Hi havia una vegada un arbre molt gran que vivia solitari enmig d'un prat. Tenia molt mal geni i no es portava bé amb gairebé ningú. Li agradava estar sempre molt elegant i distingit. Un dia va arribar un picot per fer un forat en el seu tronc i fer el niu. L'arbre, al veure que estaven fent-li un horrible forat, es va posar furiós i li va dir que se n'anés immediatament. El pobre ocell li va demanar perdó i va marxar. Però l'arbre era molt rancorós i mai perdonava a ningú.
Més tard va arribar un núvol de pardals que es va posar en les seves branques per descansar. Llavors, l'arbre, en veure que aquells ocellots estaven despentinant-lo, es va posar fet una fera i va començar a moure les seves branques perquè s'anessin d'allà. Els pardals li van demanar perdó per haver-lo molestat i se’n van anar volant.
Poc després va arribar un alegre grup d'abelles per recol·lectar el nèctar de les flors de l'arbre. I aquest, al veure-les córrer per dins de les seves flors es va quedar horroritzat. No suportava veure aquells bestioles. Així que les va obligar a anar-se'n. Elles li van demanar perdó, però ell ni les va contestar. No hi havia dubte que l'arbre estava tenint un mal dia.
No obstant això el pitjor encara quedava per venir. Al migdia va veure que dos llenyataires s'acostaven a ell portant els seus grans destrals a l'espatlla. L'arbre va quedar espantat. No tenia escapatòria. Havia arribat la seva hora. Va començar a plorar com un nen i va començar a suplicar perdó als llenyataires. Els seus crits de clemència es van escoltar per tota la prada.
I quan els llenyataires ja estaven a punt per donar-li el primer cop de destral de sobte, un grup d'abelles els van començar a amenaçar amb picar-los. Ells van tirar les seves destrals a terra i van sortir corrent a refugiar-se en la seva tenda de campanya. Llavors un picot, amb el seu afilat bec, va trencar els mànecs de les destrals. I una enorme bandada de pardals es va llançar sobre la botiga dels llenyataires i se la van emportar volant per l'aire.
Als llenyataires se'ls van treure les ganes de tallar arbres i mai van tornar per allà. L'arbre s'havia salvat. Però va quedar molt avergonyit en veure que l’havien ajudat els que ell havia tractat tan malament. Per primera vegada en la seva vida els va demanar perdó per tot, i des d'aquell moment, es va convertir en la casa i refugi de tots els animals del lloc.
PROPOSTES DE REFLEXIÓ
- Per què creus que l'arbre no perdonava mai a ningú?
- Qui són els personatges als quals l'arbre no perdona al principi del conte? Què feien aquests personatges quan s'adonaven que havien molestat a l'arbre?
- Per què creus que els animals decideixen defensar l'arbre dels llenyataires? Tu que haguessis fet en el seu lloc?
- Com reacciona l'arbre davant d'aquesta ajuda inesperada? De quina manera li canvia la vida a l'arbre?
- Què vol dir aquesta expressió: «Ull per ull i dent per dent»? Estàs d'acord amb ella? Per què?
La venjança Mt 5,38-42 (Lc 6,29-30)
Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent.
»Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra. Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega durant un quilòmetre, acompanya'l dos quilòmetres. Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada