FELIÇOS ELS POBRES

FELIÇOS ELS POBRES

Feliços els qui no pensen si són importants o no,

Els qui saben que no saben res,

Els qui saben què vol dir tenir poc i no tenir feina,

Els qui s’han de violentar per no ser violents,

Els qui no passen les nits desvetllades

Pensant què més compraran quan surti el sol i obrin els grans magatzems. Els qui pensen en els germans i encara pensen en Déu,

Els qui tenen un cor prou desprès i pobre

Per a gosar estimar sense esperar cap recompensa,

Els qui cerquen en Déu la força de seguir estimant

Quan tothom diu que ja no val la pena,

Perquè d’aquests és ja el Regne de Déu.

Feliços els nets de cor

Els qui són d’una sola peça,

Els qui quan diuen sí volen dir que sí –hi podeu pujar de peus-,

Els qui estimen i són fidels a aquest amor,

Els qui fan el que diuen, i diuen el que fan,

Els qui es deixen meravellar per Déu

I per la seva paraula fidel,

Perquè aquests  veuran Déu cara a cara.

Feliços el qui posen pau

No els qui cedeixen, com si fossin bens,

No els qui són insensibles a les dificultats,

No els qui fan les paus per defensar els interessos.

Però sí feliços,

Els qui s’oposen a totes les forces de divisió i d’odi,

Els qui fan feina en aquest món,

Els qui creuen que poden anar més enllà, i hi van,

Els qui no accepten mai que ens desconeguem,

Parlem malament els uns dels altres, o ens barallem,

Els qui no tenen por de donar ells el primer pas de reconciliació,

Els qui no fan del ridícul  que pugui semblar voler la unitat,

Els qui són font de reconciliació i de pau enmig de les tensions,

Perquè tothom acabarà dient que són fills de Déu.