SANT MARC

Déu tot poderós, què de la mà de Marc l’evangelista ha donat a la seva Església l’Evangeli de Jesucrist, el fill de Déu; et donem gràcies per aquest testimoni i preguem per què puguem coneixer-te més gràcies a la seva veritat, a través de Jesucrist nostre senyor que viu i regne en l’Esperit Sant, un sol Déu pels segles dels segles. Amén

SANT JORDI

Senyor Sant Jordi, patró,

Cavaller sense por,

Guarda’ns sempre del crim

de la guerra civil

Allibera’ns dels nostres pecats

d’avarícia i enveja,

del drac de la ira i de l’odi

entre germans

de tot altre mal.

Ajuda’ns a merèixer

la pau

i salva la parla

de la gent catalana.

Amén

Salvador Espriu.

PER COMENÇAR UNA REUNIÓ, TROBADA ...

Déu Pare Nostre, que ens heu convocat per compartir,
des de la fe comuna,
la nostra experiència de ....
feu-nos sentir la joia de la vostra presència,
obriu els nostres cors i doneu-nos el vostre Esperit,
perquè descobrim tot allò que Vós espereu
de cadascú de nosaltres,
i ho portem a terme.
Per Crist Senyor nostre. 
Amen

(Pregària d'inici de la VII Jornada de Mestres i professors de Religió)

CÀNTIC A MARIA

La meva ànima
canta al Senyor
el meu esperit
celebra Déu, Salvador
perquè ha mirat
la petitesa de la seva serventa.

EL SEU NOM ÉS SANT
I L’AMOR QUE TÉ S’ESTÉN
DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ
DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ.

Les obres del seu braç
són potents i grans.
Dispersa els homes de cor altiu.
Derroca els poderosos
i exalça als humils
omple de béns els pobres.

Al seu servent
ha protegit el Senyor
com ho havia promès
als nostres pares fa temps
i s’ha recordat del seu amor
a Abraham per sempre.
(Kairoi)

TU ETS EL MEU AMIC

Senyor, 
Tu ets el meu amic,
Tu em coneixes pel meu nom,
i m'estimes.

Tu has acompanyat els meus passos,
dels del ventre de la meva mare fins avui,
de manera oculta de vegades,
de vegades de manera manifesta.

Senyor,
amb tu comparteixo els meus desigs,
perquè ets el meu amic,
el meu pare,
el meu Déu,
la font inesgotable de totes les meves albes,
Tu ets el meu amic.

TERMÒMETRE DE LA CONVIVÈNCIA

Si et desentens dels conflictes del teu entorn, no contribueixes a

la CONVIVÈNCIA.

Si gires l'esquena al germà, la gires a la CONVIVÈNCIA.

Si critiques l'acció dels altres, encara no et mulles per

la CONVIVÈNCIA.

Si respons amb violència, bufeteges la CONVIVÈNCIA.

Si recules davant la dificultat, retardes la CONVIVÈNCIA.

Si només la teva opinió és la vàlida, contamines

la CONVIVÈNCIA.

Si no surts mai voluntari per a res, no parlis de CONVIVÈNCIA.

Si no estimes, no demanis la CONVIVÈNCIA.

Si no col·labores amb l’ordre i la neteja del teu entorn, no parlis de CONVIVÈNCIA

Quan lluites per la justícia, fas trobadissa la CONVIVÈNCIA.

Quan no critiques per darrere, fas obra de CONVIVÈNCIA.

Quan saps obrir-te als altres, fas créixer la CONVIVÈNCIA.

Quan t'interesses pels problemes dels altres, fas pujar el valor de la CONVVÈNCIA.

Quan dediques temps a fer un servei, ets llevat de PAU.

Quan tornes bé per mal, ets portador de la PAU.

Quan no tens por de la veritat, ets portador de la PAU.

Quan, per damunt de tot, l'altre és persona, dignifiques la PAU.

Quan contribueixes a fer grup, poses fonaments a la CONVIVÈNCIA.

Quan estimes com Jesús estima, contribueixes a la PAU.

Quan engresques l'altre a viure, escampes la PAU pel món.

TINC UNA LLUM AL COR

Una vegada hi havia una cuca de llum, però se li va apagar la llum verdosa que tenia. La pobra lluerna va anar a veure l’electricista perquè li arreglés l’avaria, ja que una cuca de llum sense llum no llueix ni res, és com una cuca qualsevol. Però l’electricista li va dir que ell no podia fer res per encendre-la de nou perquè en cap altra part del seu cos no portava endolls ni cables ni resistències, que la seva llum no venia de fils ni d’aparells, que sortia del seu interior, de la seva naturalesa.

Aleshores la cuca de llum sense llum va visitar el veterinari, que li va dir que l’apagada era deguda segurament al cansament o a la tristesa, que els individus tristos i cansats s’apaguen, que el millor que podia fer era consultar el psiquiatre o el psicòleg, que són els metges de l’ànima.

El psiquiatre va fer estirar la lluerna en un divan i li va demanar que comencés a parlar per treure’s del cervell tots els records, els bons , els dolents i els pse-pse.

La lluerna es va passar moltes hores parlant, repartides en una colla de dies en visites d’una hora, fins que es va quedar ben buida. Mentre la cuca apagada anava traient records fora, el psiquiatre l’escoltava amb molta atenció amb una eina mèdica, un bisturí finíssim per anestesiar trossos de memòria i convertir-los en oblits i fins i tot esborrar-los completament si sobraven.

Quan la cuca de llum no va tenir res més per dir, el psiquiatre li va receptar uns dies de repòs i alimentar-se només amb els bons records i les alegries del tupí desinfectat. Així, a poc a poc, animada per les racions de felicitat passada, la lluerna va recuperar la joia de viure i es va encendre un altre cop. Es va il·luminar de nou com abans de l’enfosquiment i des d’aleshores va procurar guardar totes les alegries que trobava i estar sempre riallera, no fos cas que s’apagués un altre cop i es convertís en un d’aquests individus que van pel món tan apagats  que fan por de i tot; potser perquè no saben que porten un llum a dins o no saben com engreixar-la perquè s’encengui.

PASQUA

“El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre.” (Jo 20,1-9)

Avui la nit ha estat vençuda i, enmig de la foscor del món, la Resurrecció, ha esdevingut esclat de llum!

Crist és Viu! Crist és Llum, i en Ell no hi ha tenebra!

Ell expulsa el mal que ens oprimeix i ens ofega. Ell va al nostre davant i, enmig de les nostres pors, ens fa avançar, esvaint-les!

Avui els tristos poden retrobar l’alegria; els desencisats, la il·lusió i l’esperança... Avui la compassió reneix en els nostres cors...

Avui, el Déu vivent, que estima la vida, venç totes les morts!

Avui, Senyor, la teva Resurrecció venç les meves pors, els meus neguits, les meves sofrences. Avui, oh Crist, l’esclat de LLUM de la teva PASQUA il·lumina la meva esperança.  No he d’esperar a morir-me per abastar la teva VIDA NOVA. No he d’esperar a morir-me per aprendre a estimar com tu, a viure com Tu. No he d’esperar a morir-me per viure la meva pasqua particular, el meu pas de l’hipocresia a l’autenticitat i la transparència, de l’egoisme i l’orgull a l’humilitat i el compartir, de l’autocomplaença a l’AMOR-SERVEI. Avui, Jesús-Senyor, aprenc a renéixer en Tu.

GLÒRIA I LLOANÇA A TU, OH CRIST.

(D’un whatssap del V.G)

AJUDA’M

“Confio el meu alè a les teves mans” (Salm 31)

No ha reaccionat contra la violència. No ha renunciat a la Veritat. Destrossat per fora. Íntegre per dins. El Crist roman fidel a l’Amor fins al final. Fins l’extrem. Fins la mort.

A la Creu, ha perdut el control de la seva vida. Només li queda el poder contagiar el seu amor a qui s’obre a ell. A aquell altre condemnat que ho fa li obre la porta d’una nova esperança. Només li queda poder confiar, com ho ha fet sempre, llur vida a l’Amor poderós del Pare. “Confio el meu alè a les teves mans”.

Oh, Crist, contagia’m de la teva confiança en el Pare. Ensenya’m a ser fidel a la teva Paraula en tot moment. Ajuda’m a viure sempre per Amor, estimant, àdhuc al costat de la creu, àdhuc fins a la Creu.

(D’un whatssap del V.G)

SENYOR, PERDONEU-ME

“Us ho asseguro: un de vosaltres em trairà.” (Mt 26, 14-25)

A Jesús se l’estima i accepta, o se’l rebutja i traeix. En el cor dels deixebles no hi ha espai per la indiferència. Tampoc nosaltres ens hi hauríem de refugiar en ella. Cal prendre partit. Cadascú de nosaltres hem de prendre posició davant el Crist i el seu Evangeli: estimar-lo o trair-lo. Tot el que pretengui ser una “tercera via” ens durà a la mediocritat.

La teva Paraula es va adreçar a la meva vida per omplir-la d’alegria i jo vaig tancar les mes oïdes i el cor a ella. La teva llum va brillar amb força dins la meva nit foca particular per oferir-me un camí de retorn, d’esperança... i jo em vaig tancar dins el meu egoisme, orgull...

Senyor, perdoneu-me!

(D’un whatssap del V.G)

HE VINGUT A SERVIR

”Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres,” (Jo 13, 1-15)

El gest del Crist és desconcertant. No és tracta de muntar el numeret, de fer espectacle o cercar l’admiració dels deixebles. En el gest del Crist hi ha el resum de tota la seva vida i ensenyament. Una vida viscuda per acollir l’Amor del Pare. Una vida viscuda per comunicar aquest Amor des del servei. Una vida viscuda per en tot Servir i Estimar.

Gràcies, Senyor, per ser clar i directe. Quan em rentes els peus, quan em dónes el teu cos i la teva sang, me’n adono de qui ets i el que vols de mi. He vingut a servir i no pas a ser servit. Feu-ho també vosaltres.

(D’un whatssap del V.G)