Translate

dilluns, 16 de març del 2015

ABECEDARI DE DÉU

Acepta't tal com ets i accepta als altres.
Busca sempre a Déu.
Coneix de veritat els teus amics.
Digues sempre bon matí, malgrat plogui.
Ensenya sempre el millor de tu mateix.
Fonamenta la teva vida en la FE en Déu.
Guanya un amic al dia, o al menys no en perdis cap.
Hi ha algú com a mínim a qui el teu somriure li alegrarà el dia.
Invita a algú a casa teva.
Juga amb tots els nois i els teus amics.
Kg de petons per a tots els que t'envolten.
Limita't a fer el bé i no jutjar.
Mentre hi ha vida hi ha esperança.

No diguis no puc, millor digues tot ho puc en Crist que em dóna forces.
Ofereix la teva mà al caigut.
Perdona els errors ... per a que Déu perdoni els teus
Queda't amb totes les coses bones dels que t'envolten i t'estimen.
Resa a Déu pels altres .. .ells o algú altre, ho faré per tu.
Somriu, Déu t'estima i jo també.
Tens temps, fes les coses amb tranquil·litat
Uneix a la teva família i a les teves amistats.
Ves-te acostumant a que la gent et falli, accepta'ls amb totes les seves pífies.
Xerra sovint amb Déu, ell sempre t'escolta.
Sàpigues reconèixer els senYals del seu amor,
i que el tothom senti el Zumzeig del teu cor i del teu amor.


Un nou curs

És el nostre camí, la nostra aventura, una aventura que val la pena viure. Pensem en totes les aventures que podem arribar a viure al llarg de l’any: l’inici del curs, la tria de noves assignatures, escriure per primer cop, el primer bolígraf, el primer bany a la piscina, la selectivitat, les convivències, la visita a un museu, la pregària del matí ... cada fet, cada moment de la nostra vida poden ser petites aventures en les quals tots hi som.

L’aventura no la vivim sols, la vivim plegats en comunitat. Us heu fixat mai que la paraula comunitat està formada per la unió de comú i d’unitat? Les autèntiques comunitats formen una veritable unió. Les primeres comunitats que seguien els ensenyaments de Jesús ho tenien tot en comú, els que treballaven el camp ho donaven tot a la comunitat perquè fos repartit, els que comerciaven donaven els guanys a la comunitat per tal que ho fes servir com millor cregués. Però no només feien junts les coses de cada dia, sinó que també quan llegien les escriptures ho feien junts, quan pregaven ho feien junts, quan celebraven la seva fe ho feien junts. I tot ho feien junts perquè tenien molt clares les paraules de Jesús: “que ens estimem els uns als altres tal com jo us he estimat” (Jn 13,34). Per poder viure l’aventura hem de viure en comunitat. Tinguem clar que “no és pot seguir Jesús en solitari” (Benet XVI JMJ 2011)

Hi haurà moments de desànim, i veurem que de vegades en l’aventura no avancem, però recordem que Déu ens diu que “tot és possible” (Lc 18,27) Estarem cansats, no podrem més, però Ell ens diu “Jo t'alleujaré” (Mt 11,26-30). I alguns cops veurem algú tip i fart de tot que ens diu que ningú l'estima, recordem-li que Déu diu: “Jo t'estimo” (Jn 3,16; 13,34). I quan estiguem confosos i no sapiguem on anar, escoltem al qui sempre és al nostre costat que ens diu: “Jo t'ensenyaré el camí” (Pr 3,5-6). Perquè encara que creguem que no podem més, “tot és possible” (Fl 4,13).

Viu, en l'aventura tots hi som,
estiu, hivern,
primavera, dolça tardor.
Inclemències, temporals,
fred i calor.
No tinguis por.
Ell sempre és al nostre costat.