VIDA DE MARIA
Lc 2, 41-51
A l'edat
de dotze anys, Jesús va al temple
Els pares de Jesús anaven cada any a
Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, hi van
pujar a celebrar la festa, tal com era costum. Acabats els dies de la
celebració, quan se'n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus
pares se n'adonessin. Pensant que era a la caravana, van fer una jornada de
camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; com que no el
trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo.
Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres
de la Llei ,
escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de
la seva intel·ligència i de les seves respostes. En veure'l allà, els seus
pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué:
- Fill meu, per què t'has portat
així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.
Ell els respongué:
- Per què em buscàveu? No sabíeu que
jo havia d'estar a casa del meu Pare?
Però ells no comprengueren aquesta
resposta.
Després baixà amb ells a Natzaret i
els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor
En aquest cas la seva pregària és de rèplica.
Jesús ha fet l’entremaliadura de quedar-se al Temple sense advertir-li.
Li demana explicacions davant d’un fet desconcertant que li sembla reprotxable:
“Fill, per què has obrat així amb nosaltres?” És el mateix que em va passar
a mi quan el Senyor es va emportar quatre Germanes en poc temps. I la resposta
fou quasi la mateixa: “¿No saps que a la casa del Pare Ja son felices per
sempre?” I em va convèncer!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada