Translate

dilluns, 16 de febrer de 2015

SABATES EN ACCIÓ

Una nit, mentre totes les persones dormien, les sabates del món sencer es van reunir urgentment. Allò no podia seguir així. Les sabates dels pobres cada vegada eren més pobres i les sabates dels rics eren cada vegada més rics. Calia fer alguna cosa ja que el món dels homes no feia res per canviar-lo.

Les sabates es van passar tota la nit buscant una solució. I després de molt debatre, les sabates dels rics van decidir el següent:
- No donarem ni un pas més cap a la injustícia. A partir d'ara estarem sempre al costat dels pobres.
I així ho van fer. Al matí següent, quan les persones riques es van posar les seves sabates per anar als seus bancs i negocis, no podien creure el que els estava passant. Per més esforços que feien, no anaven on volien. Creien estar somiant, però estaven ben desperts. Les seves sabates es movien soles i caminaven sense ells voler-ho.
Les sabates dels rics els van portar fins on estaven els pobres i es van quedar al seu costat. Allò era una bogeria. Van intentar treure’s les maleïdes sabates, però no podien. Van provar de llançar-se a terra i anar arrossegant, però les sabates els feien posar-se drets de nou.
No sabien el que els estava passant però la veritat era que ara estaven vivint a les cases dels pobres. I si volien menjar havien de demanar-ho a ells. Però com els pobres tenien tan poc, els rics van començar a passar la mateixa fam i la mateixa necessitat que passaven ells.
Només quan van decidir caminar cap a la justícia, les seves sabates els van deixar marxar on van voler. I al seguir aquest camí, van repartir les seves riqueses i privilegis perquè el món fos més just. I des d’aleshores van deixar d'haver rics i pobres. Tots portaven les mateixes sabates.

PROPOSTES DE REFLEXIÓ
  1. Per què es van reunir les sabates del món sencer? 2. Què és el que van decidir?
  2. Què va passar al dia següent d'haver pres aquesta decisió?
  3. Quan els rics van poder caminar amb llibertat?
  4. Per què creus que l'afany de riqueses provoca tantes injustícies?
  5. Per què creus que els països rics es gasten fortunes en fer armes o en anar a l'espai, i no es preocupen per solucionar la pobresa i la fam que hi ha al món?
  6. A finals del 2000 hi havia al món 358 persones que tenien cada una més de mil milions de dòlars. Elles juntes tenien més diners que 2500000000 d'éssers humans que viuen en la pobresa. Què els diries a aquestes 358 persones?
  7. Què hauria de canviar en el cor de les persones perquè aquest món fos més humà i just?
  8. Com pots contribuir tu, allà on vius, perquè aquest món sigui més humà i just???
Paràbola del ric i Llàtzer Lc 16, 19-31
»Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s'estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
»El pobre va morir, i els àngels el portaren al costat d'Abraham. El ric també morí i el van sepultar.
»Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. Llavors va exclamar:
»--Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d'aquestes flames.
»Abraham li respongué:
»--Fill, recorda't que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d'aquí on som cap a vosaltres, ni d'on sou vosaltres cap aquí.
»El ric va insistir:
»--Llavors, pare, t'ho prego: envia'l a casa del meu pare, on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments.
»Abraham li respongué:
»--Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin.
»El ric insistí encara:
»--No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran.
»Abraham li digué:
»--Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada