DIUMENGE DE LA QUARTA SETMANA DE QUARESMA

Jo 9, 1-41

Creus en el Fill de l’home?

Hi creus?

Creus que el Crist pot guarir la teva ceguesa, el teu ofuscament?

Creus que pot capgirar la teva existència  tot donant-te una qualitat nova i extraordinària a la teva vida?

Hi creus fins a l’extrem d’arriscar-ho tot amb Ell?

Vull saber qui ets, Senyor. Vull sentir i viure la teva presència i el teu consol.

Vull mirar-te i veure el rostre del Pare.

Vull deixar-me abraçar per Tu.

Vull creure en Tu i permetre que la fe esdevingui quelcom més que una possibilitat de Vida Nova per a mi.

(D’un whatssap del V.G)

DISSABTE DE LA TERCERA SETMANA DE QUARESMA

Lc 18, 9-14

“Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador.”

Massa temps fa que camino sense un nord del tot definit. Vaig, del tot dispers, d’un lloc a Quan m’apropo a Déu, amb sinceritat de cor, cauen les màscares i les mentides pel seu propi pes. Àdhuc les meves bones intencions i projectes, prop d’Ell, queden petits...

La nostra capacitat d’estimar és tan petita al costat de l’Amor de Déu amb el qual ens estima d’una manera particular a cadascú de nosaltres!

Quan m’apropo a Déu, amb cor sincer, sense disfresses..., només puc que reconèixer la meva petitesa i... acceptar el convit que Ell em fa de renovar la meva vida.

Quan penso i pondero la fondària com m’estimes, Senyor... el meu cor s’estremeix i sols em ve de gust plorar. No! no pas per desesperació, menys encara per desànim... és perquè el teu amor em torba i em commou... Fa que, amb les llàgrimes, rodolin i caiguin també les mentides damunt les quals he edificat la meva vida i, alhora, es crea un nou espai per la Vida Nova  que vols colgar dins meu... Em sé feliç... Em sé estimat... 

G R À C I E S!

(D’un whatssap del V.G)

DIVENDRES DE LA TERCERA SETMANA DE QUARESMA

Mc 12, 28b-34

Quin és el primer de tots els manaments?

Per gaudir d'una vida de fe ferma i autèntica, què fora imprescindible i essencial? Quina és la primera passa que cal fer per construir una veritable vida de felicitat?

L'escriba que apareix a l'Evangeli de la missa d'avui té interès en la resposta a aquestes preguntes. Intueix que la qualitat de la seva vida és en escac. I pren la decisió més intel·ligent: demanar-ho a Jesús.

Gràcies! Gràcies, Senyor, per mostrar-me el camí de la veritable felicitat!

Gràcies per fer-me conèixer que el primer dels manaments és estimar-te per damunt de tot.

Gràcies perquè em reveles i em fas viure que estimar-te no és res més que el fet de deixar-me estimar per Tu! És permetre que el teu amor em faci nou, em guareixi, m'alliberi, em restitueixi l'entusiasme i la joia malmeses i perdudes...

Gràcies! Gràcies, Senyor!

(D’un whatssap del V.G)

DIJOUS DE LA TERCERA SETMANA DE QUARESMA

Lc 11, 14-23

D'altres, per posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel.

Qui més, qui menys, ens agrada de tenir-ho tot sota control. Ens agrada que les coses lliguin i quadrin a la primera. Volem que tot vagi a to amb els nostres esquemes i expectatives. En segons quins temes, no ens agraden gaire les sorpreses de darrera hora...

I... Vés per on! En l’estimar no hi ha manera de controlar res ni de tenir-ne garanties... O confies que l’altre t’estima... o res!

Senyor, augmenta la meva fe. Que sàpiga acollir la teva presència en el meu quotidià com un regal d’amor i no pas com una constant ingerència en la meva vida. Ensenya’m a confiar en Tu sense intentar controlar-te o manipular-te.

(D’un whatssap del V.G)

DIMECRES DE LA TERCERA SETMANA DE QUARESMA

Mt 5, 17-19

No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes.

Déu no canvia. Cert que Ell s’ha revel·lat al seu poble, al llarg del segles, de formes i maneres distintes. Que de moltes maneres fet arribar el seu missatge. Aquests, però, el missatge, ha estat sempre el mateix... D’una forma o altra ens ha parlat del seu amor immens. Un amor que vol fer arribar a tothom sense distincions de cap mena. Jesús és el missatge immutable de Déu fet carn, fet vida, fet home! En Jesús de Natzaret Déu es revel·la com un Déu d’amor, tot ell excés.
La invariable veritat de Déu, aquest estimar per damunt de tot estimar, ens dóna a conèixer la raó darrera i fonamental del nostre ésser: som convidats a acollir i viure aquesta doll d’amor immens!

Ajuda’m, Senyor, a acceptar, sens dubtes, teu amor, i a romandre-hi fidel. Que sàpiga i vulgui viure sempre en aquesta aliança de tendresa i d’amor. Amb tot el meu cor, el meu enteniment, amb totes les forces de les que sóc capaç.

(D’un whatssap del V.G)

ANUNCIACIÓ A MARIA, DIMARTS DE LA TERCERA SETMANA DE QUARESMA

Salm 40 (39)

“Aquí em teniu, Déu meu, vull fer la vostra voluntat”

En més d’una ocasió m’he preguntat... Qui és Jesús de Natzaret? Un home bo? Un esvalotador? Un somniador?... Hi ha un munt de tòpics que circulen per arreu..., també dins el meu cap i en el meu cor.

De vegades, només de vegades, tinc el coratge d’anar a la font i escolto  el que la Paraula de Déu em diu... És aleshores que  la resposta sobre Jesús, bo i que sabuda, em torna a sorprendre (primordialment per pur contrast amb la meva vida). Jesús és l’únic que SEMPRE no ha volgut res més que fer la voluntat del Pare, amb una confiança i sintonia absolutes amb Aquell de qui se sap Fill Estimat.

Déu meu, ajuda’m a creure, més i més, en Tu. A descobrir de nou que sols en Tu puc trobar el veritable amor, i viure’l. Ajuda’m a no tenir por de lliurar-me a la teva Paraula; a convèncer-me  que el projecte que m’ofereixes a l’Evangeli, és l’únic camí que em duu a l’autèntica felicitat.

(D’un whatssap del V.G)

DILLUNS DE LA TERCERA SETMANA DE QUARESMA

Salm 43 (42)

Envia’m la llum i la veritat; que elles em guiïn...

He cercat la possibilitat d’una vida millor. Més plena de sentit, curulla d’amor. Se’m fa difícil de trobar-la, però.

Molts diuen i em diuen que estic equivocat, que aquesta veritat que busco, simplement, no existeix, que tot és igual. Que no paga la pena el cercar-la... I jo, de vegades em pregunto si té sentit  continuar la recerca o si no és millor deixar-ho...

Obre els meus ulls a la teva llum. Que aprengui a contemplar cada moment, cada fet, cada esdeveniment del meu quotidià segons la veritat de la teva Paraula, del teu Evangeli. Ajuda’m, Senyor, a comprendre com tot és a les teves mans. Que Tu ets un Déu de tendresa, tot misericòrdia. Guia les meves passes vers Tu, vers aquella joia que sols Tu m’ofereixes.

(D’un whatssap del V.G)

DIUMENGE DE LA TERCERA SETMANA DE QUARESMA

Jn 4, 5-42

...el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set...

Hem tastat i provat un munt de coses, potser fins i tot masses “sol·lucions per aconseguir una vida feliç. Moltes d’elles ens han deixat les butxaques i el cor buits. D’altres semblava que funcionaven  però no han resistit la “prova” del temps en l’esforç constant per vèncer els daltabaixos del quotidià. Comencem a dubtar  (una mica o un molt) de tot i de  tothom i la vida s’assembla -cada cop més-  a una llarga travessa pel desert assedegats i desencisats...

Senyor, Tu ets aigua fresca, doll de vida abundosa. Tu ets la resposta als desigs més pregons del meu cor, del cor de l’ésser humà. En tu, només en Tu trobo la Pau, el Perdó, l’Esperança, el sentit del meu viure... En Tu, només en Tu, refaig les meves forces per alçar-me i continuar vivint apassionadament... No sempre. però, tinc set de Tu, necessitat de la vida que em proposes... Dóna’m-la, Senyor! Set de Tu, set del teu Amor...

(D’un whatssap del V.G)

DISSABTE DE LA SEGONA SETMANA DE QUARESMA

Lc 15, 1-3.11-32

...estava perdut i l'hem retrobat.

La història del Fill Pròdig és la història de molts de nosaltres. No hem calculat del tot bé, ni hem dissenyat els nostres projectes correctament... Vam pensar i creure que calia cercar lluny de Déu la joia i la felicitat que necessitem.

Si, la història d’aquest fill desencisat del món, és la nostra història  quan també en les nostres vides s’esvaeix el maquillatge, l’alegria alimentada pel consumisme acabant, sovint, amb un regust agre de solitud.

És, però, també la nostra història perquè com ell també nosaltres tenim l’opció de la gosadia de creure en nosaltres, en la possibilitat de canviar.

Forma part de la nostra història, també, el saber-nos estimats per un Déu que, amb els braços oberts, ens espera sempre per oferir-nos el consol i el perdó que refan les nostres vides.

Pare, sóc el teu “fill pròdig”. Marxant del teu costat vaig voler deixar enrere i allunyar-me de la teva joia, cercant l’alegria i la complaença del món. Em vaig equivocar creient que podia ser feliç lluny teu. Vaig rebutjar la teva tendresa i vaig optar per l’egoisme del món. Pare, sense Tu em, sento perdut. Vull retrobar-me amb Tu i sé que el sagrament del perdó m’ofereix la possibilitat de tastar en primera persona el do del teu amor. Dóna’m de tenir fam i set d’aquest amor...

(D’un whatssap del V.G)

DIVENDRES DE LA SEGONA SETMANA DE QUARESMA

Gn 37,3-4.2-13a.17b-28

Els germans de Josep el vengueren als ismaelites per vint peces de plata

Encara avui, en recordar i llegir aquesta història, dura i trista, d’unes persones que venen el seu germà com si fos una mercaderia, em sento trasbalsat. I després..., al cap de poca estona intento apaivagar-me pensant: “Són coses de l’Antic Testament...!”

Josep venut pels seus germans; Jesús venut per un de la colla d’amics; mil·lions d’homes i dones esclavitzats al larg de la història...; milers i milers d’homes i dones que AVUI, també, són tractats com a mercaderies per aquells que treuen profit de les plantacions i explotació de la droga, de la prostitució, del joc i del món e les apostes, ...

En el camí d’aquesta Quaresma he de trobar una estona per pensar sobre la dignitat de l’ésser humà i veure com puc col·laborar amb Tu per restaurar, precisament, la dignitat que els hi hem pres.

Obre els meus ulls, Senyor!

Deslliura’m de la indiferència davant el dolor i les ferides dels altres. Que aprengui, del batec del vostre cor, a doldrem pel qui pateix.

Deslliura’m de la temptació de justificar la meva negligència pel fet de sentir-me impotent davant aquestes situacions; que em tregui del cap la idea de pensar (i instal·lar-m’hi en ella) que no puc fer res.

Ensenya’m a indignar-me davant l’opressió, la violència, la explotació de tota mena... Fes-me sentir sempre a prop teu, a prop dels qui pateixen.

(D’un whatssap del V.G)

DIJOUS DE LA SEGONA SETMANA DE QUARESMA

Salm 1

El Senyor coneix els camins dels justos, però els dels injustos acaben malament.

De debò? El camí dels dolents acaba malament? Doncs, la veritat, no ho sembla! Acostumen a oferir una imatge que crida l’atenció, somrients, envoltats -sovint- de riqueses, poder, força... Semblen, talment, que són feliços!

La violència, la mentida, la indiferència..., semblen molt més fortes que la bondat...

No oblidem, però, que les aparences són enganyoses... Respira fondo. Observa-ho tot amb serenor... És possible que Déu tingui raó?

Realment, tard o d’hora, el mal i qui l’ha fet acaben ofegant-se en la seva pròpia buidor i absurditat?

Senyor... prou bé sé que per seguir-te hauré d’anar a contracorrent del món... Fes-me veure més enllà de les aparences, de les persones, dels fets, dels esdeveniments... Ensenya’m a distingir entre allò que és cert  i autèntic i allò que és erroni i fals. Ajuda’m a distingir allò que em fa créixer, d’allò altre que m’esclavitza...

Hores d’ara sé que, amb Tu, és possible escollir el camí que em duu a la Vida. Bo i que de vegades sigui estret i dificultós sé que, amb Tu puc fer aquest camí.

(D’un whatssap del V.G)

SANT JOSEP, DIMECRES DE LA SEGONA SETMANA DE QUARESMA

Mt 1,16.18-21.24a

Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat

De vegades ens costa de confiar en Déu, en les seves propostes... Ens revestim de seny, amarat de set de seguretat i assaonat amb els esquemes que sempre han marcat el nord de les nostres vides...

¿De veres que tot el que faig, penso, decideixo, opino... ho faig tenint present a Déu que vol comptar amb mi?

Josep també era un home assenyat i prudent, fidel i complidor humanament i religiosa... Com a bon jueu actuava i vivia segons els criteris de la Llei de Moisès, segons -per tant- els voler de Déu...Emparant-se en això, Josep, se sentia prou justificat com per repudiar Maria...

Senyor, sempre adreces la teva veu al meu cor, la teva Paraula, i jo, sovint, m’hi faig el sord. Obra'm els ulls, les oïdes i el cor a tots aquests “àngels”, a tots aquests missatgers que poses en el camí de la meva vida. Ajuda’m a distingir-los, identificar-los i acollir-los... Ajuda’m a fer-me meves les teves propostes, per més desassenyades que, com a Josep, em puguin semblar.

(D’un whatssap del V.G)

DIMARTS DE LA SEGONA SETMANA DE QUARESMA

Mt 23, 1-11

El més important d'entre vosaltres, que es faci el vostre servidor.

EN TOT SERVIR I ESTIMAR... Sense donar la nota ni cridar l’atenció; sense cercar l’assentiment, menys encara que algú aplaudeixi la meva decisió; sense pretendre, ni esperar cap recompensa.

Som aquí per canviar les coses. Som aquí per fer que la vida, la relació entre les persones  amb les que compartim la vida, els estudis, el treball, l’amistat, el veïnatge, els projectes, la fe... s’hi adigui més amb el somni de Déu, amb el projecte de Déu!

Gràcies, Bon Déu, per totes les persones que fan de la teva Paraula la seva brúixola, el nord de les seves existències i per haver-les posat a prop meu, en els camins de la meva vida. Gràcies pel seu coratge i per la seva generositat; gràcies per llur creativitat alhora de establir ponts i crear nous camins per l’amor (sobretot en aquells espais, situacions, relacions que em semblaven impossibles de restaurar...). Gràcies, Senyor, per fer-te present a la meva vida mitjançant el seu testimoniatge resplendent de servei i d’amor.

(D’un whatssap del V.G)

DILLUNS DE LA SEGONA SETMANA DE QUARESMA

Lc 6, 36-38

Perdoneu i sereu perdonats.

Enfilem la segona setmana d'aquesta nova Quaresma, camí que ens ha de servir per obrir la nostra vida a la desmesura de l'amor de Déu. Un Déu amb una abundor d'amor tan exagerada, que destrueix i perdona els nostres pecats. Un Déu amb tan i tan d'amor per donar..., que fins i tot ens fa capaços a nosaltres de perdonar com Ell.

Déu de bonesa, Tu -millor que cap altre- coneixes com la sement de la rancúnia ha fet arrels dins el meu cor... Tu saps que en la meva idea de justícia sovint hi barrejo la venjança. Prou has vist, Senyor, que en no poques ocasions, la meva malvolença impedeix que es guareixin les ferides... Senyor, cal que -un cop més- prenguis la iniciativa. Perdona'm!!! Que el teu amor ompli el buit del meu cor i m'ajudi a bategar en consonància amb el teu, al seu mateix ritme... El ritme de l'acollida, el diàleg, la reconciliació...l'amor!

(D’un whatssap del V.G)

DIUMENGE DE LA SEGONA SETMANA DE QUARESMA

Mt 17, 1-9

Aquest és el meu Fill, el meu estimat ...

Més enllà de l’imatge un pel emmelada de l’Infant Jesús del pessebre...; més enllà de l’idea de reduir Jesús a un profeta revolucionari o d’un Jesús-home-bo...; ¿Volem saber de debò qui és?

Podem començar per escoltar què hi diu el Pare del Cel: “aquest és el meu Fill, el meu estimat,en qui m’he complagut...”

Senyor, oh Crist... Tu ets el Fill. Tu ets l’estimat del Pare. D’aquesta realitat, d’aquesta veritat sorgeix la teva força, el teu coratge, la teva alegria...

Senyor, com Pere al Tabor, vull romandre sempre amb Tu.

Oh, Crist! Com tu, vull saber-me i sentir-me fill estimat del Déu de l’amor i de la vida, de la tendresa i de la misericòrdia.

Ajudeu-me, Bon Déu, a viure i actuar en conseqüència d’allò que dic creure i conec. Que transfiguri la meva vida segons la vostra, segons el vostre amor.

