Translate

dissabte, 26 d’abril del 2014

PARE NOSTRE DE LA PROFESSORA i DEL PROFESSOR

PARE NOSTRE QUE ESTÀS EN EL CEL, comencem el nostre treball d’avui amb la teva presència.
SIGUI SANTIFICAT EL VOSTRE NOM, que et lloïn els nostres alumnes i et beneeixin per la seva vida i per la nostra. Que el teu nom de Pare es faci visible a la convivència familiar de la nostra comunitat educativa.
VINGUI EL TEU REGNE, que Jesús va anunciar, va començar i ens va confiar.  Que les nostres aules siguin l’avanç d’una societat renovada.
FACIS LA VOSTRA VOLUNTAT així en la terra com en el cel. Que nosaltres siguem la teva mà. Convivint i col•laborant en la nostra comunitat educativa,  com a professors amb els teus fills i filles pels camins de la llibertat.
DONEU-NOS EL NOSTRE PA DE CADA DIA, el pa de la taula familiar, el pa de la veritat, de l’amistat, el pa de la justícia i de la llibertat, el pa dels ideals i els valors per compartir-los cada dia amb els alumnes que ens confies.
PERDONA LES NOSTRES CULPES com nosaltres perdonem. Perdona els nostres desànims i les nostres impaciències, que nosaltres comprenguem i perdonem els nostres alumnes.
NO ENS DEIXIS CAURE EN LA TEMPTACIÓ d’oblidar els marginats de la cultura, de no atendre a qui més ho necessita, a reduir-nos a ser funcionaris al servei d’una educació compromesa amb la vida.
LLIURA’NS DE QUALSEVOL MAL, del paternalisme que no deixa créixer en llibertat, de l’autoritarisme que domestica, esborrant l’originalitat de cada alumna i alumne i lliura’ns del mal de no estimar els nostres alumnes.

AMEN

dimarts, 22 d’abril del 2014

PREGUEM AMB ELS DITS

Fa uns 20 anys , Jorge Mario Bergoglio , bisbe de Buenos Aires i actual Papa Francesc va escriure una pregària molt senzilla que s'ha tornat molt popular a l'Argentina .
1 . El polze és el dit més proper. Comencem per pregar pels que estan més a prop nostre. Elles són les persones amb més probabilitats de tornar als nostres records . Pregar per les persones que ens són estimades és un " deure dolç"
2. Seguim amb l'índex. Preguem pels que ensenyen, els que participen en l'educació i l'atenció mèdica: per als mestres, professors, metges i sacerdots (catequistes). Necessiten suport i saviesa perquè puguin mostrar el camí correcte als altres. No els oblidem en les nostres pregàries .
3. El dit del mig, el més llarg. Ens recorda els nostres líders. Preguem pel President, pels diputats, pels empresaris i administradors. Ells són els que dirigeixen els destins del nostre país i són responsables de l'orientació de l'opinió pública. Necessiten l'ajuda de Déu.
4. El quart dit és el dit anular. Si bé això pot sorprendre a la majoria de la gent és el nostre dit més feble, i qualsevol professor de piano ho pot confirmar . Hem de recordar-nos de pregar pels febles, pels que tenen una gran quantitat de problemes a resoldre o estan en mig d'una greu malaltia. Necessiten les nostre pregàries durant tot el dia i tota la nit. Mai no haurà massa pregàries per aquestes persones. També ens convida a pregar pels casaments.
5 I finalment, no és el nostre dit petit, el més petit de tots els dits, tan petit com hem d'estar davant de Déu i dels altres. Com diu la Bíblia, "els últims seran els primers". El dit petit hi és per recordar-nos que hem de pregar per nosaltres mateixos . És només quan nosaltres hem pregat pels altres quatre dits, que es pot identificar millor les nostres necessitats i per tant pregar per nosaltres.
(traducció lliure)

diumenge, 20 d’abril del 2014

PASQUA 2014

Jo 20,1-9
... ho veié i cregué!

Hi ha un abans i un després. Un temps dins el qual la mort hi regna i un temps en el qual la  Vida de Déu hi és present en tal mesura, que la mort física deixa de ser definitiva.
Els senyors de les guerres, dels diners i del poder... cert, continuen actuant i fent de les seves. D’ençà de la Pasqua del Crist, però, sabem qui te la darrera Paraula: Déu, Pare del Crist, és l’amo i el Senyor. Jesús sols ha estat el primer de tots. Per Ell, i en Ell per tots nosaltres, comença el temps de la profusió del Viure de Déu, el temps de la joia que mai, res ni ningú, ens podran prendre.
Jesús. oh Crist, en la teva Pasqua s’esvaeixen les pors, la traïció, el dolor...
Per la teva Pasqua puc lloar l’Esperança que venç de llarg tota tristesa.
Per la teva Pasqua sóc convidat a la Vida de Déu i, la PUC viure!
En la teva Pasqua el gènere humà et lloa i dóna gràcies...
Si! Avui, Senyor, la teva Resurrecció venç les meves pors, els meus neguits, les meves sofrences. Avui, oh Crist, l’esclat de LLUM de la teva PASQUA il·lumina la meva esperança.
No he d’esperar a morir-me per abastar la teva VIDA NOVA.
No he d’esperar a morir-me per aprendre a estimar com tu, a viure com Tu.
No he d’esperar a morir-me per viure la meva pasqua particular, el meu pas de l’hipocresia a l’autenticitat i la transparència, de l’egoisme i l’orgull a l’humilitat i el compartir, de l’autocomplaença a l’AMOR-SERVEI. Avui, Jesús-Senyor, aprenc a renéixer en Tu.
GLÒRIA I LLOANÇA A TU, OH CRIST.

(D’un whatssap del V.G)

dissabte, 19 d’abril del 2014

DISSABTE SANT 2014

Avui no hi ha Eucaristia... Ni celebrem cap sagrament. Tot s’atura i resta en silenci. El record de la Creu i mort del Crist ens proposa un silenci, no pas buit, sinó ple d’esperança... La història de Jesús de Natzaret potser si acaba en aquell sepulcre excavat a la roca, nou, per estrenar. Però com la llavor colgada al terra germina i fa néixer una nova vida, la vida que Jesús ha lliurat per amor engendra, germina i fa possible la Vida Nova de la RESURRECCIÓ.

Avui, Senyor, els signes i la litúrgia ens fan viure la sensació de buidor que provocà en els deixebles que et quedaven, la teva absència després de veure’t morir a la creu i el teu cos sepultat. Imaginant la buidor de la meva vida sense Tu, me’n adono de la falta que em fas. Sense Tu tot pren un color diferent... La vida torna a ser en “blanc i negre” i tot te regust de res.
Sóc aquí, amb un cor assedegat de la teva Llum i una vida afamada de la teva Vida!

(D’un whatssap del V.G)

divendres, 18 d’abril del 2014

DIVENDRES SANT 2014

Jo 18,1-19,42
Allà el crucificaren, juntament amb dos més...

Dalt del Calvari, entre dos criminals, com si en fos un més..., havent-lo abandonat pràcticament tots els seus..., sembla que tot s’acabi..., que tot hagi estat per a res...
Se’ns escapa... El nostre enteniment no acaba de comprendre aquest actuar de Déu... En el dolor del Crist, el seu escollit, el seu estimat, en qui s’ha complagut... En el dolor del Crist, Déu sent com a seus tots els mals de la humanitat. A la creu no només mor Jesús. Amb Ell hi són també totes els qui són víctimes de les injustícies dels homes i del món...
En la mort cruel i dolorosa del Crist, però, la desesperació no aconsegueix vèncer la partida i instal·lar-se en el seu cor... Malgrat tot el dolor, la tristesa, l’abandonament dels seus..., en el cor de Jesús encara hi ha espai per confiar en un Déu, tot Ell tendresa, misericòrdia... PARE! PERDONA’LS!
Senyor Jesús, oh Crist, Tu em coneixes.
Un dia de la meva vida em vas oferir el teu Evangeli i la possibilitat d’una Vida Nova per viure-la ja, ara i aquí. I jo, com en tantes coses, em vaig quedar amb un peu dins i un altre fora.
Tu em coneixes... massa atabalat i capficat en altres coses quan et continuen empresonant injustament en aquells que avui continuen sent víctimes dels mateixos homes...
Tu em coneixes... massa prudent i assenyat com per a dir res quan avui et continuen insultant i menystenint en el menyspreu a tants i tants germans meus marginats...
Tu em coneixes... tan prudent, volent nedar i guardar la roba, quan no són pas pocs els qui avui se senten abandonats de tothom...
Tu em coneixes... girant els meus ulls i el cap per no veure i ignorar les injustícies i les tortures que ben aprop meu altres pateixen...
Tu em coneixes... com m’escapoleixo de tot, quan no hi fico cullerada, davant les condemnes que altres fan a companys meus quan malparlen d’ells, els judiquen, acusen i condemnen en processos tan injustos com el teu...
Tu em coneixes... i si hagués estat fa dos mil anys allí... també t’hauria abandonat...
Jo et conec... i sé que, malgrat tot el que t’he fallat, fallant als meus germans que em necessiten, dins teu, en el teu cor... encara hi ha espai per mi... el teu amor em continua perdonant des de la teva creu i em convida a una Nova Vida...
G R À C I E S.

(D’un whatssap del V.G)

dijous, 17 d’abril del 2014

DIJOUS SANT 2014

Jo 13, 1-15
Després de rentar-los els peus (...) els digué: ¿Enteneu això que us he fet?

I nosaltres, arribem a entendre el gest de Jesús? El rentament de peus als deixebles en el marc del Sopar Pasqual ens fa comprendre qui és aquest Jesús de Natzaret i què és allò que vol: LLIURAR LA VIDA! Fer del seu viure un VIURE PELS ALTRES!
¿Som, de debò, capaços de capir a qui ens diu que la vida només mereix la pena de ser viscuda si es viu des del SERVEI, des de l’AMOR que tot ho dóna i que no espera ser rescabalat, des del LLIURAMENT incondicional?
No són pas els meus peus, Senyor, als qui els cal de ser rentats. Més aviat és el meu cor i la meva manera de pensar i actuar. Em resisteixo a comprendre que la vida és amor que es rep i es regala. Sense fer càlculs, planificacions, programacions..., sense crear-me expectatives de cap mena. Sense cap limitació!
Senyor, és cert que m’han dit, des de sempre, que has donat la vida per mi, que m’has estimat tant que has lliurat la teva vida a la creu, per mi! Em costa, però, d’acceptar-ho, de creure-m’ho del tot... Em costa de viure-ho en primera persona... PER MI? Sense límits? Fins a vessar la sang?
Algú va dir... “Creu que el Crist ha nascut per tu, i tu tornaràs a néixer. Creu que ha mort i ressuscitat per tu, i la teva vida serà totalment nova i distinta!
(D’un whatssap del V.G)

dimecres, 16 d’abril del 2014

DIMECRES SANT 2014

Salm 68 (69)
He esperat en va qui em compadís, no trobo ningú que em consoli.

Jesús és una persona d’una extraordinària lucidesa. Ell és coneixedor de tots els riscs que suposa l’haver acceptat la Voluntat del Pare i viure-la amb totes llurs conseqüències. Sap que l’oposició al seu Missatge és cada cop més i més gran. Sap que no són pas pocs els que volen la seva mort, el seu patir. La seva vida penja d’un fil. La lleialtat i el coratge dels seus haurien pogut apaivagar l’angoixa i la tristesa...
Han fugit!  No hi són! No pot comptar amb ells!
Perdó, Senyor! Tantes vegades, jo també, t’he deixat sol... Creies tenir en mi algú en qui poder comptar, però jo estava massa amoïnat per la meva benanança. Comptaves amb mi i jo, oblidant-me de la teva fidelitat, em cercava altres “senyors”, altres camins...
He ignorat, Senyor, la teva Paraula, els teus manaments..., la teva voluntat tot i conèixer-la.
Perdó, Senyor...
Perdó!

(D’un whatssap del V.G)

DIMARTS SANT 2014

Jo 13,21-33.36-38
Us ben asseguro que un de vosaltres m'ha de trair.

Tres anys llargs el grup dels Dotze van fer camí amb Jesús. Van compartir amb Ell l’experiència del primer anunci del Regne i els inicis de la seva “edificació”. Ells mateixos, de fet, en formaven part viva i activa d’aquest “construir el Regne de Déu”. Jesús els acollia en la seva intimitat. Més que cap altre dels deixebles i seguidors del Crist, els Dotze han tingut l’ocasió i la possibilita de viure en primera persona i ben de prop la força i la bellesa de l’Evangeli en viu!
Ara..., quan arriba l’hora de la veritat..., un d’aquell grup d’escollits el traeix. La resta, tret de Joan... fugen i l’abandonen...
Quan més hi penso en els darrers dies de la teva vida, Senyor, més em fixo en la figura i el paper de Judes, en la seva traïció... En com els altres també van fugir i en aquell que es va omplir la boca de fidelitat a la teva persona i que et va negar tres vegades...
Jo..., ben segur, sóc com ells. Ni pitjor ni millor... Si! Com Judes i la resta, jo també he tingut i he viscut l’experiència joiosa i poderosa de la Llum, el Amor i la Vida que venen de Tu. El Consol, l’Alegria, la Felicitat i la Pau...! Jo, igual que ells, però, sento i visc també, l’experiència de com és de fàcil escollir la foscor...
Senyor, oh Crist, sóc ací, amb tots els meus dubtes, inseguretats, incerteses i pors... Sóc ací, parlant amb Tu, fent pregària, confiant que només Tu pots eixarcolar, del meu cor i de la meva vida, les meves infidelitats i traïdories.

(D’un whatssap del V.G)

dimarts, 15 d’abril del 2014

DILLUNS SANT 2014

Jo 12,1-11
...Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s'omplí de la fragància d'aquell perfum.
Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué:
Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres?

Maria de Magdala expressa el seu amor al Crist de la manera que ella sap: amb tendresa i perfum. Judes, però, no ho sap entendre. Ell tot ho mesura i fa els seus càlculs... Judes no sap estimar, o potser no vol estimar... La cosa és que no sap percebre la força dels gestos “inútil” i generosos...
Judes vol controlar-ho tot, vol que tot sigui sota la seva perspectiva i la “lògica” de la desmesura de l’amor no te cap mena de sentit, és absurda, il·lògica, inútil...
Senyor, que sàpiga triar, Com Magdalena, el camí, l’opció de la bogeria de l’amor. Que en l’amor i el servei no busqui el comprendre-ho tot, menys encara el segui cap mena de formulació que pretengui un resultat concret... En l’amor que tot ho dóna hom no pot pretendre mantenir el control, preveure el futur... Cal ser molt humil per acceptar-ho!  Ajuda’m, Senyor! Vull manifestar-te el meu amor, perquè t’estimo! Que no em facin por ni el ridícul, ni l’absurd, ni el que els altres puguin pensar o dir... Fes-me lliure per expressar l’agraïment per l’experiència única de saber-me estimat per Tu.

(D’un whatssap del V.G)

diumenge, 13 d’abril del 2014

DIUMENGE DE RAMS

Mt 21, 1-11
Beneït el qui ve en nom del Senyor!

Davant Jesús la reacció pròpia és d’alegria, joia, agraïment, festa...
Hem sentit a dir tot allò de meravellós que Ell va fer en nom de Déu...
Ens admira el seu estil directe i planer...
Ens complau el fet que ofereixi a tothom, essent tan diferents, la possibilitat de canviar les nostres vides, de millorar i fer.nos créixer com a persones...
Celebrem que en Jesús s’hagi fet realitat el projecte de Déu, el somni de Déu per la humanitat: un món, una vida d’amor i pau per tothom...
Vull expressar-te la meva joia! Tu, Senyor, coneixes els més íntim de mi mateix. Saps quins són els meus desigs més sincers i autèntics. Has volgut entrar a la meva vida, malgrat tot... Coneixent-me com ningú no t’has avergonyit de mi..., m’has acollit i estimat, sense retrets ni fer preguntes.... tal com sóc! Has dut a la meva vida el do de Déu!
Ara, Senyor, vull ser valent, decidit, agosarat per dir ben fort com t’estimo!
No vull amagar-me més, ans al contrari, vull dir ben alt les meravelles que has fet en la meva vida. Que tothom sàpiga que m’has alliberat! Vull que la meva vida sigui testimoni de la teva bondat vers mi. No deixis, Senyor, de donar-me l’empenta que em cal per fer-ho!

(D’un whatssap del V.G)

DISSABTE DE LA CINQUENA SETMANA DE QUARESMA

Jo 11, 45-56
¿No us adoneu que val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble?

Pel que fa al procés de Jesús, coincideixen dues forces a la Jerusalem d’aquell temps. Per una banda, els adversaris de Jesús han esgotat la paciència amb Ell, ja no suporten més el seu ensenyament i el seu estil de vida. Ambdós estan aconseguint cada cop més seguidors. Per altra banda, Jesús, està tan convençut del projecte de Déu, tan en sintonia, que res, ni ningú el farà anar enrere... Ni, tot i ser-hi, la por al dolor i a la creu podran trencar i rompre l’autenticitat i integritat del Crist.
Volen llevar-te la vida, Senyor... Mai ho haurien aconseguit, però, si Tu no estiguessis disposat i decidit a donar-la. A lliurar-la com a mesura de la desmesura del teu excés d’amor...
Quan hi penso i comprenc que Tu estàs disposat a morir per mi, aconsegueixo copsar el mínim de la grandesa del teu amor. Començo a prendre consciència que en la teva mort, i en el lliurament de la teva vida, és on la meva te possibilitat de ser guarida i salvada, si em deixo estimar i visc segons aquest amor desmesurat.
Senyor, oh Crist! Que no em faci por el teu amor. Que no m’espantin les conseqüències d’acceptar-te a Tu i el teu Evangeli en la meva vida. Fes-me fort! Fes-me teu!
(D’un whatssap del V.G)

divendres, 11 d’abril del 2014

DIVENDRES DE LA CINQUENA SETMANA DE QUARESMA

Jo 10, 31-42
I, en aquell indret, molts van creure en ell.

Malgrat tot, creure, per a no pas poca gent, és una opció assenyada.
Malgrat els escàndols que, de vegades, es donen en el si de l’Església, per homes d’Església...
Malgrat la pressió per viure de cara a la galeria...
Malgrat haver estat educats més a desconfiar que no pas a confiar...
Malgrat tot... encara queda molta gent intel·ligent, que no fa les coses a la babalà...
gent que actua ben correctament en llur vida i que ha fet opció per confiar en el Déu que el Crist ens donà a conèixer.
Jesús, oh Crist! Clar que hi crec en Tu! A hores d’ara ja no ho faig per tradició familiar ni per cap altra mena de pressió, menys encara per afany d’imitació de ningú.
Crec en Tu perquè has dut llum, tendresa i misericòrdia a la meva vida. Crec en Tu perquè lluny de jutjar-me i condemnar-me, m’aculls i em dones noves oportunitats, Crec en Tu perquè, infatigable, insisteixes en guarir-me malgrat jo no pari de furgar i furgar en la meva pròpia ferida...
Crec en Tu perquè, sense por, vas plantar cara al pecat i al mal del món... I això m’esperona!
Crec en Tu perquè has obert la meva vida a la teva Vida!
Crec en Tu perquè en prendre consciència que Tu creus en mi, jo crec més en mi mateix!
Gràcies, Senyor, per creure en mi! Gràcies per donar-me la possibilitat de creure en Tu!

(D’un whatssap del V.G)

DIJOUS DE LA CINQUENA SETMANA DE QUARESMA

Jo 8, 51-59
Ells van agafar pedres per tirar-les-hi (a Jesús)...

Ja ens ho diu l’Eclesiastès..., hi ha un temps per a cada cosa... Un temps per cercar. Un temps per escoltar. Un temps per pensar. Un temps per considerar els pros i els contres. Però no ens hi podem passar la vida en donar voltes i voltes a les nostres possibles determinacions. Cal que hi hagi, també, un temps per decidir. Per prendre posició. Per quedar-se dins o fora. Comprometre’s o deixar-ho estar.
Quan la proposta de l’Evangeli és clara, cal prendre posició. No et pots instal·lar eternament en el dubte. Cal decidir-se.
Amb Ell o en el seu contra. No hi ha mitges excuses!
Tinc por, Senyor. Sóc partit pel mig i estic del tot indecís. Prou sé que només en Ti hi ha veritable Vida i Joia. Dins i fora meu, però, hi ha tantes circumstàncies que em pressionen per a què em faci enrere...
Tinc por; vull mirar-te als ulls i sentir-me esguarda’t per Tu... En Tu, sols en Tu, puc trobar la confiança que em cal i la pau del cor.
Senyor, vull ser sempre algú que et cerca.
I, després d'haver-te trobat, cercar-te encara, arreu.
Allibera'm de la il·lusió de "tenir-te" una vegada per sempre.
Dóna'm la força, el coratge, de recomençar de nou cada dia la recerca.
Cada dia he de cercar-te, trobar-te i fer-me trobar per tu. (A. Pronzato)

(D’un whatssap del V.G)

dijous, 10 d’abril del 2014

DIMECRES DE LA CINQUENA SETMANA DE QUARESMA

Jo 8, 31-42
...si el Fill us fa lliures, sereu lliures de debò.

