Translate

diumenge, 22 de juliol de 2012

FAMÍLIA - 1


El valor de la família neix i es desenvolupa quan cadascun dels seus membres assumeix amb responsabilitat i alegria el paper que li ha tocat fer en la família. El valor de la família va més enllà de les trobades habituals i ineludibles, els moments d'alegria i la solució als problemes que quotidianament s'enfronten. El valor hi és i creix quan tota els membres procuren el benestar, el desenvolupament i la felicitat de tots els altres. La unió familiar no es plasma en una fotografia, es va teixint cada dia amb petits detalls d'afecte i atenció, només així demostrem un autèntic interès per cadascuna de les persones que viuen amb nosaltres. És en la família on podem viure plenament l’amor. I l’amor entès en tots els seus sentits tant l’amor fraternal com l’amor matern. Viure plenament la família és una manera de fer camí cap a Jesús

QUNIA MÀGIA, LA FAMÍLIA

Quina màgia, la família
grup de gent meravellós.
Grans, petits, homes i dones,
tots per tots tenim amor.
La setmana passa ràpid
amb els pares i els germans.
Els dissabtes i els diumenges
creix la colla; es fa més gran.
Oncles, ties i cosines,
avis, néts i cosinets,
amb dinars, sopars i festes,
celebrem que ens estimem.
Quan t'agafa un mal de panxa,
febre, tos i un trencament,
algú de la gran família
apareix i et fa content.
Quina màgia, la família,
tots per tots tenim amor.

Pensa en les persones de la teva família. D'un en un. Recorda moments feliços que t'apropin a cadascun d'ells. Dóna gràcies de tenir-los. Recorda't de demostrar-los que els estimes. Prega per a ells i per les seves necessitats.
Gràcies Senyor perquè ens has donat una família que ens estima, ens cuida i ens acompanya en la nostra vida amb tanta comprensió i paciència.

A L’EDAT DE DOTZE ANYS, JESÚS VA AL TEMPLE

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. Acabats els dies de la celebració, quan se'n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin. Pensant que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. En veure'l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué: -Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia. Ell els respongué: -Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare? Però ells no comprengueren aquesta resposta. Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes. (Lc 2, 41-52)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada