Translate

dijous, 9 d’abril de 2015

PREGÀRIA PELS INFANTS:

Oh Déu, Pare de tots els infants,
que els estimeu més que no pas tots nosaltres,
que els acaroneu del matí a la nit amb la vostra mirada
i els feu créixer amb l’impuls del vostre alè.
Avui els voleu estimar a través nostre,
i ens els encomaneu com plançons de roure
destinats a créixer contra el temps, la pluja i el vent
"Deixeu que els infants se m’acostin
que el Regne del Cel és per a ells;
per a ells i per tots els que se li assemblen".
Ells seran, doncs, els nostres mestres,
i a nosaltres ens caldrà aprendre la lliçó.
Potser anem massa distrets i ens creiem saber-ne massa.
Ens escau més fer de jutges que de simples aprenents.
Un infant és sempre un enigma:
un llibre que encara no s’ha escrit; una pàgina en blanc.
Un poema de bells somnis... Podria ser-ho...
com també podria quedar-se en un esborrall mal forjat.
D’un bloc de pedra en pot sortir una bona imatge,
però calen mans destres per a realitzar el miracle:
només vós, Senyor, sabeu treure de les pedres
vigorosos fills d’Abraham.
Cada vida és un misteri que ens corprèn o ens aclapara,
que ens encoratja o decep.
Els nens tenen la porta oberta,
però l'escala és fosca i per dins es perden.
Doneu-nos Senyor ànima d’artista,
sensibilitat de poetes i audàcia de constructors.
Els voleu a la vostra imatge,
però aquesta cal reinventar-la cada cop.
Ells i nosaltres. Tan a prop i tan lluny.
Parlem diferents llenguatges i hi ha encara massa barreres,
El que diuen i el que callen
i el que les paraules no poden traduir...
i ens quedem decebuts i distants...
ells i nosaltres.
Cal tenir la mirada neta, el front serè i el cor ben ample;
recomençar la ruta i refer el camí
i confiar sempre en l’estel que ens guia
i cantar la vida i somriure cada matí.
(MIJAC)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada