Translate

diumenge, 27 de desembre del 2015

Pregària de Nadal

No puc fer res més! Mentida!
Puc deixar-me cuidar, molts no poden.
Necessito qui m'ajudi a:
llevar-me al matí,
qui em faci el menjar,
caminar, llegir,
la família.
I sobretot necessito creure en Déu, que 
gràcies a ells ... hi crec
Molt bon Nadal
(Dolors Giró)

divendres, 11 de desembre del 2015

La sanació del "malcontent"

Hi havia una vegada un home amargat que un dia, reposant sota un noguer va veure una carbassera allà al costat. 
- Oh Déu! - va pregar el malcontent - déu ni do quina bajanada has fet al donar unes anous tan petites a un arbre tan gran i una fruita immensa a una petita planteta! Sí en aquest arbre creixessin carbasses i la carbessera donés anous, aleshores sí que admiraria la teva saviessa.
Just havia acabat de dir el que pensava, que una anou va caure de l'arbre i li va donar un ensurt de por al caure-li al cap.
- Oh Déu! - va seguir dient aleshores - Ara veig que no et falta raó. Si m'hagués caigut a sobre una carbassa des de tan amunt, segurament m'hauria matat. Que gran que és la teva saviesa i la teva bondat.
(Adaptació d'un conte popular de la Índia)

Déu ens demana que confiem en Ell, en la seva saviesa, les seves paraules ...

Llavors se'ls aparegué la presència gloriosa del Senyor, i el Senyor va parlar a Moisès. Li digué:
--Pren el teu bastó i, amb el teu germà Aaron, reuneix l'assemblea. Després, en presència d'ells, ordeneu a la roca que doni aigua; faràs brollar aigua de la roca i en beuran ells i el seu bestiar.
Moisès va prendre el bastó que era davant el Senyor, tal com ell li havia ordenat. Després Moisès i Aaron van reunir l'assemblea del poble davant la roca, i Moisès els digué:
--Escolteu, rebels! ¿Creieu que us podrem fer brollar aigua d'aquesta roca?
Llavors Moisès va alçar la mà i amb el bastó va picar la roca dues vegades. Va sortir-ne aigua abundant i en begué tota la comunitat i el seu bestiar. Però el Senyor va dir a Moisès i a Aaron:
--Vosaltres no heu tingut prou confiança en mi, no heu manifestat la meva santedat als israelites. Per això, no fareu entrar aquesta comunitat al país que jo els dono. (EX 20,6-12)

dijous, 26 de novembre del 2015

El petit inuit

Aquesta és la increïble i gèlida història del Petit Inuit, que un dia, per voler fer-se el gran, per poc no deixa sense sopar tot un poble. Bé, el Petit Inuit... i els seus dos germans.
EL PETIT INUIT
El Petit Inuit volia ser gran. El pescador més gran de l’Àrtic, la terra de la neu perpètua, on no hi ha arbres ni gairebé cap planta, però això sí, milions i milions de peixos esperant sota la capa de gel que algú els pesqui.
Però cada vegada que ho deia, els seus dos germans, que eren més grans que ell, se’n reien.
- Calla, mitjacerilla! - li deien!
- De què vas, gamarús! - se’n fotien
Un bon dia, però, el Petit Inuit i els seus germans van rebre l’encàrrec d’anar a pescar. I el Petit Inuit va pensar que aquella seria la seva gran oportunitat de demostrar a tothom que ell podia ser un gran pescador.
Tots tres van agafar la barca i, vorejant les costes glaçades, van anar a pescar cadascú al seu lloc de pesca preferit.
Com els seus germans, el Petit Inuit va treure el seu ganivet fabricat amb la clavícula d’una morsa, va fer un forat al gel, va tirar l’ham i va esperar que un enorme peix piqués.
Però va passar una hora, dues, tres, quatre. I res. Tothom sap que per pescar cal tenir mooooolta paciència, però el Petit Inuit ja començava a desanimar-se.
El peixos que passaven es miraven l’ham, feien veure que anaven a picar, però no ho feien. I si ho feien, era a la canya dels seus germans.
I quan el Petit Inuit estava a punt de rendir-se, va notar una estrebada i va veure un peixerot que lluitava per escapar-se. 
El cert és que era més aviat un peix escarransit, gairebé ridícul. Però el Petit Inuit va tirar amb força i va aconseguir treure el peix de l’aigua. I va anar a trobar el seu germà mitjà.
I obrint els braços tant com va poder - li va dir, tot cofoi, que havia pescat un peix “així de gros”.
El germà mitjà va quedar tan impressionat que va anar corrents a explicar-ho al germà
gran i, obrint els braços tant con va poder, va dir-li que el Petit Inuit havia pescat un peix “així de gros”.
Aleshores, el germà gran se’n va anar corrents al poble a explicar la gesta del Petit Inuit.
Pel camí va trobar la seva cosina, i el germà gran va obrir els braços tant com va poder i va dir que el Petit Inuit havia pescat un peix “així de gros”.
I a la cosina, li va faltar temps per explicar-li a la seva mare: el Petit Inuit ha pescat un peix així!
I la mare, a l’àvia: el Petit Inuit ha pescat un peix “així de gros”.
L’àvia, a la cunyada... Fins que la notícia va arribar al poble i tothom es va posar a saltar i a cridar d’alegria, convençuts que el Petit Inuit havia pescat gairebé una balena.
Aleshores, el cap del poble va decidir que aquell dia farien una gran festa i es menjarien entre tots el peixerot que havia capturat el Petit Inuit. Si era tan gros, n’hi hauria per a tothom i potser en sobraria i tot.
Quan el Petit Inuit va arribar al poble, tothom l’esperava, ansiós de veure aquell monstre marí que havia pescat. En veure la festassa que havien preparat, el Petit Inuit es volia fondre, perquè el peix que duia no servia ni per alimentar una cria de foca. I quan els altres ho van veure, es va sentir un gran:
- Ooooooooh!
- No passa res. –va dir el cap del poble- N’hi haurà per a tothom.
Al cap i a la fi no està gens malament per ser el teu primer peix.
I es van repartir el peix entre tots els convidats. A un li va tocar una espina, a un altre, tres escates. I una tieta del Petit Inuit guardava fetge de foca en conserva. I la iaia del Petit Inuit havia preparat un enorme gelat de neu i nous, així que al capdavall ningú no es va quedar amb gana.
Però des d’aquell dia, el Petit Inuit va aprendre a no exagerar cada vegada que anava a pescar amb els seus dos germans. I ells, també.
Guió: Lluís Arcarazo


dijous, 19 de novembre del 2015

Mai abandonis, segueix endavant

Gràcies per aquells que en trobar-me em somriuen i em regalen un minut del seu temps.
Gràcies a aquells que m'han fet reviure coses bones i que m'han fet sentir-me feliç.
Gràcies per tots aquells que m'escolten sense molèsties i encara que només siguem companys, em recolzen i m'accepten,
Gràcies per fer-me veure les coses en positiu.
I sobre tot, gràcies per aquells que em diuen:
Mai abandonis, segueix endavant
M.G.

dijous, 12 de novembre del 2015

En la recerca de la felicitat

Temps era temps, quan les granotes tenien dents, quan les pedres cantaven i els arbres ballaven, hi havia un petit vailet.
Aquell vailet es deia Joan. En Joan era un noi molt curiós, sempre tenia preguntes. Un bon dia es va dirigir al seu avi i preguntà:
- Avi, què és la felicitat?
L'avi se'l va mirar i va dir:
- Per explicar-te això t'hauràs d'esperar uns anys, encara no estàs preparat.
El noi se'l va quedar mirant perplex (com podia ser que encara no estigués preparat?). Així que va començar a buscar la felicitat sense l'ajut de l'avi.
Va ser el més famós del poble, però no era feliç. Va tornar a intentar-ho aconseguint molts diners, però tampoc era feliç.
Al seu quinze aniversari, l'avi va parlar amb ell i va dir:
- Joan, la felicitat, no l'has troabt al ser popular, ni al tenir més diners, oi?
El noi va negar amb el cap.
- La felicitat l'has trobat en aquelles tardes jugant amb els teus amics, en aquells dissabtes que pots dormir fins tard, en aquella xocolata calenta que prens quan fa fred ...
Aquests moments porten la felicitat, per tant, la felicitat (responent a la teva pregunta), són aquells moments que sembla que tot és perfecte tal com és.

I tu, on trobes la felicitat?
Diuen que fa més feliç donar que rebre. Què dónes tu?
Diuen que la felicitat és a les coses petites. Quines són per tu les coses petites?

Mt 5,1-12
En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:
Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!
Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
Feliços els humils: ells posseiran la terra!
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!
Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.

Jn 20,29
Jesús li diu:
--Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!

divendres, 23 d’octubre del 2015

Ajuda'ns Jesús

Jesús, ajuda'ns a obrir més les mans i els ulls. 
Si veig un company al terra és igual si no és el teu amic, ajuda'l. 
Si hi ha una baralla, soluciona-la però amb paraules bones. Si fas alguna cosa malament, rectifica-la i assumeix la culpa. Perquè així el món serà millor.

A.A.

divendres, 16 d’octubre del 2015

Les formigues exploradores (l'empatia)

Les formigues estaven preocupades. Una cosa molt gran havia envaït el seu territori. Es van reunir una nit i van decidir anar a explorar-lo. Es dividirien per grups, passarien tot el dia investigant sobre el terreny i tornarien a reunir-se. I així va ser. Arribada ja la nit, les portaveus es van aixecar. Les primeres ho tenien molt clar: era una cosa amb una gran esplanada. Les segones estaven en desacord: era gran arbre, i se sentien esgotades de tant pujar i baixar pel tronc. La portaveu del tercer grup, ja molesta, els va dir que estaven equivocades, ja que era unat liana molt gruixuda que es gronxava d'un costat a un altre; se l'havien passat molt bé, encara que seguien una mica marejades. I les del quart grup es van aixecar molt enfadades: era una cova fosca i profunda i havien sentit molta por durant tot el dia! Totes les formigues estaven convençudes de que tenien la Raó. Estaven absolutament convençudes! S'havien passat tot el dia explorant el lloc! I vet aquí que ho havien experimentat en el seu propi cos! Així que molt enfadades se'n van anar a dormir.

Qui té la raó? ¿Què ha passat? Totes han estat sobre un elefant, però en parts diferents: al llom, a la pota, a la trompa, a l'orella. Cada grup percep i experimenta una part de la realitat. Totes tenen una part de raó i entre totes poden reconstruir la realitat veritable.

¿Com podrien comprendre les unes a les altres? Anant al lloc al que estaven i així, "veure" la seva part de veritat: posant-se en seu lloc.
El primer pas per la comprensió és l'empatia.

Com puc aprendre a posar-me en el lloc dels altres?

Per a tu, aquest conte té a veure amb ...?
  • El visible i l'invisible
  • L'aparent i el real
  • Nivells de la realitat
  • L'important i l'essencial
  • Presa de consciència
  • Dimensió profunda
  • Interioritat i exterioritat
  • La totalitat, la persona sencera
  • Aprendre a aturar-se
  • Aprendre a SER!

dimarts, 13 d’octubre del 2015

Misericòrdia

Ajudeu-me, Déu meu, per la teva Bondat
perdona'm pel que he fet malament, tu saps com sóc.
Jo se que no mires el que està malament,, sinó que el que és bo és possible.
T'agrada un cor sincer,
i en el meu interior em dones Saviesa.

Déu meu, creeu en mi un cor pur,
renoveu-me per dins amb esperit ferm;
no em deixis vagar lluny del teu rostre,
no em prengueu el vostre sant Esperit.
Ensenyeu-me a viure l'alegria profunda de la teva salvació,
Fes-me vibrar amb esperit generós:
aleshores la meva vida anunciarà la teva grandesa,
ensenyaré els teus camins als qui estiguin lluny,
els pecadors tornaran a tu.
Fes-me CRÉIXER, Déu,
Déu, Salvador meu,
i la meva llengua cantarà la teva justícia.
Senyor, obre'm els llavis,
i la meva boca proclamarà la teva lloança.

Els sacrificis no us satisfan:
si us oferia ritus només per complir, no els voldries.
El que t'ofereixo és un esperit fràgil;
un cor trencat i petit
tu no el menyspreis.

Senyor, per la teva Bondat, afavoreix als teus Fills
fes-nos forts en la teva presència.
llavors t'oferirem el que som, tenim, vivim i somiem, i estaràs content.

Des del salm 50

dimarts, 1 de setembre del 2015

Doneu-nos, Senyor….

Doneu-nos, Senyor….. la il·lusió…. el coratge…. la paciència…. la saviesa…. l’alegria…. la pau.... 

Doneu-nos, Senyor, la il·lusió compartida i renovada cada dia entre tots nosaltres. 
Doneu-nos la il·lusió feta vida en cada criatura amb les que compartirem un tros més del camí de la nostra vida. 
Doneu-nos la il·lusió per fer la nostra feina ben feta cada dia.
Ajudeu-nos a fer créixer aquesta il·lusió durant el curs que tot just comencem. 

Doneu-nos, Senyor, el coratge d’enfrontar-nos cada dia a les dificultats que suposa tota relació humana. 
Doneu-nos el coratge de conèixer-nos millor, i valorar-nos més. 
Doneu-nos el coratge de creure que és molt més el que ens uneix que el que ens separa. 
Doneu-nos el coratge de creure que val la pena tot allò que ens fa estimar-nos cada dia més. 

Doneu-nos, Senyor, la paciència que tant sovint és una de les millors expressions del nostre amor. 
Doneu-nos la paciència amb els nostres alumnes tant necessitats de comprensió, d’acolliment, d’afecte, de confiança. 
Doneu-nos la paciència amb els nostres companys, ells que tan sovint són mestres en tenir paciència amb nosaltres. 
Doneu-nos, Senyor, la paciència amb nosaltres mateixos, amb les nostres limitacions, amb les nostres debilitats, amb els nostres defectes. 

Doneu-nos, Senyor, la saviesa, Vós que ens heu regalat la vocació de mestres. 
Doneu-nos la saviesa de saber que és molt poc el que sabem. 
Doneu-nos la saviesa de saber aprendre cada dia. 
Doneu-nos la saviesa de voler conèixer, comprendre, respectar, estimar tots i cadascun dels qui formaran part de la nostra vida al llarg d’aquest curs. 
Doneu-nos, sobre tot, la saviesa de conèixer-vos a Vós, present sempre en la nostra vida. 

Doneu-nos Senyor, l’alegria, signe privilegiat de la presència del vostre Esperit en el nostre cor. 
Doneu-nos l’alegria de creure i experimentar que amb Vós, tot és gràcia en la nostra vida. 
Doneu-nos l’alegria de fer-nos costat mútuament en les dificultats d’aquest curs.
Doneu-nos l’alegria callada de saber transmetre la vostra presència als que tenim a prop. 

Doneu-nos, Senyor, la Pau.
Doneu-nos la pau de la gent senzilla, serena, confiada que aconsegueix crear al seu voltant un ambient de treball cada dia més fàcil i gratificant. 
Doneu-nos la Pau dels qui no es cansen de treballar per la Justícia a casa nostra i arreu. 
Doneu-nos la Pau dels qui saben posar amor arreu i sempre.
Doneu-nos, Senyor, la vostra Pau la que neix del cor i és més forta que totes les dificultats. 

Resta en silenci ...

Hi ha massa sorolls dintre teu... ...
“escolta” dins el més profund del teu ésser ...
Hi ha massa “preocupacions” a la teva ment ...
... i massa “pes” al teu cor…
“escolta” dins el més profund del teu ésser ...
... resta a soles ...
... “escolta” dins el més profund del teu ésser ...
... entra dins la teva intimitat ...
“escolta” dins el més profund del teu ésser ...
“El Senyor és aquí i et crida ...” ... t’estima i t’espera ...
... “escolta’l” dins el més profund del teu ésser ...
“Resta en silenci davant el Senyor ..."
Oblida les teves paraules, oblida els teus records,
les teves peticions, els teus projectes; Mira'l, Escolta’l, sense que les teves veus interiors et distreguin.
Resta en pau davant d'Ell, abandona en Ell tot neguit,
tota frustració, tota preocupació, oblida-ho tot.
Resta sense lligams, lliure dels teus desigs,
pobre com la fusta morta a l’hivern,
buit de tot el que no sigui Ell.
Resta sol, sense ningú més al teu cor.
Que cap criatura s'interposi entre les vostres mirades.
Resta sense queixes, sense destorbs,
sense “hostes” estranys, sense res que no sigui Ell.
Resta sencer, sense més record que Déu,
sense cercar consols humans, “sepultat” amb Ell i en Ell,
desapareixent tu per a fer-te do en el seu cor.
Resta sense tristeses, sense ressentiments,
sense orgull, sense falses imatges de tu mateix.
Resta a l’escolta de la seva Paraula,
fes-te Paraula i Voluntat seva.
Resta sense poder, sense privilegis, sense honors,
sense ídols, i deixa a Déu que sigui Déu.
Resta en adoració tan profunda
que res no alteri aquesta atenció,
que ni penes ni alegries destorbin aquest abandó ...
Resta en silenci davant el Senyor,
desapareix tu i que només Ell sigui en tu.
“Resta en silenci davant el Senyor ..."
“Resta en silenci ..."
“Resta..."
“Resta en silenci davant el Senyor ..." (Salm 7,7)

dilluns, 31 d’agost del 2015

Bon inici de curs

Ensenyaràs a volar...
però no volaran el teu vol.
Ensenyaràs a somiar...
però no somniaran els teus somnis.
Ensenyaràs a viure...
però no viuran la teva vida.
Ensenyaràs a cantar...
però no cantaran la teva cançó.
Ensenyaràs a pensar...
però no pensaran com tu.
Però sabràs que cada cop que ells volin,
somniïn, visquin, cantin i pensin...
estarà en ells la llavor del camí ensenyat i après!

M. Teresa de Calcuta


dijous, 20 d’agost del 2015

PREGÀRIA PER DEMANAR L’ESPERIT

Com una ventada impetuosa, Pare, el teu Esperit Sant, va transformar aquells seguidors de Jesús que no sabien que fer després de la seva mort i no havien entès la força de la seva resurrecció.

El teu Esperit, Pare, el va omplir per dintre, els va fer homes i dones nous, testimonis d’una vida transformada, comunitat de Jesús, Església viva.

Pare, dóna’ns a nosaltres el teu Esperit, dóna’ns l’Esperit Sant, perquè siguem fills teus i continuï per mitjà nostre la novetat de Jesús, la força i l’amor de Jesús. 

Perquè siguem creadors, a tot arreu, de la mateixa vida.

¿ZANAHORIA, HUEVO O CAFÈ?

Una hija se quejaba con su padre acerca de su vida y cómo las cosas le resultaban tan difíciles. No sabía cómo hacer para seguir adelante y creía que se daría por vencida. Estaba cansada de luchar. Parecía que cuando solucionaba un problema, aparecía otro. Su padre, un chef de cocina, la llevó a su lugar de trabajo. Allí llenó tres ollas con agua y las colocó sobre fuego fuerte. Pronto el agua de las tres ollas estaba hirviendo. En una colocó zanahorias, en otra colocó huevos y en la última colocó granos de café. Las dejó hervir sin decir palabra. La hija esperó impacientemente, preguntándose qué estaría haciendo su padre. A los veinte minutos el padre apagó el fuego. Sacó las zanahorias y las colocó en un tazón. Sacó los huevos y los colocó en otro plato. Finalmente, coló el café y lo puso en un tercer recipiente. Mirando a su hija le dijo: “Querida, ¿qué ves?”

“Zanahorias, huevos y café” fue su respuesta. La hizo acercarse y le pidió que tocara las zanahorias. Ella lo hizo y notó que estaban blandas. Luego le pidió que tomara un huevo y lo rompiera. Luego de sacarle la cáscara, observó el huevo duro. Luego li pidió que probara el café. Ella sonrió mientras disfrutaba de su rico aroma.

Él le explicó que los tres elementos habían enfrentado la misma adversidad: agua hirviendo, pero habían reaccionado en forma diferente.

La zanahoria llegó al agua fuerte, dura; pero después de pasar por el agua hirviendo se había vuelto débil, fácil de deshacer. El huevo había llega al agua frágil, su cáscara fina protegía su interior líquido; pero después de estar en agua hirviendo se había endurecido. Los granos de gafé sin embargo eran únicos; después de estar en agua hirviendo, habían cambiado el agua.

“¿Cuál eres tú?”, le preguntó a su hija. “Cuando la adversidad llama a tu puerta, ¿cómo respondes? ¿Eres una zanahoria que parece fuerte pero que cuando la adversidad y el dolor te tocan, te vuelves débil y pierdes tu fortaleza?

¿Eres un huevo, que comienza con un corazón maleable?¿Poseías un espíritu fluido, pero después de una muerte, una separación, o un despido te has vuelto duro y rígido? Por fuera te ves igual, pero ¿eres amargado y áspero, con un espíritu y un corazón endurecido?

¿O eres como un grano de café? El café cambia el agua hirviente, el elemento que le causa dolor. Cuando el agua llega al punto de ebullición el café alcanza su mejor sabor. Si eres como el grano de café, cuando las cosas se ponen peor tú reaccionas mejor y haces que las cosas a tu alrededor mejoren.

Y tú, ¿cuál deberías ser?

divendres, 14 d’agost del 2015

Acció de gràcies

Donem gràcies per la salut, per poder viure cada dia al cent per cent, per valorar tot el que ens envolta, per tenir l'oportunitat de gaudir, d'aprendre, de plorar, de riure, d'estimar, de compartir i de tirar endavant i sobretot, d'aixecar-se, al llarg de les nostres vides.
Senyor, volem manifestar de tot cor agraïment a tots els que ens han permès al llarg dels anys gaudir d'una educació d'alta qualitat. I quan parlem d'alta qualitat no només ens referim als coneixements acadèmics que els mestres de Lestonnac ens han transmès i nosaltres hem anat incorporant a la nostra vida. Ens referim a la humanitat, ètica, empatia, paciència, sacrifici, capacitat de perdonar, esperança i confiança que tots i cada un d'ells ens han mostrat sempre.
Donem gràcies també als pares que ens estimen i ens han educat en el sentiment d'amor i fe cristiana, igual que els nostres padrins, han participat de forma generosa i desinteressada en acompanyar-nos en el camí de la vida.
I no voldríem oblidar finalment, el profund agraïment a l'equip de Catequesi de joves i Confirmació que amb afecte i confiança, alegria i il·lusió, amor, fe i esperança, ens han preparat per rebre avui el sagrament de la confirmació. En especial la Luz, la Raquel, la Janina, el Joan i el Joan Esteve. També en Pep que ens ha ajudat en el recés de preparació de la celebració.


(Confirmació Lestonnac 2015)

Manifest

Creiem en Déu Pare tot poderós, creador del cel i de la terra, qui ens ha donat la vida i no ens abandonarà mai.
Creiem en Jesucrist, l'encarnació de Déu en home, que ens dóna tot el seu amor i ens guia en el nostre camí sent el nostre exemple de cada dia.
Creiem en l'Esperit Sant que ens transmet la força per sentir dins nostre la Paraula de Déu i valorar l'obra del Senyor creada per poder gaudir-la, estimar-la i compartir-la.
Creiem en la Verge Maria, la Mare de Déu, la Santa Mare Església i la comunió dels sants que són pilars de la religió catòlica, la nostra. Defensem tots els seus valors com el perdó entre nosaltres.
Som aquí gràcies a aquelles persones que ens han acompanyat en la nostra fe fins al dia d'avui i perquè creiem, que érem, som i serem l'obra de Déu.

(Confirmació Lestonnac 2015)

dimarts, 28 de juliol del 2015

Echa las redes

Desde que Tú te fuiste
no hemos pescado nada.
Llevamos veinte siglos 
echando inútilmente
las redes de la vida,
y entre sus mallas 
sólo pescamos el vacío.
Vamos quemando horas 
y el alma sigue seca.
Nos hemos vuelto estériles
lo mismo que una tierra 
cubierta de cemento.
¿Estaremos ya muertos? 
¿Desde hace cuántos años no nos hemos reído?
¿Quién recuerda la última vez que amamos?

Y una tarde Tú vuelves y nos dices: 
«Echa la red a tu derecha, 
atrévete de nuevo a confiar,
abre tu alma, 
saca del viejo cofre
las nuevas ilusiones,
dale cuerda al corazón,
levántate y camina».
Y lo hacemos sólo por darte gusto.
Y, de repente, nuestras redes rebosan alegría,
nos resucita el gozo
y es tanto el peso de amor 
que recogemos
que la red se nos rompe cargada
de ciento cincuenta esperanzas.
¡Ah, Tú, fecundador de almas: llégate a nuestra orilla,
camina sobre el agua 
de nuestra indiferencia,
devuélvenos, Señor, a tu alegría 
José Luis Martín Descalzo

Exercicis diaris

10 exercicis diaris ...
1, Pels ulls? Mira la infinita bellesa de la bondat humana.
2. Per la llengua? Parla des del cor i no des de la boca.
3. Pel rostre? Somriu constantment als altres.
4, Per les oïdes? Parla menys i escolta més.
5. Pel cap? Tingues pensaments constructius.
6. Pels peus? Camina cap el coneixement i la saviesa.
7. Per la respiració? Inhala allò bo i exhala allò dolent.
8. Per la força? Aixeca't quan caiguis.
9. Pel cor? Sigues millor persona, cerca sempre el bé.
10. Per l'ànima? Mai vagis sol, ves sempre amb Déu.

