Translate

dijous, 30 d’abril de 2015

JESÚS EM REPTA

M'esforço i Ell em diu: perdona!
Tinc pors i Ell em diu: Ànim!
Dubto i Ell em diu: confia!
Em sento angoixat i Ell em diu: tranquil!
Prefereixo anar a la meva i Ell em diu: vine i segueix-me!
Em planifico la vida i Ell em diu: allibera't!
Busco béns materials i Ell em diu: desprèn-te'n!
Cerco seguretats i Ell em diu: sigues lliure!
Vull "viure" i Ell em diu: dóna la vida!
Em considero una bona persona i Ell em diu: no n'hi ha prou!
Vull dominar i Ell em diu: serveix!
Voldria manar i Ell em diu: obeeix!
Vull comprendre i Ell em diu: creu!
Vull coses clares i Ell em parla en paràboles.
Vull poesia i Ell em parla de realitats.
Vull tranquil·litat i Ell em qüestiona.
Vull violència i Ell em parla de pau.
Vull ser el més gran i Ell em diu: fes-te com un infant!
Vull amagar-me i Ell em diu: sigues llum!
Cerco els primers seients i Ell em diu: asseu-te al darrers llocs!
Voldria que reconeguessin el meu mèrit i Ell em diu: prega d'amagat
No! No entenc a Jesús. Em provoca, em confon, em capgira.
Igual que tants d'altres dels seus deixebles,
jo també voldria trobar un altre mestre,
que fos més clar i que m'exigís menys.
Però em passa com a Pere:
no conec ningú, que com Ell,
tingui PARAULES DE VIDA ETERNA
MIJAC

JUGAR ÉS COSA SERIOSA

Un dia s'aturà a casa nostra un Sant.
La meva mare el veié al pati de casa,
tot fent capgirells per divertir els infants.
"Oh! és un Sant de veritat,
ja hi pots anar, fill meu" em va dir ella.
El Sant em posà les mans damunt les espatlles i em digué:
"I tu què penses fer, petit?"
"No ho sé pas. Què voleu que faci?"
"No, digues el que tu vols fer"
"A mi m'agrada jugar!"
"Llavors, vols jugar amb el Senyor?"
Jo no vaig saber què respondre.
I el Sant afegí:
"Fixa't, si poguessis jugar amb el Senyor,
seria la cosa més seriosa que ningú hagi fet.
Tothom el pren tan seriosament,
que el fan semblar mortalment avorrit...
Juga amb Déu, fill meu.
És el millor company de joc."
MIJAC

PARE, AQUÍ ENS TENS.

Pare, aquí ens tens.
volem aprendre a ser com el teu Fill,
acompanyants dels infants.
Som conscients de la nostra petitesa,
dels nostres dubtes i limitacions;
per això, sentim necessitat
d’acostar-nos a Tu.
Dóna’ns el teu Esperit,
que Ell ens faci experimentar
la certesa de la teva companyia,
per tal que nosaltres poguem
acompanyar-ne d’altres,
en esperit i en veritat.
Dóna’ns el do de saber escoltar
per tal que el poguem practicar;
fes-nos atents a la teva veu,
que ens parla a travès dels anhels
i els clams dels infants,
dels més necessitats,
dels qui esperen trobar un sentit a la vida.
Sigues Tu, la font de la nostra energia,
el consol en el nostre desànim,
la imaginació en el treball diari,
la il·lusió per tornar a començar.
Que anunciem la Bona Nova del teu Fill,
sense por i amb respecte;
que sapiguem acollir els infants.
Dóna’ns, per sobre de tot,
l’Esperit de comprensió i d’amor.
Per Crist, mestre i germà nostre. Amén.
MIJAC

DEDICAR TEMPS

Dedicar temps a treballar
És el preu de l'èxit.
Dedicar temps a tenir un tracte amistós
És el camí de la felicitat.
Dedicar temps a riure
És la música de l'ànima.
Dedicar temps a estimar i a ser estimat
És el privilegi dels déus.
Antiga pregària irlandesa.

EL PARE NOSTRE

No diguis Pare si cada dia no et comportes com un fill.
No diguis nostre si només penses en tu.
No diguis que estàs en el cel si tan sols penses en les coses terrenals.
No diguis santificat sigui el teu nom si l'invoques amb els llavis però el teu cor està allunyat d'Ell.
No diguis vingui el teu regne si no el veus entre els infants del grup.
No diguis facis la teva voluntat si no ets capaç d'acceptar-la sempre.
No diguis el pa nostre de cada dia si no et preocupes pel qui et necessiten al teu voltant.
No diguis perdona les nostres culpes si guardes rancúnia als teus germans.
No diguis no ens deixis caure en la temptació si no vols transformar la teva vida.
No diguis lliura'ns del mal si no fas una opció pels més pobres.
No diguis amén si no has pres seriosament les paraules de Jesús, per viure-les enlloc de repetir-les.
MIJAC

POBRESA EVANGÈLICA

No tenir res.
No portar res.
No poder res.
No exigir res.
I a més a més,
no matar res.
No callar res.
L'Evangeli, tan sols, com una navalla esmolada,
i el plor i el somriure en la mirada.
I la mà estesa i encaixada.
I la vida, a cavall, donada.
I aquest sol i aquests rius i aquesta terra comprada,
per a testimonis de la Revolució ja esclatada.
I Amais nada.
Pere Casaldàliga

dimarts, 28 d’abril de 2015

Virolai

Rosa d'abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.


Amb serra d'or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau;
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d'estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s'és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d'Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.

Doneu consol a qui la pàtria enyora,
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l'han deixat.

Mística Font de l'aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegin!
ditxós el cor que s'obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.

Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d'encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sient per tots l'escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.


Rosa d'abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel



diumenge, 19 d’abril de 2015

EL ......... ÉS...

El ........ és una oportunitat, aprofita-la.
El ........ és joia, disfruta-hi.
El ........ és un somni, fes-lo realitat.
El ........ és un repte, enfrontat-hi.
El ........ és un deure, compleix-lo.
El ........ és un joc, juga'l.
El ........ és petit, mima’l.
El ........ és un tresor, conserva’l.
El ........ és amor, gaudeix-ne.
El ........ és un misteri, desvetlla'l.
El ........ és compromís, arrisca’t.
El ........ és un himne, canta'l.
El ........ és un combat, accepta'l.
El ........ és una aventura, posa-ho en marxa.
El ........ és una bona nova, interioritza’l.
El ........ és El ........ , defensa’l.

(El ........ , en els punts suspensius poseu-hi el que volgueu: l'esplai, la classe, l'escola, el grup, el MIJAC ...)

MIJAC

COMPARTIR

Ensenya'm, Senyor, a compartir.
El .......... és, sobretot, un lloc on treballem en equip
i de mi s'espera que hagi après a compartir
i que sigui un bon amic i testimoni per als altres,
però de vegades me n'oblido d'això
i actuo pel meu compte i 'passo' dels companys
i perdo la noció de l'equip...
És per això, Senyor, que et demano força i comprensió,
perquè sigui capaç d'adonar-me
que necessito dels altres per poder ser, realment, jo.
MIJAC

DÉU, PARE, DEFENSOR DELS POBRES

Pare bondadós, us preguem humilment,
que sigueu el socors dels pobres i el seu defensor.
Aplegueu, Senyor, tots els pobres de la terra,
que el nostre orgull ha dispersat.
Torneu-los la terra que sempre ha estat seva,
i que la nostra avarícia els ha robat.
Allibereu-los de l'esclavitud i l'opressió
a què la nostra prepotència els ha condemnat.
Sigueu vós el seu honor i la seva dignitat
que nosaltres no hem sabut respectar.
Que trobin en vós la riquesa i l'esperança
de què nosaltres els hem expoliat.
Que tots els pobres us reconeguin a vós com a Déu Pare
i a Jesucrist com al seu germà.
I que nosaltres sapiguem acollir-vos en ells,
per tal de poder-nos sentir membres del vostre poble
i ovelles del vostre ramat. Amen.
MIJAC

divendres, 17 d’abril de 2015

PER DEMANAR LA FE

Senyor, concediu-nos la fe,
la fe que arrenca la màscara del món
i fa veure Déu en totes les coses,
la fe que ho fa veure tot sota una altra llum:
que ens mostra la grandesa de Déu
i ens fa descobrir la nostra petitesa;
que ens mostra el Crist
allí on els nostres ulls només veuen un pobre;
que ens fa veure el nostre Salvador
allí on el nostre gust només sent un tros de pa.
Senyor, concediu-nos aquesta fe
que ens fa emprendre tot el que Déu vol
sense dubtar, sense vergonya ni temor, sense recular mai.
La fe que no tem els perills, ni el dolor ni la mort;
que sap caminar en la vida
amb calma, pau i una profunda joia,
i que estableix en el nostre esperit un despreniment absolut
envers tot, fora de vós.
Charles de Foucault

SENYOR, ENSENYA'M A ESTIMAR

Senyor, estimar és difícil i senzill alhora.
És senzill dir paraules d'amor.
És difícil fer de la vida un acte d'amor.
Senyor,
fes que comprengui que estimar és donar-se,
és ajudar a qui ho necessita,
és donar el meu amor, desinteressadament.
Et demano, Senyor,
pels qui ja ho saben tot de l'amor,
pels qui un dia van estimar
i avui diuen que la vida és per a viure-la
abans que posar-la al servei dels altres.
Et demano, Senyor,
pels qui no són capaços de deixar-se estimar.
T'agraeixo, Senyor, el teu amor.
Vull estimar com Tu ho vas fer.
MIJAC

SENYOR, DÓNA’M CORATGE

Pare, avui he sentit ressonar
dintre meu la teva Paraula.
He vist clara la necessitat de parlar clar
i anunciar als altres allò que jo he comprès.
Però no acabo de decidir-me a fer-ho:
el meu testimoniatge no és prou net,
sobretot tinc por;
sé prou bé que, si parlo clar,
molts aniran contra meu.
Amb tot, no puc callar,
perquè Tu ets en mi com un foc que crema.
Tu m'has seduït i ja no et puc oblidar.
Envia'm coratge, per a no enfosquir la teva Paraula.
Envia'm coratge, per a proclamar davant dels altres,
l'actualitat d'aquesta Paraula.
MIJAC

dilluns, 13 d’abril de 2015

FER-SE PETIT

A vegades diem:
"És molt cansat estar amb la mainada."
És cert. I després afegim:
"perquè cal posar-se al seu nivell, ajupir-se,
corbar-se, fer-se petit."
En això ens equivoquem.
No és pas això el que cansa més.
És, sobretot, el fet d'haver-se d'elevar
fins a l'alçada dels sentiments dels infants.
Haver de tenir molta cura per a no ferir-los.
Ser capaços d’estimar-los tal com són,
de creure’ns que són persones
i de posar-nos al seu servei.
Veure en ells el rostre de Crist
i ser capaços de tractar-los com si fossin Déu mateix.
Això és el que més cansa...
perquè sovint ens falla la fe en els infants.
Ajuda’ns, Senyor, a fer-nos petits com els infants
per ser capaços de donar-nos plenament als altres,
però sobretot, als infants.

MIJAC

divendres, 10 d’abril de 2015

AGRAÏMENT DE L’ANIMADOR

Senyor Jesús,
Et dono gràcies per les experiències que he viscut i que ara enyoro.
Et dono gràcies de les experiències que he sentit
i de la joia de conviure totalment enmig dels infants.
En ells he descobert la teva presència vora nostre.
Tu eres present en tots i cadascun d'ells:
en aquell tan alegre i que ens feia riure,
en aquell que costava de comprendre,
en aquell que perillava de fer-se mal,
en aquell que tenia mal de cap...
Tu eres sempre present enmig nostre per mitjà d'ells.
Per mitjà dels seus jocs, dels seus cants, dels seus crits,
de les seves paraules,
de les seves mans que buscaven protecció en les nostres,
de les seves mirades, dels seus somnis...
Nosaltres, sense adonar-nos, érem responsables de Tu,
t'havíem de cuidar...
Ho vàrem fer de la manera que millor vam saber.
Ens vam donar plenament a ells, i en ells, a Tu.
No et demano cap mena de recompensa per això.
En tinc prou de saber que havent fet un bé a ells, te l'he fet a Tu.
MIJAC

NOSALTRES

Nosaltres que amb el joc hem après a créixer,
voldríem que l'oci desenvolupés la creativitat.
Nosaltres que en les activitats hem descobert el treball,
voldríem que tothom pogués treballar i en el treball s'hi realitzés.
Nosaltres que en el grup hem descobert els altres,
voldríem que l'Església fos una veritable comunitat,
voldríem que en el món la pau fos un llaç de germanor.
Nosaltres que en el .....  hem estat amics i testimonis,
voldríem que el nostre testimoniatge continuï educant.
Nosaltres que hem cantat la joia de viure,
voldríem viure el nostre temps amb intensitat.
Nosaltres que hem descobert Déu,
voldríem ser útils en la construcció del món.
Nosaltres que hem après a pregar,
voldríem, de la nostra vida, fer-ne una pregària constant.
MIJAC

GRÀCIES SENYOR

Et donem gràcies, Senyor, pel germà Sol,
que ens fa radiant l'hora del joc,
i pel vent, que fa volar l'estel
i ens despentina.
I per la pluja, que renta la teulada
i sobre el vidre canta.
I per la fruita, que ens crida
de la branca de l'arbre.
Pels infants que salten,
juguen, criden, parlen...
I pels amics: els ferms
i els que ho són menys.
I per la rialla,
que a tots ens agermana.
Et donem gràcies, Senyor!

dijous, 9 d’abril de 2015

PREGÀRIA PELS INFANTS:

Oh Déu, Pare de tots els infants,
que els estimeu més que no pas tots nosaltres,
que els acaroneu del matí a la nit amb la vostra mirada
i els feu créixer amb l’impuls del vostre alè.
Avui els voleu estimar a través nostre,
i ens els encomaneu com plançons de roure
destinats a créixer contra el temps, la pluja i el vent
"Deixeu que els infants se m’acostin
que el Regne del Cel és per a ells;
per a ells i per tots els que se li assemblen".
Ells seran, doncs, els nostres mestres,
i a nosaltres ens caldrà aprendre la lliçó.
Potser anem massa distrets i ens creiem saber-ne massa.
Ens escau més fer de jutges que de simples aprenents.
Un infant és sempre un enigma:
un llibre que encara no s’ha escrit; una pàgina en blanc.
Un poema de bells somnis... Podria ser-ho...
com també podria quedar-se en un esborrall mal forjat.
D’un bloc de pedra en pot sortir una bona imatge,
però calen mans destres per a realitzar el miracle:
només vós, Senyor, sabeu treure de les pedres
vigorosos fills d’Abraham.
Cada vida és un misteri que ens corprèn o ens aclapara,
que ens encoratja o decep.
Els nens tenen la porta oberta,
però l'escala és fosca i per dins es perden.
Doneu-nos Senyor ànima d’artista,
sensibilitat de poetes i audàcia de constructors.
Els voleu a la vostra imatge,
però aquesta cal reinventar-la cada cop.
Ells i nosaltres. Tan a prop i tan lluny.
Parlem diferents llenguatges i hi ha encara massa barreres,
El que diuen i el que callen
i el que les paraules no poden traduir...
i ens quedem decebuts i distants...
ells i nosaltres.
Cal tenir la mirada neta, el front serè i el cor ben ample;
recomençar la ruta i refer el camí
i confiar sempre en l’estel que ens guia
i cantar la vida i somriure cada matí.
(MIJAC)

PREGÀRIA D'UN INFANT

Amic Jesús, jo sé que escoltes els petits
fins i tot amb més interès que als que es creuen savis o entesos.
Si escoltes els petits, Senyor, escolta'm el que et vull dir:
Sé que sóc ben poca cosa. Ja ho sé.
I que el meu món no compta per a la gent gran.
Pel que em volen fer creure, els adults ho tenen tot,
ho saben tot i fan i desfan a plaer,
i em diuen que són molt feliços essent com són.
Però, saps? Les seves cares no expressen això que diuen
i els veig amb moltes pors i angoixats.
Sempre em parlen des de dalt del seu pedestal,
no em deixen decidir res important,
són els meus protectors i he d'assumir el rol que ells em donen,
i em fan sentir un inútil a casa meva.
Jesús, tu que també vas ser un infant,
dóna'm la força necessària per fer-me escoltar
sense deixar de ser el preferit del teu Regne.
Gràcies, amic Jesús. T'estimo.
(MIJAC)

QUE L'INFANT EM SALVI

Quan el fracàs per no poder-me fer a mi mateix
em torni ressentit i dur,
feu, Senyor, que el cor dels infants em torni la tendresa.
Quan el perill de la vanitat
em torni orgullòs i cregut
feu, Senyor, que l'actitud alegre i desinteressada dels infants em torni humil.
Quan la desesperació per destacar,
em faci agressiu i desconfiat,
feu, Senyor, que la impotència de l'infant em torni la pau.
Quan les coses que tinc
em facin creure'm el que no sóc,
feu, Senyor, que l'alegria desbordant dels infants em faci tocar de nou de peus a terra.
Quan la seguretat en mi mateix
em doni falses seguretats que no tinc
feu, Senyor, que la inseguretat dels infants em faci de nou ser com un infant.
Que a través de les seves alegries, incerteses, equivocacions... naturalitat...
els infants em salvin, Senyor, i pugui ser comptat entre els teus petits.
(MIJAC)

La mainada

Si jo parlés un llenguatge atractiu per a la mainada,
si les meves paraules els engresquessin,
però no els estimés,
seria fals amb mi mateix i amb ells.
Si tingués el do de la simpatia,
i trobés mil maneres de fer-los feliços,
però no els estimés,
no em serviria de res.
Si els repartís totes les meves coses,
però no els estimés,
em trobaria més buit que mai.
Començo a estimar la mainada
quan no els considero inferiors;
quan no busco el meu profit ni el meu prestigi;
quan no els vull fer iguals a mi;
quan no sóc un obstacle perquè puguin viure com a infants.
Els començo a estimar
en la mesura que sé descobrir i valorar les seves qualitats;
en la mesura que, sense amagar-los els entrebancs de la vida,
els faig descobrir tot el que hi ha de bo;
en la mesura que descobreixo en ells el veritable rostre de Déu.
(MIJAC)