VIDA DE MARIA
Ac 1,12-14; 2,1-4
Els
apòstols a Jerusalem
Després els apòstols se'n tornaren a
Jerusalem des de la muntanya anomenada de les Oliveres, que és a prop de la
ciutat, a la distància que és permès de recórrer en dissabte. Van entrar-hi i
van pujar a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu,
Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume, fill d'Alfeu, Simó el Zelós, i Judes,
fill de Jaume. Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament
amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell.
La
vinguda de l'Esperit Sant
Quan va arribar la diada de
Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una
ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es
trobaven asseguts. Llavors se'ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es
distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells. Tots van quedar plens de
l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit
els concedia d'expressar-se.
I així m’ensenya el valor de la pregària comunitària: “Allà on dos o
tres reunits en el meu Nom, allà jo sóc enmig d’ells”, va dir Jesús.
Pregària de pacient espera, segura que el que ha de venir vindrà i no
trigarà”; Pregària receptiva, que acull el do de Déu a fi de difondre’l per tot
el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada