TEMPS DE PASQUA, TEMPS D’ESPERANÇA
Jesús, a vegades
l’esperança és l’únic que tenim, ajuda’ns a reconèixer-la dins nostre.
Si nosaltres o algú del nostre entorn està malalt, fes que prenguem la
medicació, que llegim paraules boniques, que escoltem música que ens agradi,
que continuem relacionant-nos amb la gent i no ens tanquem en nosaltres
mateixos... Potser així l’esperança brotarà en el nostre interior i ens ajudarà
a viure dia a dia.
Si tenim algun problema que se’ns converteix en un túnel fosc i
interminable, fes que ens adonem que tots els túnels tenen una entrada i una
sortida i que l’esperança pot ser el motor que ens faci avançar.
Jesús, procuraré no perdre mai l’esperança i miraré el futur sempre amb
il·lusió. Gràcies.
La "mona" de Pasqua.
Un costum pasqual de la nostra
terra. Tan arrelat que allarga en un dia la festa de PASQUA. Les famílies es
troben per "menjar la mona".
El mot "mona" ve del llatí "munus" (obsequi, regal).
Ja ens hem menjat la
MONA DE PASQUA QUE ELS PADRINS ENS HAN REGALAT,
recordant la resurrecció de Crist i la
nostra resurrecció a la vida nova de fills de Déu que vàrem rebre en ser
batejats. Però encara ens queden trossets de les figuretes i dels ous, que
hem guardat per anar menjant a poc a poc.
Així serà com recordar cada vegada una mica de la Pasqua , de la trobada
familiar, dels padrins,...
Ajuda’ns JESÚS, A SABER COMPARTIR,
CONSERVAR, REVIURE,…TAMBÉ L’ALEGRIA DE LA TEVA RESURRECCIÓ
I A SABER TROBAR PER A TOT ARREU EL BON GUST DEL TEU AMOR!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada