SORTOSOS ELS QUI COMPTEN AMB NOSALTRES

SORTOSOS ELS QUI COMPTEN AMB NOSALTRES

Sortosos aquells que,

en trobar-me, em somriuen,

i em regalen un minut del seu temps.

Sortosos aquells que mai no em diuen:

aquesta història ja l'has explicada mil vegades!

Sortosos aquells que s'adonen

com la meva vista s'enterboleix

i són lents els meus reflexos.

Sortosos aquells que saben fer-me reviure,

to evocant-los, els meus records més bonics.

Sortosos aquells que escolten sense molèsties

quan la meva oïda ja és ressaguera per a escoltar el seu vers.

Sortosos aquells que em guarden al seu costat

i recorden que segueixo estant viu,

que m'han estimat com sempre,

i que algú encara pensa en mi.

Sortosos aquells que encara respecten

aquests peus i aquestes mans, ja mig morts.

Sortosos aquells que truquen a la meva porta

en la soledat de la residència o de l'asil.

Sortós tu, germà, amic, home,

que em portes flors el dia de l'aniversari.

Sortosos tots aquells que

des del llevant de la vida,

ens envieu, malgrat només sigui una salutació,

a aquells que caminem petjant ja,

amb ansietats, l'altra riba;

aquells que us esforceu per a entendre i fins ens envieu

un gest de pietat... i potser un petó.

Bienaventuranzas del Atardecer, Antonio Alonso