El qui m'ha enviat és amb mi
En començar la Quaresma vàrem esguardar Jesús caminant pel desert cercant de sintonitzar
més plenament amb el Pare i llur projecte d’amor. Ara, quan ens acostem a la
Pasqua, tot creixent (en el relat de l’Evangeli) l’oposició a Jesús, ens adonem
de l’evidència que l’intimitat, la unió,
del Pare i el Fill ha estat una realitat constant en Jesús de Natzaret.
Pel Crist, Déu, no és una idea abstracta i llunyana. No és, tampoc, una
mena de paraigües que es fa servir quan ens convé...
Pel Crist, Déu, és una presència incessant. En això rau la seva
fortalesa, per això res ni ningú el pot fer tremolar...
Jesús, oh Crist, vull viure com Tu vares viure... Ensenya’m, ajuda’m...!
Ensenya’m a tenir sempre present el Pare en la meva vida.
Ensenya’m a saber organitzar-me de tal manera, que, cada dia i sempre,
tingui un moment per Ell...
Que aprengui de la teva confiança incondicional a obrir-me més a Ell i
confiar-hi jo també!
Sé, Senyor, que per poder assumir
el risc de viure l’Evangeli, per entomar i
afrontar sense pors la creu i el fracàs, he d’aprendre a viure com Tu.
Sense armes de cap mena, armats però, com Tu, només amb la força i el poder de
l’AMOR.
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada