Translate

diumenge, 22 de juliol de 2012

PAU - DE COM S’APRÈN LA VIOLÈNCIA

Un grup de científics va tancar cinc mones en una gàbia, al centre de la qual van col·locar una escala i, al capdamunt, un munt de plàtans.
Quan una mona pujava l’escala per agafar els plàtans, els científics llençaven un doll d’aigua freda amb la mànega sobre les que quedaven al terra. Després d’algun temps, quan una mona anava a pujar l’escala, les altres l’agafaven i la picaven. Passat un temps més, cap mona pujava l’escala, malgrat la temptació dels plàtans.
Aleshores, els científics van substituir a una de les mones. La primera cosa que va fer va ser pujar l’escala, essent ràpidament baixada per les altres, que la van picar. Després d’algunes pallisses, la nova integrant del grup ja no va pujar més l’escala.
Una segona mona fou substituïda, i va passar el mateix. Fins i tot la primera substituta va participar amb entusiasme de la pallissa a la ‘novata’.
Una tercera fou canviada, i es va repetir el fet. La quarta i, finalment, l’ultima de les veteranes fou substituïda. Els científics quedaren, aleshores, amb un grup de cinc mones que, tot i que mai no havien rebut un bany d’aigua freda, continuaven colpejant a aquella que intentés arribar als plàtans.
Si fos possible demanar a alguna d’elles perquè picaven a qui intentés pujar l’escala, segurament que la resposta seria:
"No sé, aquí les coses sempre s’han fet així..."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada