Translate

diumenge, 15 de febrer de 2015

UNA ESTRANYA LLUM

Hi havia una vegada, enmig d'un gran bosc, un petit poble on va passar una cosa que a tots va deixar intrigats. Una nit de boira en què no es veia ni el sòl que es trepitjava, va arribar un caminant dient que una estranya llum havia anat per davant de ell marcant el camí per no perdre’s.
Una altra nit va tornar a succeir el mateix. Un jove s'havia perdut buscant llenya al bosc i no trobava el camí de tornada. De cop i voltaa, va veure una petita llum que es movia davant d'ell. La va seguir i, gràcies a ella, va poder tornar al poble. La gent no sabia què pensar de tot això. Uns deien que tot allò era un conte. Altres deien que era cosa de follets. I alguns van anar a registrar el bosc però no van trobar res. Però fos el que fos, no hi havia dubte que aquella estranya llum no era perillosa.
Un fred dia d'hivern va caure d'improvíst una tempesta de neu tan gran que va deixar incomunicat el poble. Un nen que era pastor va quedar atrapat a la muntanya. Per més esforços que van fer per anar a buscar-lo, va ser impossible. La neu era tan tova, i havia caigut tanta, que no es podia caminar ni un pas sense enfonsar fins a la cintura. Va caure la nit i tots van témer que el nen morís de fred.
Al matí següent, quan la neu estava més ferma, tot el poble va sortir en la seva cerca. Després de molt buscar, el van trobar arraulit i adormit en el buit d'un arbre. Era un miracle que no hagués mort congelat. Quan el nen va despertar, els va explicar una increïble història.
Els va dir que una misteriosa llum l’havia guiat fins al buit de l'arbre perquè es refugiés al seu interior. I allà va descobrir que aquella llum no era més que una petita cuca de llum. Ella es va quedar amb ell tota la nit donant-li amb la seva llum una calor tan agradable, que va quedar adormit. Tots van quedar sorpresos davant d'això. Llavors van buscar a la cuca de llum en el buit de l'arbre, però per desgràcia la van trobar morta en un racó. Havia consumit tota la seva prodigiosa energia per salvar el nen.
Van agafar a la petita cuca de llum i la van portar a la plaça del poble, on li van fer un monument. I avui en dia, els que visiten el poble, poden trobar-hi una llum sempre brillant i una placa en la qual es pot llegir. «A una cuca de llum que va utilitzar la seva llum per fer el bé entre nosaltres».

PROPOSTES DE REFLEXIÓ

  1. Què és el que va deixar intrigats als del poble?
  2. Quin problema va provocar la tempesta de neu?
  3. On trobar al nen? Com va aconseguir salvar-se?
  4. Què van fer els del poble per honrar la cuca de llum? Per què creus que la cuca de llum es va comportar d'aquesta manera en la seva vida?
  5. Podries dir alguna de les coses que altres persones hagin fet per tu per ajudar-te? Per què ho van fer? Com et vas sentir?
  6. A quines persones de la història coneixes que hagin passat per la vida fent el bé als altres? Què saps d'elles?
  7. Què vol dir l'expressió: «posar-se al lloc de l'altre»? ¿Què té a veure això per fer el bé?
  8. Què creus que és el que impulsa una persona a fer-li el bé a una altra, sigui coneguda o no? Per què creus que algunes persones decideixen fer el mal a altres
Paràbola del bon samarità (Lc 10,25-37)
Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:
--Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús li digué:
--Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
Ell va respondre:
-- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.
Jesús li digué:
--Has respost bé: fes això i viuràs.
Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:
--I qui són els altres que haig d'estimar?
Jesús va contestar dient:
--Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. 31 Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l'home i passà de llarg per l'altra banda.
Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d'ell, el veié i se'n compadí. S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar. L'endemà va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li:
--Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.
Quin d'aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l'home que va caure en mans dels bandolers?
Ell respongué:
--El qui el va tractar amb amor.
Llavors Jesús li digué:
--Vés, i tu fes igual.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada