Translate

divendres, 24 de juliol de 2015

Pregària d’esperança

Senyor, el món no és pas molt bonic.
Els homes tenen fam, de pa sobretot,
però també de tendresa, d’amistat i d’amor.
Els homes moren, mancats d’esperança,
perquè no tenen raons per a viure.
No és or ni plata el que ells esperen de nosaltres.
Ells volen que nosaltres els diguem qui són i d’on vénen,
per què viuen i a on van.
Ells volen sentir de nosaltres que la seva vida és útil,
que tota vida val la pena d’ésser viscuda.

Senyor, jo voldria dir a tot home,
al paralític, al coix, a l’humiliat, al ferit:
“Comença a viure, a creure, a esperar.
camina, salta; tu pots dansar de joia”
Jo voldria retornar la força a les mans cansades,
la fermesa als genolls que vacil·len.
Jo voldria lluitar amb tots els homes
perquè el desert d’aquest món esdevingui un jardí
i que sobre la terra dels homes
s’hi pugui veure la tendresa de Déu.

Desperteu-me, Senyor, renoveu-me.
Doneu-me el vostre Esperit i que m’agafi tot sencer.
Llavors, en el vostre nom,
repartiré aquesta vostra esperança a mans plenes.

Amén

Escrit per P. Grotesfan

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada