Translate

diumenge, 22 de juliol de 2012

NATURA - LA MASCOTA

Amb l’arribada de la primavera hem tingut de mascota de classe en Max, un periquito preciós de color verd i groc, que ha aprés ha parlar i a menjar de les nostres mans.
També hem plantat llavors de tot tipus i les hem vist germinar, créixer les tiges, les arrels i les fulles. Ha estat genial veure com una pipa de gira-sol, un cigró o fins i tot els granets de mill del Max s’han transformat en plantes precioses.
Cada cap de setmana un de la classe s’ha endut a casa seva en Max i l’ha presentat a la seva família. Els dilluns, quan el tornàvem a classe descobríem que a casa del nostre company havia après alguna nova gràcia.
Quan ens van proposar el tema de la mascota i de les plantes tots vam dir que sí de seguida pensant que seria molt divertit i ens distrauríem una mica. A principi tots ens apropàvem a la gàbia cridant i donant-nos empentes, però el mestre ens va fer adonar que estàvem posant-lo nerviós i que això no era el que nosaltres volíem.
Amb les plantes va passar igual. Cada vegada que passàvem pel costat les tocàvem, posàvem el dit a la terra o les regàvem fins a ofegar-les. 
De mica en mica vam deixar de ser tan actors i ens vam convertir en observadors. Així hem après a veure quan cal donar menjar, quan cal regar o quan cal esperar que la naturalesa faci la seva feina.
El mestre ens ha volgut explicar així la nostra relació amb la natura i la nostra responsabilitat en el benestar dels éssers vius que ens envolten o que depenen de nosaltres. Crec que hem après molt i que l’amor pels animals i les plantes ha crescut en tots nosaltres i les nostres famílies. Ja n’hi ha uns quants que han aconseguit que els pares els compressin una mascota per a tenir-ne cura a casa.
Gràcies Senyor perquè ens has donat una vida plena de meravellosa naturalesa. Encara que no tots puguem viure en mig de la natura, sabem que tots podem tenir-ne cura i gaudir-la d’una manera molt senzilla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada