Translate

diumenge, 24 de febrer del 2013

DÉU ÉS APROP


“¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar?” (Mt 25, 31-46)

Cert! A Déu el podem trobar en les celebracions litúrgiques. També quan et reculls en la intimitat de la teva pregària; clar que si! Però sense menystenir aquestes dues situacions, el Déu que es revelà plenament en Jesús de Natzaret vol ser trobat en realitats ben concretes, tal vegada menys “sagrades” i alhora més “humanes”. Enfortits en l’amor i el servei pels sagraments i la pregària, el Déu de Jesucrist espera que surtis al seu encontre en aquell que te fam, en els que han perdut el nord de llurs vides, en aquells que la societat i les circumstàncies els hi ha manllevat la dignitat.
Vull veure el vostre rostre, Senyor! La claror de la vostra mirada! Més enllà de la imatge que m’hagi pogut fer de Tu, vull saber i conèixer qui ets realment.
Ajuda’m a comprendre i acceptar que ets un Déu proper que et puc trobar en qualsevol moment i dia, en qualsevol persona i situació humana... Però, sobretot, ajuda’m a saber i conèixer que ets sempre prop del més petits i més febles.
(D’un whatssap del V.G)

PERDÓ - 4


ENSENYA’M A DEMANAR PERDÓ

“Renta'm ben bé de les culpes, purifica'm dels pecats.” (Salm 50)
Ens empipa, quan no, neguiteja fins i tot, el fet de sentir-nos culpables. Costa molt d’acceptar la culpa, cal ser ben valents per reconèixer que l’hem c..., perdó, espifiada! 
¿Seré prou autèntic i sincer davant Déu i la meva pròpia consciència com per reconèixer les meves culpes? Tindré prou força per assumir el mal que he fet i llurs conseqüències? I el més important de tot: ¿TINDRÉ PROU ESPERANÇA COM PER DEMANAR-LI A DÉU QUE EM PERDONI, I ACCEPTAR AMB ALEGRIA AQUEST PERDÓ ALLIBERADOR?
Ensenya’m, Senyor, a demanar el teu perdó, a desitjar-lo i cercar-lo. Rescata’m dels meus paranys i mentides que m’impedeixen de trobar-te. Fes que sempre romangui obert a al teu amor que tot ho fa nou. Ajuda’m a acceptar la teva llum.

(D’un whatssap del V.G)

ESPERANÇA


TU ETS SEMPRE BEN A PROP MEU

“Demaneu, i Déu us donarà... “ (Mt 7, 7-12)
En els temps que vivim sembla que l’esperança ens hagi deixat de la seva mà. Corrupcions, estafes, retallades, atur, pobresa, escàndols... És tan obvi que realment som en uns moments difícils... El que més sorprèn, però, i no sempre ens adonem, és la quantitat de gent que renuncia a lluitar per un futur millor. Tal vegada, avui, sigui un bon moment per començar a acceptar l’Esperança que Déu ens ofereix i ens dóna. En Déu podem trobar el nord que hem perdut, l’horitzó que ens cal per avançar i ajudar a avançar als altres.
Senyor, Tu ets sempre ben a prop meu... De nit i de dia, en els moments bons i en els complicats. Tu, sempre proper, ets roca ferma on aferrar-me, el meu refugi en la tempesta, font d’escalfor en la nit freda i fosca dels moments difícils que ens toca de viure... Gràcies per ser-hi!
(D’un whatssap del V.G)

CONFIAR MÉS EN TU!


CONFIAR MÉS EN TU!

“... sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, ...” (Mt 16, 13-19)
Com et sents pel que fa a l’Església? Dins d’ella? Fora? Ets dels que tiren amunt o avall?. Si, realment ens és molt i molt fàcil parlar de les febleses , limitacions, errors i pecats d’aquesta església nostra... Cal, però, no oblidar que nosaltres també en som part d’ella. Més enllà del mal que hi pugui haver. Més enllà de tot el bé que puguem fer i del que podríem o deixem de fer... Més enllà del bé i del mal que puguem trobar i viure en el si de l’Església..., cal recordar i no oblidar que és Crist mateix, el Senyor, qui l’edifica, guia i acompanya.
Fes de nosaltres, Senyor Jesús, fes de nosaltres, la teva església, la teva família. Fes que cada dia aprenguem a confiar més i més en Tu, i que de fet ho fem. Ensenya'ns i ajuda'ns a ser més fraternals amb els altres, sigui qui sigui. Dóna'ns fe per acollir la teva llum i coratge per fer desaparèixer tot allò de foscor que pugui haver en nosaltres i el món.
(D’un whatssap del V.G)

Fer-se com a nens


Fer-se com a nens

Els nens fan moltes preguntes,
perquè comencen a obrir-se a la interioritat
a més del món exterior.
Són interrogants difícils i compromesos,
doncs en el fons pregunten per l'ésser i el sentit.
Els interrogants es multipliquen en l'alta adolescència.
Mentre seguim empenyent les parets del passadís interior,
aquestes cedeixen i obren nous espais
que susciten més interrogants.
Després, la vida ens aboca a fer-nos més "realistes".
Si no ens posicionem contra corrent dominant,
les inquietuds es tornen pragmàtiques, potser materialistes.
Perquè cal viure, fer una família, ser algú,
amuntegar diners, prestigi, nivell de vida...
La set de béns materials i triomfs socials
anul·la als interrogants i asfixia la interioritat,
el mateix que l'altar sagrat del plaer
i l'agitació de la vida trepidant.
És la terra plena de males herbes,
que no deixen créixer la llavor del profund
i, si creix, la sufoquen.
Mantenir la infància significa conservar o recuperar
la capacitat d'admiració i interrogació,
pròpia de l'esperit pur, simple i directe.
Si no us feu com a nens, no entrareu en aquest Regne.
Però mai serem nens sense renúncies, solitud i silenci.

diumenge, 17 de febrer del 2013

ETS LA MEVA LLUM


Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà. L'Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies, i era temptat pel diable. (Lc,1-13)
Perquè Jesús va anar al desert? Per aïllar-se? Per fugir? No!
Jesús va al desert per pregar. Per fer cara a la tensió interior, al conflicte, a la temptació. Per prendre consciència de si mateix, de la presència de Déu en la seva vida, i de la missió.
Vaig amb tu, Senyor, al desert de la meva vida. Cerco en Tu la font que apaivagui la set de felicitat.
Enmig del meu desert sé que Tu pots ser la túnica que em protegeixi de la calor de l’èxit fàcil i a qualsevol preu; ajuda’m a revestir-me d’ella...
Pots ser la llum que em guiï enmig de les foscors del meu cor; ajuda’m a no tenir por de la llum, a treure’m les ulleres fosques dels meus prejudicis i pors...
Pots ser l’alegria que m’ajudi i em faci vèncer el desànim, el desencís; ajuda’m a deixar-me contagiar per ella.
(D’un whatssap del V.G)

CAMÍ - 3


FEM CAMÍ

Lc 5,27-32
Jesús va sortir i veié un publicà que es deia Leví (Mateu),..., i li digué: Segueix-me! Ell ho deixà tot, s’aixecà i es posà a seguir-lo.
La por paralitza les nostres vides, vivim obsessionats pels càlculs, les previsions. Volem tenir-ho tot sota control, capficats per la seguretat, la salut, l’economia...
Segurament que és per això que se’ns fa feixuc d’entendre que Jesús ens convidi a seguir-lo des d’un nivell d’exigència tant alt - ho deixà tot -. Deu ser, també per la mateixa raó, que ens costi d’entendre que algú ho deixi tot per seguir el Crist amb tanta radicalitat.
Senyor, Tu saps prou bé que vull seguir-te. Que vull viure prop teu, company de camí, compartint el teu mateix viure.
Ajuda’m a deixar-ho tot. A començar per alliberar-me de les coses supèrflues, de les actituds que em distancien de Tu i dels altres, de les relacions que em lliguen i no em deixen caminar, avançar, créixer en la fe. Ajuda’m a ser jo, com jo vull ser.

(D’un whatssap del V.G)

CONFIANÇA - 3

SOLS TU EM CALS!

Lc 10,1-9
“No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies...”
El seny ens exigeix d’anar ben equipats. De tenir-ho tot pensat i programat. De preveure els possibles contratemps...
Quines coses! El projecte de Déu et demana tot el contrari: no dur res!! Lleuger d’equipatge. Sense res que et pesi ni et distregui.
Senyor, la vida és del tot imprevisible.
Ja puc programar els projectes més perfectes; res és del tot segur.
Bo i això, sé que puc avançar sense caure en la desesperació i sense fer-me enrere en els meus propòsits.
Sols Tu em cals!
Tinc prou de saber que ets prop meu i que puc confiar sempre en Tu.
(D’un whatssap del V.G)

dissabte, 9 de febrer del 2013

FE - 3


SOBRE LA FE (textos per reflexionar sobre la fe)

Mc 9, 23-24
Guarició d'un noi endimoniat El passatge complet és Mc 9,14-29.
– Em dius si puc fer-hi res… Tot és possible al qui creu.
A l'instant el pare del noi exclamà:
– Crec, però ajuda’m a tenir més fe.
                        - Qui ens pot ajudar a tenir més fe si li ho demanem?
                        - Qui ens pot ajudar quan la nostra fe vacil·la?
                        - Podem creure en Jesús si Ell no ens ajuda?

Lc 17, 5-6
Augmenta'ns la fe
Llavors els apòstols digueren al Senyor:
– Augmenta'ns la fe.
Ell va respondre:
– Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mig del mar, i us obeiria.”
- En qui hem de tenir fixa la nostra mirada si volem fer coses grans per la fe?
- Qui és el nostre guia en el camí de la fe i qui la pot portar a la plenitud?

Hebreus 12,2
Tinguem la mirada fixa en Jesús, qui ens ha de guiar pel camí de la fe i qui la porta a la plenitud. Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada, va suportar el suplici de la creu sense fer cas de la vergonya que havia de passar, i està assegut a la dreta del tron de Déu.

- Podem cantar la cançó No fixeu els ulls en ningú més que en Ell.
- Què vol dir “No fixeu els ulls en ningú més que en Ell”?

FE I ACTA DE FE (textos per reflexionar sobre la fe)

Mt 14,28-31
Jesús camina sobre l'aigua El passatge complet és Mt 14,22-33.
Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua i anà cap a Jesús. Però en veure que el vent era fort, es va acovardir. Llavors començà d'enfonsar-se i cridà: “Senyor, salva’m!”. A l'instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li: “Home de poca fe! Per què has dubtat?”.

                        - Qui és el pitjor enemic de la fe?
                        - I el millor amic?

Mc 11,22-23
Tingueu fe en Déu. Si algú diu a aquesta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, sense dubtar-ne en el seu cor, sinó creient que es realitzarà allò que diu, us asseguro que li serà concedit.

                        - Com ens diu Jesús que ha de ser la nostra fe?
                        - Som capaços de tenir la fe que Jesús ens demana?

Jn 2,5
Les noces de Canà
La seva mare diu als servidors: – Feu tot el que ell us digui.

      - Qui va ser la primera persona que va creure en Jesús sense dubtar?
      - Que ens ajudar a no tenir dubtes?

LA FE FA PERDRE LA POR (textos per reflexionar sobre la fe)

Mt 8,25-26
La tempesta calmada El passatge complet és a 8,23-27
– Senyor, salva'ns, que ens enfonsem!
Ell els diu:
– Per què sou tan covards, gent de poca fe?
Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança.

                        - Quin és el pitjor enemic de la por?
                        - Quina relació hi ha entre la fe i la por?
                        - La por a la natura. Per què li tenim por?

A Marc, l'expressió és: “encara no teniu fe?”
A Lluc, l'expressió és: “on és la vostra fe?”

Mc 5,35-36
La filla de Jaire retornada a la vida El passatge complet és a Marc 5,21-43
– La teva filla s'ha mort. Què en trauràs, d'amoïnar el Mestre? Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga: – No tinguis por; tingues només fe.
- Com podem combatre la por a la mort?
- Quines són les paraules d'aquest text de l'evangeli que més va repetir Jesús?
- Les sentim?

LA PREGARIA I LA FE (textos per reflexionar sobre la fe)

Mt 21,22
Tot allò que demanareu amb fe a la pregària, ho rebreu.
                        - Com vol Jesús que preguem?
                        - Som constants en la pregària ?
                        - Demanem o agraïm?

LA FE GUAREIX (textos per reflexionar sobre la fe)

 Mt 9,28-30

Guarició de dos cecs El passatge complet és a Mt 9,27-31
Quan va arribar a casa, els cecs l'anaren a trobar. Jesús els preguntà: “Creieu que ho puc fer, això?”. Li responen: “Sí que ho creiem, Senyor.” Llavors els va tocar els ulls dient: “Que es faci segons la vostra fe”. I els ulls se'ls van obrir.
                        - Què vol dir que la fe obre els nostres ulls?
                        - Com tenim nosaltres els ulls?

Mt 8,8-10
Guarició del criat d'un centurió El passatge complet és a Mt 8,5-13
– Senyor, jo no sóc digne que entris a casa meva; digues només una paraula i el meu criat es posarà bo. Quan Jesús ho sentí, en quedà admirat i digué als qui el seguien:
– Us asseguro que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe.
-         Va necessitar el centurió tornar a casa seva per saber que el seu criat s'havia curat?
-         Creiem el què ens diuen els que ens estimen?

LA FE I EL PERDÓ DELS PECATS (textos per reflexionar sobre la fe)

Mt 9,2
Guarició d'un paralític El passatge complet és a Mateu 9,1-8
Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera. Jesús, en veure la fe d'aquella gent, va dir al paralític:
– Coratge, fill, et són perdonats els pecats.
                        - La fe de qui va fer que Jesús perdonés els pecats al paralític?
                        - Com és la nostra fe?

Lc 7,48-50
Jesús perdona una pecadora El passatge complet és a Lc 7,36-50
Jesús digué a la dona: “Els teus pecats et són perdonats”. Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?» Jesús digué encara a la dona: “La teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau.”
- Creus que Jesús perdona els nostres errors si li ho demanem amb humilitat?

LA FE I LA SALVACIÓ (textos per reflexionar sobre la fe)

Lc 17, 17-19
Guarició de deu leprosos El passatge complet és a Lc 17,11-19
Jesús digué: “No eren deu els que han quedat purs? On són els altres nou? No hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d’aquest estranger?” I li digué: “aixeca’t i ves-te’n, la teva fe t’ha salvat”
- Tots deu van ser curats, però tots deu van tornar per ser amics de Jesús, que és la salvació?

(a partir d’un material de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya)