L’AMIC

Una vegada dos amics volien trobar el mar i van començar a viatjar pel desert. Un dia van discutir moltíssim. Un d’ells acusava l’altre de no arribar enlloc i haver-se perdut pel desert. Enfadats i cansats com estaven es van barallar i un va donar una bufetada a l’altre. Aleshores dolgut i sense dir res, va escriure a la sorra: “EL MEU MILLOR AMIC M’HA DONAT UNA BUFETADA A LA CARA”.

Van continuar fent camí i van trobar un oasi. Allí van beure i van prendre un bany. El nen que havia rebut la bufetada va començar a ofegar-se. El seu amic va fer tot el possible per salvar-lo. El va treure de l’aigua... I en recuperar-se, el que havia estat salvat va agafar un ganivet i va buscar una pedra. En aquella pedra va escriure: “EL MEU MILLOR AMIC M’HA SALVAT LA VIDA”

L’amic, intrigat, va preguntar-li:

Per què després que et vaig fer mal vas escriure a la sorra i ara en canvi ho fas en una pedra?

Somrient, l’amic li va respondre:

- Quan un amic ens ofèn, ho hem d’escriure a la sorra on el vent de l’oblit i el perdó ho esborrarà. Però quan ens passa una cos molt gran, haurem de gravar-ho en la pedra de la memòria del cor d’on cap vent no podrà esborrar-lo mai.