UN MISTERIÓS ENFONSAMENT

Un matí va passar una cosa en un poble que a tots va deixar perplexos. Quan van sortir al carrer, es van adonar que les seves cases s'havien enfonsat a terra uns quants centímetres. I el pitjor era que cada nou dia que es feia de dia, les cases s'anaven enfonsant una mica més. Vingueren arquitectes i enginyers d'arreu per estudiar aquell fenomen. Van revisar els fonaments de les cases i van comprovar la solidesa del sòl, però tot semblava correcte.

Només hi havia una cosa que no podien entendre. Existia una casa que no s'havia enfonsat ni un mil·límetre. I no obstant això estava sobre el mateix sòl que les altres i estava construïda amb els mateixos materials. Era d’una senzilla família que vivia sense grans luxes.

Allò era tot un misteri. I mentre, les altres cases seguien enfonsant-se cada vegada més a la terra. La gent ja havia d'entrar i sortir de casa per les finestres. Cada vegada estaven més irritats i molests per aquella situació tan estranya. I com cap expert els donava cap solució, van anar a la casa que no s'havia enfonsat per parlar amb el seu amo. Volien preguntar-li què era el que havia fet especial perquè casa estigués intacta. I aquest, gratant-se el cap, els va dir el següent:

- La veritat amics és que tampoc ho tinc molt clar. L'únic que he fet especial ha estat no omplir la meva casa de coses innecessàries. Nosaltres som feliços tenint el necessari per viure. Potser vosaltres hàgiu acumulat massa coses en les vostres llars fent-les molt pesades.

I aquesta era la veritable raó del que passava. Els habitants de poble només estaven preocupats per tenir més i més coses per ser feliços. I com mai aconseguien ser-ho, es passaven la vida comprant sense parar.

Quan van descobrir això, alguns van decidir desprendre de tot el que havien acumulat, i les seves cases van tornar a estar al nivell del sòl. No obstant això, la gran majoria no va voler desprendre de tot el que tenien. I les seves cases es van enfonsar tant, que van haver de fer túnel per entrar-hi perquè estaven sota terra.

PROPOSTES DE REFLEXIÓ

1. Quin era el problema que tenien les cases del poble?
2. Per què es van enfonsar totes menys una?
3. Com van solucionar el problema alguns habitants poble? Per què creus que la majoria no va voler solucionar el seu problema?
4. Creus que per tenir més coses o per poder comprar-se el que un vulgui les persones són més feliços? Segons la teva opinió, de què depèn la felicitat i alegria d'una persona?
5. Sabries explicar-li a algú el que significa viure amb senzillesa? Coneixes a persones que viuen senzillament?
6. Què fas o hauries de fer per viure senzillament?

L'ofrena d'una viuda pobra Mc 12, 41- 43 (Lc 21,1-4)

Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:

--Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.