Lliures de debò?
Veritable llibertat?
Tot plegat una mena de quimera impossible d’assolir?
Hi ha qui creu que la proposta de l’Evangeli que, amb el Crist, ens capacita a l’ésser humà , de deslliurar-nos del mal i de l’egoisme, per construir una vida d’esperança és poc més que pura ficció, quan no una autèntica fal·làcia.
Jesús, oh Crist, només en Tu he trobat l’estimar sense mesura, sols en Tu he copsat un esperit de veritable llibertat. Seguir les teves petjades em fa fort per deslliurar-me del meu egoisme, del pecat i de la buidor del meu viure.
La llibertat que Tu m’ofereixes, la que el teu Evangeli em proposa, és la única que em permet de veure’m a mi mateix i als altres tal com som i, malgrat això, no caure en la desconfiança ni en les pors.
Senyor... fes-me lliure, per tal de ser lliure de debò!

(D’un whatssap del V.G)

dimarts, 8 d’abril del 2014

DIMARTS DE LA CINQUENA SETMANA DE QUARESMA

Jo 8, 21-30
El qui m'ha enviat és amb mi

En començar la Quaresma vàrem esguardar Jesús  caminant pel desert cercant de sintonitzar més plenament amb el Pare i llur projecte d’amor. Ara, quan ens acostem a la Pasqua, tot creixent (en el relat de l’Evangeli) l’oposició a Jesús, ens adonem de l’evidència  que l’intimitat, la unió, del Pare i el Fill ha estat una realitat constant en Jesús de Natzaret.
Pel Crist, Déu, no és una idea abstracta i llunyana. No és, tampoc, una mena de paraigües que es fa servir quan ens convé...
Pel Crist, Déu, és una presència incessant. En això rau la seva fortalesa, per això res ni ningú el pot fer tremolar...
Jesús, oh Crist, vull viure com Tu vares viure... Ensenya’m, ajuda’m...!
Ensenya’m a tenir sempre present el Pare en la meva vida.
Ensenya’m a saber organitzar-me de tal manera, que, cada dia i sempre, tingui un moment per Ell...
Que aprengui de la teva confiança incondicional a obrir-me més a Ell i confiar-hi jo també!
Sé, Senyor,  que per poder assumir el risc de viure l’Evangeli, per entomar i  afrontar sense pors la creu i el fracàs, he d’aprendre a viure com Tu. Sense armes de cap mena, armats però, com Tu, només amb la força i el poder de l’AMOR.

(D’un whatssap del V.G)

DILLUNS DE LA CINQUENA SETMANA DE QUARESMA

Jo 8, 1-11
Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.

Sóc lliure! Puc decidir allò que vull fer per mi mateix. De vegades, però, la meva tria no és la més encertada. No trio correctament...
Què puc fer quan no he fet un us correcte de la meva llibertat?
Puc mantenir-me, obstinat, en el meu error fins arribar a persuadir-me de que no és tan greu el meu error, fins i tot, puc arribar a creure’m que allò que sé que és dolent..., simplement és bo!
Puc mirar, també, de treure ferro al “problema” i mirar cap a una altra banda, decidint ignorar-ho!
Una altra alternativa fora caure en la desesperació convençut que no hi ha res a fer, “justificant” així la meva persistència...
En el Crist hi ha una nova alternativa: la del PERDÓ de Déu. Un perdó que em pot GUARIR del tot. Un perdó que em permet COMENÇAR de nou!
El teu perdó, Senyor, no te límits.
Tot Tu ets nova oportunitat, nou camí! Quan em deixo estimar per Tu, la teva abraçada em retorna la seguretat i la pau... fent que quedin enrere les pors i les angoixes, el pecat, el desassossec i el pes feixuc de la sensació de culpa.
En Tu, oh Crist, trobo un AMOR tan gran, tan ferm, sincer, autèntic que... de sobte me’n adono que el meu viure te una nova oportunitat car se’m convida a néixer de nou...
LA MESURA DE L’AMOR ÉS ESTIMAR SENSE MESURA (St. Agustí)... Així ens estima Déu!
Gràcies! G R À C I E S   B O N   D É U!

(D’un whatssap del V.G)

DIUMENGE DE LA CINQUENA SETMANA DE QUARESMA

Jn 11, 1-45
“Molts dels que [...] veieren el que va fer Jesús, van creure en Ell.”

Per què creure?
Perquè la raó ens demostra que Déu existeix?
Perquè la fe es un estupefaent tan eficient com qualsevol altre?
Creiem, més aviat, perquè Déu ha “tocat” la nostra vida. La transforma com res i ningú ho podria fer...
Senyor, no sé del tot com expressar amb paraules la meva fe...
Sé, però, que en Tu trobo el perdó que em fa capaç de perdonar...
Sé que al costat teu és possible un amor fidel que venci tot error i infidelitat...
Per com has estat present en la meva vida... No puc més que creure en Tu i dir-te, un cop més... G R À C I E S!!!

(D’un whatssap del V.G)

dissabte, 5 d’abril del 2014

DISSABTE DE LA QUARTA SETMANA DE QUARESMA

Jn 7, 40-53
¿És que el Messies ha de venir de Galilea?

Galilea era considerada, en temps de Jesús, sobretot entre la gent important, com una província insignificant, de segona categoria. Per això causava una “certa” confusió el fet que Jesús pogués ser de debò el Messies.
Per comptes de fixar-se en els signes que revelaven qui era Jesús, els seus coetanis preferien jutjar tenint com a punt de partença els propis prejudicis. És una mena d’inclinança que roman... Si, avui, dos mil anys després, continuem -per coptes de deixar-nos interpel·lar per tot el que Jesús fa per nosaltres... preferim no complicar-nos l’existència i intal·lar-nos en els nostres prejudicis, bo i escoltant, com a l’antigor, les veus que més s’alcen!
Senyor, de vegades també dubto de Tu. Penso que t’assembles a l’imatge distorsionada que alguns cristians i catòlics, al llarg del temps, han anat inserint en el cor de l’home de fe.
Hi ha moments, també, que m’enutjo amb Tu perquè no vens corrents  quan m’enfado, o tinc algun problema...
Altres vegades també em manca coratge i confiança per permetre que la teva Paraula em faci fer un tomb a la meva vida.
Perdona’m.

(D’un whatssap del V.G)

DIVENDRES DE LA QUARTA SETMANA DE QUARESMA

Salm 34 (33)
El Senyor és a prop dels cors que sofreixen

Hi ha dies que la tristor fa niu en els nostres cors...
Hi ha, també, qui passa anys i anys decaiguts, com exhausts..., deprimits...
Hi ha gent per a qui la vida ha perdut tot el seu interès...
Davant aquest horitzó de foscor... fa bo d’escoltar la veu d’un Déu disposat a alçar a qui s’ha enfonsat. Un Déu que davalla fins el fons de l’abisme on som... per abraçar-nos (si ens deixem), per estimar-nos (si li ho permetem), per estimar-nos i retornar-nos l’alegria (si ens deixem estimar per Ell!)
Quan tot jo només sóc que aflicció i entristiment...,
quan no aconsegueixo de creure en la sinceritat de qui em diu que m’estima...,
quan llevar-se cada matí se’m fa un esforç feixuc i penós...,
sols puc que esperar que Tu surtis al meu encontre i em trobis...
I em diguis a cau d’orella paraules de consol i de coratge..., que em prenguis en els teus braços, m’estrenyis i amanyaguis, em contagiïs l’escalf del teu amor i em facis ressuscitar!
Senyor..., que no posi traves al teu Amor..., que em deixi estimar per Tu!

(D’un whatssap del V.G)

DIJOUS DE LA QUARTA SETMANA DE QUARESMA

Jo 5, 31-47
Joan era la llàntia encesa i resplendent
 
En temps de Jesús, Joan fou una llum, un far que assenyalava el Crist mostrant-lo com a veritable Messies. A cada moment de la història, a cada instant de la teva vida, Déu posa a la teva disposició signes i senyals que -si obres els ulls- assenyalen i et mostren a Jesús...
Pot ser la Paraula que llegeixes en fer servir la Bíblia...
Pot ser el Sagrament de la Reconciliació...
Pot ser, també, el testimoniatge humil i discret, però autèntic i lluminós, d’aquesta o aquella altra persona que t’ajuda a creure amb més entusiasme...
Quan tens la decisió sincera d’obrir els ulls..., no et manquen estels per il·luminar la foscor de la nit!
Déu de la Llum!
Gràcies per tots els signes i senyals que has posat al llarg del camí de la meva vida...
Gràcies per l’alè i el coratge que trobo (i em dones) en tantes i tantes persones que m’envolten...
Gràcies perquè, malgrat les “veus de la foscor”, l’esperança no s’ha extingit dins meu...
Gràcies perquè Tu em parles, ensenyes i em fas viure un amor que no defalleix, ni es cansa..., un amor que tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta... Un amor que no passarà mai! (1Co 13, 7-8)
(D’un whatssap del V.G)

dimecres, 2 d’abril del 2014

DIMECRES DE LA QUARTA SETMANA DE QUARESMA

Salm 145 (144)
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen


Àdhuc amb el mòbils, Internet i les xarxes socials, se’ns fa difícil una comunicació sincera...
Per descomptat que ens diem tot allò que ens cal i més però..., sovint som cada dia més aïllats, més dividits per murs, pors i malfiances...
Per ventura sigui això el que ens fa difícil de creure en un Déu que és al nostre abast. En un Déu que sols es deixa trobar obert a la vida. En un Déu que vol llevar totes les barreres  per tal de ser amb nosaltres...
Senyor, tot Tu ets pura ACOLLIDA... He fet de tot per tal de fugir de Tu! T’he donat l’esquena de tantes formes i maneres... M’he fet el sord, pitjor encara INDIFERENT a la teva Paraula... I, malgrat tot, Tu no has perdut l’esperança... 
Contra tota lògica raonable, contra totes les expectatives, Tu, DÉU-ACOLLIDA, DÉU-DISPONIBLE, romans amb els braços oberts, esperant... esperant-me SEMPRE.
... G R À C I E S!!!! 
(D’un whatssap del V.G)

dimarts, 1 d’abril del 2014

DIMARTS DE LA QUARTA SETMANA DE LA QUARESMA

Jn 5, 1-3a.5-16
Vols curar-te?

Jesús demana al paralític si vol ser guarit. Pot semblar una pregunta tonta... Qui, essent malalt, no voldria curar-se? Doncs... sovint, tot sovint, nosaltres!
Tenim un cor avesat a la paràlisi i el canvi ens espanta i frena. Preferim arrossegar la vida en la mediocritat de sempre abans que trobar aquest Crist que ens fa posar drets i ens convida al canvi i la renovació del nostre viure.
Senyor! Surt al meu encontre, vine a trobar-me! Em cal sentir la teva veu convidant-me a guarir-me, a la reconciliació, a una nova vida. Vine, abraça’m, que quedi amarat del teu amor, del teu viure nou. Vine, allibera’m del mal que em paralitza i m’impedeix d’estimar, m’impedeix de VIURE.
(D’un whatssap del V.G)

DILLUNS DE LA QUARTA SETMANA DE LA QUARESMA

Is 65, 17-31
No s’hi sentirà mai més cap plor 
ni cap crit de dolor...

A Quaresma ens convida a ser més solidaris. Més amatents davant les necessitats dels altres. Més aptes en escoltar el clam de qui passa fam, és víctima de les injustícies o/i és menystingut en la seva dignitat humana.
Sí, la Quaresma sembla que és un convit a ser més bones persones, millors veïns, ciutadans de talla... La Quaresma, però, hauria de ser temps per educar l’oïda del cor i sentir el crit de Déu quan s’exclama pel mal i el dolor del món...
Bon Déu, em cal saber trobar temps per romandre amb Tu. Ho necessito!
Àdhuc en els moments més intensos de “nit fosca” de la meva vida, Tu has sigut font de llum i de esperança. Per poder confiar que l’amor és més fort que l’egoisme que ens aïlla, sols em duu a fer-ho el testimoni de la Creu del teu Fill i la llum que la Paraula aboca a la meva vida.
A prop Teu, Senyor! Sols a prop teu, es manté encesa en mi, la flama de l'esperança. Que mai s'extingeixin, Senyor! Atia sempre el foc del teu amor dins meu.
(D’un whatssap del V.G)