JUGAR ÉS COSA SERIOSA

Un dia s'aturà a casa nostra un Sant.
La meva mare el veié al pati de casa,
tot fent capgirells per divertir els infants.
"Oh! és un Sant de veritat,
ja hi pots anar, fill meu" em va dir ella.
El Sant em posà les mans damunt les espatlles i em digué:
"I tu què penses fer, petit?"
"No ho sé pas. Què voleu que faci?"
"No, digues el que tu vols fer"
"A mi m'agrada jugar!"
"Llavors, vols jugar amb el Senyor?"
Jo no vaig saber què respondre.
I el Sant afegí:
"Fixa't, si poguessis jugar amb el Senyor,
seria la cosa més seriosa que ningú hagi fet.
Tothom el pren tan seriosament,
que el fan semblar mortalment avorrit...
Juga amb Déu, fill meu.
És el millor company de joc."
MIJAC