PREGÀRIA PER LA
PAU
L’arma més destructora de totes no és la
llança o el canó – que poden ferir el cos i destruir la muralla -. L’arma més
terrible de totes és la paraula – que destrossa una vida sense deixar rastres
de sang, i produeix unes ferides que no cicatritzen mai.
Per tant mirem de ser amos de la nostra
llengua per no ser esclaus de les nostres paraules. Encara que les utilitzin en
contra nostra , no entrem en un combat on no hi haurà cap vencedor. Des del
moment que ens posem a l’altura d’un adversari vil, lluitarem en les tenebres,
i l’únic guanyador serà l’Amo de les Tenebres.
Aquell a qui un dia van ferir s’ha de
plantejar la pregunta:
“ val la pena omplir el meu cor d’odi i
arrossegar aquest pes per sempre? “
En aquest moment, recorre a una de les
qualitats de l’Amor que s’anomena Perdó. Això el fa volar per damunt de les
ofenses que li han dit en el fragor de la batalla, i que ben aviat el temps
s’encarregarà d’esborrar com el vent esborra les petjades en la sorra del
desert.
I quan el perdó es manifesta,el que va
ofendre se sent humiliat pel seu error i es torna lleial.
L’autèntic heroi no és el que va néixer per
portar a terme grans gestes , sinó aquell que aconsegueix – a còpia de coses
petites – construir un escut de lleialtat al seu voltant.
No paguis l’odi amb odi, sinó amb justícia i amor.
(Antoni Nello)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada