PASQUA 2014

Jo 20,1-9

... ho veié i cregué!

Hi ha un abans i un després. Un temps dins el qual la mort hi regna i un temps en el qual la  Vida de Déu hi és present en tal mesura, que la mort física deixa de ser definitiva.

Els senyors de les guerres, dels diners i del poder... cert, continuen actuant i fent de les seves. D’ençà de la Pasqua del Crist, però, sabem qui te la darrera Paraula: Déu, Pare del Crist, és l’amo i el Senyor. Jesús sols ha estat el primer de tots. Per Ell, i en Ell per tots nosaltres, comença el temps de la profusió del Viure de Déu, el temps de la joia que mai, res ni ningú, ens podran prendre.

Jesús. oh Crist, en la teva Pasqua s’esvaeixen les pors, la traïció, el dolor...

Per la teva Pasqua puc lloar l’Esperança que venç de llarg tota tristesa.

Per la teva Pasqua sóc convidat a la Vida de Déu i, la PUC viure!

En la teva Pasqua el gènere humà et lloa i dóna gràcies...

Si! Avui, Senyor, la teva Resurrecció venç les meves pors, els meus neguits, les meves sofrences. Avui, oh Crist, l’esclat de LLUM de la teva PASQUA il·lumina la meva esperança.

No he d’esperar a morir-me per abastar la teva VIDA NOVA.

No he d’esperar a morir-me per aprendre a estimar com tu, a viure com Tu.

No he d’esperar a morir-me per viure la meva pasqua particular, el meu pas de l’hipocresia a l’autenticitat i la transparència, de l’egoisme i l’orgull a l’humilitat i el compartir, de l’autocomplaença a l’AMOR-SERVEI. Avui, Jesús-Senyor, aprenc a renéixer en Tu.

GLÒRIA I LLOANÇA A TU, OH CRIST.

(D’un whatssap del V.G)