(D’un whatssap del V.G)

DISSABTE DE LA PRIMERA SETMANA DE QUARESMA

Mt 5, 43-48

Estimeu els vostres enemics...

És en Déu de qui he aprés el que és estimar.

Més enllà d’una emoció, molt més que un pur sentir..., ¿com assolir fer de la nostra capacitat d’estimar una veritable opció de vida?

La resposta és ben simple.... estimant com el Crist. Amb la desmesura del seu amor, sense límits, tot ell excés. Donant tot el que te, tot el que és, LA VIDA!

Senyor, oh Crist! AMOR sense límits! Ensenya’m a estimar com Tu. Ajuda’m a deixar enrere els dubtes i les pors; els càlculs massa acurats d’allò que crec que m’han de donar per haver “estimat-sense-esperar-res-a-canvi”. Ensenya’m a estendre la meva mà i oferir-la a tot aquell que prop meu em pugui necessitar. Com Tu, vull passar per la vida dels altres fent el bé, de tots els altres! Ensenya’m a lliurar la meva vida com ho fas Tu. Del tot i amb respecte, sense bescanviar res.

Senyor, oh Crist! AMOR sense límits! Ensenya’m a estimar com Tu estimes, perquè estimant els altres, qui no el conegui, tasti el teu mateix amor.

(D’un whatssap del V.G)rés el que és estimar.

Més enllà d’una emoció, molt més que un pur sentir..., ¿com assolir fer de la nostra capacitat d’estimar una veritable opció de vida?

La resposta és ben simple.... estimant com el Crist. Amb la desmesura del seu amor, sense límits, tot ell excés. Donant tot el que te, tot el que és, LA VIDA!

Senyor, oh Crist! AMOR sense límits! Ensenya’m a estimar com Tu. Ajuda’m a deixar enrere els dubtes i les pors; els càlculs massa acurats d’allò que crec que m’han de donar per haver “estimat-sense-esperar-res-a-canvi”. Ensenya’m a estendre la meva mà i oferir-la a tot aquell que prop meu em pugui necessitar. Com Tu, vull passar per la vida dels altres fent el bé, de tots els altres! Ensenya’m a lliurar la meva vida com ho fas Tu. Del tot i amb respecte, sense bescanviar res.

Senyor, oh Crist! AMOR sense límits! Ensenya’m a estimar com Tu estimes, perquè estimant els altres, qui no el conegui, tasti el teu mateix amor.

(D’un whatssap del V.G)

DIVENDRES DE LA PRIMERA SETMANA DE QUARESMA

Salm 130 (129)

“... són del Senyor la misericòrdia, l’amor fidel i la redempció generosa...”

Misericòrdia, paradoxalment, és una paraula important dins la Quaresma i alhora que fem servir ben poc en el llenguatge col·loquial quotidià.

Déu te sempre dins el cor el febles, els pobres, els miserables... El Déu dels Cristians no és una màquina expenedora de favors i capricis, menys encara una idea un concepte abstracte i fred, tampoc un Déu “empanat”, distret i absent... que no s’entera!

El Déu d’Israel, el Déu de Jesús, viu com a propi tot allò que ens passa, sent dins el seu propi cor tot el nostre dolor, les nostres pors i neguits, les angoixes, les tristeses... Això el fa ser un Déu sensible i especialment acollidor. Un Déu que respon sempre que t’atanses a Ell.

En Tu, Senyor, hi ha un Cor immens per acollir-me. I en saber-me acollit i estimat... GUARIR-ME.

Dins el teu cor, en saber-me estimat pel teu excés d’amor, trobo l’alegria que li cal a la meva tristesa; trobo la llum pels dies que tot se’m fa fosc o aquells en els quals apareixen núvols de tempesta. Hi ha perdó pel meu pecat. Hi ha amor que esdevé servei i trenca el meu aïllament insolidari. Hi ha autenticitat de vida que enderroca les meves hipocresies. En Tu, Salvador meu, quan m’atanso a tu, quan em decideixo a obrir-me i confiar en Tu, només en Tu... és aleshores que trobo Festa i Vida.

Ajuda’m a fer aquest pas de confiança vers Tu!

(D’un whatssap del V.G)

DIJOUS DE LA PRIMERA SETMANA DE QUARESMA

Salm 138 (137)

“Quan jo t'invocava, m'has escoltat”

Quan de petit/petita vaig anar a catequesi, allí vaig aprendre que pregar és parlar amb Déu com ho fem amb les altres persones.

Amb el temps m’he adonat que no era la millor de les maneres

Quan vull parlar amb els altres..., de vegades no m’agafen el mòbil! Sovint he d’insistir i tornar a trucar o enviar-li uns quants whatsapps.

Hi ha persones que per més fort i clar que els hi parlem continuen sordes, ni ens senten, perquè no volen, ni ens entenen per les mateixes raons.

Crec que, pel que fa a una gran majoria, hi ha una gran diferència entre parlar amb Déu i fer-ho amb els altres.

De fet, aquesta diferència és sempre a millor!

El fet diferencial, Senyor, tal vegada és un petit però important matís. Resar, parlar amb Tu, no és com parlar amb una altra persona qualsevol... ÉS PARLAR COM UN AMIC PARLA A UN ALTRE AMIC... (St. Ignasi de Loiola); “TRATAR A SOLAS CON QUIEN SABEMOS QUE NOS AMA... (Sta, Teresa d’Àvila). La diferència és subtil i petita però transcendent. Parlar amb algú que sé que m’estima, com un amic a un altre amic...

És així que per parlar amb tu no em cal demanar “hora de visita”, o la tanda en una qua. No em cal demanar permís, menys encara haver de fingir un posat per parlar amb Tu, perquè com amb l’amic, amb qui m’estima, em sé acollit i comprés, sé que sempre ets disponible i que quan et necessito et trobo. Sempre tens les oïdes i el cor oberts per a mi. En Tu, en la teva Paraula, trobo resposta als meus desigs més sincers i autèntics...

Senyor...

Però si és així de fàcil... perquè em continua costant tant de pregar?

Bon Déu, fes-me dòcil als teus ensenyaments. Que sàpiga cercar i trobar en els teus grans amics (les santes i els sants) mestres de l’oració de qui poder aprendre tant i tant... Que no em limiti a dir que em costa o que no en sé i ho deixi estar... Que tingui veritable sed de Tu com perquè no em faci tirar enrere, l’esforç que hauré de fer per aprendre a pregar, a parlar-te i escoltar-te...

(D’un whatssap del V.G)

DIMECRES DE LA PRIMERA SETMANA DE QUARESMA

Lc 11, 29-32

“... ells es van convertir quan Jonàs els predicà; i aquí hi ha alguna cosa més que Jonàs.”

PENITÈNCIA: un mot -certament- gens de moda i, alhora, persistentment present al llarg de la Quaresma.

CONVERSIÓ, CANVI... dos termes que també formen part del vocabulari quaresmal.

Deixar enrere “les velles costums”, “els estils de vida egoistes”..., expressions típiques dins el fraseològic d’aquest temps litúrgic. I si el punt de vista no és tant de mirar enrere com de fer-ho cap endavant trobarem frases del tipus “prendre nous camins”, “ser generosos amb el que Déu ens ofereix”...

Pot passar-nos que aquests mots i expressions ja no ens afectin... Els tenim tant sentits, ens han servit de tant poc o de res altres anys...

Canviar sempre se’ns fa feixuc. Sols si contemplo la possibilitat d’un Déu-Persona (no idea abstracta) viu i present en la meva vida... Si és aquest Déu qui em convida a fer el canvi; quan Ell mateix esdevé la meta... Aleshores tot és diferent!

Ensenya’m. Senyor, a reconèixer els senyals de la teva bonesa i les petjades que d’ella has deixat a la meva vida. Obra’m el ulls a la teva presència amable, àdhuc en els moments i situacions més insignificants. Ajuda’m a conèixer el teu AMOR DESMESURAT i que m’ofereixes de viure. Que no li tingui por! Que em deixi estimar per Tu. Que no m’amagui ni em justifiqui darrera l’excusa d’expressions que em semblen buides, o frases fetes que no m’han dut -fins ara- enlloc...

Que no tingui por al teu amor, que em deixi estimar per Tu!

(D’un whatssap del V.G)

DIMARTS DE LA PRIMERA SETMANA DE QUARESMA

Mt 6, 7-15

“... pregueu així: Pare nostre...”

Sé prou bé que per una vida cristiana “normaleta” la pregària personal i quotidiana és necessària. Més encara, si vull una veritable Quaresma, autèntica i sincera, la pregària aleshores esdevindrà imprescindible. La cosa és que... resar no sempre m’és fàcil. De vegades em sembla quelcom infantil. D’altres quelcom de l’àmbit de la superstició, sobretot quan el que faig és repetir paraules que no sento dins meu i que a prou feines tenen cap sentit per mi.

Sovint, quan dic que reso, tinc la sensació de parlar tot sol (tota sola) perquè no sé deixar ni espai ni temps per a Déu...

Si vull una vida cristiana “normaleta”, si vull una Quaresma de debò... Potser em caldrà APRENDRE a PREGAR, que MAI voldrà dir, només, aprendre’m pregàries de memòria!

Pare, ensenya’m a pregar. A parlar amb Tu, com un amic parla a un altre amic. Amb confiança, amb serenor... No sé si ha de ser amb poques o moltes paraules, però segur que ha de ser amb el cor obert,  ben sincerament. Posant-me a les teves mans, sense por. Acollint-te com a Pare tot acceptant el que això significa... El fet de deixar-me fer pel teu Esperit per esdevenir germà de tots els homes i dones.

Pare, fes-me prou humil com per acceptar que puc aprendre molt de Tu, que necessito el teu mestratge... Fes-me prou humil, Senyor, com per acceptar-te com a Pare i l’altre com a germà.

(D’un whatssap del V.G)

DILLUNS DE LA PRIMERA SETMANA DE QUARESMA

Mt 25, 31-46

“... tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi.”

Cert! A Déu el podem trobar en la grandesa de la creació, en l’estètica arquitectònica de les grans basíliques i també en la dels petits oratoris i ermites; també en les celebracions sacramentals, quan et reculls en la intimitat de la teva pregària o a la Sagrada Escriptura; clar que si! Però sense menystenir totes aquestes experiències, el Déu que es revelà plenament en Jesús de Natzaret vol ser trobat en realitats ben concretes, tal vegada menys “sagrades” i alhora més “humanes”. Enfortits en l’amor i el servei pels sagraments i la pregària, Déu espera ser trobat en aquell que a causa de la crisi econòmica s‘ha quedat sense feina, sense llar..., en el malalt que no te esperança de guarició, en l’emigrant clandestí, en el jove que ha perdut el nord de llur vida, en la dóna o l’infant maltractats per qualsevol tipus de violència o abús... És en ells, en tots ells, els darrers i els qui pateixen, on pots tenir la certesa que Déu es deixa trobar.

Senyor, pregar, em costa. Tu no vols que em tanqui dins meu i ets el primer que m’anima a obrir els ulls i tocar de peu a terra. Quan et puc sentir dins meu, Tu em convides a mirar fora de mi, vers els altres, i aprendre a esguardar-los amb els teus ulls. La teva Paraula m’anima a viure la teva presència en el qui pateix i em necessita, i en ells servir-te i estimar-te a Tu.

Senyor, tu m’ensenyes que l’almoina no és donar el que em sobra sinó servir aquells que el món i els homes hem ferit de la mateixa manera que ho faria a Tu.

Que sàpiga fer-ho, Senyor! Que vulgui fer-ho!

(D’un whatssap del V.G)

DIUMENGE PRIMER DE QUARESMA

Mt 4, 1-11

Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final tenia fam.

Després del 40 dies que durà aquell diluvi de l’Antic Testament, Déu fa un nou pacte amb tots els éssers vius.

Fou també després de 40 dies que el profeta Elies, decaigut i vagant pel desert, finalment trobà Déu.

El profeta Jonàs, en Nom de Déu, oferirà als ciutadans de Nínive 40 dies, com a termini, per la seva conversió i canvi de vida.

També Jesús romandrà 40 dies al desert cercant, en la intimitat plena amb el Pare, el sintonitzar plenament i absoluta amb el Projecte de Déu. Cercant del Pare tot allò que li caldrà per assumir la seva missió.

Gràcies, Bon Déu, pel temps que m’ofereix la Quaresma. Queda’t amb mi i ajuda’m a ser seriós i coherent amb les decisions que pugui prendre, que no faci volar coloms i toqui de peus a terra. Si Tu restes amb mi, si em deixo trobar per tu i no continuo amagant-me en els meus errors, febleses i limitacions, en el meu pecat... Si camino - decidit - al costat teu en aquells que em necessiten... descobriré (o redescobriré) el valor de la FELICITAT que m’ofereix el teu projecte de vida, participar de la teva Missió.

Senyor, Jesús, vull viure aquests 40 dies al teu costat!

(D’un whatssap del V.G)

DISSABTE DESPRÉS DE CENDRA

Lc 5,27-32

No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors.

Quaresma és temps per prendre decisions i canviar. Acabar amb les possibles falsedats que hi hagi a la meva vida, enganys, hipocresies... És temps de descobrir (per primera vegada o de nou) el camí que Déu m’ofereix i, amb el seu ajut, posar-me en marxa.

Senyor, no me’n se avenir, que surtis al meu encontre. Em coneixes prou i malgrat això em crides pel meu nom. No perds el temps en “llegir-me la cartilla” i tirar-me a la cara les meves febleses i limitacions. No et canses de creure en les meves possibilitats tot fent-me confiança per tal de tornar a Tu i viure el teu amor i la vida nova a la qual m’hi convides.

Gràcies, Senyor! Gràcies!

(D’un whatssap del V.G)

DIVENDRES DESPRÉS DE CENDRA

Is 58,1-9a

¿D’això en dieu un dejuni, un dia agradable al Senyor?

Se’ns fa tan estranya, avui dia, la idea del dejuni... Tan fora de lloc... Bo i la crisi econòmica, tot el que ens envolta ens convida a consumir, comprar, tenir, gastar... I en arribar la Quaresma l’Església em parla de dejunis i abstinències...

perquè un dejuni que no entenc, que em sembla absurd?

El dejuni no és màgic, però m’ajuda a comprendre que jo puc ser qui prengui les decisions a la meva vida i no el que els altres em diguin, la pressió de l’entorn... Aprendre a renunciar m’ajuda a tenir el meu cor disponible pels altres, m’obre a la justícia, la solidaritat, el servei...

Aprendre a renunciar m’ajuda a obrir-me a la teva Paraula, a descobrir la teva presència al meu entorn, en aquells que em necessiten... Pel dejuni, pot néixer una doll d’abundor i generositat dins el meu cor!

Al teu costat, Senyor, faré dejuni...

Amb el teu ajut, prendré les rendes de la meva vida, dels meus sentits...

I el teu amor obrirà el meu cor a romandre atent, com Tu, a les necessitats dels altres.

I aprendré a compartir amb qui ho necessita, el que sóc, el que tinc.

(D’un whatssap del V.G)

DIJOUS DESPRÉS DE CENDRA

Dt 30,15-20

Poso avui davant teu la vida i la felicitat, la mort i la infelicitat...

Ser una dona, un home de fe és una experiència radical. No ens podem instal·lar en la tebiesa, “ara si, ara no”, “en això si, en allò no”...

Cert que Déu és pacient, que és amb nosaltres ens guia i acompanya...

La Quaresma, però, ens convida sempre a un canvi profund i autèntic. És temps per decidir-nos si som amb Déu o si optem per prescindir d’Ell. Si acceptem la vida abundosa que Ell ens ofereix o si preferim tenir-lo a Ell com “objecte de decoració” i "apoltronar-nos" en la mediocritat.

Tu em coneixes prou, Senyor de la Vida!

Sóc enmig d’una cruïlla, sense tenir gens clar què vull. Aconseguiré vèncer les meves pors i decidir-me a deixar-me envair  per la teva tendresa?

Senyor, no em deixis sol! Que pugui sentir la teva presència, l’escalf del teu Amor que m’enforteix i m’encoratja!

(D’un whatssap del V.G)

DIMECRES DE CENDRA

Mt 6,1-6.16-18

I el teu Pare, que veu tot el que és secret, t'ho recompensarà.

Avui comença un temps per intensificar la qualitat de la nostra vida espiritual; per retrobar l'equilibri, l'entusiasme, les ganes... Creus que pot valdre la pena intentar-ho? O com en d'altres ocasions tens por de que tot quedi en no res?

No pateixis! No tinguis por de que aquesta Quaresma acabi sent una pèrdua de temps: Déu, el teu Pare, és amb tu! Ell t’acompanya en el teu compromís, en el teu esforç, en el teu canvi.

Avui, Dimecres de Cendra, inici de Quaresma, avançant ja des d’ara vers la Pasqua, rep la Cendra sense por. 

Compromet-te amb decisió en aquest viatge de quaranta dies.

Amb tu, Déu i Pare meu,

tindré la gosadia de començar.

Amb tu, Déu meu, 

que ets el principi i la fi,

tindré la força per caminar,

tindré la força per avançar,

tindré la força per canviar.

Amb tu, Déu meu, que et llum,

tindré la pau i la serenor que em cal per pensar i pregar, servir i estimar!

(D’un whatssap del V.G)