Somriu

Comença cada dia amb un somriure, encara que no hagis pogut descansar en tota la nit.
Un somriure pot canviar la teva sort i la d'aquelles persones que es trobin amb tu.
Somriu!
Somriure no fa mal a ningú.

dilluns, 27 de juliol del 2015

Gràcies Jesús

Gràcies Jesús,
Gràcies perquè tenim menjar,
gràcies perquè tenim roba,
gràcies perquè tenim joguines
gràcies perquè tenim aigua,
gràcies per tot el que has posat al nostre abast.

Gràcies per aquest món tan ple de vida,
gràcies perquè tu estàs amb mi totes les hores, sempre m’ajudes i
ens fas costat.
Et demano que no em desanimi
i que m’ajudis en les coses que em costen més.

Et dono gràcies,
perquè m’has donat uns pares que m’estimen, i que ho donen tot, dia
rere dia, per mi i pels meus germans.

Et demano que em donis forces per estimar,
per respectar els de casa i els de l’escola,
per aprendre coses noves
i per fer la feina, cada dia, una mica millor.

Gràcies Jesús

Tornem a trobar-nos

Quines ganes teníem de veure’ns. Després de les vacances fa molta il?lusió retrobar la gent amb la que passem tantes hores junts durant quasi bé tot l’any.
Enrere queden els dies de descans, d’anar amunt i avall coneixent món i persones. Han estat dies intensos, diferents, fantàstics, ... però tornar a la rutina és molt agradable.

Jesús,
Gràcies per les hores meravelloses que hem passat
aquest estiu.
Gràcies perquè hem pogut tornar i retrobar-nos.

Preguem per tots aquells que ara quedaran lluny
de nosaltres,
ajuda’ns a guardar-ne el record,
a tenir-los presents en el nostre cor.

També preguem pels que acaben d’arribar i han d’adaptar-se al nou entorn. Que sapiguem fer-los fàcil la seva estada amb nosaltres i els mostrem afecte i comprensió.
Amén

Gràcies per la vida

Senyor, els sants sempre us han donat gràcies per la vida.
¿Tan important és el viure, com per donar-vos-en gràcies?
Segur que és important, quan és un DO vostre.
Segur que és important, quan Vós us heu compromès per
acompanyar-nos-hi cada dia.
Segur que la vida és important, quan tota ella la vivim sota la claror
de la vostra mirada.
Segur que és important, quan Vós ens l’heu donada per sempre i
som immortals.
I ha de ser important, perquè el vostre Fill ens va salvar donant la
seva VIDA, i Ell mateix s’anomenà Camí, Veritat i VIDA!

Feu-m’ho entendre, Senyor!
Que sàpiga veure que el temps és vida i l’haig d’aprofitar.
Que sàpiga veure que he de viure compartint amb tothom el que Vós
m’heu donat.
Que sàpiga veure que la vida s’ha de viure convivint-la.
Que sàpiga veure que la vida no és sols per a mi, sinó per servei,
ajuda i bé dels altres.
Que sàpiga veure que la felicitat es trova més donant que no pas
rebent.
Que sàpiga veure que la vida és el meu tresor més preuat, i que no
hi ha major amor que “donar la vida pels amics”
Que sàpiga veure que Vós, en donar-me-la, espereu quelcom de mi.
Ajudeu-me, Senyor, a portar-ho a terme!


Amén

Escrit per Mn. Francesc Cima Garrigó

Pregària Pasqual

Crist del matí de Pasqua
Crist vivent per sempre que, sortint del sepulcre,
ets el Senyor i plenament Esperit.
Tu, que ets el Senyor de la vida nova,
fes de nosaltres uns homes/dones nous:
ressuscita’ns a nosaltres, Senyor ressuscitat.
Fes-nos llevar,
si no de la mort, sí almenys de la vida que portem,
de la indiferència, de la covardia;
fes-nos valents per aixecar-nos i revoltar-nos cada dia.
Ajuda’ns a superar en nosaltres el vell Adam
que viu i creix en la nostra carn pecadora.
Capbussa’ns en el teu misteri de Pasqua
perquè de la mort en vingui la vida.
Voldríem ser els testimonis del teu triomf davant dels homes.
Voldríem que es poguessin llegir en la nostra cara els senyals del
gran esdeveniment.
Il·lumina les nostres vides amb el llampec de la teva Pasqua.
Perquè sapiguem ser, amb valentia,
els teus testimonis en el món
i col·laborem amb la força del teu Esperit
per posar en marxa aquest món
que necessita una bona sotragada,
la mateixa per la qual tu el vas arrancar de l’entranya de la mort,
que acabi amb les estructures muntades sobre la mentida
i la injustícia, i faci rodolar la pedra que encara oprimeix tants i tants,
en el sepulcre de la mort i l’esclavatge.
Crist eternament jove,
els homes necessiten continuar creient en la teva resurrecció:
fes que en siguem els testimonis.

Amén

(www.concursbiblic.com)

Lletania de Pentecosta

La diem a dos cors, repetint la invocació inicial davant de cada destinació

Vesseu el vostre Esperit
sobre els joves i sobre els vells,
sobre els homes i les dones,
sobre els de dalt i sobre els de baix,
sobre els d’orient i els d’occident.

Enceneu el vostre Foc
al cor dels homes,
a la boca dels homes,
als ulls dels homes,
a les mans dels homes.

Envieu el vostre alè
sobre els qui creuen,
sobre els qui dubten,
sobre els qui estimen,
sobre els qui ningú no vol.

Aboqueu el vostre Foc
sobre els mots dels homes,
sobre els silencis dels homes,
sobre les parles dels homes,
sobre els cants dels homes.

Revifeu el vostre Alè
sobre els qui basteixen el demà,
sobre els qui defensen el bé,
sobre els qui estimen la vida,
sobre els qui fan les coses boniques.

Vesseu el vostre Esperit
sobre les cases dels homes,
sobre les viles dels homes,
sobre el món dels homes,
sobre els homes que volen el bé
Sobre nosaltres, ara i aquí, vesseu el vostre Esperit!
El vostre Esperit ens farà sants i renovarà la faç de la terra.

Amén

(www.concursbiblic.com)

Santa Cecília 22 de novembre

Santa Cecília, patrona dels músics.

Pare,
gràcies per la música
i per les persones que fan música.

Segur que molts d’ells han passat hores i
hores aprenent a tocar algun instrument i
escrivint partitures per a que els altres les
disfrutem.

La música ens dóna alegria,
quan cantem ens sentim tots més a prop.

Gràcies, Senyor,
pel tresor de la MÚSICA

Amén

Oració del turista


Déu Pare-Mare,
hem deixat el treball, hem sortit de casa
I aquí ens tens pels camins del món.

Et lloem per la bellesa
que has prodigat en la natura
i per tantes coses bones
que hi deixa el pas de l’home.

I et lloem, més encara,
per les meravelles de la gràcia
que has obrat i contínues obrant en Jesucrist.

Et donem gràcies
perquè en aquests dies d’esplai
en podem fruir més de ple.

Fes que sapiguem respondre
amb el respecte a la naturalesa i a les persones
i que estiguem atents als senyals que ens fas
a través de la vida o de la manca de vida
que descobrim a l’entorn.

Que, posada en Tu l’esperança,
les nostres relacions amb les persones que trobem al pas
facin pressentir el teu Regne
i siguin signe de la teva presència.

Que en retornar a casa hi portem l’experiència
de l’abundor dels teus dons.

Que Maria, la Mare de Jesús, ens acompanyi:
desvetlli en nosaltres el sentit d’admiració i d’acció de gràcies,
ens doni serenor en les dificultats i ens encomani la joia
de fer de la nostra vida un do

Amén

divendres, 24 de juliol del 2015

Sagrada Verge Maria

Beneïda sigui vostra gran puresa,
alabada eternament,
puix que Déu omnipotent
és complau en tal bellesa;
a Vós celestial princesa,
Sagrada Verge Maria,
us ofereixo en aquest dia
l’ànima, la vida i el cor.
Mireu-me amb ulls plens d’amor;
no em deixeu, no, Mare meva.

Amén

Oh piadosíssima Verge Maria

Recordeu-vos, oh piadosíssima Verge Maria,
que mai no s’ha sentit dir
que ningú que hagi implorat la vostra assistència
i reclamat el vostre auxili
hagi estat abandonat de Vós.
Animat amb aquesta confiança,
a Vós recorro, oh Mare, verge de les verges;
i encara que gemint sota el pes dels meus pecats,
m’atreveixo a comparèixer davant la vostra
presència sobirana.
No desoïu, oh Mare de déu les meves súpliques;
escolteu-les, i acolliu-les favorablement.

Amén

A la Mare de Déu de Meritxell

Meritxell del silenci, ensenyeu-nos a escoltar.

Meritxell de la muntanya, ensenyeu-nos a admirar.
Meritxell de les neus, ensenyeu-nos a no mentir, a no mentir-nos.
Meritxell de la gabernera, ensenyeu-nos la joia del donar i del lluitar.
Meritxell de les grandalles, ensenyeu-nos la dolcesa de la vida.
Meritxell del cel net i del sol esplendorós, ensenyeunos la Llum.
Meritxell, veina dels prats i de les cases de pagès, ensenyeu-nos la senzillesa.
Meritxell del sofriment, ensenyeu-nos a pregar.
Meritxell dels infants, ensenyeu-nos a somriure.
Meritxell de la pau, ensenyeu-nos la solidaritat.
Meritxell Mare dels andorrans, ensenyeu-nos la unitat.
Meritxell, Mare de Déu, ensenyeu-nos a estimar

Amén

Pregària d’esperança

Senyor, el món no és pas molt bonic.
Els homes tenen fam, de pa sobretot,
però també de tendresa, d’amistat i d’amor.
Els homes moren, mancats d’esperança,
perquè no tenen raons per a viure.
No és or ni plata el que ells esperen de nosaltres.
Ells volen que nosaltres els diguem qui són i d’on vénen,
per què viuen i a on van.
Ells volen sentir de nosaltres que la seva vida és útil,
que tota vida val la pena d’ésser viscuda.

Senyor, jo voldria dir a tot home,
al paralític, al coix, a l’humiliat, al ferit:
“Comença a viure, a creure, a esperar.
camina, salta; tu pots dansar de joia”
Jo voldria retornar la força a les mans cansades,
la fermesa als genolls que vacil·len.
Jo voldria lluitar amb tots els homes
perquè el desert d’aquest món esdevingui un jardí
i que sobre la terra dels homes
s’hi pugui veure la tendresa de Déu.

Desperteu-me, Senyor, renoveu-me.
Doneu-me el vostre Esperit i que m’agafi tot sencer.
Llavors, en el vostre nom,
repartiré aquesta vostra esperança a mans plenes.

Amén

Escrit per P. Grotesfan

Oh Déu, ets el meu Déu

Oh Déu, ets el meu Déu,
a l’alba et cerco.
Tot jo tinc set de tu,
per tu es desviu el meu cor
en terra eixuta, assedegada, sense aigua.

Jo et contemplava al santuari,
volia veure’t gloriós i poderós;
l’amor que em tens és millor que la vida,
per això els meus llavis et lloaran.

Tota la vida jo et beneiré
i alçaré les mans invocant el teu nom;
saciat del bo i millor,
et lloaré amb el goig als llavis.

Quan des del llit et recordo,
passo les nits pensant en tu,
perquè has estat la meva ajuda,
i sóc feliç a l’ombra de les teves ales.
A tu està unida la meva ànima,

Amén

Compadeix-te de mi, Déu meu

Compadeix-te de mi, Déu meu, pel teu amor;
per la teva gran misericòrdia, esborra’m les faltes.
Renta’m ben bé de les culpes,
purifica’m dels pecats

Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.
Contra tu, contra tu sol he pecat;
el que és dolent als teus ulls, jo ho he fet

Aparta la mirada dels meus pecats,
esborra les meves culpes.

Déu meu, crea en mi un cor ben pur,
fes renéixer en mi un esperit ferm.
No em llancis fora de la teva presència,
no em prenguis el teu esperit sant.
Torna’m el goig de la teva salvació,
que em sostingui un esperit magnànim

Senyor, obre els meus llavis,
i proclamaré la teva lloança.

Amén

Perdona’m Jesús

Quan sóc envejós,
Perdona’m, Jesús.

Quan sóc egoista,
Perdona’m, Jesús.

Quan sóc orgullós,
Perdona’m, Jesús.

Quan insulto els altres,
Perdona’m, Jesús.

Quan em porto malament amb els pares,
Perdona’m, Jesús.

Quan t’ofengui en alguna cosa,
Perdona’m, Jesús.

Amén

Per demanar perdó - 2

Déu meu, de tot cor em penedeixo d’haver fet el
mal i d’haver deixar de fer el bé, perquè amb el
pecat us he ofès a Vós, que sou bo i heu de ser
estimat sobre totes les coses.
Proposo fermament, amb la vostra gràcia,
no tornar més a pecar i evitar-ne les ocasions.
Senyor, pels mèrits de la passió de Jesucrist, el
nostre Salvador, compadiu-vos de mi.

Amén

Per demanar perdó

Compadiu-vos de mi, Déu meu,
Vós que estimeu tant.
Aparteu la mirada dels meus pecats,
esborreu les meves culpes.
Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,
Feu renéixer en mi un esperit ferm.

Amén


Revifa el meu cor

Déu meu, m’has cridat a seguir les petjades del teu Fill.
M’atreu, aquesta crida; però, a la vegada, em fa basarda.
El projecte de Jesús és realment engrescador, però sento dintre meu rèmores que em dificulten llançar-me obertament a continuar endavant la seva causa: que els homes i dones visquin de debò, i no absurdament.
Atia, Pare, dintre meu, el foc de l’Esperit de Jesús.
Ensenya’m a acollir la seva paraula.
Revifa el meu cor amb l’escalf de la generositat.
Fes que estimi la teva obra i els teus fills.
Així la meva resposta serà de debò:
Aquí em tens!

Amén

La darrera crida

Cap a Vós, Senyor,
per a ser en Vós,
misteriós, meravellós, immerescut, etern,
benaurad/a ser en Vós,
quan vulgueu, on vulgueu, com vulgueu:
si pot ser conscient de venir cap a Vós,
ben acompanyad/a, sense donar gaire feina,
amb les coses arreglades,
per a no deixar feina,
No és per estalviar-me res,
però la FE m’empeny a desitjar i a dir:
cap a Vós, per ser en Vós,
com més aviat millor,
Déu meu, Senyor

Amén

dijous, 23 de juliol del 2015

Em faig vell

Senyor, tu saps més bé que jo que em faig vell i que un dia seré un dels “vells”.

Guarda’m d’aquest costum fatal de creure que he de dir alguna cosa a propòsit de tot i en totes ocasions.

Deslliura’m del desig obsessiu de posar en ordre els afers dels altres.
Fes-me reflexiu, però no sorrut; servicial, però no autoritari.
Em sembla una llàstima que no faci servir tota la meva reserva de seny, però tu saps, Senyor … que voldria conservar alguns amics.

Frena’m perquè no expliqui els detalls sense parar, dóna’m ales per a arribar a la fi del que dic.
Tanca els meus llavis quan vulgui parlar dels meus mals i xacres, malgrat que augmentin sens parar i que resulti cada vegada més dolç, al cap dels anys, el fet d’enumerar-los.

No goso demanar-te d’arribar fins a trovar gust en la recitació dels mals dels altres, però ajuda’m a suportar-los amb paciència.

No goso reclamar que em donis una memoria més bona, però dóna’m una humilitat creixent i menys petulància quan la meva memòria xoqui amb la dels altres.

Ensenya’m la gloriosa lliçó que pot ser que m’equivoqui.

Guarda’m. No tinc pas un desig vertader de santedat: hi ha sants que són tan difícils d’imitar!
Però una persona vella i amargada ben segur que és una de les intervencions supremes del diable.

Fes-me capaç de veure el que hi ha de bo allà on hom no esperava de trobar-ho i de reconèixer talents a la gent que ningú no els en veu. I dóna’m la gràcia per a dir-los-ho …

Pregària en l’aclaparament

Gràcies, Senyor, no pel dolor en si mateix,
no per la boira del pensament,
ni per l’anihilació del sentiment,
no perquè el meu pes m’aclapari
impedint que m’enlairi cap a Tu, fins al Cel,
allà on es nodreixen les arrels del meu cor.

Gràcies, Senyor, perquè en el dolor m’empares,
perquè no cal que et pensi perquè Tu siguis,
ni cal que et sentí perquè Tu m’estimis,
ni em cal pujar fins al lloc del qual Tu ja has baixat.

Gràcies perquè em podes
i perquè redreces les arrels del meu cor
com només Tu saps que em convé
per poder estimar sempre més,
per donar cada cop més fruit,
per fer camí vers la Plenitud.

Amén

Extret de “Pregària virtual”. Escrit per Marta Nin

Fes-nos una comunitat alegre

Senyor Jesús, fes-nos una comunitat oberta, confiada i pacífica,

envaïda pel goig del teu Esperit Sant.

Una comunitat entusiasta, que sàpiga cantar la vida,
vibrar davant la bellesa, estremir-se davant el misteri
i anunciar el Regne de l’amor.

Que portem la festa en el cor encara que sentim la presència del
dolor en el nostre camí, perquè sabem, Jesús ressuscitat,
que tu has vençut el dolor i la mort.

Que no ens acovardeixin les tensions
ni ens ofeguin els conflictes que puguin sortir entre nosaltres,
perquè comptem en la nostra debilitat
amb la força creadora i renovadora del teu Esperit Sant.

Regala, Senyor, a aquella família teva una gran dosi de bon humor
perquè sàpiga des dramatitzar les situacions difícils
i somriure obertament a la vida.

Feu-nos experts en desfer nusos i trencar cadenes,
obrir solcs i tirar llavors, curar ferides i mantenir viva l’esperança.

I concedeix-nos de ser, humilment, en un món abatut
per la tristesa, testimonis i profetes de la veritable alegria.

Què ens està passant?

Per quanta gent, Senyor,
avui és temps de silenci.
Infants, joves, gent gran,
parelles que ja no es parlen.

Què ens està passant?

No seria potser possible un món diferent.

Tu que ets la Paraula, si et plau, parla
aquest vespre, sí,
en el més profund del cor,
digues,
prou que en saps la manera de fer-ho,
que mai, mai estem sols.

Amén
(www.concursbiblic.com)

No podem estar de Carnaval tot l’any

Jesús,
Ajuda’ns a mostrar-nos com som.
Ajuda’ns a treure’ns les carotes:
la carota enfadada,
la carota avorrida,
la carota burleta,
la carota gamberrota,
la carota ploramiques, ...
Fora carotes!

Volem ser nosaltres mateixos,
amics i amigues de Jesús.
Amén

Quan preguem la inspiració ens ve de Déu mateix

Déu de veritat,
a qui els homes anomenem de maneres diferents
però que sempre sou el mateix;
Vós que sou present en tota cosa,
en l’abisme i en l’alçària,
en l’infinit dels cels i en la profunditat dels cors.
Us lloem, Senyor, ja que ens escolteu,
perquè aquesta mateixa pregària que eleva el
nostre voler i purifica el nostre desig prové de Vós i
amb Vós ens reuneix.
Doneu-nos una comprensió justa
de la vostra voluntat:
el respecte admirat i ple de misericòrdia
per tot el que és vivent,
l’amor sense cap mena d’odi,
el coratge, la joia, la pau.
Amén


(www.concursbiblic.com)

La meva família

Jesús Maria i Josep

que vàreu fer junts el camí de la vida
essent suport d’amor l’un per a l’altre,
us demanem la vostra protecció
en el caminar del dia a dia.

Ensenyeu-nos a allunyar tot egoisme
a fi que els membres de la nostra família
romanguem units,
estiguem oberts als qui ens necessitin
i sapiguem conviure com a germans.

Quan les dificultats
vinguin a sacsejar-nos,
que no hi manqui mai,
en el si de la nostra família,
l’esperança en el vostre ajut,
l’esforç per la fidelitat i el goig de la pau.

(www.concursbiblic.com)

Podries aquesta nit donar-me una orientació fiable?

Per fi tinc un moment de respir. Ja era hora! He deixat la família endormiscada davant la capsa de la televisió i m’he tancat a l’habitació per sobreviure.
Buf!
Inspiració, expiració dos, un, dos, un
Per fi em sento lliure!
Hola, bona nit, Déu, diuen els entesos que sembla que t’amagues. Molts fan filosofia sobre Tu. Hi ha tantes teories, tantes explicacions, llibres i escrits. Tan complex ets? No creus que som nosaltres els que ens compliquem la vida? Ben mirat, imagino que deus ser senzill, transparent i clar.
I de la religió, què en penses? No saps com m’agradaria saber la teva opinió. Segur que no seria una altra més a la summa; seria la Teva, la més qualificada. Suposo que el teu punt de vista deu ser fàcil. L’han d’entendre els que més t’escolten, i els de cor senzill i directe.
Podries aquesta nit donar-me una orientació fiable?
Fa temps que no obro la Bíblia, però estic preparat per a fer-ho.

Gràcies

Extret de “La pregària virtual-58”. Escrit per Jesús Renau

Disposa els nostres cors

Déu de la nostra vida,
- d’ahir, d’avui i de demà –
fes-nos veure la claror de la teva mirada
i que descobrim qui ets.
Uns t’ignoren,
d’altres es mostren indiferents vers Tu,
nosaltres et desitgem i
et busquem amb tot el cor.
Només en Tu hi ha la font de la vida
i de l’esperança ferma;
disposa els nostres cors
perquè et puguin reconèixer com a Déu vivent.
Amén

Escrit per Alexandre Escarrà

Oración del Papa Clemente XI

Creo, Señor, haz que crea con más firmeza; espero, haz que espere con mayor confianza; me arrepiento, haz que tenga mayor dolor.
Dirígeme con tu sabiduría, sujétame con tu justicia, consuélame con tu clemencia, protégeme con tu poder.
Te ofrezco, Señor, mis pensamientos, para que se dirijan a Ti; mis palabras para que hablen de Ti; mis obras para que sean tuyas; mis contrariedades para que las lleve por Ti.
Quiero lo que quieras, quiero porque quieres, quiero como Tú lo quieres, quiero hasta que Tú quieras.
Señor, te pido que ilumines mi entendimiento, enciendas mi voluntad, limpies mi corazón y santifiques mi alma.
Que me aparte de mis pasadas faltas, que rechace las tentaciones futuras, que corrija las malas inclinaciones y practique las virtudes necesarias.
Que venza la sensualidad con la mortificación, la avaricia con la generosidad, la ira con la bondad, la tibieza con la piedad.
Señor hazme atento en la oración, sobrio en la comida, constante en el trabajo y firme en los propósitos.
Amén

dimecres, 22 de juliol del 2015

Pare, em poso a les vostres mans

Pare,
em poso a les vostres mans,
feu de mi el que us plagui.
Feu el que feu de mi, us en dono gràcies, Pare.
Estic disposat a tot,
ho accepto tot, mentre es faci la vostra voluntat
en mi i en totes les criatures;
no desitjo altra cosa, Déu meu.
Poso la meva ànima a les vostres mans,
us la dono, Déu meu, amb tot l’amor del meu cor,
perquè us estimo.
És una exigència del meu amor
donar-me,
posar-me sense mesura a les vostres mans,
amb infinita confiança,
perquè Vós sou el meu Pare..
Amén

Escrit per Charles de Foucauld

Contracorrent

Senyor,
que no et demani mai d’estar lliure dels
perills, sinó coratge per afrontar-los;
que no vulgui que se m’apaguin els dolors,
sinó que el meu cor els sàpiga dominar;
que no busqui amics pels camins del món,
sinó força en mi;
que no desitgi, amb afany i atreviment, de ser
un trapella, sinó esperança per conquerir,
pacient, la meva llibertat;
que no sigui tan covard que vulgui la teva
misericòrdia en el meu triomf,
sinó la teva mà encaixada en el meu fracàs.
Amén

(www.concursbiblic.com)

Guarda’ns, Senyor

Guarda’ns, Senyor de ser d’aquells ,...

qui parlen molt,
però no comencen res;

d’aquells qui ho comencen tot,
però no acaben res;

d’aquells qui prometen sempre,
però no compleixen mai;

d’aquells qui no fan res,
i si critiquen sense parar als que fan;

d’aquells qui es lamenten de la duresa dels temps,
de l’egoisme de la gent,
però no intenten de millorar-se per enriquir els altres;

d’aquells qui no pensen més que a rebre,
i mai a donar;

d’aquells qui només saben demanar i mai donar

d’aquells qui no s’equivoquen mai,
o dels qui no ho volen reconèixer.

Guarda’ns, Senyor ..... Amén

(www.concursbiblic.com)