Translate

divendres, 30 de gener del 2015

Déu al nostre mòbil

Que passaria si tractéssim a la Bíblia📔 com tractem al nostre de mòbil📱?
Si sempre la portéssim a les nostres 👐o a la butxaca?
💼Si tornéssim per ella🏃 quan l'oblidem?
😯 Si l'obríssim varis cops al dia?
📖 Si ens sentíssim desesperats sens ella?
😰 Així com rebem mils missatges 💌de text i els llegim, també llegíssim els missatges de Déu 💬 i els difonguéssim como es difonen els mils de missatges que ens arriben....
No hauríem de preocupar-nos per desconexions per falta de pagament, ja que Jesús ja va pagar la factura.
Et sorprendrà 😦saber que el 99% de persones que els hi puguis enviar, compartir, dir aquest missatge, aquesta pregària, no l'escoltaran, ni el llegiran ni el compartiran amb ningú!!!
Perquè sols tenen temps per a enviar, escoltar, dir, comentar altres coses i no per a desitjar benediccions.
Però si Tu ets un d'aquests de l'1%.  😋 Déu et beneix. Fes-ne pregària.
Ell sap que ho difondràs entre tots els teus contactes.
Déu no té wh@tsapp
❤❤❤❤❤
Però és el meu contacte favorit
❤❤❤❤❤
Déu no té facebook
❤❤❤❤❤
Però és el meu Millor amic 👬👭👫,
❤❤❤❤❤
Déu no té twitter
❤❤❤❤❤
Però jo segueixo les seves piulades 🏃
Si Déu és molt gran per a TU, comparteix-lo amb els teus contactes.
❤❤❤❤❤
Déu és amor, estimar no fa mal a ningú.
Comparteix Déu, comparteix el seu amor.

dissabte, 24 de gener del 2015

Llum del món

Renascuts de l'Esperit (Jn 3,5-8)
arrelats en l'amor de Crist, (Ef 3, 17-19; Rm 8,35)
som la terra que ha de fer créixer les llavors del Regne. (Mc 4,3-9)
Com un foc que ens crema a dins (Mt 3,11)
que es fa vida i es fa crit, 
mai no ha estat encesa la llàntia per a ser amagada (Mt 5,15)
i si cal portar esperança en aquest món (Ez 37,11; Sl 33,22: Rm 12,12; 15,13)
nosaltres hi som.
Som, som, som la llum del món. (Mt 5,15)
Som, som, som la llum del món.
Com anyells enmig de llops (Lc 10,3)
no ens han d'aturar les pors (Mt 10,26; Flp 1,14)
si sabem que la nostra fe pot moure muntanyes. (Mt 17,20)
Tenim amarat el cor
d'un anunci que és claror:
la Paraula que ha vingut a esvair les tenebres. (Jn 1,1-5)
I si cal parlar de Vida en aquest món (Jn 20,31)
nosaltres hi som,
Som, som, som la llum del món.
Som, som, som la llum del món.

N. Gonzàlez

Pregària pel V centenari Teresià

Déu Vida de les nostres vides i Eterna Saviesa,
et demanem la gràcia de celebrar
el V centenari del naixement de Teresa de Jesús.
Com a Família Teresiana d'Enric d'Ossó,
volem unir-nos a la FORÇA D'UN SOMNI:
el moviment que Teresa de Jesús
està generant en molts llocs de la terra,
unint cors i diluint fronteres,
animant la trobada i
promovent camins de renovació i profetisme.
Que aquesta dona deixebla i mestra d'humanitat
ens descobreixi la Humanitat de Jesús, amic veritable,
que aquesta dona deixebla i mestra espiritual
ens animi a discernir els camins de l'Esperit avui,
que aquesta dona amiga de la veritat
ens ensenyi a caminar en veritat,
misericòrdia i justícia,
que aquesta dona compromesa en la reforma de l'Església
ens ajudi a viure una nova eclesialitat
audaç i esperançadora.
I que Enric d'Ossó, apòstol teresià,
ens contagiï el seu amor a Jesús i Teresa, 
i el seu desig incansable de fer-los
conèixer i estimar per tots.
Amén.

dilluns, 19 de gener del 2015

La discussió dels colors (una reflexió sobre la Pau)

Un dia, tots els colors del món van començar a discutir entre ells, ja que cada un pretenia ser el millor, el més important, el més bonic, el més útil, el favorit de tots.

El verd va afirmar: 
  • "Sóc el més essencial, és innegable. Represento la vida i l'esperança. He estat escollit com l'herba, els arbres i les fulles. Sense mi, els animals moririen. Mireu el camp i veureu que sóc el que més present està."
El blau va prendre la paraula: 
  • "Tu només penses en la terra, però oblides el cel i l'oceà. És l'aigua la base de la vida. I el cel ens dóna l'espai, la pau i la serenitat. Sense mi, cap vosaltres seríeu res."
El groc va riure davant aquestes paraules: 
  • "Quina gràcia que em feu tots dos. Jo aporto el riure, l'alegria i la calor al món. La prova és que el sol és groc, igual que la lluna i les estrelles. Cada vegada que mireu un gira-sol, ell us demostra que jo sóc la vida. Sense mi, no hi hauria cap plaer en aquesta terra."
El taronja va aixecar la seva veu entre el murmuri de tots el colors:
  • "Sóc el color de la salut i de la força. Potser em veuen menys sovint que a vosaltres, però sóc útil per a les necessitats de la vida humana. Transporto les vitamines més importants. Penseu en les pastanagues, en les carbasses, en les taronges, en les mandarines, en les papaies, ... No estic present tot el temps, però quan pinto el cel a les albes o capvespres, la meva bellesa és tal que es fixa ja en vosaltres, només en mi."
El vermell que s'havia mantingut al marge fins a aquest moment, va prendre la paraula alt i fort: 
  • "Jo sóc el cap de tots els colors, perquè sóc la sang, l'energia de la vida. Sóc el color del perill i de la valentia. Sóc el color de la passió i de l'amor, de la Rosa vermella i de les roselles. "
El morat es va aixecar i va parlar dignament:
  • "Jo sóc el color de la reialesa i del poder. Els reis, els caps i els bisbes sempre em van escollir perquè sóc el signe de l'autoritat i de la saviesa. La gent no m’interroga: m’escolten i obeeixen."
Finalment, l’indi o blau marí va prendre la paraula, amb molta més calma que els altres, però amb la mateixa determinació: 
  • "Penseu en mi. Sóc el color del silenci. Potser no m’hagueu vist, però sense mi seríeu insignificants. Represento el pensament i la reflexió, l'ombra del crepuscle i les profunditats de l'aigua. Em necessiteu per a l'equilibri, el contrast i la pau interior.”
I així els colors van continuar vanant-se, convençuts cada un d'ells de la seva pròpia superioritat. La seva disputa es va fer cada vegada més forta. Però de sobte, un llampec va aparèixer al cel i el tro va grunyir. La pluja va començar a caure fort. Inquiets, els colors es van acostar els uns als altres per sentir-se segurs.
I enmig del clam, la pluja va prendre la paraula: 
  • "Capsigranys! No deixeu de discutir i cada un intenta manar sobre els altres! No sabeu que cada un de vosaltres existiu per una raó especial, única i diferent? Ajunteu les vostres mans i veniu amb mi! " 
Els colors van obeir i van unir les seves mans.
I la pluja va prosseguir: 
  • "D'ara en endavant, quan plogui, cadascun de vosaltres travessarà el cel per formar un gran arc de colors i demostrar que podeu viure junts en harmonia. L'arc de Sant Martí és un signe d'esperança per a la vida. I cada vegada que la pluja renti el món, un arc de Sant Martí apareixerà al cel, per recordar al món que ens hem d'estimar els uns als altres.”

dimecres, 7 de gener del 2015

Som llum

Som llum, quan abracem els infants amb tendresa.
Som llum, quan escoltem i donem la mà als joves.
Som llum, quan sentim compassió per la dona maltractada.
Som llum quan patim pels emigrants que volen saltar la reixa i/ o arriben en patera.
Som llum, quan som capaços d’abraçar i fer somriure els ancians.
Som llum, sempre que ESTIMEM, ACOLLIM,
COMPARTIM, DONEM la
NADAL és ,ser LLUM tot l’any