ST. JORDI

ST. JORDI

Sant Jordi, màrtir d'una llegenda

Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, (actual Turquia) però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.

La llegenda de Sant Jordi

Temps era temps, en un país molt llunyà, hi havia un drac monstruós.

Aquella bèstia, que feia por de veure, podia caminar, nedar i volar. El drac matava i s'empassava tot el que trobava davant seu: ramats d'ovelles i bous i cavalls, i també homes i dones i nens. I destrossava les cases. Perquè no fes tant de mal a tothom, el poble decidí donar-li per menjar un parell de bens cada dia. I quan s'acabaren els bens, li donaren bous i cavalls i altres animals. Però arribà un dia que ja no quedava cap animal i, llavors, el poble acordà que, abans que no matés a tothom, cada dia, per sorteig, li donarien una persona perquè se la mengés.

Un dia li tocà la mala sort a la filla del rei. El rei no en tenia cap més de filla, i estava desesperat. No volia lliurar-la al drac, però el poble li va exigir que fes com tothom. Si no, el drac se'ls menjaria a tots.

Van portar, doncs, la princesa davant del drac... Però quan el drac obrí la boca per menjar-se la princesa, aparegué Sant Jordi dalt d’un cavall blanc.

Sant Jordi matà el drac d'un cop de llança. De la sang del drac, nasqué un roser de roses vermelles. Sant Jordi donà una rosa a la princesa en senyal d'amor.
Tothom estava molt content. La gent cridava: - Visca Sant Jordi! Sant Jordi pujà dalt del seu cavall blanc i se'n va anar somrient. Això és una llegenda. Les llegendes no cal que siguin veritat, n'hi ha prou que siguin boniques!

Gràcies Jesús pel meu camí ple de roses...

gràcies pels meus pares que m’acullen a casa,

gràcies pels molts amics que tinc,

gràcies per la natura que m’envolta,

gràcies pel bon dia que he rebut,

gràcies Jesús... perquè m’escoltes i m’ajudes sempre!

GRÀCIES PER TOT