Translate

dimarts, 26 de març del 2013

GRÀCIES PER ESTIMAR-ME!


“T'ho ben asseguro: no cantarà el gall que no m'hagis negat tres vegades.” Jo 13,21-33.36-38
Nosaltres no som pas traïdors! Nosaltres no neguem pas el Crist! Nosaltres som prudents, reservats. Ni a favor ni en contra. Davant Déu, les més de les vegades, preferim la neutralitat que no molesta ni ofèn ningú.
Senyor... Quan les meves mans tremolen i dubten... Tu obres les teves i m’apaivagues. Quan el meu cor s’instal·la en la culpabilitat i/o la vergonya de Tu, Tu m’esguardes amb tendresa i em retornes la Llum... Gràcies per ser-hi! Per estimar-me!
(D’un whatssap del V.G)

diumenge, 24 de març del 2013

VULL SER VALENT


“Us ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres.” Lc 19,28-40
Està bé considerar-se creient..., bo i que la fe que hom pugui tenir no sigui gaire... forta. Si, admirar el personatge “Jesús-de-Natzaret” és políticament correcte. Altra cosa, ben distinta, és reconèixer-lo (de paraula i amb la vida) com el Fill de Déu. Amb tot, però... no manca qui alci la veu per aclamar el Crist com a Senyor i Salvador. Tu, si vols, t’hi pots afegir!
Vull ser valent, decidit, agosarat per dir ben fort com t’estimo!
No vull amagar-me més, ans al contrari, vull dir ben alt les meravelles que has fet en la meva vida. Que tothom sàpiga que m’has alliberat! Vull que la meva vida sigui testimoni de la teva bondat vers mi. No deixis, Senyor, de donar-me l’empenta que em cal per fer-ho!

(D’un whatssap del V.G)

EM CAL LLUM I FORÇA


“Què podem fer? Aquest home fa molts senyals prodigiosos.” Jn 11, 45-56
Què fer davant aquest Crist que fa tants senyals de bondat?
Què fer davant aquest Crist que ens rebel·la la tendresa de Déu i ens diu que és Pare?
Els fariseus, a l’antigor, analitzaren la seva situació, llurs interessos;  Consideraren els seus prejudicis i decidiren matar a Jesús.
I nosaltres? I tu? què fas davant el Crist, el seu missatge, la seva vida? 
La teva bondat no em deixa indiferent, Senyor. El teu tarannà transparent i coherent amb el qual ens dónes a conèixer el Pare..., arriba a fer nosa. També jo dubto si “condemnar-te” amb la meva indiferència o acollir-te assumint les conseqüències de fer-ho. Dubto entre fugir de Tu o permetre’t que habitis el centre del meu cor. Em cal llum i força, Senyor; humilitat per reconèixer, decisió per actuar. Dóna-me-les, Senyor!
(D’un whatssap del V.G)

GRÀCIES SENYOR

“M'heu vist fer moltes obres bones, que venien del meu Pare. Per quina d'elles em voleu apedregar?” Jo 10, 31-42
No deixa de sorprendre tanta hostilitat de les classes altes envers Jesús...
Fa vint segles, tenien por que el poble, creient en el Crist, deixessin de suportar les càrregues opressives i tiràniques que els hi imposaven.
Avui continua havent-hi por a que es trobi en Jesús una esperança sòlida. Que s’arribi a comprendre que l’Evangeli ofereix una alternativa, real i possible, que ompli la vida de bellesa i sentit. 
Lloat siguis, oh Senyor, per haver-te enfrontat, sense defallir, a l’odi i la rancúnia dels qui t’acusaven. Per continuar estimant-nos incansablement, malgrat tot. Per no desdir-te del teu amor vers nosaltres malgrat la nostra hipocresia i manca d’agraïment.
(D’un whatssap del V.G)

OBRA’M, SENYOR, LES OÏDES


 “...busqueu de matar-me, perquè la meva paraula no té lloc dins vostre.” Jo 8, 31-42
Realment són dures les paraules que Jesús adreça i diu als seus coetanis i a nosaltres mateixos, 2000 anys després.
Quan no permetem que la Paraula del Crist faci niu dins nostre, quan ens resistim a canviar el nostre orgull per la seva humilitat, el nostre egoisme per la seva generositat, la nostra rancúnia pel seu perdó..., ens estem ubicant en el mateix lloc que s’ubicaren aquells que el dugueren a la creu, a la mort.
Obra’m, Senyor, les oïdes, l’enteniment i el cor, que la teva Paraula m’ompli i transformi la meva vida. Allunya de mi les falses divinitats que volen fer-me callar o “parlar baratu”.
(D’un whatssap del V.G)

SANT JOSEP


“...i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.” Mt 1,16.18-21.24a
Sí, per més estrany que ens pugui semblar, al mig de la quaresma l’Evangeli fa referència al naixement del Crist. Si ens aturem una mica, però, ens adonarem que tot forma part d’un mateix i únic pla de salvació de Déu. És per això que el Fill de Déu ha vingut al món, per esdevenir Emmanuel, Déu-enmig-nostre, retornar-nos l’amistat amb Déu, fer possible el retorn al Pare, alliberar-nos del pecat.
Bon Déu, beneeix i guarda tots els pares/mares del món. Ajuda’ls a esdevenir transparència de llur paternitat/maternitat amorosa. Guia’ls en llur esforç per esdevenir, com Tu, fermesa i tendresa alhora, signe d’acollida i de motivació per llurs fills.
A tots els Peps i les Josefes, les Pepites, Pepetes, Fines i Joseps, a tots els que avui celebren la seva festa, Bon Déu, beneeix-los. També el Papa Francesc en el dia de l’inici del seu Pontificat.       
(D’un whatssap del V.G)

ÉS LA TEVA LLUM


“El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.” Jo 8,12-20
Seguir al Crist, adherir-nos a la seva persona i missatge, és com passar de la foscor a la llum. És deixar enrere la por, el neguit, l’angoixa, el pecat, l’ansietat...; és deixar enrere el pes feixuc i aclaparador del sentir-se culpable per tal de sentir-se acollit i abraçat per un amor immens, lluminós, alliberador.
És la teva llum, oh Crist, la que atia, dins meu, el foc de l’Esperança. És la teva llum la que em pot guiar enmig de la confusió del meu viure. És la teva llum, Senyor, la que em fa confiar, fins hi tot, si les coses van mal dades.
(D’un whatssap del V.G)

diumenge, 17 de març del 2013

PERDÓ - 7


UNA NOVA OPORTUNITAT

“Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més.” (Jn 8,1-11)
A un costat: la lògica aclaparadora del mal, del pecat. A l’altra banda: Jesús. En el primer hi són els acusadors i la dona. En el segon, en nom de Déu, hi ha Jesús. Ells, amb pedres a les mans i al cor. Ella, amb el seu afligit.
Jesús ofereix a tots un nou missatge, una manera diferent de lluitar i plantar cara als errors comesos: el perdó que vol abraçar a ambdues realitats, acusadors i acusada car tots dos tenen necessitat del mateix perdó,

Senyor, Tu no vols permetre al mal, al pecat, que tinguin la darrera paraula en les nostres vides. Per això ens ofereixes a tothom, sense exclusió, una nova oportunitat, un nou camí per fer-lo amb Tu, al teu costat.
(D’un whatssap del V.G)

DÓNA’M LLUM!


“La gent es va dividir per causa d'ell (de Jesús)”. (Jn 7, 40-53)
Pel que fa a Jesús podem trobar un munt d'opinions i de dades que poden arribar a ser, fins i tot, desconcertants, quan no, contraposades. Fàcilment et puguis arribar a trobar confós, àdhuc amb ganes de deixar d'escalfar te el cap i passar del tema. Més enllà, però, de les opinions d'uns i d'altres  no fora més interessant apropar-te a Jesús i escoltar-lo sense tants d'intermediaris  Intentar descobrir què és allò que Ell té a dir i oferir a les nostres vides?
Sóc aquí, Senyor. Poc m’importi que es pensi que sóc boig. Que fins i tot jo mateix ho sospiti i en dubti! Sóc aquí! Ajuda’m a aprendre a saber com intimar amb Tu. Deixa’m conèixer i sentir el veritable Crist. Aquell que els Evangelis i la fe de l’Església em mostren. Captiva’m, sedueix-me, amb la teva personalitat, tot bondat i fortalesa alhora. Dóna’m llum!
(D’un whatssap del V.G)

LA MEVA FE ENCARA ÉS FRÀGIL


¿No és el qui volien matar, aquest? (Jn 7, 1-30)
Les autoritats religioses del temps i el país de Jesús el voldran matar perquè fa trontollar els seus esquemes mentals i algunes de llurs pràctiques religioses més importants. Es neguen a admetre, fins i tot, la possibilitat que Ell sigui realment el Messies, la revelació plena que Déu ofereix de si mateix a l’ésser humà.
Tenen el cor endurit i dominat pels seus prejudicis, però també i sobretot, pels seus interessos; no estan disposats a perdre el temps amb la veritat.
La meva fe encara és massa fràgil, feble. Algunes coses, però, les vaig aclarint, Senyor. Tu, Jesús, ets la presència de Déu en el món. Tu ets la Paraula de Déu que s’ha fet tangible. Tu ets la llum del nou demà perceptible als nostre ulls. Tu ets excés d’amor que s’abaixa per rentar-me els peus. Tu ets aliment i força que esdevé pa que es trenca en mil bocins per arribar al cor de tots.
(D’un whatssap del V.G)

AUGMENTA LA MEVA FE!


“adoraren un ídol de fosa” (Salm 106)
No va trigar gaire, Israel, en oblidar-se que havia estat alliberat d’Egipte i de la mort, “s’oblidà” de Déu. Es va inventar un déu que respongués a les seves expectatives i van adorar un vedell d’or.
Avui, milers d’anys després, continuem oblidant i ignorant el Déu veritable i rebutgem la Pasqua de Resurrecció que ens ofereix. Preferim adorar els déus que la societat ens imposa. Preferim caure en el parany de llurs enganyoses promeses de felicitat.
Perdona’m, Senyor! La meva fe és fràgil. M’he allunyat de Tu, Paraula Viva. He donat l’esquena a la Llum de la teva presència preferint la foscor dels enganys del món. He perdut el nord! Augmenta, purifica i enforteix la meva fe!
(D’un whatssap del V.G)

GRÀCIES PER LA VIDA NOVA


GRÀCIES

“...els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m'ha enviat, tenen vida eterna... “ (Jn 5, 17-30)
Creure en Déu, confiar en Ell, fins aconseguir que sigui el centre de la teva vida, al bell mig del teu cor, és tot un risc. Però també és una porta oberta a superar la desorientació i el desordre, una porta oberta per guarir les pors i les angoixes, una ocasió per obrir la vida a la Vida Nova.

Tu, Senyor, obre la meva petitesa i fragilitat a la immensitat i la força de l’oceà del teu AMOR que és la Vida de Déu. Tu em nodreixes amb la Pau i l’Alegria que només poden venir de Déu. Tu m’alliberes de la mort eterna, de la buidor del meu viure. GRÀCIES!
(D’un whatssap del V.G)

VIURE


Vols curar-te? (Jn 5, 1-16)
Jesús demana al paralític si vol ser guarit. Pot semblar una pregunta tonta... Qui, essent malalt, no voldria curar-se? Doncs... sovint, tot sovint, nosaltres!
Tenim un cor avesat a la paràlisi i el canvi ens espanta i frena. Preferim arrossegar la vida en la mediocritat de sempre abans que trobar aquest Crist que ens fa posar drets i ens convida al canvi i la renovació del nostre viure.
Senyor! Surt al meu encontre, vine a trobar-me! Em cal sentir la teva veu convidant-me a guarir-me, a la reconciliació, a una nova vida. Vine, abraça’m, que quedi amarat del teu amor, del teu viure nou. Vine, allibera’m del mal que em paralitza i m’impedeix d’estimar, m’impedeix de VIURE.

(D’un whatssap del V.G)

ESPERANÇA I VIDA


Senyor, baixa abans no es mori el meu fill! (Jo 4,43-54)
Quan la vida se’ns complica fins a l’extrem, quan veus patir els qui estimes, quan no saps què fer, ni què dir... el sentiment de solitud és aclaparador, com aïllat, impotent...sents que se’t menja per dins!
Ens aquestes situacions, però, quan la desesperança i el desànim fan niu dins el teu cor, existeix un alternativa: atansar-ser prop del Crist, mirar-lo als ulls i, sense por, demanar el seu ajut,
Senyor, et necessito.
Necessito que vinguis a casa meva, a la meva vida.
Només la teva presència durà, a mi i als qui estimo, esperança i vida.
(D’un whatssap del V.G)

diumenge, 10 de març del 2013

QUALITAT I ESPERANÇA


QUALITAT I ESPERANÇA

I se n'anà a trobar el seu pare. (Lc 15,1-3.11-32)
La quaresma ens presenta dos reptes.
El primer és el de la QUALITAT: cert! no ens conformem, ni ens resignem a ser uns desgraciats.
El segon és el de l’ESPERANÇA: creure que al final del camí hi ha un Pare amb els braços oberts, disposat a acollir-nos, i amb un cor ple d’amor vers nosaltres.
Senyor, sé que sols dins teu i amb Tu seré prou capaç de trobar-me amb mi mateix.
Saps prou bé, Déu de l’excés d’amor, com se’m fa de difícil desempallegar-me de tot allò que m’esclavitza, els hàbits poc afortunats que han fet arrels dins el meu cor, el desamor fet rutina...
La teva crida, però, em posa en camí a l’encontre de l’excés d’Amor del Pare. Serà la teva LLum, oh Crist, la que em meni a gaudir la Vida Nova que ens ofereixes, esclat d’alegria, felicitat, festa!
(D’un whatssap del V.G)

CAMÍ - 5


VULL TORNAR A TU

Veniu, tornem al Senyor. (Os 6,1-6)
Massa temps fa que camino sense un nord del tot definit. Vaig, del tot dispers, d’un lloc a una altre, sense saber del tot què vull, què cerco. He cregut que la meva felicitat era en una colla d’experiències que no m’han acabat d’omplir, fins i tot alguna m’ha deixat ben buit. He viscut relacions asfixiants, que no em deixaven créixer ni ser jo mateix. He col·leccionat ferides, desencisos...
És hora de tornar al Senyor!
 
Avui, ara, és l’hora de redescobrir amb Ell el camí per aconseguir una vida més plena, amb sentit, feliç de debò!
Vull tornar a Tu, Déu de l’Amor!
Vull que, dins el meu viure, hi siguis ben present.
Vull tornar a gaudir de la teva saviesa i deixar-me guiar pel teu Evangeli, font d’esperança!
Vull que el meu quotidià torni a ser ple de llum, de la teva Llum!
(D’un whatssap del V.G)

FE - 4


ENFORTEIX LA MEVA FE!

“Qui amb mi no recull, escampa.” (Lc 11, 14-23)
Davant Déu i llur proposta de felicitat, no et pots quedar indiferent, neutral: o acceptes o rebutges. Endarrerir la resposta és perdre el temps!
Senyor, allibera’m d’aquesta dispersió en la qual visc instal·lat. Dóna’m un nord vers el qual pugui orientar la meva vida. Guareix la meva indecisió i mediocritat. Enforteix la meva fe!
(D’un whatssap del V.G)

CAMÍ - 4


COM CAMINEM?

“Aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los (els manaments), serà tingut per gran en el Regne del cel.”  (Mt 5, 17-19)
Som poc avesats a regles i manaments. Som més aviat del pal de fer allò que ens peti. I sovint oblidem que una vida sense valors és buida i no té cap mena de sentit. Ens limitem a caminar segons allò que ens plau tot fent servir i cercant quelcom que ens plagui encara més.
Ajuda’m, Senyor, a viure prop teu. Que la teva Paraula esdevingui llum i guia en el meu quotidià. Obra’m els ulls per fer-me adonar que sols si camino al teu costat podré trobar la veritable felicitat. Aquella que mai res ni ningú em podrà prendre.
(D’un whatssap del V.G)

diumenge, 3 de març del 2013

VIDA - 5

L’ALEGRIA DE VIURE

“...a veure si dóna fruit d'ara endavant...” Lc 13,1-9
A Déu sols li cal una espurna d’esperança en nosaltres per tal de donar-nos una nova oportunitat. Ell no ens deixa. Som nosaltres qui ens allunyem. De totes a totes, és a les nostres mans la responsabilitat de viure una vida digna, una vida plena de fruits, una vida amb sentit.
Sóc conscient, Senyor, que sovint la meva vida és buida. Que davant segons quines situacions i persones, les meves paraules són profundament amargues. I que no sempre he estat bon company, fill, germà, pare...
On, Senyor? On, si no en Tu, podré trobar la veritable alegria del viure? On, de qui? Amb qui aprendré a donar fruits d’alegria?
(D’un whatssap del V.G)

AGRAÏMENT - 7


GRÀCIES, SENYOR

“...estava perdut i l'hem retrobat.” Lc 15, 1-3.11-32
Oblidem allò més essencial i posem tot el nostre esforç i desig en posseir les coses i dominar els altres.
Reduïm la tendresa en proporció a la mesura del nostre egoisme. Deixem de banda la fraternitat i ens lliguem de mans i peus per tot allò que ens fa mesquins. Sembla que ens manca un nord, un horitzó vers el qual avançar.
T’agraeixo, Senyor, perquè sempre em tractes amb tendresa i respecte.
T’agraeixo la misericòrdia amb la qual sempre m’has acollit.
T’agraeixo la bondat per la qual em dones cada dia noves oportunitats i, naixent de nou, t’agraeixo l’abraçada que em dones i amb la qual em contagies la teva pròpia Vida Nova.
(D’un whatssap del V.G)

CONFIANÇA - 4


AUGMENTA’NS LA FE!

“Beneït l'home que es refia del Senyor, que posa en el Senyor la confiança!”Jer 17,5-10
És impossible d’avançar sols, en el camí de la vida. Només els més ingenus encara pensen que sense l’ajut de ningú es pot abastar la felicitat.
Qui ens ajudarà? De qui ens podem refiar? ¿De les promeses del món (tan efímeres i caduques que ens aboquen a una insatisfacció constant car sols uns pocs poden arribar a tenir el darrer model o versió d’aquell aparell, joc, programa...)? ¿Ens atrevirem a contemplar la possibilitat de posar la nostra confiança en la promesa de felicitat que ens fa el Senyor...? És per sempre, no te data de caducitat..., s’actualitza constantment!
M’he adonat, Senyor, que sols quan confio en Tu és quan avanço amb pau i serenor, amb alegria; esperant la propera passa com una nova oportunitat de ser feliç, una nova ocasió per l’amor i el servei. Ignoro els detalls del camí que m’ofereixes; impossible conèixer el que succeirà a cada nova passa. Tinc prou, però, de saber que puc confiar en Tu, posar-me a les teves mans...
Ensenya’m, Senyor a confiar més en Tu. Com els deixebles et demano: AUGMENTA’NS LA FE! (Lc 17,5b)
(D’un whatssap del V.G)

SERVEI - 2


ENSENYA’M A SERVIR I ESTIMAR

“..entre vosaltres no ha de ser pas així...” Mt 20, 17-28
Vivim enmig del foc creuat del bombardeig constant dels publicistes, les marques, les modes... Se’ns diu amb què i a què hem de jugar, com divertir-nos, com vestir, què hem de llegir, quina música escoltar. Se’ns diu com hem de viure i quin camí seguir per ser feliços. Som en un món on se’ns assegura que el plaer és més fort que qualsevol altra cosa. i que la teva realització (fonamentada, clar, en les quotes de plaer que puguis obtenir) és més important que el servei; que tot és relatiu, que no existeix la Veritat Absoluta i que de totes les “veritats” que coexisteixen no n’hi ha cap per la qual pagui la pena donar la vida.
Cal seguir aquestes corrents?
¿Serem prou agosarats i valents com per edificar un alternativa fonamentada en el Crist i el seu Evangeli?

Dóna’m, Jesús, la teva llum. Fes-me conèixer la teva Veritat.
Ensenya’m a estimar (com Tu estimes) en comptes d’odiar,
ensenya’m a crear i construir en comptes de destruir i anorrear,
a guarir i consolar en comptes de ferir i furgar més i més en la ferida,
ensenya’m a actuar i comprometrem en comptes de defugir de les responsabilitats i "apoltronar-me" en l’aparent seguretat dels “sofàs” del meu "comodisme",
ensenya’m a cercar més el que uneix que no pas el que separa,
a alegrar-me dels èxits dels altres en comptes de ofegar-me en gelosies i enveges...
Ensenya’m a SERVIR i ESTIMAR
(D’un whatssap del V.G)

PERDÓ - 6


PERDONA’M SENYOR

“Els vostres pecats són com l’escarlata, però podrien ser blancs com la neu...” Is 1, 10.16-20
Ens diem a nosaltres mateixos que no tenim pecats. Preferim parlar d’errors, equivocacions, febleses, limitacions, imperfeccions...
Se’ns fa difícil parlar del pecat, ironitzem, ens en riem... Potser perquè parlar del pecat suposaria acceptar i reconèixer que la nostra vida cal ser viscuda com una història d’amor vers els altres i vers Déu i que moltes vegades (masses vegades?) optem per l’egoisme pur i dur!
Senyor, tinc el cor eixut.
El meu pecat, el meu rebuig a acceptar-te com a Déu d’amor, la meva violència vers els altres o la meva indiferència davant el seu dolor em corseca i, quan sóc conscient, m’entristeix. Ajuda’m a creure i confiar que el teu amor és prou fort per destruir el meu pecat i el meu egoisme. Perdona’m Senyor.
(D’un whatssap del V.G)

PERDÓ - 5


MISERICÒRDIA

“Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare”. Lc 6, 36-38
Sovint esguardem els altres com una amenaça... Altres vegades, simplement, optem per la indiferència... Sembla com si no pogués haver cap altre més estil... L’Evangeli ens proposa la MISERICÒRDIA, la capacitat de sentir la feblesa, la “misèria” de l’altre; fer-nos-la nostra...
Aquest és el tarannà de Déu. Si volem, també pot ser el nostre!
Déu de tendresa, ensenya’m a estimar com tu estimes. A veure els altres, no com a cosa aliena a mi, si no com a quelcom meu. A sentir els seus dolors i també les seves joies com si fossin meves. A sortir de la meva bombolla, on m’aïllo de la resta del món,  esdevenir pels altres un senyal, un testimoni del teu Amor.
(D’un whatssap del V.G)