Translate

diumenge, 22 de juliol de 2012

NATURA - 6


NOSALTRES SOM PART DE LA TERRA

Qui pot comprar; qui pot vendre el cel o l’escalfor de la terra? No ens ho sabem imaginar. Si nosaltres no som amos de la frescor de l’aire ni de la lluïssor de l’aigua, com podria comprar-nos-la ell? Mirarem de prendre una decisió.
Les meves paraules són com les estrelles, mai no s’extingeixen.
Cada part d’aquesta terra és sagrada per al meu poble.
Cada agulla dels avets, cada sorra de la platja, cada boira en el bosc fosc, cada espai de cada bosc, cada insecte brunzinaire, és sagrat per tots nosaltres.
La saba que puja pels arbres duu el record del Pell Roja.
Els morts dels blancs obliden la terra on van néixer quan desapareixen per anar a vagar per les estrelles.
Els nostres morts mai no obliden aquesta terra meravellosa, doncs és la mare del Pell Roja.
Nosaltres som part de la terra i ella és part de nosaltres, doncs és la mare del Pell Roja.
Les flors oloroses són les nostres germanes, el cérvol, el cavall i la gran àguila
són els nostres germans.
Les altures rocalloses, les praderies, el cos ardorós del més petit poltre i de l’home són els nostres germans.
I tots els homes, habitants d’aquesta terra són els nostres germans.
Déu estima el vostre poble i ha abandonat els seus fills rojos .
Ell ha enviat màquines per ajudar l’home blanc. I construeix per a ell grans pobles i la vostra gent és cada cap més poderosa.
Aviat envaireu la terra com rius que es desborden des de gorges muntanyenques amb una pluja inesperada.
El meu poble és com un corrent que ha desbordat i no té retorn mai més, no té mai més retorn.
I nosaltres som de races ben diferents i els nostres fills no juguen ni riuen plegats. I els nostres ancians no conten les mateixes histories.
Déu us és favorable j nosaltres som com orfes.
Ens sentim alegres en aquest bosc. No sé per que, però la nostra manera de viure és diferent de la vostra.
L’aigua cristal·lina que brilla en els rierols no és tan sols l’aigua. És la sang dels nostres avantpassats.
Si us venem la nostra terra heu de saber que és sagrada. I que els vostres fills  aprenguin dels vostres fets que és sagrada..
El murmuri de l’aigua és la veu dels meus avantpassats. Els rius són els nostres germans; ells són els qui apaguen la nostra set, ells els qui alimenten els nostres fills.
No sé per que, però la nostra manera de pensar és diferent de la vostra.
Sabem que l’home blanc no entén la nostra manera de pensar.
Per a ell una part de la terra és igual que qualsevol altra, perquè ell és un estrany que arriba de nit i s’empara d’allò que necessita de la terra.
La terra no és la seva germana sinó la seva enemiga; i quan l’ha conquerida, torna a cavalcar i s’empara d’allò que necessita de la terra.
Abandona la tomba dels seus pares i tant li és! Roba la terra dels seus fills i tant li és! Oblida les tombes dels seus pares i tant li és! I els drets de naixença dels seus fills i tant li és!
Tracta la seva Mare Terra com si fossin coses que es poden comprar, com si fossin coses que es poden robar. Famolenc s’empassarà la terra i no deixarà res més que un trist desert.
Tan sols un desert.
Sabem que l’home blanc no entén la nostra manera de pensar.
La vista de les vostres ciutats fa mal als ulls del Pell Roja, potser perquè el Pell Roja és un salvatge i no ho entén.
No hi ha cap mena de silenci en les ciutats dels blancs. No hi ha cap lloc on es pugui sentir com creixen les fulles a la primavera, i el brunzit dels insectes.
L' indi pot sentir la suau remor del  vent que bufa damunt del llac i l’alè del vent net per la pluja matinal. L 'aire té un gran valor per a ell, tot forma part del mateix alè: els animals i els arbres i tots els homes de la terra.
Però l’home blanc no para esment en l’aire que respirem, a semblança d’un home mort.
Però si us venem la nostra terra no oblideu que per a nosaltres l’aire té un gran valor.
El vent va donar als nostres pares El seu primer i el seu darrer sospir. I també donarà una nova vida als vostres fills.
Qui pot comprar, qui pot vendre el cel o l’escalfor de la terra.
Quan desaparegui  l’últim Pell Roja i el seu record sigui l’ombra d’un núvol
encara perviurà l’'esperit dels meus pares en aquestes ribes i aquests rierols
doncs ells estimaven aquesta terra com el nadó el cor de la mare.
Si us arribem a vendre la nostra terra estimeu-la com ho hem nosaltres. Tingueu cura d’ella i conserveu el seu record.
I amb totes les vostres forces i el vostre cor conserveu aquesta terra per als vostres fills.
Discurs del Gran Cabdill Seattle al president dels EEUU l'any 1855

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada