!
41 Isaïes parlava d'ell quan deia això, perquè havia vist la seva glòria.
42 És cert que molts, fins i tot dels dirigents, van creure en ell, però no s'atrevien a confessar-ho per por dels fariseus, perquè no els expulsessin de la sinagoga. 43 Preferien els honors dels homes a la glòria de Déu.
44 Jesús va proclamar:
--Els qui creuen en mi, més que creure en mi, creuen en el qui m'ha enviat; 45 i els qui em veuen a mi veuen el qui m'ha enviat. 46 Jo, que sóc la llum, he vingut al món perquè ningú dels qui creuen en mi no es quedi en la fosca. 47 Als qui escolten les meves paraules i no les guarden, no sóc jo qui els condemno, perquè no he vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo. 48 Els qui em rebutgen a mi i no acullen les meves paraules, ja tenen qui els condemnarà: és la paraula que jo he predicat, la que els condemnarà el darrer dia, 49 perquè jo no he parlat pel meu compte; el Pare mateix que m'ha enviat, m'ha manat què havia de dir i de predicar. 50 I sé que el seu manament és vida eterna. Per això, tot el que jo dic, ho dic tal com el Pare m'ho ha comunicat.

dissabte, 27 de febrer del 2016

Quaresma - XVIII


31 »Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. 32 Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, 33 i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra.34 Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:
»--Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. 35 Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.
37 »Llavors els justos li respondran:
»--Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? 38 ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?
40 »El rei els respondrà:
»--Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.
41 »Després dirà als de la seva esquerra:
»--Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. 42 Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; 43 era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
44 »Llavors ells li respondran:
»--Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
45 »Ell els contestarà:
»--Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi.
46 »I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.

divendres, 26 de febrer del 2016

Quaresma - XVII


14 »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. 15 A un li donà cinc talents; a l'altre, dos, i a l'altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se'n va anar.
»Immediatament, 16 el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. 17 Igualment, el qui n'havia rebut dos en va guanyar dos més.18 Però el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo.
19 »Al cap de molt de temps arriba l'amo d'aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. 20 Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient:
»--Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n'he guanyat cinc més.
21 »L'amo li va dir:
»--Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.
22 »Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué:
»--Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n'he guanyat dos més.
23 »L'amo li va dir:
»--Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.
24 »Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué:
»--Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. 25 Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.
26 »Però l'amo li va respondre:
»--Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. 27 Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. 28 Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. 29 Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 30 I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

dijous, 25 de febrer del 2016

Quaresma - XVI


»Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l'espòs. N'hi havia cinc que no tenien seny i cinc que eren assenyades. Les que no tenien seny van prendre les seves torxes, però no es van endur oli.

dimecres, 24 de febrer del 2016

Quaresma - XV


36 »D'aquell dia i d'aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.
37 »Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l'home. 38 Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l'arca; 39 no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se'ls endugué tots. Així serà igualment la vinguda del Fill de l'home. 40 Llavors hi haurà dos homes al camp: l'un serà pres i l'altre deixat; 41 i dues dones que moldran a la mola: l'una serà presa i l'altra deixada. 42 Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. 43 Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. 44 Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.
45 »¿Qui és el servent fidel i assenyat a qui l'amo ha confiat la gent de casa seva perquè els doni l'aliment al temps degut? 46 Feliç aquell servent que l'amo, quan arriba, troba que ho fa així! 47 Us asseguro que li confiarà tots els seus béns. 48 Però si aquell servent era dolent i es deia: "El meu amo tarda", 49 i començava a pegar als seus companys, i se n'anava a menjar i beure amb els embriacs, 50 vindrà l'amo el dia que menys s'ho espera i a l'hora que ell no sap; 51 el castigarà i li farà compartir la sort dels malvats. Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

dimarts, 23 de febrer del 2016

Quaresma - XIV


15 »Així, doncs, quan veureu instal·lada al lloc sant l'abominació devastadora de què parla el profeta Daniel —que el lector ho comprengui!—, 16 llavors els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; 17 el qui sigui al terrat, que no baixi a endur-se res de casa seva, 18 i el qui sigui al camp, que no se'n torni a recollir el mantell. 19 Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies! 20 Pregueu que no hàgiu de fugir a l'hivern o en dissabte. 21 Perquè aleshores hi haurà una gran tribulació, com no n'hi ha haguda cap des de la creació del món fins ara ni tornarà a haver-n'hi cap més. 22 I si Déu no hagués decidit d'escurçar aquells dies, no se salvaria ningú; però, per amor als elegits, els escurçarà.
23 »En aquell moment, si algú us deia: "El Messies és aquí" o "És allà", no us ho cregueu. 24 Perquè sortiran falsos messies i falsos profetes, que faran grans senyals i prodigis per enganyar, si fos possible, també els elegits. 25 Us ho he dit per endavant. 26 Per tant, si us deien: "És al desert", no hi aneu; i si us deien: "És en un lloc amagat", no us ho cregueu. 27 Perquè, igual com el llampec surt de llevant i es veu fins a ponent, així serà la vinguda del Fill de l'home. 28 On hi ha carronya, s'hi apleguen els voltors.
29 »Tot seguit, després de la tribulació d'aquells dies, el sol s'enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles cauran del cel i els estols celestials trontollaran .
30 »Aleshores apareixerà en el cel el senyal del Fill de l'home: tots els pobles de la terra faran grans planys quan vegin el Fill de l'home venint sobre els núvols del cel amb gran poder i majestat. 31 Ell enviarà els seus àngels que, al so d'una trompeta potent, reuniran els seus elegits des dels quatre vents, d'un extrem a l'altre del cel.
32 »Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l'estiu és a prop; 33 igualment, quan veureu tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. 34 Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. 35 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.

dilluns, 22 de febrer del 2016

Quaresma - XIII


Quan Jesús sortia del temple, un dels seus deixebles li diu:
--Mestre, mira quines pedres i quines construccions!
Jesús li respon:
--Veus aquestes grans construccions? No en quedarà pedra sobre pedra: tot serà enderrocat.
Després, mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, enfront del temple, Pere, Jaume, Joan i Andreu li preguntaren a part:
--Digues-nos quan passarà això i quin serà el senyal que tot això està a punt de complir-se.
Aleshores Jesús els va dir:
--Estigueu alerta, que ningú no us enganyi. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Sóc jo", i enganyaran molta gent. Quan sentireu parlar de guerres i de rumors de guerres, no us alarmeu: cal que això succeeixi, però encara no serà la fi. Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà terratrèmols pertot arreu, hi haurà fam. Així començaran els dolors d'infantament.
»Vosaltres mateixos estigueu alerta. Per causa meva us portaran als tribunals i us assotaran a les sinagogues, i compareixereu davant els governadors i els reis perquè doneu testimoni davant d'ells: 10 cal que, abans de la fi, la bona nova de l'evangeli sigui anunciada a tots els pobles. 11 I quan us posin a les seves mans no us preocupeu del que haureu de dir: en aquell moment digueu allò que us sigui inspirat, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó l'Esperit Sant.12 Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare el seu fill; els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. 13 Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà.

diumenge, 21 de febrer del 2016

Quaresma XII


41 Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. 42 Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. 43 Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:
--Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. 44 Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.

dissabte, 20 de febrer del 2016

Concedeix-nos un cor nou,

Concedeix-nos un cor nou,

capaç de perdonar-nos i de perdonar,
capaç de deixar-se estimar, 
des del reconeixement humil
de les pròpies febleses i limitacions.

Un cor nou, disposat a estimar sense càlculs,
amb comprensió i tendresa,
fins i tot a aquelles situacions i persones
que ens ho posen mes difícil.

Concedeix-nos una mirada nova,
capaç de fixar-nos en allò de bo que hi ha en el cor
de cada persona,
en les coses positives més que en les negatives,
en allò que ens uneix més que en allò que ens separa.
Una mirada transparent i neta, 
capaç de percebre’t en els llocs mes insospitats.

Concedeix-nos un pensament nou,
capaç de llegir la vida en profunditat,
de desfer-se de prejudicis i de desemmascarar
les idees falses que ens ofereix la societat.
Disposat a deixar-se interpel·lar per tot allò
que trenca la lògica d’aquest món.

Concedeix-nos un actuar nou,
obert al treball en comunió i a la col.laboració amb els altres.
Actiu i compromès en la transformació de les injustícies,
al servei generós dels altres i especialment dels pobres i més necessitats.
Un actuar discret i silenciós, que sigui obedient a la teva voluntat.

Bon Deu, renova el nostre ser,
i que aquest nou camí de retorn a Tu ens
permeti també ser millor per als altres.
Mar

Quaresma - XI


Aleshores Jesús s'adreçà a la gent i als seus deixebles i digué:
--Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. En tot actuen per fer-se veure de la gent: s'eixamplen les filactèries i s'allarguen les borles del mantell; els agrada d'ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues,i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de "rabí", o sigui "mestre".
»Però vosaltres no us feu dir "rabí", perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni doneu a ningú el nom de "pare" aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; 10 ni us feu dir "guies", perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. 11 El més important d'entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. 12 El qui s'enalteixi serà humiliat, però el qui s'humiliï serà enaltit.
13 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que tanqueu a la gent l'entrada del Regne del cel! Vosaltres no hi entreu ni permeteu que hi entrin els qui voldrien entrar-hi. ( 14 )
15 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que recorreu mar i terra per guanyar un sol prosèlit i, quan el teniu, el feu mereixedor de l'infern el doble que vosaltres!
16 »Ai de vosaltres, guies cecs, que dieu: "Si algú fa una prometença jurant pel santuari, no està obligat a res; però si la fa jurant per l'or que hi ha al santuari, queda obligat"! 17 Estúpids i cecs! Què és més important: l'or que hi ha al santuari o el santuari que fa sagrat l'or? 18 I dieu encara: "Si algú fa una prometença jurant per l'altar, no està obligat a res, però si la fa jurant per l'ofrena que hi ha damunt l'altar, queda obligat." 19 Cecs! Què és més important: l'ofrena de damunt l'altar o l'altar que fa sagrada l'ofrena? 20 Per tant, qui fa una prometença per l'altar, jura per l'altar i per tot el que hi és ofert, 21 i qui fa una prometença pel santuari, jura pel santuari i per aquell qui hi resideix, 22 i qui fa una prometença pel cel, jura pel tron de Déu i per aquell qui hi seu.
23 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, però heu abandonat les coses més fonamentals de la Llei: la justícia, l'amor i la fidelitat! Calia complir això sense deixar allò altre. 24 Guies cecs, que coleu un mosquit i us empasseu un camell!
25 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que purifiqueu per fora copes i plats mentre per dins els teniu plens de rapacitat i cobdícia!26 Fariseu cec, purifica primer la copa per dintre, i així també el defora serà pur.
27 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d'ossos i de tota mena d'impuresa! 28 Igualment vosaltres, de fora sembleu homes justos, però per dintre sou plens d'hipocresia i de maldat.
29 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que construïu monuments sepulcrals als profetes i decoreu les tombes dels justos, 30 i dieu: "Si haguéssim viscut en temps dels nostres pares, no hauríem pres part al costat d'ells en la mort dels profetes"! 31 Dient això doneu testimoni contra vosaltres mateixos que sou els fills dels qui van assassinar els profetes. 32 Doncs bé, acabeu d'omplir la mesura dels vostres pares! 33 Serps, cria d'escurçons! Com podeu escapar-vos de ser condemnats a l'infern?
34 »Així, doncs, jo us envio profetes, savis i mestres: a uns els matareu i crucificareu, a d'altres els assotareu a les vostres sinagogues, i a d'altres els perseguireu de ciutat en ciutat. 35 Per això caurà damunt vostre la sang de tots els justos vessada arreu de la terra, des de la sang del just Abel fins a la de Zacaries, fill de Baraquies, que vau assassinar entre el santuari i l'altar. 36 Us asseguro que tot això caurà sobre aquesta generació.
37 »Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut! 38 Doncs bé, el vostre temple és abandonat i queda desert. 39 Us dic que des d'ara no em veureu més fins que direu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!

divendres, 19 de febrer del 2016

Quaresma - X


34 Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, 35 i un d'ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta:
36 --Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?
37 Jesús li digué:
-- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. 38 Aquest manament és el més gran i el primer. 39 El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. 40 Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos.
El Messies, fill de David
41 Els fariseus estaven reunits i Jesús els va fer aquesta pregunta:
42 --Què en penseu, del Messies: de qui ha de ser fill?
Li responen:
--De David.
43 Ell els diu:
--¿Com és, doncs, que David, mogut per l'Esperit, l'anomena "Senyor" quan diu:
44 » El Senyor digué al meu Senyor:
Seu a la meva dreta,
i espera que posi els enemics
sota els teus peus ?
45 »Per tant, si David l'anomena Senyor, com pot ser fill seu?
46 Ningú no va ser capaç de respondre-li res, ni es van atrevir des d'aquell dia a fer-li cap més pregunta.

dijous, 18 de febrer del 2016

Quaresma - IX


27 Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:
28 --Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt.29 Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. 30 També el segon 31 i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. 32 Finalment va morir també la dona. 33 Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?
34 Jesús els respongué:
--Els qui viuen en aquest món es casen, 35 però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; 36 ja no poden morir, perquè tenen part en la resurrecció: són com els àngels i són fills de Déu.
37 »I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob38 Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.
39 Llavors alguns mestres de la Llei li digueren:
--Mestre, has respost bé.
40 I ja no s'atrevien a preguntar-li res més.

dimecres, 17 de febrer del 2016

Quaresma - VIII


I es posà a explicar al poble aquesta paràbola:
--Un home va plantar una vinya, la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny per una llarga temporada. 10 Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters perquè li donessin la part que li corresponia del fruit de la vinya; però els vinyaters el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides. 11 L'amo els envià encara un altre servent, però a aquest també el van apallissar i ultratjar i el van despatxar amb les mans buides. 12 Els en va enviar encara un tercer, i també a aquest se'l van treure de sobre després de malferir-lo. 13 Llavors l'amo de la vinya es va dir: "Què faré ara? Els enviaré el meu fill, el meu estimat: de segur que a ell el respectaran!" 14 Però quan els vinyaters el van veure, es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: matem-lo i l'heretat serà nostra!" 15 El van treure fora de la vinya i el van matar.
»Què els farà l'amo de la vinya? 16 Vindrà, farà morir aquests vinyaters i donarà la vinya a uns altres.
Els qui escoltaven van exclamar:
--Això mai!
17 Llavors Jesús se'ls mirà i els digué:
--Doncs per què es diu en l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal ? 18 Tothom qui caigui sobre aquesta pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.
19 Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, però van tenir por del poble.
20 Aleshores ells, per posar-li un parany, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l'atrapessin en alguna paraula comprometedora i així pogués ser entregat al poder i a l'autoritat del governador romà. 21 Li van fer aquesta pregunta:
--Mestre, sabem que parles i ensenyes amb rectitud i que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes de debò el camí de Déu. 22 Digues-nos: ¿Ens és permès o no de pagar tribut al Cèsar?
23 Jesús es va adonar de la seva intriga i els digué:
24 --Ensenyeu-me un denari: ¿de qui són la cara i la inscripció?
Ells li respongueren:
--Del Cèsar.
25 Jesús els digué:
--Per tant, doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.
26 Així no pogueren atrapar-lo en cap paraula comprometedora davant el poble i, sorpresos de la seva resposta, van callar.

dimarts, 16 de febrer del 2016

Quaresma - VII


Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué:
--Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. Va enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar. Llavors envià uns altres servents amb aquest encàrrec:
»--Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l'aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces!
»Però ells no en feren cas i se'n van anar, l'un al seu camp, l'altre al seu negoci; i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Llavors va dir als seus servents:
»--El banquet de noces és a punt, però els convidats no n'eren dignes; aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.
10 »Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s'omplí de convidats.
11 »Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s'adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, 12 i li digué:
»--Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces?
»Però ell va callar. 13 Llavors el rei digué als qui servien:
»--Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. 14 Perquè molts són cridats, però pocs són escollits.

dilluns, 15 de febrer del 2016

Himne

Oh Tu, el més enllà de tot!,
amb quin altre nom podria anomenar-te?
(...)

Cap paraula no pot expressar-te
ni cap esperit pot abastar.
Cap intel·ligència no pot concebre’t.
(...)

L’universal desig, el clam de tots,
sospiren per Tu.
Tot el que existeix et prega,
i fins a Tu eleva un himne de silenci
tot ésser capaç de llegir el teu univers.
Només en Tu fan estada les coses.
En Tu desemboca el moviment de l’univers.
Ets el fi de tots els éssers;
ets únic.
Ets tots i no ets ningú.
Ni ets un ésser sol ni el conjunt de tots ells.
Com puc anomenar-te,
si tens tots els noms?
Oh Tu, l’únic a qui no podem anomenar!
(...)

(Himne atribuït a Sant Gregori de Nazianz)

Busco el teu nom

Així, entre les roques, sobre les muntanyes, 
busco el teu nom.

Busco el teu nom, com el busquen els ocell, 
volant pels cels, pels peixos nedant pels mars.

Com l'home que estima i desitja
busco el teu nom... Déu.

Estimo el meu nom, canto les teves lloances,
agraeixo i dic com ets. Estimo el teu nom.

He conegut el món i les coses, he après,
però malgrat tot, ja no conec res...

Com l’home que estima i desitja
busco el teu nom... Déu

El meu cap està despullat, descalços els meus peus.
A tot hi renuncio, però encara busco el teu nom.

Amb la veu de tots aquells que t'estimen
i et criden: estimo el teu nom!

Com l'home que estima i desitja
busco el teu nom.

Com l'home que estima i desitja
busco el teu nom... Déu.
Ibn-Arabi, místic sufí, adaptat al català per Arass – Els tres esglaons de l’amor.

Quaresma - VI


Jesús es posà a parlar-los en paràboles:
--Un home va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters per rebre'n la part que li corresponia dels fruits de la vinya; però ells el van agafar, el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides. Novament els envià un altre servent; a aquest li van obrir el cap i el van ultratjar. Els en va enviar encara un altre, i el van matar; i així feren amb molts altres: a uns els apallissaven, a d'altres els mataven. Tenia encara el seu fill estimat, i els l'envià en darrer lloc, tot dient-se: "Al meu fill, el respectaran." Però aquells vinyaters es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i l'heretat serà nostra!"L'agafaren, doncs, el van matar i el van llençar fora de la vinya.
»Què farà l'amo de la vinya? Vindrà, farà morir aquells vinyaters i donarà la vinya a uns altres. 10 ¿No heu llegit allò que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. 11 És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen?
12 Ells van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent. Llavors el van deixar estar i se n'anaren.

diumenge, 14 de febrer del 2016

EL PI DE SANT MARTÍ (CONTE DE NADAL)

La vigília de Nadal el capellà de l'església del poblet de Sant Martí, que és als Pirineus francesos, es preparava per fer la missa, quan va sentir un perfum meravellós. Era ple hivern, ja feia molt temps que havien desaparegut les flors, però hi havia una aroma molt agradable, com si la primavera hagués vingut fora d'època.
Encuriosit, va sortir de l'església per buscar l'origen d'aquesta meravella i es va trobar amb un noiet assegut al llindar de la porta de l'escola. Al seu costat hi havia una mena d'arbre de Nadal daurat.
-Però quina preciositat d'arbre! -va exclamar el mossèn-. Sembla que l'hagi tocat el cel, perquè irradia una essència divina! És fet d'or pur! D'on l'has tret?
El noi no va demostrar gaire entusiasme pel comentari del capellà.
-És veritat que això que tragino s'ha tornat més pesant a mesura que caminava i les fulles s'han tornat més dures. Però no pot ser d'or, i em fa por la reacció que puguin tenir els pares.
El noi va explicar la seva història:
-Aquest matí he sortit de casa per anar a la ciutat de Tarbes. La mare m'havia donat diners per comprar un arbre de Nadal ben maco. Però resulta que, mentre travessava un poble, he vist una senyora velleta i sola, sense família per poder celebrar junts la gran festa de la Cristiandat. Li he donat uns quants diners per al sopar, perquè estava convençut que em farien un descompte en la meva compra.
»Quan he arribat a Tarbes, he passat per davant de la presó i hi he vist un grup de persones que esperaven l'hora de visita. Totes estaven tristes, perquè passarien la nit lluny dels seus éssers estimats. He sentit unes persones que comentaven que ni tan sols no havien pogut comprat una mica de torrons. Immediatament, empès pel romanticisme de la gent de la meva edat, he decidit repartir els meus diners entre aquelles persones que els necessitaven més que no pas jo. Només m'he guardat una quantitat mínima per al dinar; el jardiner és amic de la meva família, estava segur que em donaria l'arbre, i jo ja treballaria per a ell la setmana entrant per pagar-li el deute.
»Però, quan he arribat al mercat, m'han dit que el jardiner que conec no havia anat a treballar. He provat de totes les maneres possibles que algú em deixés diners per poder comprar un arbre en un altre lloc, però no me n'he sortit.
»M'he convençut que tindria les idees més clares amb l'estómac ple. Quan anava cap al bar, un nen que semblava estranger m'ha demanat si li podia donar una moneda perquè feia dos dies que no menjava. Com que m'he imaginat que el Nen Jesús devia haver passat gana alguna vegada, li he donat els pocs diners que em quedaven, i he tornat cap a casa. Durant el camí de tornada, he arrencat una branca de pi i he mirat d'arranjar-la perquè quedés bé, però s'ha tornat tan dura com si fos de metall, i no s'assembla ni de bon tros a l'arbre de Nadal que espera la mare.
-Fill meu -va dir el capellà-, no en tinc cap dubte: el perfum d'aquest arbre em diu que l'ha tocat el cel. Deixa'm explicar-te la resta de la història:
»Així que l'has deixada, la velleta ha demanat a la Mare de Déu -una mare com ella- que et compensés per aquesta benedicció tan inesperada. Els familiars dels presos han quedat convençuts que eres un àngel i han resat per donar les gràcies pels torrons que han pogut comprar. El nen que t'has trobat ha donat les gràcies a Jesús per haver-li saciat la gana.
»La Mare de Déu, els àngels i Jesús han sentit les pregàries de les persones a qui has ajudat. Quan has arrencat la branca de pi, la Mare de Déu hi ha abocat el perfum de la misericòrdia. A mesura que caminaves, els àngels li tocaven les fulles i les transformaven en or. Al final, quan ho han enllestit tot, Jesús ha contemplat la tasca acabada, l'ha beneïda i, d'ara endavant, a qui toqui aquest arbre, li seran perdonats els pecats i els seus desigs seran atesos.
I així va ser. Diu la llegenda que el pi sagrat encara és a Sant Martí, però la seva força és tan gran que beneeix les persones que ajuden el proïsme la vigília de Nadal, tant se val que siguin molt i molt lluny d'aquest poblet dels Pirineus.
(Inspirat en una narració hassídica.)
PAULO COELHO



LES QUATRE ESPELMES

Les quatre espelmes es cremaven a poc a poc…
L’ambient era tan silenciós que es podia escoltar el diàleg que tenien.
La primera va dir:
- Jo sóc la Pau! Però sembla que les persones no aconsegueixen mantenir-me encesa. Crec que m’acabaré apagant.
I, disminuint la seva flama ràpidament, es va apagar del tot.
La segona va dir:
- Jo sóc la FE! Però soc supèrflua. Les persones no volen saber res de mi. No té cap sentit continuar encesa.
Quan va acabar de parlar, una lleugera brisa va passar per sobre d’ella i es va apagar.
Ràpida i trista, la tercera espelma es manifestà:
- Jo sóc l’amor! No tinc forces per seguir encesa. Les persones em deixen de costat i no comprenen la importància d’això. S’obliden fins i tot d’aquells que estan a prop i els estimen.
I sense esperar més, es va apagar.
De cop i volta ...
Va entrar un nen i va veure les tres espelmes apagades.
- Què és això? Vosaltres hauríeu d’estar encenses fins al final. 
Al dir això va començar a plorar...
Aleshores la quarta espelma va parlar:
- No tinguis por, mentre jo tingui foc podrem encendre les altres espelmes, jo sóc L’ESPERANÇA!
Amb els ulls brillants, va agafar l’espelma que estava encesa ... i va encendre les altres.
Que l’esperança mai sens apagui dins de nosaltres! ¡...i que sapiguem ser l’eina que aquest nen necessita per a mantenir l’Esperança, la Fe, la Pau i l’Amor.

EL CONTE DE CHANTE-CLAIRE

Chante-Claire (canta-clar) era un ocellet que de matinada entonava sempre la seva cançó. I quan estava en l’èxtasi del seu cant, el Sol començava a sortir. I tota la terra s’il·luminava amb els seus raigs.
Durant tota la seva vida, Chante-Claire entonava el seu cant de matinada. I l’alegria vessava del seu cor veient com tota la naturalesa s’omplia de llum al ritme de les seves notes.
Però Chante-Claire va anar envellint. I va tenir por que quan la seva gorja emmudís, la terra no veuria més la llum del Sol. En la seva ingenuïtat, Chante-Claire es considerava necessari perquè la Terra s’alegrés i s’il·luminés amb la sortida del Sol.
Proper ja a la mort, va descobrir un dia la gran revelació: fatigat pels anys, Chante-Claire va quedar adormit mentre el Sol començava a mostrar els primers raigs matinals, que van acabar despertant-lo. I immediatament, es va posar a cantar.
Va ser llavors quan va veure la Veritat.
La va veure i no la va negar: no era el Sol qui sorgia al ritme del seu cant. Era el seu cant el que es posava en moviment en percebre els primers raigs que el Sol enviava abans de sortir. Ell s’havia cregut imprescindible. I, ara, al final de la vida, s’adonà que això no era més que un miratge.
Llavors es va adonar de la Veritat. La Veritat consistia en què el seu bonic cant era possible perquè el Sol sortia. Aleshores es va adonar que la seva avida estava teixida per la Gràcia i la Llibertat.
Per primera vegada no es va senti amb “l’obligació” d’haver de cantar de matinada. Per primera vegada es va sentit totalment lliure. Llavors aixecà el vol entonant un cant de reconeixement i agraïment, anunciant a tothom que veia que el més profund i vertader de la vida era la gràcia. La humil i alegre acollida d’aquesta gràcia que se li oferia l’invitava a cantar més i més fort.

(anònim)

AVUI ET VINDRÀ A VEURE EL CRIST

Al meu país, perduda entre muntanyes, hi ha una vola que no és gran ni petita. LA gent va fent la seva feina cada dia, com arreu.
No fa gaire, al sabater de la vila li passà un cas ben curiós. Sabríeu dir vosaltres si fou un somni o una realitat?
Resulta que mentre pregava rebé una bona notícia de part d’un misteriós personatge:
- Joan, la teva vida és agradable a Déu. T’anuncio que avui el Senyor Jesús et visitarà.
El sabater, tot content, va començar per escombrar i endreçar la botiga, però no deixà pas de banda la feina que tenia arraconada.
Aquest dia, fins i tot, a l’hora de coure’s la minestra va fer una mica extraordinari; per al bon sabater, aquell era un dia de festa.
Oh, i fins i tot es va mudar amb el gec que se li esqueia millor.
De cop i volta va entrar a la botiga una dona que tenia molt mala fama en el poble i en els de les rodalies.
El sabater va rebre la dona i li va donar conversa, però pensava:
“AI de mi, si ve Jesús en aquest moment i em troba amb aquesta pobra dona, no el podré rebre com cal.”
En Joan no li va pas donar pressa perquè se n’anés de casa seva.
Finalment, va quedar altra vegada sol i seguia treballant, il·lusionat, esperant el moment desitjat.
La imaginació volava com mai dins el caparró del sabater, que no parava de preguntar-se:
“Com deu ésser Jesús? Tal vegada com la imatge que presideix la meva pregària, o potser s’assembla a la Majestat de la parròquia?”
Mentre pensava en tot això, no s’adonà de l’entrada d’uns nous visitants.
- Déu te guard, Joan!
- Ai, quin ensurt! Em pensava que éreu ... una altra persona. Veig que portes el menut. Està sec aquest xicot. Passeu, passeu.
- Té una poma, marrec! Et farà més profit a tu que a mi.
- Gràcies, Senyor Joan. Mare, mira, una poma!
Aquell dia, tant l’infant com sa mare sortiren de cal sabater amb dos parells de sabates noves.
I mentre el menut i sa mare, necessitats de tot –i d’amor més que altra cosa- s’allunyaven pels carrers de la vila, el sabater restava delerós a la botiga, sempre esperant l’anunciada visita...
La visita del Crist, però, en la jornada del sabater semblava que no hi cabia, perquè altre cop la porta del carrer s’obrí amb terrabastall i aparegué un home més ple de vi que de seny:
- No tens pas un got d’aiguardent, germà?- li feu de bones a primeres- fa tants dies que només m’empasso vi, que ara tinc set d’aigua ... ardent. – I esclatà a riure.
- Vine, vine. Seu. El que tinc és una gerra d’aigua fresca perquè et remullis la cara, i un dinar que ens partirem. Au, entra.
El sabater compartí l’auster dinar amb l’embriac i parlaren i rigueren una bona estona tots dos, encara que de diferent manera.
Aquell home sortí d’aquella casa amb ganes de prendre´s la vida amb una mica més de coratge.
I anaren passant les hores, i arribà la posta del sol, i en Joan no tingué més visites aquell jorn, i també en el seu cor s’anava fent la fosca.
I arribà l’hora de la seva pregària del vespre i havia de tancar la botiga i el Crist encara no s’havia presentat. I començà la pregària i el sabater es queixava, tot trist:
- Senyor, com és que no has vingut? Jo t’esperava ...
Quin goig quan el sabater va sentir una veu que li deia:
- Joan, t’he vingut a veure cada cop que algú ha trucat a la teva porta.

“Si acolliu a un qualsevol pe petit que sigui, m’acolliu a mi” (Mt 25,34-40)


Francesc Barrachina