Translate

diumenge, 22 de juliol de 2012

SILENCI


Us heu fixat en el silenci que hi ha en un camp de futbol quan el jugador local ha de xutar una falta perillosa o un penal? Us heu fixat en el silenci que es produeix quan es tanca les llums i s’obre el teló? Us heu fixat que quan aneu a fer una cosa important, difícil, el primer que feu és estar en silenci?
Avui encetem un camí, la Quaresma. 40 dies per preparar-nos per la gran festa de la Pasqua. Avui iniciem quelcom important. Així doncs val la pena fer silenci. Escoltar el silenci, perquè aquest silenci és el que ens permetrà entrar dins nostre i escoltar-nos. No ens ha de fer por el silenci, ens ajuda a pensar, ens ajuda a escoltar, ens ajuda a conèixer-nos. Ens ajuda a veure allò que fem bé i allò que fem malament. Ens ajuda a entrar en íntim contacte amb Déu. Ens ajuda a fer pregària. Ens cal fer silenci abans d’emprendre el camí de la Quaresma.

SILENCIS

Comença a ser tard. Tots els sorolls normals es van apagant. Fins i tot la televisió dels veïns, normalment tan sorollosa, acaba el seu quasi insuportable volum. Deixes la revista i vas lentament cap al teu cau. Hi ha el desordre de sempre, especialment sobre la taula. T'asseus a la petita butaca i et preguntes, sense saber massa la raó: “I avui, he tingut algun moment de silenci?”
Primer silenci: al matí en el metro. Has trobat seient, cosa rara. I si bé has hagut d'escoltar alguns comentaris un xic estridents i la cançó de la pena entre l'Hospital de Sant Pau i la Sagrada Família, per uns moments i per dins, ha arribat un breu silenci.
Segon silenci: en acabar la tercera classe. Tothom ha sortit esbravat. T'has quedat al banc, cansat i amb poques ganes de res, i una certa pau ha envaït el teu cor, mig adormida per cert. Res, potser no arriba al minut.
Tercer silenci: el moment del tallat. Quan a la cafeteria senties la màquina escurabutxaques a tota bufa, i la música colpejant, i els crits de la gent, mirant el cafè amorosit de blanc, has tancat els ulls, i has dit interiorment: “Ja ho veus, Senyor, ja soc aquí, com va dir un dia el Tarradellas”. I vingué per uns moments també el silenci.
I fins ara, de nit, ara que sembla que els sorolls han mort, que sents el tic i tac del despertador, indicant que demà serà un altre dia i que ja és més a prop que abans. Ara sí, ara és la millor hora. Llàstima que tinc tanta son. “Bona nit, Déu meu, voldria demà trobar i viure uns quants silencis més que avui”.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada