Mirà
al voltant seu i va veure que la felicitat la tenia al davant.
Estirà
la mà i la volia agafar.
La
felicitat era una flor. La va collir, i encara no la tenia a la mà que ja
s’havia esfullat.
La
felicitat era un raig de sol. Aixecà els ulls per escalfar-se la cara i tot
seguit un núvol el va apagar.
La
felicitat era una guitarra. La va acaronar amb els dits. Les cordes es posaren
a grinyolar.
Quan
al capvespre tornava a casa, el bon home seguia plorant.
L’endemà
va seguir buscant la felicitat.
A la
vora del camí hi havia un nen que ploriquejava.
Per
tranquil·litzar-lo, collí una flor i la hi donà.
La
fragància de la flor els perfumà ambdós.
Una
pobre dona tremolava de fred, coberta amb els seus parracs.
Ell la
va portar fins al sol, i també ell s'hi escalfà.
Un
grup de nois cantava.
Ell
els acompanyà amb la seva guitarra.
També
ell es delectà amb aquella melodia.
En
tornar a casa, de nit, el bon home somreia de debò.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada