Translate

diumenge, 22 de juliol de 2012

SOLIDARITAT - 4


NECESSITAT DE SOMIAR

Senyor,
En un món on hi ha tant de sofriment,
Fruit de la injustícia i l’egoisme,
Tinc necessitat d’imaginar-me
Una humanitat solidària i feliç,
Una humanitat basada en el respecte de l’amor.
Però sovint estic tan desil·lusionat
Que ja no goso esperar.
Que el vostre Esperit il·lumini
La meva mirada i el meu cor,
Perquè sàpiga somiar un món
On només se sentin cants de solidaritat i fraternitat,
El món que el Pare ofereix
Als homes i dones de bona voluntat.

DONAR ÉS MILLOR QUE REBRE

És hora de descans. Els nens i les nenes sortim corrents a esbargir-nos. Tots anem amb l’entrepà a les mans i comencem a mossegar-lo abans d’arribar al pati. Estem morts de gana. Mentre mengem aprofitem per fer petar la xerrada.
Ahir va ser el sant del Toni i està explicant que a casa van fer festa grossa.
Resulta que el seu pare es diu Antoni i el seu avi també. Des que l’avi viu amb ells que cada any fan una celebració memorable.
Aquesta vegada han fet com  un joc de pistes per la casa. Tots tres havien d’anar amunt i avall buscant pistes i fent proves. Al final acabarien trobant els obsequis que la família havia triat per a cada un d’ells.
El seu avi va amb cadira de rodes i es veu que van armar una gresca.. Ell volia entrar a tot arreu i tots havien de fer-li lloc per passar i girar i tornar a sortir i ... L’avi estava súper emocionat, el pare estava molt esverat i el Toni anava al voltant d’ells com una baldufa. La resta de la família anava darrere d’ells entrant i sortint de les habitacions.
Sense adonar-me’n he desconnectat de la conversa i he començat a pensar en la situació. Primer pensava que m’hauria agradat ser el Toni i fins i tot he sentit una mica d’enveja, però després m’he adonat que potser qui més gaudia de tota la festa era la persona que havia preparat la sorpresa. Rebre és molt satisfactori, però donar omple el cor de felicitat.
Jesús, gràcies per ensenyar-nos que donar és millor que rebre.
Fes que sempre ho recordem i que enlloc de ser egoistes i pensar sempre amb nosaltres en recordem que pensar amb els altres ens farà molt més feliços.

SERÈ CAPAÇ?

Jesús, creus que seré capaç de fer un miracle, com Tu?
Quin miracle serà?
Potser parlaré amb un nen o una nena que sempre estan molts sols?
Potser passaré tot el dia sense enfadar-me amb ningú?
Potser em recordaré de saludar tot el dia?
Potser faré totes les feines molt bé i ajudaré si algú em necessita?
Potser donaré "gràcies" per totes les coses bones que tinc i totes les coses bones que em passen?
Jesús, no sé quin miracle serà;
però sé que m’ajudaràs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada